PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - In hac die tam decora (c.1732)

Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - Mottetto a Più voci 'In hac die tam decora' (c.1732)

Performers: Rachel Redmont (soprano); Marta Fumagalli (contralto); Ghislieri Choir & Consort; Giulio Prandi (conductor)

Painting: Jean-François de Troy (1679-1752) - The Abduction of Europa (1716)

Further info: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - Concerto per il flauto in Sol Maggiore

---

Giovanni Battista (Giambattista) Pergolesi [Percolese, Bertolesi, Bergolese, Pere Golese et al.]

(Jesi, 4 January 1710 - Pozzuoli, 16 March 1736)

Italian composer and violinist. Following early training in Jesi under Francesco Santini, he enrolled in the Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo in Naples, where his teachers were Gaetano Greco and Francesco Feo. He began his compositional career composing oratorios, such as the 1731 'La conversion e morte di San Guglielmo'. His first opera, 'Salustia', written for Naples in 1732, was a limited success, but he was appointed as maestro di capella to Prince Ferdinando Colonna Stigliano. Other operatic successes followed, but the most important was his 1733 'Il prigionero superbo' with its two-act intermezzo 'La serva padrona'. This is considered a seminal work in the creation of the buffa. A second appointment at the court of the Duke of Maddaloni in 1734 led to further commissions, such as the opera 'L’Olimpiade', which premiered at the Teatro Tordinona in Rome in 1735. Although this work was initially not a success, Pergolesi’s career was meteoric. His health, however, deteriorated and in 1736 he was confined to the Capuchin monastery in Pozzuoli, where he died from tuberculosis. Although he was only 26, he completed 11 operas and oratorios, two Masses, five cantatas (including Orfeo in 1736), two Salve Reginas, one Magnificat, a set of Marian vespers, and his most famous work, the Stabat mater, which was commissioned by the Confraternità dei Cavalieri di San Luigi di Palazzo shortly before his death (although a later composer, Giovanni Paisiello, claimed it had actually been written around 1730). His instrumental works were few, including four violin sonatas and possibly a violin concerto. Following his untimely death, his reputation spread throughout Europe, and a number of works were falsely attributed to him, such as a set of six concerti grossi (now known to be by Uno van Wassenaer). His Stabat mater was performed widely (in various arrangements), and his Serva padrona was considered the epitome of the new Italian comic style, particularly in Paris, where it served as the center of the Querelle des bouffons. His style emphasizes diatonic melody and triadic harmony, often with good contrasting themes. He was a leading figure in the rise of Italian comic opera in the 18th century.  

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Sonata, sinfonia e concerto

Obra d'Andrea Locatelli (1695-1741), pintor italià (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Pergolesi -

En el dia de la celebració del seu 308è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Andrea Locatelli (Roma, 19 de desembre 1695 - Roma, 19 febrer 1741) va ser un pintor italià. Fill del pintor Piero Locatelli, qui al seu torn havia estudiat amb el florentí Ciro Ferri, es va formar inicialment amb el seu pare per després estudiar amb el pintor Paolo Anesi. Ràpidament es va especialitzar en pintura de paisatges i de vistes de ciutats o ruïnes clàssiques. El seu estil va ser proper al de Claude Lorrain si bé també va mostrar una certa proximitat amb el també italià Salvator Rosa. Conegut amb el nom d'Andrea Lucatelli, va destacar especialment per les seves vedutes les quals van mostrar una clara influència de les vistes de Jan Frans van Bloemen. Com a professor va tenir nombrosos alumnes destacant notablement el pintor Claude Joseph Vernet. Locatelli va morir a Roma el febrer de 1741.

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Francesco Santini a Jesi abans de matricular-se al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va tenir com a mestres a Gaetano Greco i Francesco Feo. En els seus inicis, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, alguns dels oratoris que el van fer ràpidament famós, com  La conversion e morte di San Guglielmo (1731), o la seva primera òpera Salustia (1732). Aquell mateix any va rebre el nomenament com a mestre de capella del príncep Ferdinando Colonna Stigliano. El 1733 va rebre el reconeixement general amb el seu intermezzo còmic La serva padrona, considerada una obra fonamental en la creació de l'òpera buffa. A partir d'aquell èxit sobtat, la carrera de Pergolesi fou meteòrica tot i que molt breu. La seva obra va ser molt extensa amb 11 òperes i oratoris, dues misses, 5 cantates, nombrosa obra religiosa i el seu famós Stabat Mater, exportat arreu d'Europa des del primer moment. Va ser autor, també, d'obres instrumentals com sonates, simfonies i concerts. De salut precària tota la seva vida, va morir amb 26 anys de tuberculosi al Monestir Caputxí de Pozzuoli el març de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Conversione di San Guglielmo d'Acquittana (opera seria) (1731)
Salustia (opera seria) (1731-1732)
Lo Frate 'nnamorato (opera buffa) (1732)
Il Prigionier superbo (opera seria) (1733)
La serva padrona (intermezzi) (1733)
Adriano in Siria (opera seria) (1734)
L'Olimpìade (opera seria) (1735)
Livietta e Tracollo (intermezzi)

Duets (spurious):
Deh t’accheta, C xix, by G. Sellitto;
Io mi rido;
Mo che te stregno, C xix, suppl.;
Se mi lasci, o mio contento, C xix, by G.M. Orlandini;
Tu non rispondi, C xix, by G.A. Giai;
Tu resterai mia cara, C xix;
Tu vuoi ch’io viva, C xix, by D. Terradellas;
Una povera fanciulla, C xix, by ?Orlandini

