JADASSOHN, Salomon (1831-1902) - Serenade Op. 46 (c.1875)

Obra de Jørgen Roed (1808-1888), pintor danès (1)

---

Parlem de Pintura...

Jørgen Pedersen Roed (Ringsted, 13 de gener de 1808 - København, 8 d'agost de 1888) va ser un pintor danès. Es va formar amb Hans Hansen abans d'entrar, el 1822, a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen, on va rebre formació de Christoffer Wilhelm Eckersberg. En els seus inicis com a pintor es va especialitzar en temàtica de gènere, vistes urbanes i retrats. El 1835 va guanyar el seu primer premi en un concurs de vistes urbanes. Entre els anys 1837 i 1841 va viatjar per Itàlia on va quedar impressionat per la pintura del renaixement, especialment per les obres de Rafael. Al seu retorn a Dinamarca, es va centrar novament en la pintura de retrats i escenes de gènere destacant obres com Sjællandske høstpiger og Haven med den gamle døbefont (1850) o Endvidere udførte han en række altertavler foruden den monumentale komposition Korsfæstelsen (1866). A partir del 1862 va treballar de professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhagen on va tenir nombrosos alumnes, entre ells P.S. Krøyer i Michael Ancher. L'octubre de 1887 es va retirar definitivament morint a Copenhagen l'agost de 1888.

---

Parlem de Música...

Salomon Jadassohn (Breslau [ara Wrocław], 13 d'agost de 1831 - Leipzig, 1 de febrer de 1902) va ser un professor, director i compositor alemany. Va estudiar primer a Breslau i més tard en el Conservatori de Leipzig. Entre els anys 1849 i 1852 va viure a Weimar on va estudiar piano amb Liszt. Allà, va poder assistir a la representació de Lohengrin de Wagner, que el va marcar profundament. Després de tornar a Leipzig, va estudiar amb E.F. Richter i, en privat, amb Moritz Hauptmann. També a Leipzig es va dedicar a ensenyar piano i va dirigir el cor de la Sinagoga de Leipzig (1865), la societat coral Psalterion (1866) i els concerts organitzats per la Musikverein Euterpe (1867-1869). El 1871 va ser nomenat professor d'harmonia, contrapunt, composició i piano al conservatori, i el 1893 va ser nomenat professor reial. Va tenir nombroses alumnes, entre ells, Busoni, George Chadwick, Delius, Grieg, Karg-Elert i Felix Weingartner. Salomon Jadassohn va morir a Leipzig el febrer de 1902.

Christian Adolf Eltzner (1816-1891) - Leipzig Vogelschaubild (1850) (2)

OBRA:

Vocal:

Zwei geistliche Gesänge für Chor und Solostimmen (op. 2). Leipzig 1856 (Digitalisat)
Gott sei uns gnädig (op. 41). Psalm 67 für fünfstimmig gemischten Chor SSATB a cappella. (Neuerscheinung 2014: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Verheißung (op. 55) für Chor und Orchester. Text: ?
Danklied (op. 106) für Chor und Streichorchester oder Orgel (Neuerscheinung Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Ich hebe meine Augen auf Psalm 121 (op. 128) für Chor und Orgel. (Neuerscheinung Berlin 2010: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Instrumental:

Orch.:
Symphonie Nr. 1
Symphonie Nr. 2
Symphonie Nr. 3
Symphonie Nr. 4
1. Klavierkonzert c-Moll op. 89 (1887)
2. Klavierkonzert f-Moll op. 90 (1888)
Cavatine (op. 120; 1894) für Violoncello und Orchester

