SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732) - Musicalische Concerte

Obra de Melchior d'Hondecoeter (c.1636-1695), pintor holandès (1)

- Recordatori de Johann Christian Schieferdecker -

En el dia de la commemoració del seu 284è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Melchior d'Hondecoeter (Utrecht, 1636 - Amsterdam, 3 d'abril de 1695) va ser un pintor holandès. Conegut amb el nom del Rafael dels Ocells, es va formar amb el seu pare Gijsbert d'Hondecoeter qui al seu torn s'havia format amb l'avi de Melchior, Gillis d'Hondecoeter. Posteriorment es va formar amb Jan Baptist Weenix abans de començar a treballar a La Haia on va ser membre del Gremi de Sant Lluc a partir del 1659. El 1664 es va traslladar a Àmsterdam on va rebre l'encàrrec de la decoració del Palau d'Adolphe Visscher a Driemond. També va estar al servei de Guillem III d'Anglaterra i va treballar en els palaus de Bergisch Gladbach i Oraniestein. I si bé els darrers anys va decaure en l'oblit, el cert que en vida va ser reconegut com un dels millors pintors d'escenes amb animals. Va morir a Àmsterdam l'abril de 1695.

Font: En català: Melchior d'Hondecoeter (c.1636-1695) - En castellano: Melchior d'Hondecoeter (c.1636-1695) - In english: Melchior d'Hondecoeter (c.1636-1695) - Altres: Melchior d'Hondecoeter (c.1636-1695)

---

Parlem de Música...

Johann Christian Schiefferdecker (Teuchern, 10 de novembre de 1679 - Lübeck, 5 d'abril de 1732) va ser un organista i compositor alemany. Fill de Christian Schiefferdecker, un kantor, organista i professor de Teuchern, es va formar inicialment amb el seu pare abans d'entrar, el 1692, a la Thomasschule de Leipzig. Més tard va entrar a la Universitat de la mateixa ciutat sense abandonar la música ja que precisament en aquells anys va publicar les seves primeres òperes Justinus (1700) i Medea (1700). El 1702 va accedir al seu primer càrrec d'assistent de l'Òpera d'Hamburg on va col·laborar amb Georg Bronner i Johann Mattheson en els actes de celebració de la coronació de la Reina Anna. El gener de 1707 va rebre la petició de succeir a Buxtehude com a organista de la Marienkirche de Lübeck i aquell mateix any, com obligava la tradició, es va casar amb Anna Margreta, la filla de Buxtehude. Schiefferdecker va viure la resta de la seva vida a Lübeck, ciutat on va morir l'abril de 1732.

OBRA:

Vocal secular:

Heilig ist der Herr Zebaoth, 4vv, str, bc, D-Bsb; ed. B. Grusnick (Kassel, 1959)
2 wedding arias, both for T, insts: Keuscher Flammen Liebesfeuer (Lübeck, 1707); Glück zu euren Hochzeitshertzen (Lübeck, 1707)

Ops, music lost: 
Justinus, Leipzig, 1700; 
Medea, Leipzig, 1700; 
Regnerus und Svanvite, Weissenfels, 1701 (rev. as Der königliche Printz Regnerus, Hamburg, 1702); 
Alaricus, Hamburg, 1702; 
Victor, Hertzog der Normannen, Hamburg, 1702 [only act 1 by Schiefferdecker]

Vocal religiosa:

Missa brevis (Ky, Gl), 4vv, str; 
In te speravi, T, vn; 

In te Domine speravi, T, vn, bc [copies by G. Österreich from the Bokemeyer collection, 1704]: all Bsb

3 cants., B, vn, bc, all B-Bc: 
Auf, auf, mein Herz; 
Weicht ihr schwarzen Trauer-Wolken; 

Triumpf! Beliel ist nun erleget

22 Abendmusiken, texts and music lost, incl.: 
Die Historia der ersten Eltern (A. Lange), 1708; 
Der streitbare und siegende Gideon (C. Brandenburg), 1716; 
Der geduldige Kreutzträger Hiob (J.F. Holten), 1720