Arias:
spurious unless otherwise stated
Ah, che sento in mezzo al core, C xxii;
Ahi, che soffersi o Dio, C xxii;
Ah mi dividon l’anima, C xix, also attrib. G. Chinzer;
Amerò finchè il mio core, C xxii;
Basta così t’intendo, C xix, by R. di Capua;
Ben che s’ascondono, doubtful, B-Bc;
Bendato pargoletto, C xxii;
Cara tu ridi, C xxii;
Chi non crede, C xxii, by B. Galuppi;
Chi tento, doubtful, GB-Lcm;
Confusa, smarrita, C xix, by L. Vinci;
Con quel volto sì vezzoso, doubtful, Lbl;
Dio s’offende, e l’uom ne giace, doubtful;
È pur ver, C xxii, by A.M. Bononcini;
Empio amor, amor tiranno, C xxii, doubtful;
Il mio cor innamorato, doubtful, B-Bc;
Immagini dolenti, C xix, by G. Scarlatti;
Ingrata non sarò, C xxii;
Io non so dove mi sto, C xxii, by L. Leo
L’amato mio sposo, ed. in Il teatro illustrato, no.126 (Milan);
La ragion, gli affetti, doubtful, GB-Lbl;
Le luci vezzose del caro mio bene, doubtful;
Le souhaît, doubtful;
Madre, e tu, inquista sposa, doubtful;
Misero me, qual gelido tormento, acc. recit, C xix;
Nacqui agli affanni in seno, doubtful;
Non mi negar, ed. A. Parisotti, Arie antiche (Milan, 1930);
Non mi tradir mai più, C xxii, by A. Scarlatti;
Non so d’onde, C xix;
Non ti minaccio sdegno, C xix;
Non ti son padre, doubtful, Lbl;
Partò, qual pastorello, doubtful, B-Bc;
Pellegrino ch’infolto orror, doubtful;
Pensa bene, mi dicesti, C xxii;
Pensa, se avrò, mia cara, C xxii;
Per esser più vezzose, C xxii;
Per fuggirti io peno avrò, doubtful;
Piangerò tanto, C xxii;
Qual dolente pastorello, C xxii, by G. Lampugnani;
Quant’inganni insegna amore, C xxii
Saggio nocchiero, doubtful, Bc;
Se al labro mio non credi, ed. in Aus dem goldenen Zeitalter des Belcanto, ii (Mainz);
Se amor ti compose, C xxii, by F. Arresti;
Sentir d’un vago oggetto, C xxii;
Sentirsi il petto accendere, C xxii, by Lampugnani;
Se per te viva io sono, C xxii, by A.M. Bononcini;
Se tu m’ami, C xxii, by A. Parisotti;
Serbi l’intatta fede, C xix;
Si cangia in un momento, C xxii;
So ch’è fanciullo amore, C xix;
Talor se il vento freme, C xix, by Terradellas;
Tergi quel pianto, o cara, doubtful, Bc;
Tra fronda e fronda, doubtful;
Tre giorni son che Nina, C xxii, ? by V.L. Ciampi;
Tremende oscure atroci, doubtful, Bc;
Un caro e dolce sguardo, doubtful;
Un ciglio che sa piangere, C xxii;
Vado a morir ben mio, doubtful;
Vanne a seguire (Ingrato core), C xxii, by A.M. Bononcini;
Va tra le selve ircane, C xix;
Vorrei poter almeno, C xxii

Chamber cantatas and duets:
4 cantate da camera … di G.B. Pergolesi, raccolte di Gioacchino Bruno, op.2 (Naples, after 1736): Chi non ode e chi non vede (Segreto tormento), S, str, bc;
Dalsigre, ahi mia Dalsigre (Lontananza), S, bc, in GB-Lbl as Nigella, ah mia Nigella;
Luce degli occhi miei (L’addio), S, str, bc;
Nel chiuso centro (Orfeo), S, str, bc, before aut. 1735; all ed. in C x, B xvi

Cants.:
Della città vicino, S, str, bc, D-MÜs;
Questo è il piano, questo è il rio (Ritorno), A, str, bc, 24 April 1731, C xxii, B xvi

Cants. (doubtful):
A te torna il tuo Fileno, S, str;
Berenice che fai; Che farò, che;
Clori se mai rivolgi (Il canto del pastore), C x;
Contrasti crudeli; Ecco, Tirsi, quel mirto (Proposta) – Or responderti debbo (Risposta), C x;
In queste spiagge amene (Amor fedele), C x;
L’aura, il ruscello, il fonte;
Ove tu, ben mio, non sei, S, str;
Quest’è amor, quest’è fede, MÜs

Cant. (spurious):
Cor prigioniero, C xxii

Vocal religiosa:

Sacred dramas and oratorios:
Li prodigi della divina grazia nella conversione di S Guglielmo Duca d’Aquitania (dramma sacro, 3, I. Mancini), Naples, monastery of S Agnello Maggiore, sum. 1731, C iv, B ix
La fenice sul rogo, ovvero La morte di S Giuseppe (orat, 2), ? Naples, Oratorio dei Filippini, 1731, C i, B x

Spurious:
Septem verba a Christo in cruce moriente prolatae (orat), CH-Zz, vs ed. H. Scherchen as Die sieben Worte des Erlösers (Vienna, 1952);
Planctus animo poenitentis ad matrem dolorosam (orat), GB-Lbl;
Oratorio della Passione;
La morte d’Abel (orat), CH-Zz;
Il pentimento, GB-Lbl, Lcm;
La nascita del Redentore (orat), lost, said by Villarosa, probably mistakenly, to be in I-Nf

Liturgical:
Mass [Ky–Gl] (D):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? sum. 1731, C xv/2, B xi;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch; version 3, S, A, SSATB, orch, incl. Qui tollis, Quoniam, from
Mass in F of 1734 and arr. of Cum Sancto spiritu from Sicut erat;
Mass [Ky–Gl] (F):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, ? perf. Rome, S Lorenzo in Lucina, 16 May 1734, C xviii, B xii;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch, C vi;
version 3, solo vv, SSATB, SSATB, SSATB, SSATB, 2 orch;
version 4, new version of Ky

