diumenge, 31 de desembre del 2017

LEFÉBURE-WÉLY, Louis James Alfred (1817-1869) - Messe de Noël

Ivan Konstantinovich Aivazovsky - Jesus Walks on Water (1888)


- Recordatori de Louis James Alfred Lefébure-Wély -
En el dia de la commemoració del seu 148è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Ivan Konstantinovitx Aivazovski (Feodosiya, 29 de juliol de 1817 - Feodosiya, 5 de maig de 1900) va ser un pintor rus. Es va formar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg on ben aviat va assolir notable ressò gràcies als seus paisatges i marines. Després de viatjar per Europa, es va instal·lar a Istanbul, on es va convertir en pintor de la cort dels sultans otomans. A partir d'aleshores, va treballar en diferents països i es va convertir en membre de diverses acadèmies d'art. El 1833 va entrar a l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg, on dos anys després va rebre la medalla de plata en un certamen artístic per la seva obra Estudi aeri sobre el mar. Aquesta pintura va ser escollida per decorar el Palau d'Hivern. El 1841 va començar un viatge de cinc anys que el portaria per diferents països, entre ells Itàlia, Portugal, Espanya, França, Regne Unit i Holanda. El 1842 va conèixer al cèlebre paisatgista anglès Turner i al seu retorn a Rússia, el 1844, va ser nomenat acadèmic i professor de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg. El 1848 va celebrar la seva primera exposició a Moscou i el 1853 va participar en les excavacions arqueològiques realitzades a Teodosia, on va recuperar nombrosos objectes d'art que van entrar a formar part de les col·leccions de l'Hermitage. El 1857, després d'una brillant exposició de les seves obres celebrada a París, va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Els darrers anys va tornar a Armènia on el 1895 va representar diverses obres relacionades amb les disputes amb Turquia. Com a pintor, tot i la fama que va adquirir gràcies a les seves marines, també va destacar per alguns retrats i paisatges. En total es creu va realitzar unes 6000 obres les quals el van convertir en un dels pintors més rics del seu temps. Al seu retorn a Feodosiya, va llegar la major part de la seva fortuna a la ciutat. Precisament, allà hi va morir el maig del 1900.



Parlem de Música...

Louis James Alfred Lefébure-Wely (Paris, 13 de novembre de 1817 - Paris, 31 de desembre de 1869) va ser un pianista, organista i compositor francès. Fill de l'organista Isaac-François Lefebvre (1756-1831), es va formar amb el seu pare. El 1832 va entrar al Conservatori de París on va estudiar amb François Benoist i on va guanyar un premi amb l'orgue el 1835. Poc després va estudiar amb Fromental Halévy i amb H.M. Berton. Després de la mort del seu pare el 1831, el va succeir com a organista oficial de l'Església de Sant Roc de París. Ràpidament es va fer un nom a l'escena musical de la ciutat gràcies a la seva virtuosa capacitat improvisadora amb l'orgue. El 1847 va ser nomenat organista a l'Església de La Madeleine de París on va coincidir amb l'organista Charles-Alexandre Fessy. Pels seus mèrits obtinguts, especialment com a intèrpret i no tant com a compositor, el 1850 va rebre la Legió d'Honor. El 1858 va renunciar al seu càrrec per a dedicar-se a la composició de l'òpera còmica Les recruteurs (1861), estrenada sense l'èxit esperat el desembre d'aquell mateix any. A partir del 1863 es va convertir en l'organista de l'Església de Saint-Sulpice de París, càrrec que va mantenir fins el desembre de 1869, l'any de la seva mort.



Informació addicional... 

INTERPRETS: La Lyre Séraphique; Vincent Genvrin (orgue)
RECICLASSICAT: LEFÉBURE-WÉLY, Louis James Alfred (1817-1869)
AMAZON: LEFEBURE-WELY, L.J.A. - Messe de Noël à Saint-Sulpice
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LEFEBURE-WELY, L.J.A. - Messe de Noël à Saint-Sulpice



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 30 de desembre del 2017

PICCININI, Alessandro (1566-c.1638) - Intavolatura di Liuto (1639)

Laurent de La Hyre - Allegory of Music (1649)
Obra de Laurent de La Hyre (1606-1656), pintor francès (1)


- Recordatori d'Alessandro Piccinini -
En el dia de la celebració del seu 451è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Laurent de la Hyre (Paris, 27 de febrer de 1606 - Paris, 28 de desembre de 1656) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment amb Jean-Baptiste Lallemand si bé la seva principal influència van ser les obres del pintor Francesco Primaticcio. El 1639 es va casar amb la filla del protector de Lluís XIII, fet determinant en la seva carrera ja que li va permetre introduir-se en els cercles aristocràtics francesos. A més, i després de la mort del seu sogre, va heretar una gran fortuna amb la qual es va poder dedicar de ple a la pintura. Les seves primeres obres van mostrar paisatges clàssics i escenes mitològiques sota influència del mestre francès Poussin. El 1648 va ser un dels membres fundadors de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture de París i a partir d'aquests anys i fins a la seva mort, la pintura de la Hyre es va fer més arcaïtzant. Les seves composicions amb figures van resultar més fredes, sota el doble influx de Poussin i de Philippe de Champaigne, però al mateix temps va continuar mostrant interès pels paisatges en els que va mostrar el seu estil més personal. Laurent de la Hyre va viure íntegrament a París, ciutat on va morir el desembre de 1656.



Parlem de Música...

Alessandro Piccinini (Bologna, 30 de desembre de 1566 - Bologna?, c.1638) va ser un llaütista i compositor italià. Fill de Leonardo Maria Piccinini, es va formar inicialment amb el seu pare. El 1582 va ser reclamat pel duc Guglielmo Gonzaga a la seva cort de Màntua però a causa dels compromisos que havia assumit el seu pare, es va traslladar amb la seva família a la cort dels Este de Ferrara, on ell i els seus germans Girolamo Piccinini (c.1565-1615) i Filippo Piccinini (c.1575-1648) hi van romandre fins el 27 d'octubre de 1597, l'any de la mort del duc Alfonso II. Poc després va ingressar al servei del cardenal Pietro Aldobrandini, legat papal a Bolonya i Ferrara. A Bolonya va entrar com a membre de l'Accademia dei Filomusi. Com a compositor va publicar dos volums per títol Intavolatura di liuto, et di chitarrone, libro primo, nel quale si contengano dell’uno, & dell’altro stromento arie, baletti, correnti, gagliarde, canzoni, & ricercate musicali, & altre à dui, e trè liuti concertati insieme; et una inscrittione d’avertimenti, che insegna la maniera, & il modo di ben sonare con facilità i sudetti stromenti (Bologna, 1623) i Intavolatura di liuto, nel quale si contengono toccate, ricercate musicali, corrente, gagliarde, chiaccone, e passacagli alla vera spagnola, un bergamasco, con varie partite, una battaglia, & altri capricci (Bologna, 1639). El seu fill Leonardo Maria Piccinini va ser també llaütista. Alessandro Piccinini va morir probablement a Bolonya a l'entorn del 1638.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Francesca Torelli (Lute & chitarrone)
TACTUS: PICCININI, A. - Intavolatura di Liuto, et di Chitarrone, Book 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PICCININI, A. - Intavolatura di Liuto, et di Chitarrone, Book 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 29 de desembre del 2017

