GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818) - Ouverture 'Susanna' (1787)

Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - Ouverture 'Susanna' (1787)

Performers: Orchestra Città di Verona; Enrico De Mori (conductor)

Painting: Carlo Ferrari (1813-1871) - The Piazza Santa Toscana and Porta Vescovo, Verona (1847)

Further info: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - Gloria in excelsis deo

---

Giuseppe Gazzaniga

(Verona, 5 October 1743 - Crema, 1 February 1818)

Italian composer. His father intended him for the priesthood, but he studied music secretly and after his father’s death devoted himself to it entirely. In 1760 he went to Venice to study with Porpora, who encouraged Gazzaniga to accompany him to Naples. There Porpora obtained a free place for his young pupil at the Conservatorio di S Onofrio in Capuana for six years. During this time Gazzaniga studied composition and counterpoint with his patron. In 1767 he became a composition pupil of Piccinni, with whom he studied for three years; a year later he made his début with his comic intermezzo Il barone di Trocchia in Naples. In 1770 he returned to Venice; there he made friends with Sacchini, whose generous advice was of great benefit to him in his compositions. In the 1770s Gazzaniga wrote operas for various Italian theatres. In 1780 he was again in Naples, where he directed the revival of Jommelli’s Armida abbandonata at the Teatro S Carlo and in the following year revived his own Antigono. His Il finto cieco, on a libretto by Da Ponte, was performed at the Burgtheater, Vienna, in 1786 and brought Gazzaniga commissions from Italy, Germany and England; but Da Ponte in his memoirs had little to say in his favour. Gazzaniga achieved widespread acclaim with his one-act Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra to a libretto by Bertati (1787, Venice), later also known as Don Giovanni Tenorio. The work was performed not only in Italy, but also in Paris (1792), Lisbon (1792) and London (1794); Kunze has recorded no fewer than 32 editions of the libretto up to 1821. Though Bertati’s text was decisive in Da Ponte’s own Don Giovanni for Mozart, it is unclear whether Mozart had studied Gazzaniga’s score; his letters say nothing of Gazzaniga’s opera, and no Viennese performance of the work is known, though he may have encountered Gazzaniga’s music through his Ottavio, Antonio Baglioni, who had been Gazzaniga’s Giovanni in Venice.

Four years after the Venice première Gazzaniga accepted an appointment as maestro di cappella at Crema Cathedral, and subsequently composed few dramatic works. Little is known of the composer’s final years, though letters and documents mention responsibilities beyond the cathedral and allude to economic hardship. Stefano Pavesi, who was his pupil from 1802, succeeded Gazzaniga as maestro di cappella following the latter’s death from colic in 1818. Gazzaniga belongs to the last generation of Italian buffa composers whose most brilliant representatives, Paisiello and Cimarosa, provide a link with the comic opera of Rossini. His music typifies the late 18th-century opera buffa style. It is less rich in harmony and texture than Paisiello’s, but nevertheless closer to the combination of conciseness and judiciously applied sentiment of Paisiello than to the extravagant comic prolixity of Cimarosa. Gazzaniga’s style tends to be concise and relatively thin in texture, emphasizing the forward motion of the music as well as the declamation of the text. He seems to have been less tied to symmetrical groups of two and four bars than some of his contemporaries, and interesting rhythmic or melodic details often make up for rather basic harmonies and lean textures. One of the more striking aspects of Gazzaniga’s music for his opere buffe is its expressive clarity; there is never any doubt about the emotional content or the type of character singing. Though sometimes predictable he often avoided dullness with witty details that enhance the dramatic situation. Gazzaniga was not well educated, but a letter to Simon Mayr shows that he took an interest in older masters as well as in contemporary music, and that he possessed a substantial library.

GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818) - Dies Irae

Obra de Marcello Bacciarelli (1731-1818), pintor italià.

