Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bassani G.B.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bassani G.B.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’octubre del 2022

BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Messa per li defonti concertata

Anoniem - Angels playing music


Giovanni Battista Bassani (1650-1716) - Messa per li defonti concertata (1698)
Performers: Capella Musicale della Basіlіca di Santa Maria Mаggіore in Bеrgamo; Crіstіan Gеntіlіnі (conductor)

---


Italian composer, violinist and organist. He is traditionally said to have studied in Venice with Daniele Castrovillari and in Ferrara with Giovanni Legrenzi, maestro di cappella of the Accademia dello Spirito Santo there from 1657 to 1670. The suggestion made by Hawkins, Burney and others that Bassani was Corelli's violin teacher is without foundation although he is likely to have been in touch with Bolognese musicians between early 1675 and 1677. From 1667 he was associated with the Accademia della Morte, Ferrara, where he acted as organist and composed his first oratorios. The libretto of L'Esaltazione di S Croce, performed at the accademy on 7 April 1675, refers to him as ‘già organista della medesima Chiesa’, suggesting that he had already left the position of organist by then. On 3 June 1677 he became a member of the Accademia Filarmonica at Bologna and in the same year he published his op.1, in which he is called ‘maestro di musica e organista’ of the Confraternità della Morte in Finale Emilia, near Modena. In 1680 he was maestro di cappella at the court of Duke Alessandro II della Mirandola, a position he probably accepted shortly after the performance of his oratorio L'Amore ingeniero in S Maria Maddalena there in 1678. On 9 April 1682 he was elected principe of the Accademia Filarmonica, Bologna. Also in 1682 he started participating in the annual celebration of the Accademia Filarmonica in S Giovanni in Monte, contributing several compositions up to 1694. At the end of 1683, probably his most productive year as a composer, he was elected maestro di cappella of the Accademia della Morte, Ferrara, succeeding G.F. Tosi. In 1686 he was appointed maestro di cappella of Ferrara Cathedral; because of his contribution to the musical life of that city he became known as ‘Bassani of Ferrara’.

Between 1710 and 1712 he composed 76 services in several cycles for use at Ferrara Cathedral. On 9 May 1712 he was called to Bergamo to direct the music at S Maria Maggiore. He also taught at the music school of the Congregazione di Carità, Bergamo, and continued in both posts until his death. Bassani's music was prominent in the middle Baroque period in Italy, when the concertato style predominated. His sacred works in this style are typical of those of the Bolognese school of composers in the last quarter of the 17th century, such as G.P. Colonna, G.B. Vitali and G.A. Perti. Perhaps above all he should be recognized for his solo cantatas, both sacred and secular. Yet although he was a prolific composer of other types of vocal music too, his fame has rested chiefly on his trio sonatas for strings. During his lifetime he was celebrated as a violinist. Some even considered his playing superior to Corelli's, a reputation probably enhanced by Burney, who also claimed that no one before him had written quite so idiomatically for the violin. A sharp contrast between chamber and church sonatas, previously made by Legrenzi, is maintained by Bassani in his two known sets of trio sonatas. His op.1 contains 12 chamber sonatas, in each of which the four dance movements announced on the title-page follow the order given there. However, the number and character of the movements in the 12 church sonatas of op.5 are variable, and they often have polyphonic textures. According to Newman, Bassani's sonatas differ somewhat from Corelli's in that he preferred long unfolding lines to short balanced phrases, and the overall form, especially of the church sonatas, is less well integrated.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Missa a la Fuga

Nicolaes Pietersz. Berchem - Allegory on the expansion of Amsterdam (c.1663)
Obra de Nicolaes Pietersz. Berchem (c.1621-1683), pintor holandès (1)


- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolaes Pietersz. Berchem (Haarlem, c.1621 - Amsterdam, 18 de febrer de 1683) va ser un pintor neerlandès. Fill de Pieter Claesz, pintor de bodegons, el 1634 i segons una anotació en els registres del Gremi de Sant Lluc, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes de Jan van Goyen i Pieter de Grebber. El 1642 va entrar al Gremi de Sant Lluc com a pintor independent i on va treballar com a professor. El 1646 es va casar amb Catrijne Claes de Groot, filla política del pintor Jan Wils. A partir del 1650 es creu va viatjar a Alemanya on va acompanyar a Jacob Van Ruysdael. Poc després es perd el rastre fins el 1656 any que va tornar a Haarlem abans d'establir-se definitivament a Amsterdam el 1661. Com a pintor va ser notablement productiu amb nombrosos dibuixos, aiguaforts i pintures amb escenes de paisatges en un estil italià i amb especial atenció en els detalls. La seva temàtica va ser variada explorant, a banda del paisatge, la pintura històrica, al·legòrica, de gènere, mitològica i religiosa. Al llarg de la seva vida va tenir molts alumnes entre els quals van destacar Abraham Begeyn, Johannes van der Bent, Karel Dujardin, o Johannes Glauber. Va morir a Amsterdam el febrer de 1683.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694. La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1716.