Confitebor, ps, solo vv, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
Deus in adjutorium (Domine ad adjuvandum me), int, S, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C xvii/1, B xiii
Dixit Dominus, ps (D), S, A, SSATB, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
In coelestibus regnis, ant, A, str, org, C xvii/1, B xiii
In hac die quam decora, motet, S, A, T, B, SSA, TTB, 2 orch, C xvii/1 (inc.), B xv
Laudate pueri, ps, S, SSATB, orch, late work, C viii, B xiii; authentic except for alternative version of Quis sicut Dominus, C xiii, 252
Salve regina, ant, (a), S, str, org, C xv/1, B xv
Salve regina, ant, (c), S, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xv/1, B xv
Stabat mater, seq, (f), S, A, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xxvi, B xiv

Doubtful:
Aura sacratis amoris, S, orch, B-Bg;
Conturbat mentem, S, orch, D-Bsb,W;
De placido torrente, B-Bg;
Deus misereator nostri;
Dixit Dominus, ps (B ), SATB, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus, ps (D), C viii;
Ecce pietatis signa, S, orch, I-Mc;
Ecce superbos hostes, S, orch, B-Bg;
In campo armato pugno, S, orch, D-Bsb;
Laetatus sum, C viii;
La Maddalena al sepolcro, S, I-Ac;
Miserere mei (a), D-SWl;
Miserere mei (B ), formerly Königsberg;
Miserere mei (C);
Miserere mei (d), GB-Lbl;
Miserere mei (F), F-Pn;
Miserere mei (g), B-Bc, F-Pn, GB-Lbl;
O salutaris hostia, T, B, bc, Lbl;
Peccator crudelis, I-Vnm;
Salve regina (f), C xv/1;
Sequentia olim tempore missae septem dolorum, D-LÜh;
Sol resplendet, GB-Ob;
Te ergo quaesimus, S, T, hpd, I-Rsc;
Tuba et timpano, S, orch, B-Bg;
Utique resonando, I-Nf

Spurious:
Mass [Ky–Gl] (F) (Vienna, 1805);
Missa Pergolesiana [Messa estense] (D), C xxiii;
Missa solemnis [Messa solenne] (C), C xxiii;
Requiem, C xvi;
Credo (C), Incarnatus (G), Sanctus (a), Sanctus (d), Agnus Dei (G), Agnus Dei (b), inc.: all C xxiii; Credo (D), SATB, str, org, C xix suppl.;
Agnus Dei (b), ed. R.F. Goldman (New York, 1949);
Adoro te devote, C xvii/1;
Ave verum, C xvii/1;
Beatus vir, C viii;
Dies irae, parody of Stabat mater, C xxvi;
Dixit Dominus (C), by L. Leo, C viii;
Dorme, benigne Jesu, by F. Durante, C xvii/1;
Mag, by Durante, C xvii/1;
Miserere (c), 2 settings, C xiii;
O sacrum convivium, C xvii/1;
Pro Jesu dum vivo, C xvii/1;
Quis sicut Dominus, C viii;
Salve regina (c), C xv/1;
Sanctum et terribile, C viii;
Siste superba fragor, C xvii/1;
Super flumina, C xvii/2; Vexilla regis, C xvii/1

Other vocal:
42 solfeggi, 2vv;
64 solfeggi, 3vv;
solfeggio, hpd acc.: all in B xviii
Venerabilis barba cappucinorum, Scherzo fatto ai Cappuccini di Possuoli, T, B, 1735, B xviii

Doubtful:
Per voi mi struggo in pianto, canon, 3vv, C xxii

Instrumental:

Conc. (B ), solo vn, 2 vn, va, bc, C xxi;
Conc. (C), 2 hpd, 2 vn, va, b;
Sonata (F), org, C xxi;
Sinfonia (F), vc, bc, C xxi;
Sonata (G), vn, bc, movt 2 as Sonata (A), hpd, C xxi: all in B xvii

Doubtful:
Piccola sinfonia (E ), 2 vn, va, b, I-Rsc;
Simphonia (B ), 2 vn, va, vc, US-R;
Simphonia (F), 2 vn, va, vc, R;
Sinfonia [di apertura] (G), 2 vn, va, bc, hns, C xix;
Symphonia (D), 2 vn, va, b, CZ-Pnm;
Trio (B ), 2 vn, bc, I-Nc, attrib. ‘Pergola’

Extremely doubtful:
2 concs. (D, G), fl, 2 vn, bc, C xxi;
Conc. a 5 (F), 3 vn, va, b, hns, org, C xxi;
Simphonia (C), 2 vn, va, tpts, timp, US-CA;
Sinfonia (D), 2 vn, va, b, hns, S-SK, L;
Sinfonia [d’apertura] (D), 2 vn, va, b, fls, obs, tpts, timp, C xix;
Sonatas nos.2 (C), 4 (G), 5 (C), 6 (B ), hpd, C xxi;
Sonata a 3 nos.13 (g), 14 (C), 2 vn, bc, C v

Spurious:
6 concerti armonici, concertinos, 4 vn, va, bc (The Hague, 1740), by U.W. van Wassenaer, C vii;
8 Lessons, hpd (London, 1771), no.2 in C xxi, nos.1, 5 by G.B. Martini;
A Second Set of 8 Lessons, hpd (London, 1778), nos.2, 7 in C xxi;
Propter magnam (G), org (London, 1831);
Sinfonia (B ), 2 vn, va, b, L, by J.G. Graun;
Sonata (G), hpd, C xxi, ? by D. Alberti;
12 Sonatas a 3, 2 vn, b (London, 1771), by D. Gallo, C v; Trio (B ), 2 vn, b, Skma, by F. Ruge;
Trio (F), 2 vn, b, Skma, Uu