- Recordatori de Giuseppe Gazzaniga -

En el dia de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Marcello Bacciarelli (Roma, 16 de febrer de 1731 - Warszawa, 5 de gener de 1818) va ser un pintor italià. Va estudiar a Roma amb Marco Benefial abans de viatjar, el 1750, a Dresden, on va ser contractat per l'elector de Saxònia i rei de Polònia, Frederic August. Després de la mort d'aquest, va marxar a Viena i després a Varsòvia. Allà va conèixer i treballar al costat del pintor italià Bernardo Bellotto. Durant els seus primers anys a Varsòvia, va treballar com a professor amb alumnes com Alexander Kucharsky i Kazimierz Wojniakowski. Més tard, va dirigir l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia. Com a pintor va realitzar principalment retrats, la majoria d'ells de personalitats aristocràtiques i reials de l'època, i obres de temàtica històrica. Marcello Bacciarelli va morir a Varsòvia el gener de 1818.

---

Parlem de Música...

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) va ser un compositor italià. El seu pare el va destinar al sacerdoci però va decidir estudiar música en secret i quan el seu pare es va morir va poder dedicar tot el seu temps a allò que tant li agradava. El 1760 va viatjar a Venècia per estudiar amb N. Porpora. Ambdós van viatjar a Nàpols i Gazzaniga va obtenir una plaça al Conservatorio di San Onofrio on va estudiar durant sis anys. El 1767 es va convertir en alumne de composició de Piccinni i el 1770 va estrenar la seva primera obra, l'intermezzo còmic Il Barone di Trocchia. El 1770 va tornar a Venècia on va conèixer a Sacchini. Durant la dècada de 1770 va escriure nombroses òperes per a diversos teatres italians. El 1780 va tornar a Nàpols on va dirigir òperes de Jommelli. El seu nom es va fer famós arreu d'Itàlia i fins i tot algunes de les seves òperes es van interpretar a Àustria, Alemanya i fins i tot a Anglaterra. L'estrena de Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra, una òpera d'un sol acte, el 1787, va marcar un punt d'inflexió de la seva carrera. El gran èxit d'aquesta òpera còmica el va internacionalitzar definitivament rebent encàrrecs a París, Lisboa, Londres i arreu d'Itàlia. Fins a 32 edicions diferents es van imprimir d'aquesta obra i possiblement va influir a Mozart a l'hora de compondre la seva particular òpera Don Giovanni. En bona part Gazzaniga va viure la resta de la seva vida d'aquest gran èxit ja que els darrers anys de la seva vida són pocs coneguts. Va acceptar un càrrec de mestre de capella a la Catedral de Crema i va orientar la seva carrera vers la música religiosa. Stefano Pavesi va ser el seu alumne a partir del 1802 i va ser el seu successor en el càrrec de Crema quan va morir el febrer de 1818.