ROSSI, Salomone (1570-c.1630) - Il primo libro de madrigali (1600)

Jan van Bijlert - Girl with a flute (c.1630)
Obra de Jan Hermansz van Bijlert (c.1597-1671), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Jan Hermansz van Bijlert (Utrecht, c.1597 - Utrecht, 13 de novembre de 1671) va ser un pintor neerlandès. Fill d'un pintor especialitzat en l'art del vidre, es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després va continuar la seva formació amb el pintor manierista Abraham Bloemaert. Entre els anys 1620 i 1624 va viatjar per França i Itàlia, on va ser un dels membres fundadors dels Bentvueghels de Roma. El 1625 va tornar a Holanda on es va establir a Amsterdam, ciutat on aquell mateix any es va casar. Poc temps després va tornar a Utrecht, on ja hi romandria la resta de la seva vida. Com a pintor, va mostrar inicialment una intensa influència de Caravaggio si bé amb el temps, i en sintonia amb l'evolució de la pintura, va anar adaptant el seu estil vers l'emergent classicisme. Utrecht va morir a Utrecht el novembre de 1671.



Parlem de Música...

Salamone [Salomone, Salamon de’, Shlomo] Rossi (Mantova?, 19 d'agost de 1570 - Mantova?, c.1630) va ser un compositor italià. Es coneix molt poc sobre la seva vida. Aparentment va ser fill d'un cert Bonaiuto (Azariah) de 'Rossi. No obstant, aquest Azariah no va ser el filòsof del mateix nom, qui havia lamentat 'no haver tingut fills'. Les obres publicades entre els anys 1589 i 1628 representen la única documentació directa sobre la seva vida. Es creu va ingressar al servei del duc Vicenzo I el 1587 com a cantant i intèrpret de viola, i aviat es va convertir en el líder musical del duc i d'un conjunt instrumental format probablement per músics jueus. El 1606, el duc Vincenzo I el va alliberar d'haver de portar la placa groga imposada a la comunitat jueva de la ciutat, i aquest privilegi va ser renovat el 1612 pel nou duc, Francesco IV. El conjunt musical de Rossi va assolir una gran reputació i es va prestar ocasionalment als tribunals veïns, com el 1612 quan Alessandro, el duc de Mirandola, va convidar al jutge Salamon i la seva companyia a la seva cort. El nom de Rossi com a instrumentista va aparèixer a les nòmines ducals fins a l'any 1622. La mort de l'últim duc de Gonzaga per l'exèrcit austríac (1628-1630) va posar fi a l'edat d'or de la música de la cort de Mantua. Rossi va ser potser l'últim però el més important d'una llarga i distingida llista de músics de la cort jueva (instrumentistes, cantants, ballarins) que van estar actius a Mantua durant tot el segle XVI. Salamone Rossi va morir probablement a Mantua a l'entorn del 1630.

Frederick De Wit - Mantua (c.1660)
Frederick de Wit (c.1629-1706) - Mantua (c.1660) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Il primo libro delle canzonette, 3vv (1589); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1976)
Il primo libro de madrigali … con alcuni di detti madrigali nel chittarrone, 5vv, chit (1600); 11 in N; 1 ed. in Monumenti musicali italiani, xvii (Milan, 1996)
Il secondo libro de madrigali, 5vv, bc … ed un dialogo, 8vv, nel fine (1602); ed. H. Avenary (Tel-Aviv, 1989)
Il terzo libro de madrigali, con una canzona de baci nel fine, 5vv, bc (1603)
Il quarto libro de madrigali, 5vv, bc (1610); 11 in N
Il primo libro de madrigali, 4vv, bc (1614)
Il quinto libro de madrigali, 5vv, bc (1622)
Madrigaletti per cantar a due soprani o tenori, 2vv, op.13 (1628); 6 ed. L. Landshoff, Alte Meister des Bel Canto, iv–v (Leipzig, 1927)
Balletto, 3vv, 1617

Vocal religiosa:

Hashirim asher lish’lomo, 3–8vv, ed. Leo da Modena (1622–3); ed. F. Rikko (New York, 1967–73), 30 in N

Instrumental:

Il primo libro delle sinfonie e gagliarde … per sonar, 2 va/cornetts, chit/other inst (1607); 5 in R i, 6 in R ii, 1 in appx
Il secondo libro delle sinfonie e gagliarde, a 3, per sonar … con alcune delle dette a 4–5, ed alcune canzoni per sonar, a 4, nel fine, vas, chit (1608); 8 in R i, 6 in R ii
Il terzo libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 va da braccio, chit/other inst, op.12 (1623)
Il quarto libro de varie sonate, sinfonie, gagliarde, brandi e corrente, 2 vn, chit (1622); 1 in R, appx



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ut Musica Poësis (ensemble)
TACTUS: ROSSI, S. - Primo libro de madrigali a 4 voci
SPOTIFY: ROSSI, S. - Primo libro de madrigali a 4 voci



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 28 de desembre del 2017

CALDARA, Antonio (1670-1736) - Suonate a tre Op. 1 (1693)

Giacomo Ceruti - Portrait of a Cellist (c.1750)


- Recordatori d'Antonio Caldara -
En el dia de la commemoració del seu 281è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giacomo Antonio Melchiorre Ceruti (Milano, 13 d'octubre de 1698 - Milano, 28 d'agost de 1767) va ser un pintor italià. Anomenat el 'Pitocchetto', es desconeix la major part de la seva vida i formació. Es creu va estudiar a Brescia, on se'l va documentar a partir del 1711 i on va realitzar les seves primeres obres, principalment retrats d'algunes personalitats de la ciutat. Més tard, entre el 1726 i el 1728, va treballar en la decoració al fresc del Palazzo Broletto, en un temps en què també va realitzar la seva sèrie de pintures més característiques de la seva producció, les pintures de captaires. De fet, es creu que aquestes obres les va realitzar per encàrrec de la família Avogrado i en uns quadres de gran format i d'estil sorprenentment realista. Possiblement influenciat per la pintura llombarda de Vincenzo Foppa, va mostrar certes similituds amb altres autors com Eberhard Keil i Jacques Callot. El 1736 va realitzar una nova sèrie d'obres d'aquest mateix gènere a petició del mariscal Matthias von Schulenburg en un any en què també va treballar en la decoració al fresc del Palau Grassi de Venècia. Entre el 1737 i el 1742 va viure a Pàdua on va treballar en diverses esglésies. El 1743 va tornar definitivament a Milà, on va realitzar diversos retrats i obra religiosa i on va morir l'agost de 1767.



Parlem de Música...