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesco Pepicelli (cello); Anna Maria Kodur (contrabass); Gabriele Catalucci (harpsichord & organ); Antonio Bigonzi (violin); Davide Taglioni (violin); Orchestra Filarmonica Marchigiana; Fabio Maestri
RECICLASSICAT: PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736)
AMAZON: PERGOLESI, G.B. - Chamber Works

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

CPDL: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: PERGOLESI, G.B. - Chamber Works



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Stabat Mater

Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Pergolesi -

En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Després de sis anys d'aprenent, part d'ells a les ordres del pintor holandès Carel Fabritius, va ser admès el 1653 a la confraria de Sant Lluc com a mestre pintor. Va ser un dels seus membres més importants i va servir en el seu consell de govern. Es va guanyar la vida modestament com a marxant més que com a pintor. Només es conserven 35 llenços de Vermeer. Aquest petit nombre sembla ser fruit del metòdic i deliberat estil de treball de Vermeer, de la seva curta vida i de la desaparició de moltes de les seves obres durant un període de foscor després de la seva mort a Delft, el 15 de desembre de 1675. Amb algunes excepcions, que inclouen paisatges, escenes quotidianes i alguns retrats, la producció de Vermeer va consistir en interiors domèstics plens de llum en què una o dues figures estan llegint, escrivint, tocant un instrument musical o realitzant alguna tasca domèstica. Aquestes obres d'observació i execució precisa de la vida holandesa del segle XVII es caracteritzen per un sentit geomètric de l'ordre. Vermeer va ser una mestre de la composició i de la representació en l'espai. Vermeer va ser oblidat després de la seva mort i no se'l va redescobrir fins ben entrat el segle XIX. A partir de llavors, la seva reputació ha crescut de manera constant. Avui se'l considera un dels més grans pintors holandesos. Jove adormida a la taula (c.1656, Museu Metropolità d'Art, Nova York) exemplifica el seu maneig de les tonalitats i la perspectiva sobre el fons, cap al pla mitjà i més enllà en la distància. En Donzella abocant llet (1660, Rijksmuseum, Amsterdam), Dona amb gerra d'aigua (1663, Museu Metropolità d'Art), Vista de Delft (c.1661, Mauritshuis, l'Haia) i altres obres, es visualitzen els efectes de la llum amb una subtilesa, delicadesa i puresa de color que són virtualment úniques. Entre les seves obres també destaquen Soldat i dona rient (1657, Frick Collection, Nova York) i Jove amb barret vermell (1667, National Gallery of Art, Washington). 

Font: En català: Johannes Vermeer (1632-1675) - En castellano: Johannes Vermeer (1632-1675) - In english: Johannes Vermeer (1632-1675) - Altres: Johannes Vermeer (1632-1675)

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Francesco Santini a Jesi abans de matricular-se al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va tenir com a mestres a Gaetano Greco i Francesco Feo. En els seus inicis, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, alguns dels oratoris que el van fer ràpidament famós, com  La conversion e morte di San Guglielmo (1731), o la seva primera òpera Salustia (1732). Aquell mateix any va rebre el nomenament com a mestre de capella del príncep Ferdinando Colonna Stigliano. El 1733 va rebre el reconeixement general amb el seu intermezzo còmic La serva padrona, considerada una obra fonamental en la creació de l'òpera buffa. A partir d'aquell èxit sobtat, la carrera de Pergolesi fou meteòrica tot i que molt breu. La seva obra va ser molt extensa amb 11 òperes i oratoris, dues misses, 5 cantates, nombrosa obra religiosa i el seu famós Stabat Mater, exportat arreu d'Europa des del primer moment. Va ser autor, també, d'obres instrumentals com sonates, simfonies i concerts. De salut precària tota la seva vida, va morir amb 26 anys de tuberculosi al Monestir Caputxí de Pozzuoli el març de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Conversione di San Guglielmo d'Acquittana (opera seria) (1731)
Salustia (opera seria) (1731-1732)
Lo Frate 'nnamorato (opera buffa) (1732)
Il Prigionier superbo (opera seria) (1733)
La serva padrona (intermezzi) (1733)
Adriano in Siria (opera seria) (1734)
L'Olimpìade (opera seria) (1735)
Livietta e Tracollo (intermezzi)

Duets (spurious):
Deh t’accheta, C xix, by G. Sellitto;
Io mi rido;
Mo che te stregno, C xix, suppl.;
Se mi lasci, o mio contento, C xix, by G.M. Orlandini;
Tu non rispondi, C xix, by G.A. Giai;
Tu resterai mia cara, C xix;
Tu vuoi ch’io viva, C xix, by D. Terradellas;
Una povera fanciulla, C xix, by ?Orlandini