Paolo Santini (fl.1776-1784) - Le Territoire de Verone dressee sur les meillures Cartes (1776) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Il barone di Trocchia (int, 2, F. Cerlone), Naples, Nuovo, carn. 1768
La locanda (dg, 3, G. Bertati), Venice, S Moisè, carn. 1771, D-Dl, Rtt, DK-Kk, F-Pn, H-Bn, I-MOe, Pl, Tf, US-Bp, Wc
Calandrano (dg, 3, Bertati), Venice, S Samuele, 1771, A-Wn, D-Dl, F-Pn; rev. G. Rust, as L’avaro deluso, Bologna, Formagliari, 1773
Ezio (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Benedetto, Feb 1772, P-La
La tomba di Merlino (dg, 3, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1772
L’isola di Alcina (dg, 3, Bertati, after L. Ariosto: Orlando furioso), Venice, S Moisè, 1772, A-Wn, D-Dl, DS, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, DK-Kk, S-Skma
Zon-Zon (L’inimico delle donne) (dg, 3, Bertati), Milan, Regio Ducal, aut. 1773, F-Pn, I-Rmassimo
Armida (os, 3, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Rome, Argentina, 1773, arias Mc, Nc, Rc
Il matrimonio per inganno (ob), Pavia, 1773
Il ciarlatano in fiera (dg, 3, P. Chiari), Venice, S Moisè, 1774
Perseo ed Andromeda (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 15 Sept 1775; ? as Andromeda, Prague, 1781 (private perf.), Brunswick, 1783
L’isola di Calipso (os, G. Pindemonte), Verona, Filarmonica, 1775
Il re di Mamalucchi (dg), Prague, 1775; as Il Mamalucco, Pesaro, Sole, 1776
Gli errori di Telemaco (os, C.L. Rossi), Pisa, Prini, 1776
Il regno dei pazzi, Ferrara, 27 Dec 1777 (private perf. at Count Pinamonte Boncossa’s); as Il re dei pazzi (int), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1778
La bizzaria degli umori (dg, 2), Bologna, Zagnoni, 1777, B-Bc, F-Pn, I-Bc
Il marchese di Verde Antico (int, 2), Rome, Capranica, Jan 1778; collab. F. Piticchio [early version of La vendemmia], I-Rdp (sinfonia only), US-SFsc
La vendemmia (opera giocosa, 2, Bertati), Florence, Pergola, 12 May 1778, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-LOu; rev. G. Petrosellini, as La dama incognita (int), Vienna, Burg, 11 Feb 1784
La finta folletto (int, 2), Rome, Capranica, 29 Dec 1778
Il disertore (Il disertor francese) (dg, 2, F. Casorri, after L.S. Mercier), Florence, Pergola, 5 April 1779, D-Wa, I-Bc
Antigono (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 1779, Nc
Il ritorno di Ulisse a Penelope (melodramma, 2, G.A. Moniglia), Rome, Argentina, 1779
La viaggiatrice (dg, 2, F.S. Zini), Naples, Fondo, 1780
Antigona (os, G. Roccaforte), Naples, S Carlo, 1781, Nc (inc.)
La stravagante (commedia, 2, Zini), Naples, Fondo, 1781
Amor per oro (dg, 3, C. Arcomeno), Venice, S Samuele, 1782, US-Wc
La creduta infedele (commedia, 3, Cerlone), Naples, Fiorentini, 1783
L’intrigo delle mogli (commedia, 2, G. Palomba), Naples, Fondo, 1783
La dama contadina (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1784
Il serraglio di Osmano (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, 27 Dec 1784, D-DO, Wa, F-Pc, I-Fc, Tf (Act 2 only); as La fedeltà di Rosana, Perugia, Pavone, carn. 1786; as Il palazzo di Osmano, Lisbon, 1795
Tullo Ostilio (os, 3, F. Ballani), Rome, Argentina, 1784, Tf
La moglie (donna) capricciosa (dg, 2, F. Livigni), Venice, S Moisè, aut. 1785, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, HR-OMf (Act 2 Finale only), I-Fc, Gl; lib. rev. Giotti (int), Florence, 1791
Il finto cieco (dramma buffo, 2, L. Da Ponte, after M.-A. Legrand: L’aveugle clairvoyant), Vienna, Burg, 20 Feb 1786, F-Pn, I-Fc, US-Bp
Circe (os, 3, D. Perelli), Venice, S Benedetto, 20 May 1786, ?D-Bsb, P-La
La contessa di Novaluna (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Le donne fanatiche (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Don Giovanni (Tenorio), o sia Il convitato di pietra (dg, 1, Bertati), Venice, S Moisè, 5 Feb 1787 as pt 2 of G. Valentini and others: Il capriccio drammatico; A-Wgm, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, OS, US-Wc; ed. S. Kunze (Kassel and Basle, 1974)
La Didone (os), Vicenza, Nuovo, sum. 1787
La cameriera di spirito (dg, 2, G. Fiorio), Venice, S Moisè, aut. 1787
L’amore costante (La costanza in amor rende felice) (commedia, 4, Bertati), Venice, S Moisè, 1787, F-Pn
Erifile, Venice, S Samuele, aut. 1789, I-Mc (scena and duet ony)
Gli Argonaliti in Colco (os, 3, S.A. Sografi), Venice, S Samuele, carn. 1790, D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc
Idomeneo (os, 3, G. Sertor), Padua, Nuovo, 12 June 1790, D-Mh, US-Wc
La disfatta dei Mori (os, 3, G. Boggio), Turin, Regio, 1791, P-La
La dama soldato (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S Moisè, 1792, I-Tf (Act 1 only)
La pastorella nobile (dg), Fortezza di Palma, aut. 1793
La donna astuta (dg, 2), Venice, S Moisè, 1793 [?rev. version]
Il divorzio senza matrimonio, ossia La donna che non parla (dg, 2, Sertor), Modena, Rangoni, 5 Feb 1794
Fedeltà e amore alla pruova (dramma eroicomico, 1, G. Foppa), Venice, S Moisè, 1798, A-Wn, F-Pn
Il marito migliore (dg, 2, T. Menucci di Goro [A. Anelli]), Milan, Scala, 3 Sept 1801; as I due gemelli, Bologna, Comunale, 1807
Martino Carbonaro, o sia Gli sposi fuggitivi (farsa, 1, Foppa), Venice, S Moisè, 1801
Arias in L’ape musicale (commedia, Da Ponte), Vienna, 27 Feb 1789
Scena and aria in L. Brusasco: Il Manescalco, I-Tf
Doubtful: La Pallacorda (int), Rome, 1770; Le orfane svizzere (dg, Chiari), Novara, 1774; La fedeltà d’amore, 1776; Il marchese carbonaro (ob), Vienna, 1777; Le gelosie villane (ob, T. Grandi), Novara, 1778; Achille in Sciro (os, Metastasio), Palermo, 1780; L’amante per bisogno (dg, C.G. Lanfranchi Rossi), Venice, 1781; L’Orvietano (ob), Rome, 1781; Demofoonte (os, Metastasio), Palermo, 1782; La vivandiera (ob), Berlin, 1786; L’italiana in Londra (ob, G. Petrosellini), Piacenza, 1789; Giasone e Medea (os, G. Palazzi), Venice, 1790; La schiava della China (ob), Ancona, 1790; I due sposi ridicoli (ob), Rome, 1793; Gl’amori in villa (ob), Piacenza, 1793