Antonio Caldara (Venezia, c.1670 - Wien, 28 de desembre de 1736) va ser un compositor italià i un dels més destacats del seu temps. Va néixer en el si d'una família dedicada a la música on el seu pare i primer mestre va ser el violinista Giuseppe Caldara (c.1640-1711). Va estudiar des dels 11 anys amb Giovanni Legrenzi a la Basílica de Sant Marc de Venècia, on va cantar al cor. Als 19 anys, va debutar com a compositor d'òperes amb L'Argene. Va continuar cantant en aquesta agrupació i va ser successivament violoncel·lista a la Basílica de Sant Marc de Venècia (1693-1700), mestre de capella de la Cort de Màntua (1700-1707) i compositor de cambra de Carles III, després Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, a Barcelona. La seva carrera operística va ser fulgurant i ràpidament va començar a supervisar produccions d'òperes per tot Itàlia, però també a Espanya i França. Va viatjar a Roma el 1708, on va fer amistat amb HaendelScarlatti i Corelli, i després a Espanya, on va viure durant poc temps a Catalunya i a on va estrenar la primera òpera italiana a la Península Ibèrica per nom Il nome più glorioso. Entre els anys 1709 i 1716 va treballar com a Maestro del Príncep Ruspoli a Roma. El 1710 es va casar amb Caterina Petrolli, instal·lant-se poc després a Viena, on el 1716 la seva sobrada acadèmia per a produir tot tipus de música vocal el va fer mereixedor del lloc de vicekapellmeister de la Cort Imperial, sota la direcció de Johann Joseph Fux. Com a compositor, la seva obra es va situar en l'espai de transició del barroc al pre-classicisme. Caldara, que va compondre una escassa obra instrumental, va ser autor d'una descomunal producció vocal, amb unes 3400 obres, que van incloure un gran nombre de cantates, oratoris, misses i òperes, i amb notables divergències d'estils entre elles. Antonio Caldara va morir a Viena el desembre de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
drammi per musica, in three acts, unless otherwise stated;
music lost unless otherwise stated
WF Vienna, Teatro della Favorita
WG Vienna, Hoftheater (Teatro Grande)