Arias:
spurious unless otherwise stated
Ah, che sento in mezzo al core, C xxii;
Ahi, che soffersi o Dio, C xxii;
Ah mi dividon l’anima, C xix, also attrib. G. Chinzer;
Amerò finchè il mio core, C xxii;
Basta così t’intendo, C xix, by R. di Capua;
Ben che s’ascondono, doubtful, B-Bc;
Bendato pargoletto, C xxii;
Cara tu ridi, C xxii;
Chi non crede, C xxii, by B. Galuppi;
Chi tento, doubtful, GB-Lcm;
Confusa, smarrita, C xix, by L. Vinci;
Con quel volto sì vezzoso, doubtful, Lbl;
Dio s’offende, e l’uom ne giace, doubtful;
È pur ver, C xxii, by A.M. Bononcini;
Empio amor, amor tiranno, C xxii, doubtful;
Il mio cor innamorato, doubtful, B-Bc;
Immagini dolenti, C xix, by G. Scarlatti;
Ingrata non sarò, C xxii;
Io non so dove mi sto, C xxii, by L. Leo
L’amato mio sposo, ed. in Il teatro illustrato, no.126 (Milan);
La ragion, gli affetti, doubtful, GB-Lbl;
Le luci vezzose del caro mio bene, doubtful;
Le souhaît, doubtful;
Madre, e tu, inquista sposa, doubtful;
Misero me, qual gelido tormento, acc. recit, C xix;
Nacqui agli affanni in seno, doubtful;
Non mi negar, ed. A. Parisotti, Arie antiche (Milan, 1930);
Non mi tradir mai più, C xxii, by A. Scarlatti;
Non so d’onde, C xix;
Non ti minaccio sdegno, C xix;
Non ti son padre, doubtful, Lbl;
Partò, qual pastorello, doubtful, B-Bc;
Pellegrino ch’infolto orror, doubtful;
Pensa bene, mi dicesti, C xxii;
Pensa, se avrò, mia cara, C xxii;
Per esser più vezzose, C xxii;
Per fuggirti io peno avrò, doubtful;
Piangerò tanto, C xxii;
Qual dolente pastorello, C xxii, by G. Lampugnani;
Quant’inganni insegna amore, C xxii
Saggio nocchiero, doubtful, Bc;
Se al labro mio non credi, ed. in Aus dem goldenen Zeitalter des Belcanto, ii (Mainz);
Se amor ti compose, C xxii, by F. Arresti;
Sentir d’un vago oggetto, C xxii;
Sentirsi il petto accendere, C xxii, by Lampugnani;
Se per te viva io sono, C xxii, by A.M. Bononcini;
Se tu m’ami, C xxii, by A. Parisotti;
Serbi l’intatta fede, C xix;
Si cangia in un momento, C xxii;
So ch’è fanciullo amore, C xix;
Talor se il vento freme, C xix, by Terradellas;
Tergi quel pianto, o cara, doubtful, Bc;
Tra fronda e fronda, doubtful;
Tre giorni son che Nina, C xxii, ? by V.L. Ciampi;
Tremende oscure atroci, doubtful, Bc;
Un caro e dolce sguardo, doubtful;
Un ciglio che sa piangere, C xxii;
Vado a morir ben mio, doubtful;
Vanne a seguire (Ingrato core), C xxii, by A.M. Bononcini;
Va tra le selve ircane, C xix;
Vorrei poter almeno, C xxii

Chamber cantatas and duets:
4 cantate da camera … di G.B. Pergolesi, raccolte di Gioacchino Bruno, op.2 (Naples, after 1736): Chi non ode e chi non vede (Segreto tormento), S, str, bc;
Dalsigre, ahi mia Dalsigre (Lontananza), S, bc, in GB-Lbl as Nigella, ah mia Nigella;
Luce degli occhi miei (L’addio), S, str, bc;
Nel chiuso centro (Orfeo), S, str, bc, before aut. 1735; all ed. in C x, B xvi

Cants.:
Della città vicino, S, str, bc, D-MÜs;
Questo è il piano, questo è il rio (Ritorno), A, str, bc, 24 April 1731, C xxii, B xvi

Cants. (doubtful):
A te torna il tuo Fileno, S, str;
Berenice che fai; Che farò, che;
Clori se mai rivolgi (Il canto del pastore), C x;
Contrasti crudeli; Ecco, Tirsi, quel mirto (Proposta) – Or responderti debbo (Risposta), C x;
In queste spiagge amene (Amor fedele), C x;
L’aura, il ruscello, il fonte;
Ove tu, ben mio, non sei, S, str;
Quest’è amor, quest’è fede, MÜs

Cant. (spurious):
Cor prigioniero, C xxii

Vocal religiosa:

Sacred dramas and oratorios:
Li prodigi della divina grazia nella conversione di S Guglielmo Duca d’Aquitania (dramma sacro, 3, I. Mancini), Naples, monastery of S Agnello Maggiore, sum. 1731, C iv, B ix
La fenice sul rogo, ovvero La morte di S Giuseppe (orat, 2), ? Naples, Oratorio dei Filippini, 1731, C i, B x

Spurious:
Septem verba a Christo in cruce moriente prolatae (orat), CH-Zz, vs ed. H. Scherchen as Die sieben Worte des Erlösers (Vienna, 1952);
Planctus animo poenitentis ad matrem dolorosam (orat), GB-Lbl;
Oratorio della Passione;
La morte d’Abel (orat), CH-Zz;
Il pentimento, GB-Lbl, Lcm;
La nascita del Redentore (orat), lost, said by Villarosa, probably mistakenly, to be in I-Nf

Liturgical:
Mass [Ky–Gl] (D):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? sum. 1731, C xv/2, B xi;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch; version 3, S, A, SSATB, orch, incl. Qui tollis, Quoniam, from

Mass in F of 1734 and arr. of Cum Sancto spiritu from Sicut erat;

Mass [Ky–Gl] (F):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, ? perf. Rome, S Lorenzo in Lucina, 16 May 1734, C xviii, B xii;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch, C vi;
version 3, solo vv, SSATB, SSATB, SSATB, SSATB, 2 orch;
version 4, new version of Ky

Confitebor, ps, solo vv, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
Deus in adjutorium (Domine ad adjuvandum me), int, S, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C xvii/1, B xiii
Dixit Dominus, ps (D), S, A, SSATB, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
In coelestibus regnis, ant, A, str, org, C xvii/1, B xiii
In hac die quam decora, motet, S, A, T, B, SSA, TTB, 2 orch, C xvii/1 (inc.), B xv
Laudate pueri, ps, S, SSATB, orch, late work, C viii, B xiii; authentic except for alternative version of Quis sicut Dominus, C xiii, 252
Salve regina, ant, (a), S, str, org, C xv/1, B xv
Salve regina, ant, (c), S, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xv/1, B xv
Stabat mater, seq, (f), S, A, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xxvi, B xiv