OBRA:

Operas:

dm drama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18 [3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20 Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
- Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32 [4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
- 4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

- Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8 Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9 Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10 [6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11 Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12 [12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13 Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
- Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21 Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22 Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23 Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24 Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25 [8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26 [4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27 [8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30 Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
- Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
- 76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
- Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2 L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3 Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
- Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4 La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6 Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
- Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7 Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
- Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
- L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14 Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15 Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16 La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17 La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19 Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28 Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29 Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31 [12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1 [12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5 [12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
- Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
- Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716)  



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

D'ençà del seu descobriment, el continent americà ha resultat ser una font inesgotable de sorpreses musicals. I probablement, molts d'aquests regals inesperats ho són en veu de compositors europeus la majoria dels quals van morir sense saber que part del seu llegat es preservaria a milers quilòmetres del seu origen. De fet, va ser la música de centenars d'autors la que pròpiament va fer les amèriques en un territori on les seves gents vivien amb autèntica devoció la música llunyana europea a la qual, sovint, van adornar magistralment amb la calidesa de la música local. De la conjunció d'ambdues realitats en va néixer la música colonial la qual va preservar la naturalesa genuïna dels seus creadors però amb els retocs propis del nou entorn americà. És d'aquesta forma que en aquells territoris es comptabilitzen per milers el nombre de partitures conservades en arxius de tota mena i condició però especialment en les congregacions religioses jesuïtes a les quals hem d'agrair, en perspectiva històrica, la preservació de tant valuós repertori musical. Exemples en trobaríem a centenars però si hi ha un segell discogràfic especialista en aquest material inèdit no pot ser altre que el de K617. Precisament, en una de les edicions del dia hi escoltarem la primera de les misses del dia, la Missa a la Fuga l'origen de la qual és desconegut però amb indicis contrastats que podria ser obra de Bassani, un mestre italià que en vida no va viatjar a les amèriques però que en canvi la seva música si ho va fer. En aquest cas es creu que la missa és un arranjament o una reducció de l'original realitzada per un mestre de capella desconegut de Chiquitos (Bolívia) però en base a la partitura original de Bassani. Propera a la Missa Encarnación del mestre italià i que també escoltarem, mostra una especial pulcritud en el contrapunt, en l'organització formal i en la concordança entre el significat del text i la seva musicalització per la qual cosa ens deixa entreveure clarament que l'autor havia de ser, obligadament, un compositor contrastat com per exemple l'italià. Ambdues edicions, tant de la Missa a la Fuga com de la Missa Encarnación, són de gran qualitat tot construint un autèntic monument de valor incalculable de la música barroca a Bolívia la qual, evidentment, va tenir una estreta connexió amb una Europa que en aparença romania distant però que musicalment no ho va ser tant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Florilegium; Arakaendar Bolivia Choir
INTERPRETS: Ensemble Louis Berger; Ricardo Massun
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Bolivian Baroque Vol.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 1 d’octubre del 2014

BASSANI, Giovanni Battista (c.1650-1716) - Vepres de la Vigile de Noel

Marten van Heemskerck - Landschaft mit dem Hl. Hieronymus (1547)
Obra de Martin van Heemskerck (1498-1574), pintor holandès (1)



- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Martin van Heemskerck (Heemskerk, 1 de juny de 1498 - Haarlem, 1 d'octubre de 1574) va ser un pintor del manierisme holandès molt influït per l'obra de Miquel Àngel. La gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem. Era deixeble de Jan van Scorel, i va adoptar l'estil italià del seu mestre. Maerten va passar els anys 1532-1536 a Itàlia. Va fer molts dibuixos i gravats i és especialment conegut per la seva interpretació de les set meravelles del món. En les seves nombroses obres mitològiques i religioses va realitzar composicions complexes de colors brillants i figures musculades en moviments tumultuosos. Els seus dos quaderns de dibuixos (Kupferstichkabinett, Berlín) realitzats a Roma entre els anys 1532 i 1535 tenen gran importància perquè registren molts monuments romans que ja no existeixen o que han sofert notables transformacions; com a exemple poden citar-se els dibuixos que va fer de la construcció de la Basílica de Sant Pere sobre les restes d'un antic temple cristià. Va morir a Haarlem l'octubre de 1574.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694. La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1716.

OBRA:

Operas:

dm drama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18 [3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20 Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
- Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32 [4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
- 4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

- Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8 Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9 Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10 [6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11 Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12 [12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13 Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
- Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21 Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22 Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23 Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24 Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25 [8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26 [4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27 [8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30 Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
- Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
- 76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
- Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2 L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3 Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
- Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4 La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6 Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
- Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7 Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
- Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
- L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14 Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15 Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16 La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17 La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19 Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28 Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29 Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31 [12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1 [12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5 [12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
- Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
- Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) 



Parlem amb veu pròpia...