L'Argene (trattenimento per musica, 3, P.E. Badi), Venice, Accademia ai Saloni, aut. 1689, lib I-Bc
Il Tirsi [Act 2] (drama pastorale, 3, A. Zeno), Venice, S Salvatore, aut. 1696 lib Bc [Act 1 by A. Lotti, Act 3 by A. Ariosti]
La promessa serbata al primo (various authors), Venice, SS Giovanni e Paolo, spr. 1697, lib Bc
L'ingratitudine gastigata (F. Silvani), Venice, ?1698, D-MÜs
L'oracolo in sogno [Act 1] (Silvani), Mantua, Teatro di Mantova, 6 Dec 1699, lib I-Bc [Act 2 by A. Quintavalle, Act 3 by C.F. Pollarolo]
La Partenope (S. Stampiglia), ?Mantua, Teatro di Mantova, May 1701; rev., Genoa, S Agostino, carn. 1704, lib SA; rev., Venice, S Giovanni Grisostomo, 26 Dec 1707, lib Bci rev., Ferrara, Bonacossi, May 1709, lib Bc, collab. G. Boniventi [Caldara named in 1704 and 1709; other versions probably by Caldara]
Opera pastorale (3), Mantua, ? Teatro di Mantova, 1701, A-Wgm*; rev. as La costanza in amor vince l'inganno (drama pastorale), Rome, Palazzo Bonelli, 9 Feb 1711, Act 1 D-MÜs [2 copies; one with T. Albinoni: Vespetta e Pimpinone (int, first pt only of 3); other with Lisetto ed Astrobolo (int, first pt only; by ? F. Gasparini)], lib I-MAC
Farnace (L. Morari), Venice, S Angelo, 11 Nov 1703, lib Bc
Gli equivoci del sembiante (? D.F. Contini), Casale, Novo, 1703 (? carn.), lib Bc
Paride sull'Ida, overo Gl'amori di Paride con Enone (favola pastorale), Mantua, ? Teatro di Mantova, spr. 1704, lib Bc, collab. Quintavalle; rev., Milan, Regio e Ducale, 1707, lib Mb, collab. L. Genocchi
L'Arminio (A. Salvi), Genoa, S Agostino, carn. 1705, lib Bc
L'onestà nelli amori (? G.F. Bernini), Genoa, S Agostino, 1705, lib Mb
Il selvaggio eroe (tragicomedia eroico-pastorale, 5, G. Frigimelica Roberti), Venice, S Giovanni Grisostomo, 20 Nov 1707, arias D-MÜs, lib I-Bc
Il più bel nome (componimento da camera, 1, P. Pariati), Barcelona, Llotja de Mar, 2 Aug 1708, B-Bc
Sofonisba (Silvani), Venice, S Giovanni Grisostomo, 24 Nov 1708, arias D-MÜs, lib I-Bc
L'inimico generoso (? V. Grimani), Bologna, Malvezzi, 11 May 1709, A-Wn
Il nome più glorioso (componimento da camera, 1, Pariati), Barcelona, 4 Nov 1709, Wn
L'Atenaide [Act 2] (Zeno), ?Barcelona, Milan or Vienna, 1709, Wn [Act 1 by A.S. Fiorè, Act 3 by Gasparini]
L'Anagilda, overo La fede ne' tradimenti (G. Gigli), Rome, Palazzo Bonelli, 4 Jan 1711, D-MÜs; perf. with Dorina e Grullo (int, 2, Gigli), MÜs
Giunio Bruto, overo La caduta de' Tarquinii [Act 2], 1711 (? G. Sinibaldi), unperf., A-Wn [Act 1 by C.F. Cesarini, Act 3 by A. Scarlatti]
Tito e Berenice (C.S. Capece), Rome, Capranica, carn. 1714, lib I-Bc
L'Atenaide [Act 3] (Zeno), WG, 19 Nov 1714, A-Wn, D-W [Act 1 by M.A. Ziani, Act 2 by A. Negri, int and licenza by F. Conti]; as Teodosio ed Eudossa (os), Brunswick, 12 Sept 1716, lib W, collab. ? Fux and Gasparini; as Teodosio, Hamburg, ded. 14 Nov 1718, collab. ? Fux and Gasparini
La Dulcinea e cuoco (int, 3), composed Rome, sum. 1715, for perf. in Naples
Il giubilo della salza (festa, R.M. Rossi), Salzburg, 1716 (?sum.)
Il maggior grande (componimento per musica da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 1 Oct 1716, MEIr
Pipa e Barlafuso (int, 3, F.R. Cantù), WG, 19 Nov 1716, A-Wn; perf. with Lotti and J.J. Fux: Il Constantino
Caio Marzio Coriolano (Pariati), WF, 28 Aug 1717, Wgm*, Wn
Il Tiridate, overo La verità nell'inganno (Silvani), Vienna, Hof (Teatrino), 11 Nov 1717, Wgm*, Wn [includes int Lisetta ed Astrobolo (3), attrib. Caldara]
Ifigenia in Aulide (Zeno), WG, 5 Nov 1718, Wgm*, Wn
Sirita (Zeno), WF, 21 Aug 1719, Wgm*, Wn
Dafne (dramma pastorale, 3, G. Biavi), Salzburg, 1719 (? 4 Oct), Wgm*; ed. in DTÖ, xci (1955)
Lucio Papirio dittatore (Zeno), WG, 4 Nov 1719, Wgm*, Wn
[Zaira], ? Vienna or Salzburg, ?1719, Wgm*
Apollo in cielo (componimento da camera, 1, Pariati), Vienna, court, 4 Nov 1720, Wn
Psiche (componimento da camera, 1, Zeno), Vienna, court, 19 Nov 1720, Wn, collab. Fux
Gli eccessi dell'infedeltà (?3, D. Lalli), Salzburg, 1720
L'inganno tradito dall'amore (A.M. Lucchini), Salzburg, Fürstbischöfliche Palast, 1720, Wgm*; perf. with Atomo huomo vecchio e Palancha giovine (int, 2, ?Lucchini), Wgm*
Il germanico Marte, Salzburg, 4 Oct 1721, Wgm*; perf. with Grespilla e Fanfarone (int, 3), Wgm*
Ormisda, re di Persia (Zeno), WG, 4 Nov 1721, Wgm*, Wn; 1 aria ed. in DTÖ, lxxxiv (1942)
Nitocri (Zeno), WF, 30 Aug 1722, Wgm*, Wn
Camaide, imperatore della China, overo Li figliuoli rivali del padre (Lalli), Salzburg, 1722 (? 4 Oct), Wgm*; perf. with La marchesina di Nanchin (int, 2, Lalli), Wgm*
Scipione nelle Spagne (Zeno), WG, 4 Nov 1722, Wgm*, Wn
La contesa de' numi (servigio di camera, 2, G. Prescimono), Prague, Hradcin, 1 Oct 1723, Wgm*, Wn
La concordia de' pianetti (componimento teatrale, 1, Pariati), Znojmo [outdoor perf.], 19 Nov 1723, Wn
Euristeo (Zeno), Vienna, court, 16 May 1724, Wn [sometimes incorrectly listed as Aglatido ed Ismene]
Andromaca (5, Zeno), WF, 28 Aug 1724, Wn, D-Bsb*; ? perf. with Madama ed il cuoco (int, 2, Trotti), A-Wn, ? attrib. Caldara
Gianguir, imperatore del Mogol (5, Zeno), WG, 4 Nov 1724, Wgm*, Wn; arias in Pharao und Joseph (Spl, J.S. Müller), Hamburg, Schauplatze, 6 Feb 1728, D-HVl
Il finto Policare (tragicommedia per musica, 3, Pariati), Salzburg, 1724, A-Wgm*
Semiramide in Ascalone (5, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1725, Wgm*, Wn
Astarto (Zeno and Pariati), Salzburg, 4 Oct 1725, Wgm*; perf. with Lidia ed Ircano (int, 2, ?Pariati), Wgm*
Il Venceslao (5, Zeno), WG, 4 Nov 1725, Wgm*, Wn
Amalasunta (N. Blinoni), ? Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut.1726, Wgm* I due dittatori (5, Zeno), WG, 4 Nov 1726, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'Etearco (?Stampiglia), Salzburg, 1726, S-St*
Don Chisciotte in corte della duchessa (opera serioridicola, 5, G.C. Pasquini, after M. de Cervantes), Vienna, Hof (Teatrino), 6 Feb 1727, A-Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Imeneo (pastorale, 3, Zeno), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1727, Wgm*, Wn
Ornospade (Zeno), WG, 4 Nov 1727, Wgm*, Wn
La verità nell'inganno, ossia Arsinoe (Silvani), Salzburg, 15 Nov 1727, Wgm*; perf. with Lisetta ed Astrobolo (int, 3, ?Silvani), Wgm* [different from 1717 settings]
La forza dell'amicizia, ovvero Pilade ed Oreste [Acts 2 and 3] (Pasquini), Graz [outdoor perf.], 17 Aug 1728, Wgm*, Wn [Act 1 by G. Reutter]; perf. with Alisca e Bleso (int, 2, ?Pasquini), Wgm*, Wn
Amor non ha legge (favola pastorale, 3, Blinoni), Jaroměřice, Schloss Questenberg, aut. 1728, Wgm*
Mitridate (5, Zeno), WG, 4 Nov 1728, Wgm*, Wn
I disingannati (commedia per musica, 3, Pasquini, after Molière: Le misanthrope), Vienna, Hof (Teatrino), 8 Feb 1729, Wgm*, Wn
Enone (pastorale, 5, Zeno), WF, 28 Aug 1734, Wgm*, Wn
Caio Fabbrizio (Zeno), WG, 13 Nov 1729, Wgm*, Wn
Sancio Pansa, governatore dell'isola Barattaria, completed 27 Jan 1730 (commedia per musica, 3, Pasquini, after Cervantes: Don Quixote); rev., Vienna, Hof (Teatrino), 27 Jan 1733, Wgm*, Wn
La pazienza di Socrate con due mogli [Act 1 scenes i–v and Act 3] (scherzo drammatico, 3, N. Minato), Vienna, Hof (Teatrino), 17 Jan 1731, Wgm*, Wn, collab. Reutter
Il Demetrio (P. Metastasio), WG, 4 Nov 1731, Wgm*, Wn
Livia (festa teatrale, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 19 Nov 1731, Wn
L'asilo d'amore (festa teatrale, 1, Metastasio), Linz [outdoor perf.], 28 Aug 1732, Wgm*, Wn
Adriano in Siria (Metastasio), WG, 9 Nov 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
L'olimpiade (Metastasio), WF [outdoor perf.], 30 Aug 1733, Wn; facs. in IOB, xxxii, 1979), D-Bsb*
Demofoonte (Metastasio), WG, 4 Nov 1733, A-Wgm*, Wn
La clemenza di Tito (Metastasio), WG, 4 Nov 1734, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Le cinesi (componimento drammatico, 1, Metastasio), Vienna, court, carn. 1735, Wgm* [preceded a ‘ballo cinese’ by Reutter]
Il natale di Minerva Tritonia (festa per musica, 1, Pasquini), WF [outdoor perf.], 28 Aug 1735, Wgm*, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983)
Scipione Africano il maggiore (festa di camera, 1, Pasquini), Vienna, ?WG, 4 Nov 1735, Wgm*, Wn
Achille in Sciro (Metastasio), WG, 13 Feb 1736, Wn, D-Bsb*
Ciro riconosciuto (Metastasio), WF, 28 Aug 1736, A-Wgm*, Wn
Il Temistocle (Metastasio), WG, 4 Nov 1736, Wgm*, Wn
dramatic works possibly presented as operas
Chi s'arma di virtù (serenata, 2, A. Fezzoneo [J. Buonaccorsi]), Rome, Palazzo Bonelli [outdoor perf.], 27 Aug 1709, D-MÜs
Il trionfo d'amore e d'Imeneo (cant., F. Fozio), WF, 6 Oct 1722, A-Wgm*
Ghirlanda di fiori (?festa, 1), Vienna, 1726, Wgm*
[Melibeo e Tirsi] (servigio di camera, 2), ?Vienna, before 1728, Wgm*
Festa di camera per introduzione al ballo (‘Vieni o compagna’) (Pasquini), Vienna, Hof, carn. 1728, D-MEIr
La corona d'Imeneo (festa, 2, Pasquini), Vienna, ?Hof, 13 March 1728, A-Wgm*
Cantata pastorale eroica (‘Andiam sorella’), WF, 1729 (? 15 Oct), Wgm*, Wn
Dialogo tra la vera disciplina ed il genio (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 15 Oct 1730, Wgm*; rev., 15 Oct 1735, Wn
Il natale d'Augusto (festa da camera, 1, ?Pasquini, after Ovid: Metamorphoses, book 15), WF, 1 Oct 1733, Wgm*, Wn
Il giuoco di quadriglio (cant.), Vienna, Hof, ?carn. 1734, Wgm*, Wn; ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R)
Le lodi d'Augusto (festa di camera, 1, Pasquini), WF, 1 Oct 1734, Wgm*, Wn
Le grazie vendicate (festa di camera, 1, Metastasio), Vienna, ?WF, ?28 Aug 1735, Wgm*, Wn