Geistliche Cantaten nach Ordnung der Sonn- und festtäglichen Evangelien; texts and music lost, see Moller (1744)

Instrumental:

Meine Seele erhebet den Herren, org, D-LÜh, ed. in EDM, 1st ser. ix (1937/R)
XII musikalische Concerte, bestehend in auserlesenen Ouverturen nebst einigen schönen Suiten und Sonaten, 3 vn, 3 ob, b, bc (Hamburg, 1713)
Org pieces, formerly in Berlin-Grünewald, Bibliothek Wolffheim, cited in EitnerQ 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) - Altres: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) 

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Schieferdecker was, by any stretch of the imagination, a solid, well-educated, and talented composer. He was the son of an organist, attended school in Leipzig where he wrote his first operas, and returned to Hamburg to become a colleague of Telemann, Keiser, Mattheson, and Handel, toiling away in the opera house there. When Buxtehude sought a successor, it was Schieferdecker who was able to walk away with the job. Apparently he did not have the same qualms about marrying Buxtehude’s long-in-the-tooth daughter as his other friends, and when she died a couple of years later, he raised their child to continue the musical succession. As a composer, he was a chronological contemporary of Telemann (though he died in 1732, more than three decades before his colleague), but it is not clear exactly how much music he actually wrote. There were about a dozen operas written for Leipzig and Hamburg (all seemingly lost), and he certainly was active in Lübeck as Buxtehude’s successor, writing Abendmusik , pieces for organ, and in 1713 publishing a set of 12 Musicalische Concerte (probably best translated literally as “Musical Concerts,” rather than concertos, but in the insecure generic designation of the time indicating simply pieces—in this case each a rather conventional French suite).

Bertil van Boer (source/font: aquí)

---

Quizá una de las anécdotas más célebres de la música llamada clásica es la que detalla los ímprobos esfuerzos de Dietrich Buxtehude para casar a su hija. Para sucederle como organista de la Marienkirche de Lübeck, ponía como condición sine qua non contraer matrimonio con la nada agraciada Anna Margreta. Cuentan que los amigos Händel y Mattheson, tras haber superado las pruebas musicales a que les sometió Buxtehude, salieron despavoridos cuando vieron a la dama. Algún tiempo después fue Johann Sebastian Bach el que renunció al cargo con tal de no tener que cargar con la muchacha. Fue finalmente Johann Christian Schieferdecker el que hizo de tripas corazón, aunque es posible que la leyenda haya sido magnificada, pues parece que no se trataba de una imposición de Buxtehude, sino de una inveterada tradición que regía Lübeck, el que el nuevo organista  de la Marienkirche contrajera matrimonio con la hija de su predecesor a la muerte de éste. Pese a lo poco conocido que es hoy, Schieferdecker tuvo que ser un músico muy considerado en el norte de Alemania, como lo demuestra el hecho de que, siendo aún estudiante en la Thomasschule, estrenara dos óperas en Leipzig. Colaboró en alguna ocasión, ya establecido en Hamburgo, con Mattheson y mantuvo una larga amistad con Keiser. Hace bien poco aparecían, en la fastuosa interpretación de Elbipolis, seis de sus Musicalische Concerte, compuestos en 1713 en la ciudad hanseática (que no son conciertos, sino suites orquestales al más puro estilo francés). 