Doubtful:
Aura sacratis amoris, S, orch, B-Bg;
Conturbat mentem, S, orch, D-Bsb,W;
De placido torrente, B-Bg;
Deus misereator nostri;
Dixit Dominus, ps (B ), SATB, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus, ps (D), C viii;
Ecce pietatis signa, S, orch, I-Mc;
Ecce superbos hostes, S, orch, B-Bg;
In campo armato pugno, S, orch, D-Bsb;
Laetatus sum, C viii;
La Maddalena al sepolcro, S, I-Ac;
Miserere mei (a), D-SWl;
Miserere mei (B ), formerly Königsberg;
Miserere mei (C);
Miserere mei (d), GB-Lbl;
Miserere mei (F), F-Pn;
Miserere mei (g), B-Bc, F-Pn, GB-Lbl;
O salutaris hostia, T, B, bc, Lbl;
Peccator crudelis, I-Vnm;
Salve regina (f), C xv/1;
Sequentia olim tempore missae septem dolorum, D-LÜh;
Sol resplendet, GB-Ob;
Te ergo quaesimus, S, T, hpd, I-Rsc;
Tuba et timpano, S, orch, B-Bg;
Utique resonando, I-Nf

Spurious:
Mass [Ky–Gl] (F) (Vienna, 1805);
Missa Pergolesiana [Messa estense] (D), C xxiii;
Missa solemnis [Messa solenne] (C), C xxiii;
Requiem, C xvi;
Credo (C), Incarnatus (G), Sanctus (a), Sanctus (d), Agnus Dei (G), Agnus Dei (b), inc.: all C xxiii; Credo (D), SATB, str, org, C xix suppl.;
Agnus Dei (b), ed. R.F. Goldman (New York, 1949);
Adoro te devote, C xvii/1;
Ave verum, C xvii/1;
Beatus vir, C viii;
Dies irae, parody of Stabat mater, C xxvi;
Dixit Dominus (C), by L. Leo, C viii;
Dorme, benigne Jesu, by F. Durante, C xvii/1;
Mag, by Durante, C xvii/1;
Miserere (c), 2 settings, C xiii;
O sacrum convivium, C xvii/1;
Pro Jesu dum vivo, C xvii/1;
Quis sicut Dominus, C viii;
Salve regina (c), C xv/1;
Sanctum et terribile, C viii;
Siste superba fragor, C xvii/1;
Super flumina, C xvii/2; Vexilla regis, C xvii/1

Other vocal:
42 solfeggi, 2vv;
64 solfeggi, 3vv;
solfeggio, hpd acc.: all in B xviii
Venerabilis barba cappucinorum, Scherzo fatto ai Cappuccini di Possuoli, T, B, 1735, B xviii

Doubtful:
Per voi mi struggo in pianto, canon, 3vv, C xxii

Instrumental:

Conc. (B), solo vn, 2 vn, va, bc, C xxi;
Conc. (C), 2 hpd, 2 vn, va, b;
Sonata (F), org, C xxi;
Sinfonia (F), vc, bc, C xxi;
Sonata (G), vn, bc, movt 2 as Sonata (A), hpd, C xxi: all in B xvii

Doubtful:
Piccola sinfonia (E ), 2 vn, va, b, I-Rsc;
Simphonia (B ), 2 vn, va, vc, US-R;
Simphonia (F), 2 vn, va, vc, R;
Sinfonia [di apertura] (G), 2 vn, va, bc, hns, C xix;
Symphonia (D), 2 vn, va, b, CZ-Pnm;
Trio (B ), 2 vn, bc, I-Nc, attrib. ‘Pergola’

Extremely doubtful:
2 concs. (D, G), fl, 2 vn, bc, C xxi;
Conc. a 5 (F), 3 vn, va, b, hns, org, C xxi;
Simphonia (C), 2 vn, va, tpts, timp, US-CA;
Sinfonia (D), 2 vn, va, b, hns, S-SK, L;
Sinfonia [d’apertura] (D), 2 vn, va, b, fls, obs, tpts, timp, C xix;
Sonatas nos.2 (C), 4 (G), 5 (C), 6 (B ), hpd, C xxi;
Sonata a 3 nos.13 (g), 14 (C), 2 vn, bc, C v

Spurious:
6 concerti armonici, concertinos, 4 vn, va, bc (The Hague, 1740), by U.W. van Wassenaer, C vii;
8 Lessons, hpd (London, 1771), no.2 in C xxi, nos.1, 5 by G.B. Martini;
A Second Set of 8 Lessons, hpd (London, 1778), nos.2, 7 in C xxi;
Propter magnam (G), org (London, 1831);
Sinfonia (B ), 2 vn, va, b, L, by J.G. Graun;
Sonata (G), hpd, C xxi, ? by D. Alberti;
12 Sonatas a 3, 2 vn, b (London, 1771), by D. Gallo, C v; Trio (B ), 2 vn, b, Skma, by F. Ruge;
Trio (F), 2 vn, b, Skma, Uu

Font: En català: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - En castellano: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - In english: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - Altres: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

---

Parlem amb veu pròpia...