Doubtful:
La libertà nelle catene (? D.A. Leonardi), Rome, Palazzo Zagarolo, 1690, lib I-Bu;
La selva illustrata del merito (Biavi), Salzburg, 4 Oct ?1717, lib A-KR

Other vocal:
[12] Cantate da camera a voce sola, op.3 (Venice, 1699)
Serenata: Il trionfo d'Amore, 4vv, insts, Rome, Palazzo Bonelli, 1709
13 madrigals (A.M. Lucchini), 4–5vv, 1731–2, 2 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 1 ed. in Cw, xxv (1933)
c500 canons, incl. 100 in One Hundred Cantici … collected by Sigr Borosini (London, 1747), 40 in Sixty Italian Rounds (London, 1840), 28 ed. F. Jöde (Wolfenbüttel, 1928), 35 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 18 ed. in Cw, xxv (1933)

Vocal religiosa:

Oratorios:
Il trionfo della continenza (?2 pts, B. Sandrinelli), Venice, 1697
Maddalena ai piedi di Cristo (L. Forni), Venice ?Fava, ?1698, Mantua, 1699, A-Wn
Il ricco epulone (Sandrinelli), Venice, Fava, 1698, D-MÜs
La frode della castità, Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Le gelosie d'un amore utilmente crudele (G. Gabrielli), Venice/?Mantua, c1700, MÜs
Il trionfo della innocenza, ? Venice/?Mantua, c1700, MÜs
La castità al cimento (? P. Ottoboni), ?Rome, Lent 1705; rev., Rome, Palazzo Bonelli, 23 March 1710, A-Wn, D-MÜs
Il martirio di S Caterina (F. Forzoni Accolti), Rome, Palazzo della Cancelleria, Lent 1708, A-Wn
Sara in Egitto (pasticcio oratorio, D. Cavanese), Florence, 1708, collab. others, lib I-Fm; as L'onestà combattuta di Sara, Florence, 1708, lib D-Hs
Oratorio per S Francesca Romana, Rome, Palazzo Bonelli, 16 March 1710, B-Br, D-MÜs; ed. C. Gallico (Vienna, 1973)
Oratorio di S Stefano primo rè dell'Ungheria, composed 1712, perf. Rome, Palazzo Bonelli, 5 March 1713, MÜs
S Flavia Domitilla, Rome, Chiesa Nuova, Lent 1713, A-Wn
S Ferma (1st setting), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 10 March 1715, Wgm*, D-MÜs
Oratorio per la SS Annunziata (3 pts), composed 1713, perf. Rome, Palazzo Gaetani, 24 March 1715, A-Wgm*, D-MÜs
Abisai, Rome, Palazzo Gaetani, 31 March 1715, MÜs
Jefte, Rome, Palazzo Gaetani, 7 April 1715, MÜs
La conversione di Clodoveo rè di Francia (C.S. Capece), Rome, Palazzo Gaetani, 14 April 1715, MÜs
La ribellione d'Assalonne, Rome, Palazzo Gaetani, 21 April 1715, MÜs
S Ferma (2nd setting), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1717, A-Wgm*, Wn
Cristo condannato (Pariati), Vienna, Hofkapelle, ?25 March 1717, Wgm*, Wn
Il martirio di S Terenziano (G. Piselli), Vienna, Hofkapelle, 1718, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
La caduta di Gerico (A. Gargieria), Vienna, Hofkapelle, 1719, Wgm*, Wn
Assalonne (G.A. Bergamori), Vienna, Hofkapelle, 23 Feb 1720, Wgm*, Wn
Giuseppe (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1722, Wgm*, Wn
Il rè del dolore (Pariati), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1722, Wgm*, Wn; ed. V. Frazzi (Florence, 1957)
Ester (F. Fozio), Vienna, Hofkapelle, 25 Feb 1723, Wgm*, Wn; ov. ed., O. Biba as Sinfonia; tr, str, bc (Winterthur, 1981)
Morte e sepoltura di Cristo (Fozio), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1724, Wgm, Wn; ov. ed. F.F. Polnauer as Sonata a 4, no.4 (Mainz, 1968); ov. ed. in N
Le profezie evangeliche di Isaia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 23 March 1725, Wn, D-Rp
Il trionfo della religione e dell'amore (festa sacra, 1, ‘G.D.B.’), Vienna, Stift Monserrat, 24 April 1725, A-Wgm*, Wn; ov. ed. W. Rainer as Sonata, C (Vienna, 1995)
Gioseffo, che interpreta i sogni (G.B. Neri), Vienna, 28 March 1726, Wgm* Wn; ov. ed. in N
S Giovanni Nepomuceno, ?Salzburg, Schloss Mirabel, 1726, Wgm*
Gioaz (Zeno), Vienna, 4 April 1726, Wn (facs. in IO, xii, 1986)
Il morto redivivo, ovvero S Antonio (C. Montalbano), Salzburg, 1726, Wgm*
Il Batista (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1727; Wgm, Wn; ov. ed. in N
Gionata (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 4 March 1728, Wgm, Wn
Naboth (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1729, Wgm, Wn; ov. ed. in The Symphony 1720–1840, ser. B, ii (New York, 1983) and ed. in N; ov. ed. Polnauer as sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La Passione di Gesù Cristo (P. Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 4 April 1730, Wgm*, Wn (facs. in IO, xi, 1986); ov. ed. in N
David umiliato (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 12 March 1731, Wgm, Wn
S Elena al Calvario (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 20 March 1731, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Sedecia (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 27 March 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.3 (Mainz, 1968)
La morte d'Abel figura di quella del nostro Redentore (Metastasio), Vienna, Hofkapelle, 8 April 1732, Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gerusalemme convertita (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 31 March 1733; Wgm*, Wn; ov. ed. in N; ov. ed. Polnauer as Sonata a 4, no.6 (London, 1993)
S Pietro in Cesarea (Zeno), Vienna, Hofkapelle, 20 April 1734; Wgm*, Wn; ov. ed. in N
Gesù presentato nel tempio (Zeno), Vienna, Hofkapelle, ?5 April 1735; Wgm*, Wn; ov. ed. in N

