João de Sousa Carvalho (
Estremoz, 22 de febrer de 1745 -
Alentejo, 1798) va ser un professor i compositor portuguès. El 28 d'octubre de 1753 va entrar com alumne del Colégio dos Santos Reis de Vila Viçosa. Des d'allà, i després de rebre una beca reial, va viatjar en companyia de
Jerónimo Francisco de Lima a Nàpols, ciutat on el 15 de gener de 1761 va entrar com alumne del
Conservatorio di San Onofrio. Allà va estudiar, entre altres, amb
Carlo Cotumacci. El 1766 va estrenar a Roma la seva primera òpera,
La Nitteti, si bé es desconeix l'acollida que va rebre. Al seu retorn a Portugal, es va unir el 22 de novembre de 1767 a la Irmandade de Santa Cecília de Lisboa en un any en què també va ser nomenat professor de contrapunt en el
Seminário da Patriarcal, lloc on també va servir com a mestre de capella entre els anys 1773 i 1798. Com a professor, va tenir alumnes notables com
António Leal Moreira,
Marcos António Portugal i
João José Baldi. El 1778 va succeir a
Davide Perez com a professor al servei de la família reial portuguesa. Com a compositor, va ser un dels més reconeguts de Portugal destacant especialment per les seves òperes i música religiosa molta de la qual va mostrar notables influències de
Jommelli. João de Sousa Carvalho va morir a la regió d'Alentejo el 1798.
OBRA:
Vocal secular:
Stage:
first performed in Lisbon unless otherwise stated; all surviving scores in P-La
La Nitteti (3, P. Metastasio), Rome, Dame, carn. 1766, lost
L’amore industrioso (dg, 3, F. Casorri), Ajuda Palace, 31 March 1769; ov. ed. in PM, ser. B, ii (Lisbon, 1960); also 2 arias in Lc, Ln
Eumene (dramma serio per musica, 3, A. Zeno), Ajuda Palace, 6 June 1773; ov. ed. A. de Almeida, L’offrande musicale, xix (Paris, 1965)
O monumento imortal (dramma), Sala do Tribunal da Junta de Comércio, 8 June 1775, lost
L’Angelica (serenata, 2, Metastasio, after L. Ariosto: Orlando furioso), Queluz Palace, 25 July 1778; also in Ln, VV (both inc.)
Perseo (serenata, 2, G. Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1779
Testoride argonauta (dramma, 2, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1780; also in VV (inc.)
Seleuco, re di Siria (dramma, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1781; also 3 arias in Ln
Everardo II, re di Lituania (dramma, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1782
Penelope nella partenza da Sparta (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 17 Dec 1782; ov. ed. in PM, ser. B, xiv (Lisbon, 1968)
L’Endimione (dramma per musica, 1, Metastasio), Queluz Palace, 25 July 1783
Tomiri (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 17 Dec 1783
Adrasto, re degli Argivi (dramma per musica, 1, Martinelli), Queluz Palace, 5 July 1784
Nettuno ed Egle (favola pastorale, 2), Ajuda Palace, 9 June 1785
Alcione (dramma per musica, 1, Martinelli), Ajuda Palace, 25 July 1787
Numa Pompilio II, re dei romani (serenata, Martinelli), Ribeira Palace, 24 June 1789
Other:
Arias in P-La and G. Doderer’s private collection, Lisbon
Se a fé jurada, 2vv, kbd, in Jornal de Modinhas, i/6 (Lisbon, 1795)
Vocal religiosa:
6 masses;
3 TeD, 1769, 1789, 1792, Em, EVc, La, Lf, Ln;
Other sacred;
Instrumental:
Sonata, D, P-Ln, ed. S. Kastner, Silva ibérica (Mainz, 1954), ed. G. Doderer, Portugiesische Sonaten (Heidelberg, 1972)