Pergolesi va ser un compositor de vida efímera però d'ànima eterna. I la prova eloqüent d'aquesta afirmació radica precisament en la seva creació musical. Inventor del gènere "opera buffa", va destacar fulgurantment en tots els gèneres que va explorar però en especial en el vocal amb el que va il·luminar Europa a mitjans del segle XVIII. La seva influència fou de tal magnitud que generacions posteriors i quasi contemporànies a les nostres, si no que li preguntin a Stravinsky, en van fer una o altra referència. De fet, i aprofitant l'atracció que el seu nom va despertar, motivat també per la seva sobtada mort amb només 26 anys, molts cerca-fortunes van atribuir centenars d'obres al seu nom fet que ens ajudarà a entendre l'enorme moviment sísmic que va causar Pergolesi en l'abans però especialment en el després de la seva mort. I això es va deure, a banda del seu afortunat gènere teatral, a una partitura en concret, el Stabat Mater que va compondre pocs dies o mesos abans de morir. Elevat al cel des del primer compàs, és una obra "obligada" del repertori de tots els temps, d'aquells i d'aquests, que ha viscut, viu i probablement viurà en la glòria pels segles dels segles. Escrit en nom i en veu de l'Església de Santa Maria dei Sette Dolori de Nàpols, església on per cert Pergolesi n'era mestre de capella des del 1732, és possiblement una de les grans obres mestres del segle XVIII. De fet, va ser la germandat Cavalieri della Vergine de’dolori la que oficialment va demanar-li tal obra a l'italià amb una finalitat simple, la de substituir "l'antiquat" Stabat Mater escrit anys abans pel també italià Alessandro Scarlatti. Pergolesi, potser en un darrer alè respectuós, parteix del model de Scarlatti per a escriure un Stabat Mater en aparença auster tant vocalment com instrumentalment. Si més no en aquest sentit, no amaga cap secret: dues veus solistes (castrati, Pergolesi dixit), un quartet de cordes i un baix continuo. Franc, directe i de baix cost, aquesta obra es va convertir quasi immediatament en imprescindible arreu d'Europa. Memorable és la prova que el gran Deu, el que tots coneixem, va decidir reutilitzar-ne la temàtica en la paròdia musical Tilge, Höchster, meine Sünden, BWV 1083. L'èxit, entre molts altres vectors que se m'escapen, radica potser en la forma d'enfocar l'ària d'església, en un estil sensiblement expressiu que només les veus blanques o els castrats podien assolir. Recordem que en aquell temps l'Església Catòlica obligava a les dones "a guardar silenci en els temples", per tant, no podien parlar i molts menys cantar. Afortunadament, avui dia no cal castrar a ningú per cantar tot i que escoltant aquesta versió, amb la veu celestial de Philippe Jaroussky, em pregunto si podria ser el castrat del nostre temps, simplement brutal. El més trist de tot plegat, a banda del text fosc i dolorós de l'himne, és saber que Pergolesi va morir abans de poder escoltar la meravella que ell mateix havia creat...

De la propina del dia, no cal ni parlar-ne, una breu Missa Solemne de dubtosa atribució però que he recuperat si més no per aquells enamorats de les rareses, que buscant amb intensitat, pul·lulen per Internet!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Austin Miskell (tenor); Hans Peter Wirtz (bass); Antonietta Berdini (soprano); Arte Antica; Pergolesi Festival Orchestra; Arte Antica Orchestra; Margrit Jaenike
INTÈRPRETS: Julia Lezhneva (soprano); Philippe Jaroussky (countertenor); I Barocchisti; Diego Fasolis
PRESTOCLASSICAL: Pergolesi, G.B.: Laudate Pueri / Mass in G Major / Salve Regina / Messa Solenne
AMAZON: Pergolesi: Stabat Mater/ Laudate Pueri/ Confitebor

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

CPDL: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: Austin Miskell – Pergolesi, G.B.: Laudate Pueri / Mass in G Major / Salve Regina / Messa Solenne
SPOTIFY: Philippe Jaroussky – Pergolesi: Stabat Mater, Laudate pueri & Confitebor

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Concertos & Symphonies

Obra de Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), gravador italià.

- En record del 277è aniversari del decés de Giovanni Battista Pergolesi -

---

Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) compositor i organista italià nascut a Jesi. L'endemà de trepitjar frondosament el sòl, paisatge i clima alemanys i d'escoltar-ne fragorosament la música de Telemann amb l'alegria i la joia amb que aquesta se'ns presentava, canviem de geografia i situem-nos a la piu bella Itàlia per tal de commemorar l'aniversari de la mort d'un dels grans genis d'aquella latitud. Perquè Pergolesi, de qui n'he parlat un parell de vegades, va ser un artista determinant de la història de la música tot i morir amb només 26 anys. En aquest poc temps Pergolesi, enèrgicament hiperactiu, va voler abassegar tots els gèneres coneguts possibles. I així va ser. Acadèmicament format a la potent Escola de Nàpols, Pergolesi va reformular alguns dels seus postulats filosòfics per tal de revolucionar un gènere amb el qual causaria furor, l'òpera bufa. De fet, podríem dir que ell és l'embrió d'aquest subgènere operístic tant recurrent des d'aleshores ençà. Ara bé, tot i viure l'apogeu d'una trajectòria tan meteòrica com fugaç, el cert és que Pergolesi va tocar totes les tecles i va dibuixar aquarel·les de tots colors de tal manera que en el seu repertori hi trobarem el calze de Jesucrist, els instruments tan preuats o el ressò de les primeres simfonies. I ja que en les dues anteriors vegades que hem referenciat la seva persona eren en relació al dret canònic musical avui ens centrarem, en exclusiva, en l'apartat estrictament instrumental. Dues simfonies i dos concerts il·lustraran el caràcter i la fisonomia d'un art barroc, sí, però d'anticipació evident i efectiva d'un classicisme absolutament incipient al seu temps. Revolució i revolucionari hauríem de classificar la seva música i la seva persona ja que no hem de perdre de vista la important restricció inherent a la seva prematura mort i de la qual avui se'n commemora el 277è aniversari. Ja que probablement el seu període més productiu s'engloba en un tempo cronològic de només 6 o 7 anys, el fet de compondre i d'escriure obres magnes no tan sols és un privilegi sinó una absoluta genialitat. Avui dissabte recuperaré d'entrada una simfonia extreta de la seva òpera Olimpiade, de 1735 i de contingut temàtic festiu en els seus tres moviments. L'acompanyarà compassadament un parell de concerts de flauta travessera, el primer d'ells el Concert en Re major, allunyat estèticament de l'estil més casual de la simfonia i més proper a la filosofia barroca en la que s'emmiralla. De nou i de tornada a la simfonia, en aquest cas extreta de la seva farsa teatral Salustia, una simfonia de 1732 i propera tant en la metodologia com en la forma a la primera d'elles. Tancarà l'exposició del dia un altre dels seus concerts, el Concert en Sol major per a flauta travessera i orquestra el qual flueix, com l'anterior, per l'essència barroca tant omnipresent i omnipotent, encara, a principis dels segle XVIII. En el meu paper de cicerone de la música aquesta em demostra constantment l'enorme i inacabable font de sorpreses en què viu, es mou i permanentment sembla reproduir-se en un continuo sense límits i sense horitzons visuals, virtuals o eteris possibles. Tot i ser aquest un espai amb música a betzef, cada dia se'ns presenta una oportunitat nova per tal d'ampliar-ne el seu bagatge i per tal d'adquirir un coneixement profund que ens permet dimensionar d'una forma més o menys precisa la magnitud i l'amplitud d'espectre del seu art i del seu incomparable Univers. En un món en què la indiferència i la seva dictadura semblen imposar-se crec pensar i espero creure, encara, en la remota possibilitat que aquesta bonica història no s'acabi mai... 