Masses:
c.110 masses and mass sections, incl. 5 masses in Chorus musarum divino Apollini accinentium (Bamberg, 1748–9), no.5 ed. W. Fürlinger (Altötting, 1975), no.6 ed. Fürlinger (Stuttgart, 1964);
Missa dolorosa, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Missa, D (facs. (Leipzig, 1987)), ed. J. Butz (Bad Godesberg, 1957);
Missa venerationis, ed. O. Drechsler (Berlin, 1962);
Missa, g, ed. Fürlinger (Augsburg, 1988)

[12] Motetti a 2 e 3 voci, op.4 (Bologna, 1715);
8 ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R)

Numerous vespers, ants, motets, pss, hymns etc., incl. Confitebor tibi Domine, ed. B.W. Pritchard (Hilversum, 1973);
Crucifixus a 16, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Dies irae, ed. I. Homolya (Kassel and Budapest, 1978);
Haec est regina virginum, ed. R. Ewerhart (Cologne, 1968);
Lauda anima mea, ed. J. Messner (Augsburg, 1927);
Laudate pueri, 1716, ed. Ewerhart (Cologne, 1959);
Laudate pueri, 1720, ed. Pritchard (Hilversum, 1980);
Magnificat, adapted J.S. Bach, ed. C. Wolff (Kassel, 1969);
Regina coeli laetare, ed. T. Pfeiffer (Düsseldorf, 1950);
Salve pater Salvatoris, ed. in DTÖ, ci–cii (1962);
Stabat mater, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Te Deum, 1711, ed., W. Horn (Stuttgart, 1989);
Te Deum, 1724, ed. in DTÖ, xxvi, Jg.xiii/1 (1906/R);
Veni, dilecte quare, ed. Ewerhart (Cologne, 1960)

Christmas cants.:
Vaticini di pace (P. Gini), 4vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Vo' piangendo e sospirando (Gini), 3vv, Rome, Palazzo Apostolico, 1713;
Amarilli vezzosa, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714;
cant., 2vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1714:
cant., 5vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715

Other cants.:
Amici pastorelli, 3vv, Rome, Palazzo Bonelli, 1712;
Amor senza amore, 3vv, Rome, Palazzo Gaetani, 1715;
Il nome di Giove, 3vv, Vienna, Hof, 1731;
Sacre ministre, 3vv, Vienna, Hof, 1733;
c50 cants., 2vv, str, bc;
c250 cants., 1v, bc (or str, bc), incl. 10 ed. in DTÖ, lxxv, Jg, xxxix (1932/R), 3 ed. Pritchard (Exeter, 1996)

Instrumental:

[12] Suonate a 3 [da chiesa], 2 vn, vc, org, op.1 (Venice, 1693)
[12] Suonate da camera, 2 vn, bc, op.2 (Venice, 1699/R)
Sinfonia concertata, 2 vn, str, A-Wn; ed. Pritchard (Vienna, 1996)
Sinfonia, vc, str, D-WD
12 sinfonias, str, A-Wm [arrs. of orat sinfonias]; ed. L. Novak (Vienna, 1979–87)
9 sonatas, str (some with brass insts), Wn, KR [arrs. of op and orat sinfonias]; 2 ed. F.F. Polnauer (Mainz, 1968); 2 ed. Polnauer (New York, 1993); 1 ed. W. Rainer (Vienna, 1995)
8 sonatas, vn, bc, Wn; 6 ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1989)
16 sonatas, vc, bc, D-WD*; ed. B.W. Pritchard (Vienna, 1996–7)
44 lezioni, vc, bc, A-Wn
22 sonatas, org, D-Bsb [adapted from sacred vocal works]; 9 ed. F. Di Lernia (Vienna, 1992)
Capriccio, arpeggio, proba organistica, kbd, D-Bsb;
capriccio ed. F. Torrefranca (Rome, 1944);
proba organistica ed. F. Commer (Berlin, c1866)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Arte Mvsico
RECICLASSICAT: CALDARA, Antonio (1670-1736)
LAQUINTADEMAHLER: CALDARA, A. - Sonata a 3, Op. 1
SPOTIFY: CALDARA, A. - Sonata a 3, Op. 1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 27 de desembre del 2017

PRAETORIUS, Michael (1571-1621) - Puer Natus in Bethlehem

Pieter Bruegel the Elder - The Numbering at Bethlehem (1566)
Obra de Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), pintor holandès (1)




Parlem de Pintura...

Pieter Bruegel o Brueghel 'el Vell' (Breda, c.1525 - Brussel, 5 de setembre de 1569) va ser un pintor holandès. Va néixer, segons Karel van Mander, en un petit llogaret del Brabant septentrional prop de Breda. Poques són les notícies que ens han arribat sobre la seva vida. Va haver de realitzar el seu primer aprenentatge a Anvers al taller de Pieter Coecke de Aelts, que no obstant això no va deixar empremta en l'art de Bruegel, si bé es va casar anys després amb la filla del seu mestre. El seu nom va aparèixer documentat per primera vegada el 1551 quan va ser rebut com a mestre en el Gremi de Pintors de Sant Lluc d'Anvers. Va viatjar a França i Itàlia, on no va mostrar cap interès per l'arquitectura i escultura antiga que van atreure a tants col·legues seus dels Països Baixos, sent els paisatges de les muntanyes dels Alps i els Apenins la principal font de la seva inspiració. Es creu que Bruegel, format en l'ambient culte i humanista del cercle de Coecke, va establir amistat amb Giulio Clovio i va col·laborar amb ell en alguna ocasió. Al seu retorn a Anvers, va establir una estreta i fecunda relació amb el gravador i, al seu torn, prolífic editor de gravats, Hieronymus Cock, apassionat per El Bosco com el mateix Bruegel, que segueix l'estela de l'artista d'Hertogenbosch dibuixant diverses de les seves obres per a ser gravades al taller de Cock. Entre el 1557 i el 1563 el va fascinar la tècnica i temàtica de El Bosco, que va interpretar amb personalitat pròpia, per la qual cosa se'l va conèixer amb el sobrenom de 'Pierre li Drôle'. Els anys posteriors es va dedicar a temàtica religiosa abans de culminar la seva vida amb l'exaltació febril i lliure del món pagès a les festes, segons Mander, on acudia disfressat per barrejar-se amb els vilatans. Únicament podem deduir la personalitat de l'artista a través dels seus fets i de les seves obres ja que res diuen els comentaristes de l'època. No obstant això, alguna notícia podem deduir de la seva inquietud intel·lectual al trobar-se entre el seu cercle d'amistats el geògraf Abraham Ortelius i el tipògraf Plantin. La seva proximitat al cardenal Granvela i a nobles propers a la Casa d'Àustria contradiu l'oposició al sistema polític de Felip II, que alguns autors proclamen que es mostra en uns dibuixos perduts, així com la seva relació amb grups esotèrics. Les al·lusions populars, com la lluita entre Carnestoltes i la senyora Quaresma, és un tema folklòric contra l'autoritat que va apassionar en totes les èpoques. Tot i la influència d'Itàlia en els pintors del seu temps, Pieter Bruegel va retenir el seva veta popular i un sentit profund i directe de la realitat al costat d'un gran sentit crític, assumint les seves pintures la filosofia popular amb tal sagacitat, intel·ligència i verisme que el seu amic Ortelius va escriure: 'El nostre Brueghel ha pintat, com diu Plini a propòsit d'Apel·les, moltes coses impossibles de pintar'. Pieter Brueghel va morir a Brussel·les el setembre de 1569.