Fa precisament un any des de la darrera entrada de Bassani, un autor barroc estretament vinculat a la tradició musical veneciana, per tant, hereva en última instància de Monteverdi. El seu nom, no hi ha dubte, va ser prominent. I ho va ser per la seva exuberant obra secular i religiosa vocal amb la que va il·luminar les nombroses acadèmies musicals, esglésies i catedrals on la seva música va ressonar. Proper a la filosofia de Legrenzi, CarissimiPerti o Colonna, el seu estil concertant era el predominant fruit també de la seva condició d'excel·lent violinista la fama del qual, al seu temps, era equivalent a la de Corelli. En aquest sentit, l'edició majúscula d'avui, en què també comparteix protagonisme amb Legrenzi, ens demostra la contrastada producció musical d'aquest geni italià. Les quatre obres que escoltarem resulten, com dir-ho... meravelloses. Opulència vocal i precisió instrumental en el Deus in adjutorium a 4 veus i també en l'extens i inacabablement deliciós Antifona et Dixit Dominus a 5 veus. Contrast amb la breu i sonorament brillant Sonata da chiesa No.3 opus 5. I atenció al Motetto Nascere dive puellule per a soprano, orgue i continuo. Edició de luxe que durant uns dies, i reiteradament, he escoltat absolutament absort i meravellat per l'impecable interpretació i per la creativa genialitat de Bassani, un mestre a l'ombra dels grans mestres italians!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Bassani, G B: Vepres de la Vigile de Noel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 1 d’octubre del 2013

BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Balletti, Correnti, Gighe e Sarabande

Giovanni F. Grimaldi - Classical landscape (c.1650)
Obra de Giovanni Francesco Grimaldi (1606-1680), pintor italià (1)


- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 297è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Francesco Grimaldi (1606 - 28 novembre 1680) va ser un arquitecte i pintor italià, anomenat Il Bolognese en honor al seu lloc de naixement. Grimaldi era parent de la família Carracci, amb qui es va formar inicialment. Pocs anys més tard, seria alumne del cardenal Francesco Albani. En el seu viatge a Roma, va ser nomenat arquitecte del Papa Pau V, càrrec que va mantenir posteriorment pels successius Papes. El 1648 va ser convidat a França pel cardenal Mazarino, i durant dos anys va treballar als edificis ministerials, al servei de Lluís XIV, al Louvre. El seu color era fort, una mica excessiu en l'ús de verd i el seu toc era lleuger. Va pintar fets històrics, retrats i paisatges. També va fer els seus propis gravats i alguns dels de Tizià i Carracci. Tornant a Roma, va ser nomenat príncep (director) de l'Accademia di San Luca. A Roma va morir havent assolit una gran reputació no només per la seva habilitat artística, sinó pels seu bon comportament i esperit solidari. El seu fill Alessandro el va ajudar al llarg de la seva vida tan en la pintura com en el gravat. Actualment, les pintures de Grimaldi es conserven al Palazzo del Quirinale, al Vaticà, i a l'església de Sant Martino ai Monti. També es conserven una sèrie dels seus paisatges al Palazzo Colonna.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Francesco Grimaldi (1606-1680) - Altres: Giovanni Francesco Grimaldi (1606-1680) 



Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc. Fou el seu mestre el pare franciscà Castrovillari i, al mateix temps, és distingí com a professor de violí contant entre llurs deixebles el cèlebre Arcangelo Corelli. Desenvolupà els càrrecs de mestre de capella de Sant Petroni de Bolonya (1685) i de la catedral de Ferrara, sent membre de les Acadèmies d'aquestes dues ciutats i de la della Morte. De les seves obres, reconegudes al seu temps, hi figuren 31 peces de música profana i religiosa (sonates, motets, salms, etc.) i sis òperes. Aquestes són:

- Falaride tirano d'Agrigento (Venècia, 1684)
- Ginebra, infant d'Escòcia (Ferrara, 1680)
- Amorosa preda di Paride (Bologna, 1684)
- Alaric, rei dels gots (Ferrara, 1685)
- La morte de Lusa (Ferrara, 1696)
- Il conte de Bacheville (Pistoia, 1696)




Parlem amb veu pròpia...

Bassani pel que sembla va viure el respecte i l'admiració local i va destacar com a professor ja que sovint se'l citava com a exemple. Es va involucrar en pràcticament tots els gèneres musicals del seu temps, com els drammi per musica (drames en música), oratoris, obres instrumentals i vocals sagrades i profanes i va contribuir a la formació de la escola de violí Bolognesa. Una escola que contemporàniament tindria, en Arcangelo Corelli, un més que digne representant. Bassani ens relaciona amb Corelli en el sentit del seu art refinat i barroc en el seu estat més pur i virtuós. Les sonates per a violi i continuo que avui escoltarem són testimoni d'aquella història, la que va viure Bassani en plena efervescència musical i que avui recuperarem per tal de commemorar-lo!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ensemble Armonico Cimento
CPDL: No disponible.
Bassani: Balletti, Correnti, Gighe e Sarabande

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!