Els concerts ens els interpreta el conjunt L'Apothèose, amb el flautista Enrico Di Felice.

Les simfonies, de sonoritat irregular, gentilesa de l'Orchestra Da Camera Di Santa Cecilia sota direcció d'Alessio Vlad.

Gaudiu i compartiu!

---

Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):

BIOGRAFIA: Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736)

AMAZON: Pergolesi: Sinfonie
AMAZON: Pergolesi, Vinci, Leo: Concerti Per Traversiere

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: Ensemble L'Apotheose – Pergolesi, Vinci, Leo: Concerti Per Traversiere

SPOTIFY: Orchestra Da Camera Di Santa Cecilia & Alessio Vlad – Pergolesi: Sinfonie

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Salve Regina

La meditació de Sant Francesc, obra de Francisco de Zurbarán, pintor espanyol del XVII

---

Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) compositor i organista italià nascut a Jesi. Pergolesi és un dels noms que més fàcilment associem a una obra, el Stabat Mater, obra cabdal, mítica i tòpica d'aquest jove compositor que va morir, malauradament, amb només 26 anys. No obstant, i tot i això, va ser capaç d'escriure gran quantitat d'obres de tots els gèneres haguts i per haver... simfonies, sonates, concerts, cantates, òperes (revolucionant el gènere a Itàlia) i música sacra, entre ella, alguna missa. Avui, en ple context de Setmana Santa i amb la companyia, novament, de la pluja, recuperaré una obra religiosa menys coneguda però que, de la mà de la dolça i exuberant veu de la soprano internacionalment coneguda arreu, June Anderson, ens resultarà una autèntic descobriment. Ni més ni menys, un Salve Regina en Do menor, una breu, senzilla i popular oració de l'ofici catòlic. Pergolesi, com la majoria del seus contemporanis, va escriure molta música eclesiàstica, no sabem si per devoció o per obligació tenint en compte el pes que en aquell temps tenia l'església a Itàlia. 

Com dèiem, de la mà de June Anderson amb la Sinfonietta de Montreal sota la direcció de Charles Dutoit.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736)

RECICLASSICAT: PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736)

AMAZON: Scarlatti: Salve Regina / Pergolesi: Stabat Mater

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

CPDL: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: June Anderson & Cecilia Bartoli & Sinfonietta de Montréal & Charles Dutoit – Scarlatti: Salve Regina / Pergolesi: Stabat Mater

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil! 

PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Laudate Pueri Dominum

Obra de Roger van der Weyden, pintor belga del segle XV

---

Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) compositor, organista i violinista italià nascut a Jesi. Tot i la seva curta existència, va viure només 26 anys, Pergolesi va marcar i pautar el camí de l'escola napolitana de música al llarg de les últimes pinzellades barroques i va influir, directament, en el posterior desenvolupament i consolidació de la òpera bufa, del qual ell en va ser un dels primers representants mundials amb algunes obres mestres, com la més coneguda, La Serva Padrona, escrita l'any 1733. L'aura mística envolta la vida d'aquest compositor, probablement degut a la seva vida tant curta però tant plena de música. Sovint, es parla d'obres que teòricament són de Pergolesi però que realment no ho són, com per exemple el famós ballet Pulcinella que I. Stravinsky va escriure suposament inspirat per la música de Pergolesi quan realment no ho era. Si bé és cert, Pergolesi va compondre molta música, principalment òperes, però també se'l coneix molt bé per la seva música religiosa, sobretot pel seu Stabat Mater, obra cabdal de Pergolesi i extraordinàriament popular al seu temps, sent la composició més editada i impresa del segle XVIII. Tot i així, no recuperarem aquesta obra tant coneguda i mediàtica de Pergolesi, entenc que tots els melòmans, siguin profans, amateurs o "malalts com jo" l'hauran escoltada, com a mínim, alguna vegada. Per tant, sí que recuperaré una de les seves obres litúrgiques, el salm 112 de la Bíblia, el Laudate Pueri Dominum, un himne d'exaltació a Déu i a la seva providència sobre els pobres i oprimits. De gran bellesa, és una d'aquelles composicions desconegudes i amagades a l'ombra de les grans obres dels grans genis i artistes del XVIII.

Ens l'interpreta la Orchestra Barocca Harmonicus Concentus amb el cor i solistes de la Melodi Cantores i dirigits per Elena Sartori.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, Itàlia, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, Itàlia, 16 de març de 1736)
AMAZON: Pergolesi : Laudate pueri (Salmo 112)

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

CPDL: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: Coro Millennium – Pergolesi: Laudate Pueri (Salmo 112)



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!