Parlem de Música...

Michael Praetorius (Creuzburg an der Werra?, 15 de febrer de 1571 - Wolfenbüttel, 15 de febrer de 1621) va ser un teòric, organista i compositor alemany. Considerat el més versàtil compositor alemany de la seva generació i un dels més prolífics, especialment en obres basades en himnes protestants. El seu pare, un religiós molt devot, el va introduir en el luteranisme. El 1573 la seva família es va traslladar a Torgau. Allà va rebre classes de llatí amb Michael Voigt, un mestre de la Lateinschule. El 1582 es va matricular a la Universitat de Frankfurt an der Oder, on el seu germà Andreas era professor de Teologia. El 1584 va assistir a la Lateinschule de Zerbst, ciutat on vivien dues de les seves germanes, i des d'on va tornar a Frankfurt an der Oder, probablement durant la primavera de 1585. Tot i els escassos coneixements musicals, a la mort del seu germà va ser nomenat organista de St Marien a Frankfurt, probablement a principis del 1587. Allà va romandre-hi fins el 1590. D'acord amb un informe posterior, es va establir a Wolfenbüttel en una data del 1592 o 1593, però a jutjar pel seu propi testimoniatge en el seu Motectae et psalmi (1607) i Polyhymnia caduceatrix (1619), no va ser fins el 1595 que va entrar en el servei, com a organista, del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel. El 1596 va prendre part, juntament amb els més famosos organistes alemanys, en la consagració de l'orgue a la capella del castell de Groningen. El febrer de 1603 va ser de nou a Ratisbona ciutat on va treballar com a organista. El setembre de 1603 es va casar amb Anna Lakemacher, amb qui va tenir dos fills. El 1604 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Reial en substitució de Thomas Mancinus. Va ser en aquest període que va compondre la major part de les seves col·leccions musicals religioses, publicades entre 1605 i 1613. La sobtada mort del duc Heinrich Julius a Praga el 1613 va suposar un canvi en la vida de Praetorius. Va decidir viatjar a Dresden, ciutat on va conèixer a Schütz i on va poder rebre la influència de la música italiana. Va ser en aquesta ciutat on va dedicar més temps a la teoria musical. El 1618 va ser convocat, juntament amb Schütz i Scheidt, a la Magdeburger Dom per tal de reorganitzar la vida musical de la ciutat. La seva salut va decaure i la descomunal fortuna que va reunir al llarg de la seva vida la va donar a beneficència. Va morir a Wolfenbüttel el dia de la celebració del seu 50è aniversari.

Gerard Mercator - Prussia (1619)
Gerardus Mercator (1512-1594) - Prussia (1619) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … erster Theil, 8vv (Regensburg, 1605); B i
Sacrarum motectarum primitiae, 4–16vv (Magdeburg, 1606), lost
Musarum Sioniarum motectae et psalmi latini, 4–16vv (Nuremberg, 1607, possibly 2nd edn of Sacrarum motectarum primitiae); B x
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge über die fürnembste deutsche Psalmen und Lieder … ander Theil, 8, 12vv (Jena, 1607); B ii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … dritter Theil, 8, 9, 12vv (Helmstedt, 1607); B iii
Musae Sioniae … geistliche Concert Gesänge … vierdter Theil, 8vv (Helmstedt, 1607); B iv
Musae Sioniae … geistlicher deutscher … üblicher Lieder und Psalmen … fünffter Theil, 2–8vv (1607); B v
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … sechster Theil, 4vv (1609, abridged ?2/1611 as 134 geistliche Lieder und Psalmen auf die Fest-Tage … in Contrapuncto simplici); B vi
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … üblicher Psalmen und Lieder … siebender Theil, 4vv (1609) [incl. 4 org works]; B vii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Lieder und Psalmen … in Contrapuncto simplici … gesetzet … achter Theil, 4vv (1610, 2/1612 as Ferner Continuierung der geistlichen Lieder und Psalmen); B viii
Musae Sioniae … deutscher geistlicher … Psalmen und Lieder … auf Muteten, Madrigalische und sonsten eine andere … Art … gesetzet … neundter Theil, 2, 3vv (1610, 2/1611 as Bicinia und Tricinia); B ix
Eulogodia Sionia, 2–8vv (1611); B xiii
Hymnodia Sionia, 3–8vv (1611) [incl. 4 org works]; B xii
Megalynodia Sionia, 5–8vv (1611); B xiv
Missodia Sionia, 2–8vv (1611); B ix
Kleine und Grosse Litaney, 5–8vv (1613); B xx
Urania, oder Urano-Chorodia, 2–4 choirs (1613); B xvi
Epithalamium: dem … Fürsten … Friedrich Ulrichen, Herzogen zu Braunschweig, 17vv, bc, perf. 4 Sept 1614 (1614); B xx
Concertgesang … dem … Fürsten … Mauritio, Landgrafen zu Hessen, 2–16vv, bc, perf. 26 June 1617 (1617, repr. in Polyhymnia caduceatrix); B xx
Polyhymnia caduceatrix et panegyrica, 1–21vv, bc (1619); B xvii
Polyhymnia exercitatrix seu tyrocinium, 2–8vv, bc (Frankfurt, 1619, bc 1620); B xviii
Puericinium … darinnen 14 teutsche Kirchenlieder und andere Concert-Gesänge, 3–14vv (Frankfurt, 1621) [= pt.iii of Polyhymnia]; B xix

Printed works without title-page, place or date
Ich suchte des Nachts; B xx
Wie schön leuchtet der Morgenstern; B xx
Attollite portae capita vestra; B xx
Quis est iste qui venit; B xx
Venite ad sanctuarium Domini; B xx
2 Ger., 1 Lat. works: 1618, 1623, Cantionale sacrum, i (Gotha, 1646)
Euphemia harmonica, 1610, D-Dlb

Instrumental:

Terpsichore, musarum aoniarum quinta, a 4–6 (1612); B xv
8 chorales, org., in Musae Sioniae … siebender Theil (1609) and Hymnodia Sionia (1611); M



Informació addicional... 