Other:
Single arias, duets etc. in A-Sl;
CH-E, Gc, N, Zz; CZ-BER;
D-Bsb, Dl, F, GÖs, HR, Hs, LEm, RH, Rtt, ZI;
DK-Kk, Sa; GB-Lbl;
HR-Dsmb, Sk, Zha;
-AN, BGc, BGi, CHf, MAav, Mc, Rc, Tf;
RUS-Mk, S-L, Skma, Smf, St;
US-BEm, Eu, R, SFsc, Wc

Vocal Religiosa:

Oratoris:
I profeti al Calvario, 4vv, orch, 1781, I-CHf, Nc, Pca;
Susanna, 6vv, orch, 1787, Mc;
Humanae fragilitatis exemplum, Venice, 1792, lib only;
San Mauro abate, 4vv, insts, 1793, Bc;
Sansone, 5vv, orch, Bc

Misses et al.:
Messa breve concertata, C, 4vv, 1791, I-CRE, Mc;
Messa per li defonti, E , 3vv, orch, 1792, D-MÜs, I-CRE;
Miserere, f, 4vv, orch, 1794, Mc;
Messa in pastorale, 3vv, org, US-R*,
Missa pro defunctis, 4vv, insts, D-Mbs;
Mag, D, 4vv, orch, I-CHf, Mc;
Mag, B , 4vv, orch, CRE;
TeD, 4vv, insts, D-Dl, TeD, C, 4vv, org, orch, MÜs, I-Mc, Sd;
Requiem, Tantum ergo, 4vv, insts, I-Bc, CRE, Mc;
Ky breve, Gl, Cr, 3vv, insts, Bc;
Tantum ergo, S, vns, Bc;
Stabat Mater, c, 4vv, orch, D-MÜs, I-BGc, CRE;
Stabat Mater, d, CRE;
other works in A-Sl, CH-E, D-Hs, MÜs, I-Baf, CRE, Mc, Sd