Eduardo Torrico (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Toutes Suites; Marianne Richert Pfau
RECICLASSICAT: SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732)
JPC: Music for Hautbois Band

IMSLP: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Music for Hautbois Band



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732) - Musicalische Concerte

Obra de Josef van Bredael (1688-1739), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

El germà de Jan Pieter, Josef van Bredael va ser un paisatgista flamenc d'una extensa família de pintors, El 1706, a l'edat de divuit anys, es va convertir en copista de les pintures de Jan 'Velvet' Brueghel, Philippe Wouverman i altres artistes pel distribuïdor J. de Witte. El 1735 va emigrar a París i es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de la cort del duc d'Orléans. Pintor essencialment desconegut, signava les seves obres amb les inicials JB, talment com Jan Brueghel, d'aquí la confusió ocasional fruit, també, de la similitud amb les seves pintures.. Va dedicar-se, principalment, a l'estudi del paisatge. Alhora, tenia com a font d'inspiració al seu col·lega Brueghel. Centrant-nos en els detalls, executa meticulosament els seus personatges amb una decoració a l'estil d'un miniaturista. Tot i que les seves pintures s'inspiren sovint amb les de Jan Brueghel, hi afegeix un toc personal als contorns de les seves figures i als seus moviments. El retrat del cavall és molt característic, amb les seves cames esveltes, un cos poderós i un cap petit. La traçada lluminosa dóna la impressió de vida i moviment. Mostrant una aguda observació del món animal en un paisatge harmoniós, el pintor utilitza una veritable qualitat d'execució i un naturalisme delicat que el situa entre els millors imitadors de Brueghel.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josef van Bredael (1688-1739) - Altres: Josef van Bredael (1688-1739)

---

Parlem de Música...

Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) va ser un organista i compositor barroc alemany. Fill d'organista, va rebre una bona educació fruit d'un talent natural per la música. Va formar-se a Leipzig, on va escriure les primeres òperes i va tornar a Hamburg per convertir-se en col·lega de professió de Telemann, Händel, Keiser i molts altres autors de fama més o menys reconeguda posteriorment. Tot i això, cap d'ells que va posar la mirada en Schieferdecker sinó Dietrich Buxtehude un alemany que en aquell temps ja havia forjat una consistent carrera artística. Tant és així, que Schieferdecker es va arribar a casar amb la filla del seu protector alemany. En relació a aquest fet, i tal com ens indica el bon amic Frantisek en el seu comentari, la història és la següent (a falta de confirmació històrica oficial):

"Parece ser que para sucederle como organista en Santa María en Lübeck un "requisito" era esposar a su hija. Debía ser tradición puesto que el mismo Buxtehude se había casado con la hija de su predecesor en el cargo. Este requisito parece que desanimó a Haendel (empedernido soltero), Mattheson y al mismo J.S. Bach... pero no a Schieferdecker."

Com a compositor, fou sòlid tant en l'escriptura i en la qualitat de la mateixa com en la quantitat de produccions si bé, actualment, moltes d'elles s'han perdut per sempre. La seva fama s'equiparava al seu temps amb la de Telemann i amb la del mestre Buxtehude a qui va succeir a Lúbeck ciutat on viuria i treballaria fins a la seva mort. Possiblement, seria allà on va escriure els seus Musicalische concerte el 1713. De fet, és el treball més conegut i amb què avui dia probablement el puguem arribar a conèixer. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) - Altres: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732)

---

Parlem amb veu pròpia...

Schieferdecker és un cognom sensiblement difícil de pronunciar. A diferència, per sort, d'una música que ens haurà de remetre obligadament a un autor que també recuperàvem fa pocs dies. El també alemany Johann Caspar Ferdinand Fischer amb les seves suites orquestrals franceses. Doncs bé, la música d'avui també explora aquesta forma musical i ens ratifica, encara més, un dels arguments d'aleshores quan afirmàvem que a Alemanya, tot i la confrontació política i territorial amb la veïna França, existia una autèntica devoció musical per la forma francesa o "suite". La d'avui, en forma de concerts a diferents "veus" és una petita mostra, novament, d'aquest art alemany afrancesat. Escoltant-lo, ens serà fàcilment comprensible entendre el per què agradava més enllà de la seva font d'origen la qual sempre serà un punt de partida per escriure'n el final allà on es vulgui!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elbipolis Barockorchester Hamburg 

AMAZON: Schieferdecker: Musicalische Concerte (Hamburg 1713)

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Johann Christian Schieferdecker – Schieferdecker: Musicalische Concerte (Hamburg 1713)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!