INTERPRETS: Viva Voce (ensemble)
RECICLASSICAT: PRAETORIUS, Michael (1571-1621)
AMAZON: Praetorius M - Puer Natus in Bethlehem
SPOTIFY: Praetorius M - Puer Natus in Bethlehem



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 26 de desembre del 2017

LESSEL, Franciszek (c.1780-1838) - Grand Trio Op. 4 (c.1806)

Andreas Schelfhout - Winter landscape with skaters and a koek-en-zopie
Obra d'Andreas Schelfhout (1787-1870), pintor holandès (1)


- Recordatori de Franciszek Lessel -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Andreas Schelfhout (Den Haag, 16 de febrer de 1787 - Den Haag, 19 d'abril de 1870) va ser un pintor holandès. Es va iniciar com a pintor en el negoci del seu pare, on va començar a pintar quadres en les seves hores lliures. Després d'una primera exposició, va entrar com a estudiant de Joannes Breckenheimer (1772-1856), un dissenyador de La Haia. Amb ell no només va aprendre els aspectes tècnics de la pintura, sinó que també va fer estudis detallats dels artistes Meindert Hobbema i Jacob Van Ruysdael. El 1815 va iniciar el seu propi taller i anys més tard es va convertir en membre del Pulchri Studio. El 1818 es va convertir en membre de l'Acadèmia Reial d'Arts Visuals d'Amsterdam i el 1819 se li va atorgar la medalla d'or en una exposició d'Anvers. La seva reputació va continuar creixent i el 1822 va ser nomenat Corresponsal de quarta classe del Reial Institut Neerlandès. Com a pintor, es va especialitzar en paisatges hivernals els quals van gaudir d'un gran èxit. El 1839 se li va atorgar l'Orde del Lleó Neerlandès i el 1844 se li va atorgar l'afiliació honorífica del grup d'artistes Kunst zij ons doel. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que van destacar Johan Hendrik Weissenbruch, Johan Jongkind o Charles Leickert. Andreas Schelfhout, considerat com un dels paisatgistes holandesos més influents del segle XIX, va morir a La Haia l'abril de 1870.



Parlem de Música...

Franciszek Lessel (Warszawa, c.1780 - Piotrków Trybunalski, 26 de desembre de 1838) va ser un pianista i compositor polonès. Fill de Wincenty Ferdynand Lessel, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Viena el 1799. Allà va rebre formació de Joseph Haydn, amb qui va compartir amistat i vida fins el 1809, l'any de la mort d'Haydn. Allà va realitzar diversos recitals com a pianista i concerts, amb bones crítiques, i va publicar les seves primeres obres. Al seu retorn a Polònia va assolir el càrrec de músic de la cort del príncep Lubomirski a Łańcut. A Varsòvia va realitzar nombrosos concerts i va dirigir la Societat de Música Amateur. A principis de la dècada de 1820, i per motius personals, va abandonar completament la música dedicant-se a feines diverses, cap d'elles relacionades directament amb l'univers musical. Com a compositor, i anys abans del seu retir, va escriure obra diversa la qual es va caracteritzar per la seva influència d'Haydn i per la inclusió, especialment en la seva obra pianística, de melodies pròpies del seu país. Franciszek Lessel va morir a Piotrków Trybunalski el desembre de 1838.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cyganie [The Gypsies] (op, F.D. Kniażnin), unfinished, lost
La dancomanie [The Balletomane] (ballet), lost

Songs:
10 songs (J.U. Niemcewicz), in Śpiewy historyczne (Warsaw, 1816)

Vocal religiosa:

Kantata do Świętej Cecylii [Cantata to St Cecilia] (B. Kudlicz), perf. Warsaw, 1812, PL-CZ;
Msza polska [Polish Mass] (F. Wężyk), B , 1813, CZ;
4 other masses (3 lost), incl. 1, C major, A-Wm;
2 requiem settings, lost;
Graduale Benedictus et Venerabilis, solo vv, orch, PL-CZ;
Ave regina, off, 3 solo vv, orch, CZ;
3 motets, lost

Instrumental:

Orch:
Adagio and Rondeau à la polonaise, pf, orch, op.9, 1807 or earlier (Leipzig, ?1807);
Potpourri, pf, orch, op.12 (Leipzig, ?1812) [also for vn, pf, entitled Caprice and Variations, op.10, PL-Kc];
Pf Conc., C, op.14 (Leipzig, c1813);
Ov., C, op.10 (Leipzig, n.d.);
Variations, fl, orch, arr. fl, pf (Kraków, 1953);
6 syms., lost, except no.5, g, Finale, copy in A-Wgm, PL-Wtm (reproduced);
2 concs., hn, orch, Variations, hn, orch, Capriccio, D, ‘clarino’, orch, all lost

---

Chbr:
Str Qt no.1, A, 1800, 1st movt Wtm;
3 Concert Duets, 2 fl, op.1 (Vienna, 1802);
Duo and Variations on a theme from Cherubini's Faniska, 2 fl, op.7 (Vienna, 1805);
Qt, fl, vn, va, vc, op.3 (Vienna, 1806);
Fantaisie caractéristique, pf, vn, va, vc, op.31, 1822, pf pt. Wtm;
Str Qt no.8, B , op.19, 1824, F-Pn;
Pf Qnt, f, op.25, perf. 1834, lost;
3 Parthiae, 2 cl, 2 bn, 2 hn, A-Wgm, CZ-Pnm;
Str Qt no.6, D, va pt. PL-Wtm;
Pf Trio, E, op.5 (Leipzig, n.d.);
5 other str qts, Trio, 2 cl, bn, Duet, 2 fl, all lost

Pf:
3 Sonatas, op.2 (Vienna, c1800);
12 Ländler (Vienna, 1806);
2 Fantasias: C, op.8 (Leipzig, c1810), e, op.13 (Leipzig, 1813);
Adagio and Fugue, d, pf 4 hands, op.11 (Warsaw and Leipzig, c1813);
Variations on the Ukrainian song Jichaw kozak zza Dunaju [Jichaw, the Cossack from the Danube], op.15 no.1 (Warsaw, after 1817);
Nowy polonez na fortepian [New Polonaise for the Piano], in Terpsychora, no.8 (Warsaw, 1821);
Variations, op.15 no.2, ed. Z. Drzewiecki (Warsaw, 1934);
Other polonaises, lost;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ludmiła Pawłowska (piano); Tomasz Król (violin); Bronisław Krzystek (clarinet); Maciej Baranowski (horn)
RECICLASSICAT: LESSEL, Franciszek (c.1780-1838)
BEARTON: LESSEL, F. - The Pearls of Polish Music
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LESSEL, F. - The Pearls of Polish Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!