Other:
Cant. … per la promozione alla sacra porpora dell’ … Cardinale Mariolini (G. Manfredini) (Bologna, 1777); Cant., Fano, 1777, lib only;
Salmi, cantici ed inni cristiani (L. Tadini), 1–3vv, kbd, (Milan, 1817), collab. S. Pavesi;
other works in I-BGc, CHf, CRE, Fa, Mc, S-Smf

Instrumental:

Sinfonias and ovs.:
D, 1771, CH-Zz, HR-Dsmb (inc.);
D, 1772, I-BGc;
C, D-Dl;
C, US-BEm;
D, I-Rdp;
S-Skma;
E , I-CHc (inc.)
3 piano concertos, A-Wgm

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Musicale della Cattedrale di Verona; Alberto Turco
RECICLASSICAT: GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818)
AMAZON: Gazzaniga - Dies Irae, Salve Regina & Te Deum

IMSLP: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Gazzaniga - Dies Irae, Salve Regina & Te Deum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

GAZZANIGA, Giuseppe (1743-1818) - Gloria in excelsis deo

Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)

- Recordatori de Giuseppe Gazzaniga -

En el dia de la celebració del seu 271è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - París, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon (Escola de Belles Arts de París). Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca (Museu del Louvre, París), on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano (1834, Catedral d'Autun), va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir de llavors es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851, Galeria Nacional d'Art, Washington) i La comtessa d'Haussonville (1845, Col·lecció Frick, Nova York) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832, Louvre) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863, Louvre), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar Degas, Pierre Auguste Renoir, Henri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.

Font: En català: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - En castellano: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - In english: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867) - Altres: Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867)

---

Parlem de Música...

Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) va ser un compositor italià. El seu pare el va destinar al sacerdoci però va decidir estudiar música en secret i quan el seu pare es va morir va poder dedicar tot el seu temps a allò que tant li agradava. El 1760 va viatjar a Venècia per estudiar amb N. Porpora. Ambdós van viatjar a Nàpols i Gazzaniga va obtenir una plaça al Conservatorio di San Onofrio on va estudiar durant sis anys. El 1767 es va convertir en alumne de composició de Piccinni i el 1770 va estrenar la seva primera obra, l'intermezzo còmic Il Barone di Trocchia. El 1770 va tornar a Venècia on va conèixer a Sacchini. Durant la dècada de 1770 va escriure nombroses òperes per a diversos teatres italians. El 1780 va tornar a Nàpols on va dirigir òperes de Jommelli. El seu nom es va fer famós arreu d'Itàlia i fins i tot algunes de les seves òperes es van interpretar a Àustria, Alemanya i fins i tot a Anglaterra. L'estrena de Don Giovanni, o sia Il convitato di pietra, una òpera d'un sol acte, el 1787, va marcar un punt d'inflexió de la seva carrera. El gran èxit d'aquesta òpera còmica el va internacionalitzar definitivament rebent encàrrecs a París, Lisboa, Londres i arreu d'Itàlia. Fins a 32 edicions diferents es van imprimir d'aquesta obra i possiblement va influir a Mozart a l'hora de compondre la seva particular òpera Don Giovanni. En bona part Gazzaniga va viure la resta de la seva vida d'aquest gran èxit ja que els darrers anys de la seva vida són pocs coneguts. Va acceptar un càrrec de mestre de capella a la Catedral de Crema i va orientar la seva carrera vers la música religiosa. Stefano Pavesi va ser el seu alumne a partir del 1802 i va ser el seu successor en el càrrec de Crema quan va morir el febrer de 1818.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Il barone di Trocchia (int, 2, F. Cerlone), Naples, Nuovo, carn. 1768
La locanda (dg, 3, G. Bertati), Venice, S Moisè, carn. 1771, D-Dl, Rtt, DK-Kk, F-Pn, H-Bn, I-MOe, Pl, Tf, US-Bp, Wc
Calandrano (dg, 3, Bertati), Venice, S Samuele, 1771, A-Wn, D-Dl, F-Pn; rev. G. Rust, as L’avaro deluso, Bologna, Formagliari, 1773
Ezio (os, 3, P. Metastasio), Venice, S Benedetto, Feb 1772, P-La
La tomba di Merlino (dg, 3, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1772
L’isola di Alcina (dg, 3, Bertati, after L. Ariosto: Orlando furioso), Venice, S Moisè, 1772, A-Wn, D-Dl, DS, F-Pn, H-Bn, I-Fc, Tf, DK-Kk, S-Skma
Zon-Zon (L’inimico delle donne) (dg, 3, Bertati), Milan, Regio Ducal, aut. 1773, F-Pn, I-Rmassimo
Armida (os, 3, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Rome, Argentina, 1773, arias Mc, Nc, Rc
Il matrimonio per inganno (ob), Pavia, 1773
Il ciarlatano in fiera (dg, 3, P. Chiari), Venice, S Moisè, 1774
Perseo ed Andromeda (os, 3, V.A. Cigna-Santi), Florence, Pergola, 15 Sept 1775; ? as Andromeda, Prague, 1781 (private perf.), Brunswick, 1783
L’isola di Calipso (os, G. Pindemonte), Verona, Filarmonica, 1775
Il re di Mamalucchi (dg), Prague, 1775; as Il Mamalucco, Pesaro, Sole, 1776
Gli errori di Telemaco (os, C.L. Rossi), Pisa, Prini, 1776
Il regno dei pazzi, Ferrara, 27 Dec 1777 (private perf. at Count Pinamonte Boncossa’s); as Il re dei pazzi (int), Venice, S Giovanni Grisostomo, aut. 1778
La bizzaria degli umori (dg, 2), Bologna, Zagnoni, 1777, B-Bc, F-Pn, I-Bc
Il marchese di Verde Antico (int, 2), Rome, Capranica, Jan 1778; collab. F. Piticchio [early version of La vendemmia], I-Rdp (sinfonia only), US-SFsc
La vendemmia (opera giocosa, 2, Bertati), Florence, Pergola, 12 May 1778, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, I-Fc, US-LOu; rev. G. Petrosellini, as La dama incognita (int), Vienna, Burg, 11 Feb 1784
La finta folletto (int, 2), Rome, Capranica, 29 Dec 1778
Il disertore (Il disertor francese) (dg, 2, F. Casorri, after L.S. Mercier), Florence, Pergola, 5 April 1779, D-Wa, I-Bc
Antigono (os, 3, Metastasio), Rome, Argentina, 1779, Nc
Il ritorno di Ulisse a Penelope (melodramma, 2, G.A. Moniglia), Rome, Argentina, 1779
La viaggiatrice (dg, 2, F.S. Zini), Naples, Fondo, 1780
Antigona (os, G. Roccaforte), Naples, S Carlo, 1781, Nc (inc.)
La stravagante (commedia, 2, Zini), Naples, Fondo, 1781
Amor per oro (dg, 3, C. Arcomeno), Venice, S Samuele, 1782, US-Wc
La creduta infedele (commedia, 3, Cerlone), Naples, Fiorentini, 1783
L’intrigo delle mogli (commedia, 2, G. Palomba), Naples, Fondo, 1783
La dama contadina (int, 2), Rome, Capranica, carn. 1784
Il serraglio di Osmano (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, 27 Dec 1784, D-DO, Wa, F-Pc, I-Fc, Tf (Act 2 only); as La fedeltà di Rosana, Perugia, Pavone, carn. 1786; as Il palazzo di Osmano, Lisbon, 1795
Tullo Ostilio (os, 3, F. Ballani), Rome, Argentina, 1784, Tf
La moglie (donna) capricciosa (dg, 2, F. Livigni), Venice, S Moisè, aut. 1785, A-Wn, D-Dl, Wa, F-Pn, H-Bn, HR-OMf (Act 2 Finale only), I-Fc, Gl; lib. rev. Giotti (int), Florence, 1791
Il finto cieco (dramma buffo, 2, L. Da Ponte, after M.-A. Legrand: L’aveugle clairvoyant), Vienna, Burg, 20 Feb 1786, F-Pn, I-Fc, US-Bp
Circe (os, 3, D. Perelli), Venice, S Benedetto, 20 May 1786, ?D-Bsb, P-La
La contessa di Novaluna (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Le donne fanatiche (dg, 2, Bertati), Venice, S Moisè, aut. 1786
Don Giovanni (Tenorio), o sia Il convitato di pietra (dg, 1, Bertati), Venice, S Moisè, 5 Feb 1787 as pt 2 of G. Valentini and others: Il capriccio drammatico; A-Wgm, F-Pn, GB-Lbl, I-Bc, Mc, OS, US-Wc; ed. S. Kunze (Kassel and Basle, 1974)
La Didone (os), Vicenza, Nuovo, sum. 1787
La cameriera di spirito (dg, 2, G. Fiorio), Venice, S Moisè, aut. 1787
L’amore costante (La costanza in amor rende felice) (commedia, 4, Bertati), Venice, S Moisè, 1787, F-Pn
Erifile, Venice, S Samuele, aut. 1789, I-Mc (scena and duet ony)
Gli Argonaliti in Colco (os, 3, S.A. Sografi), Venice, S Samuele, carn. 1790, D-Mbs, GB-Lbl, US-Wc
Idomeneo (os, 3, G. Sertor), Padua, Nuovo, 12 June 1790, D-Mh, US-Wc
La disfatta dei Mori (os, 3, G. Boggio), Turin, Regio, 1791, P-La
La dama soldato (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S Moisè, 1792, I-Tf (Act 1 only)
La pastorella nobile (dg), Fortezza di Palma, aut. 1793
La donna astuta (dg, 2), Venice, S Moisè, 1793 [?rev. version]
Il divorzio senza matrimonio, ossia La donna che non parla (dg, 2, Sertor), Modena, Rangoni, 5 Feb 1794
Fedeltà e amore alla pruova (dramma eroicomico, 1, G. Foppa), Venice, S Moisè, 1798, A-Wn, F-Pn
Il marito migliore (dg, 2, T. Menucci di Goro [A. Anelli]), Milan, Scala, 3 Sept 1801; as I due gemelli, Bologna, Comunale, 1807
Martino Carbonaro, o sia Gli sposi fuggitivi (farsa, 1, Foppa), Venice, S Moisè, 1801
Arias in L’ape musicale (commedia, Da Ponte), Vienna, 27 Feb 1789
Scena and aria in L. Brusasco: Il Manescalco, I-Tf
Doubtful: La Pallacorda (int), Rome, 1770; Le orfane svizzere (dg, Chiari), Novara, 1774; La fedeltà d’amore, 1776; Il marchese carbonaro (ob), Vienna, 1777; Le gelosie villane (ob, T. Grandi), Novara, 1778; Achille in Sciro (os, Metastasio), Palermo, 1780; L’amante per bisogno (dg, C.G. Lanfranchi Rossi), Venice, 1781; L’Orvietano (ob), Rome, 1781; Demofoonte (os, Metastasio), Palermo, 1782; La vivandiera (ob), Berlin, 1786; L’italiana in Londra (ob, G. Petrosellini), Piacenza, 1789; Giasone e Medea (os, G. Palazzi), Venice, 1790; La schiava della China (ob), Ancona, 1790; I due sposi ridicoli (ob), Rome, 1793; Gl’amori in villa (ob), Piacenza, 1793

Other:
Single arias, duets etc. in A-Sl;
CH-E, Gc, N, Zz; CZ-BER;
D-Bsb, Dl, F, GÖs, HR, Hs, LEm, RH, Rtt, ZI;
DK-Kk, Sa; GB-Lbl;
HR-Dsmb, Sk, Zha;
-AN, BGc, BGi, CHf, MAav, Mc, Rc, Tf;
RUS-Mk, S-L, Skma, Smf, St;
US-BEm, Eu, R, SFsc, Wc

Vocal Religiosa:

Oratoris:
I profeti al Calvario, 4vv, orch, 1781, I-CHf, Nc, Pca;
Susanna, 6vv, orch, 1787, Mc;
Humanae fragilitatis exemplum, Venice, 1792, lib only;
San Mauro abate, 4vv, insts, 1793, Bc;
Sansone, 5vv, orch, Bc

Misses et al.:
Messa breve concertata, C, 4vv, 1791, I-CRE, Mc;
Messa per li defonti, E , 3vv, orch, 1792, D-MÜs, I-CRE;
Miserere, f, 4vv, orch, 1794, Mc;
Messa in pastorale, 3vv, org, US-R*,
Missa pro defunctis, 4vv, insts, D-Mbs;
Mag, D, 4vv, orch, I-CHf, Mc;
Mag, B , 4vv, orch, CRE;
TeD, 4vv, insts, D-Dl, TeD, C, 4vv, org, orch, MÜs, I-Mc, Sd;
Requiem, Tantum ergo, 4vv, insts, I-Bc, CRE, Mc;
Ky breve, Gl, Cr, 3vv, insts, Bc;
Tantum ergo, S, vns, Bc;
Stabat Mater, c, 4vv, orch, D-MÜs, I-BGc, CRE;
Stabat Mater, d, CRE;
other works in A-Sl, CH-E, D-Hs, MÜs, I-Baf, CRE, Mc, Sd

Other:
Cant. … per la promozione alla sacra porpora dell’ … Cardinale Mariolini (G. Manfredini) (Bologna, 1777); Cant., Fano, 1777, lib only;
Salmi, cantici ed inni cristiani (L. Tadini), 1–3vv, kbd, (Milan, 1817), collab. S. Pavesi;
other works in I-BGc, CHf, CRE, Fa, Mc, S-Smf

Instrumental:

Sinfonias and ovs.:
D, 1771, CH-Zz, HR-Dsmb (inc.);
D, 1772, I-BGc;
C, D-Dl;
C, US-BEm;
D, I-Rdp;
S-Skma;
E , I-CHc (inc.)
3 piano concertos, A-Wgm

Font: En català: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - En castellano: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - In english: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818) - Altres: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)

---

Parlem amb veu pròpia...

Giuseppe Gazzaniga forma part de la generació de compositors clàssics d'opera buffa del segle XVIII que fa d'enllaç, juntament amb els Cimarosa, Paisiello, Piccinni, Galuppi, etc., amb l'òpera de Rossini i Donizetti. La seva música, clàssica es miri per on es miri, és la pròpia de l'època i possiblement menys rica en harmonies i textures que la dels seus immediats contemporanis més refinats. Tanmateix, existeix un punt i a part en la seva carrera i aquest té un nom, un temps i un espai concret. Don Giovanni, 5 de febrer de 1787, Venècia. Aquesta òpera, un èxit internacional immediat i disponible aquí per a qui l'interessi, és una obra mestra del gènere, marcadament humorística i musicalment meravellosa. La seva audició és absolutament recomanable. Malauradament, Gazzaniga segueix sent un compositor bastant desconegut tot i l'extens repertori teatral i difícilment podrem gaudir d'alguna de les seves divertides òperes més enllà d'Itàlia. Tot i les restriccions geogràfiques, existeixen algunes edicions que sorprenentment exploren el seu catàleg menys conegut tot i la seva abundància. Parlem de la seva obra religiosa on oratoris, misses, rèquiems, etc., també formen part de la seva història de vida. L'exemple aquest operístic, festiu, llarg i ben pensat Gloria in excelsis deo per a solistes, cor, orquestra i orgue. Desgraciadament, l'edició i l'enregistrament erosionen la qualitat final d'aquest ordinari de la missa que presenta cada un dels moviments amb un elevat grau de maduresa i detall. Una pena tenint en compte la raresa de l'obra i la probable impossibilitat de poder-la tornar escoltar en les condicions que sens dubte mereixeria!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lucia Viviani (soprano); Giuseppe Chiarini (tenor); Maria Teresa Toso (alto); Mario Scardoni (bass); Cappella Musicale della Cattedrale di Verona Orchestra & Choir; Alberto Turco (conductor)
AMAZON: Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria (Live)

IMSLP: Giuseppe Gazzaniga (1743-1818)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Alberto Turco – Gazzaniga: Stabat Mater & Gloria (Live)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!