---

Chbr.:
Streichquartett Nr. 1 c-Moll (op. 10).
Klaviertrio Nr. 1 F-Dur (op. 16; 1859) (Violine, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 2 E-Dur (op. 20; 1859)
Klaviertrio Nr. 3 c-Moll (op. 59; 1880)
Klavierquintett Nr. 1 (op. 70; ≈1860) (Klavier, 2 Violinen, Viola und Violoncello)
Klavierquintett Nr. 2 (op. 76; 1884)
Klavierquartett Nr. 1 c-Moll (op. 77; 1884) (Violine, Viola, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 4 c-Moll (op. 85; 1887)
Klavierquartett Nr. 2 G-Dur (op. 86; 1887)
Fantasie für Orgel (op. 95)
Sextett (op. 100; 1888) für 2 Violinen, Viola, Violoncello und Klavier zu 4 Händen
Serenade für Bläser (op. 104)
Klavierquartett Nr. 3 a-Moll (op. 109; 1890)
Klavierquintett Nr. 3 g-Moll (op. 126; 1895)
Notturno op.133 für Flöte und Klavier.
Capriccio op.137 für Flöte und klavier.

Orgelwerke:
Fantasie g-Moll, op. 95 (Neuausgabe Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Literatura:

‘Der streng-polyphonische Stil in der Gegenwart’, Musikalisches Wochenblatt, xii (1881), 201–2, 213–15
Musikalische Kompositionslehre: Die Lehre vom reinen Satz, i/1: Lehrbuch der Harmonie (Leipzig, 1883, 23/1923; Eng. trans., 1884; suppl. exercises, 1886, 1894); i/2: Lehrbuch des einfachen, doppelten, drei- und vierfachen Contrapunkts (Leipzig, 1884, 7/1926; Eng. trans., 1887; suppl. exercises, 1887, 1892); i/3: Die Lehre vom Canon und von der Fuge (Leipzig, 1884, 3/1913; Eng. trans., 1887); Die Lehre von der freien Komposition, ii/1: Die Formen in den Werken der Tonkunst (Leipzig, 1885, 4/1910; Eng. trans., 1892); ii/2: Lehrbuch der Instrumentation (Leipzig, 1889, 3/1924; Eng. trans., 1891)
Erläuterungen zu ausgewählten Fugen aus Johann Sebastian Bach's wohltemperirtem Clavier: Supplement zu des Verfassers Lehrbuch des Canons und der Fuge (Leipzig, c1887)
Die Kunst zu moduliren und zu präludiren: ein praktischer Beitrag zur Harmonielehre, in stufenweise geordneten Lehrgange dargestellt (Leipzig, 1890)
Gesangschule/Singing Tutor (Leipzig, 1891)
Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1892)
Elementar-Harmonielehre für den Schul- und Selbstunterricht (Leipzig, 1894; suppl. [key to exercises], 1895)
Methodik des musiktheoretischen Unterrichtes (Leipzig, 1898)
Erläuterungen der in Joh. Seb. Bach's Kunst der Fuge enthaltenen Fugen und Canons (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899) [extract from 1898 ed. of Die Lehre vom Canon und von der Fuge]
Melodik und Harmonik bei Richard Wagner (Leipzig, 1899)
Ratschläge und Hinweise für die Instrumentationsstudien der Anfänger (Leipzig, 1899)
Das Tonbewusstsein: die Lehre vom musikalischen Hören (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899)
Das Wesen der Melodie in der Tonkunst (Leipzig, 1899)
Zur Einführung in J.S. Bach's Passions-Musik nach dem Evangelisten Matthaeus (Berlin, c1899)
Der Generalbass/Thoroughbass/La basse continue (Leipzig, 1901)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Malta Philharmonic Orchestra;‎ Marius Stravinsky
RECICLASSICAT: JADASSOHN, Salomon (1831-1902)
AMAZON: Jadassohn & Brull - Serenades

IMSLP: Salomon Jadassohn (1831-1902)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

JADASSOHN, Salomon (1831-1902) - Symphony No.1 (1861)

Obra de James Collinson (1825-1881), pintor anglès (1)

- Recordatori de Salomon Jadassohn -

En el dia de la commemoració del seu 113è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

James Collinson (Mansfield, 9 de maig de 1825 - Londres, 24 de gener de de 1881) va ser un pintor anglès. Va ser membre de la Germandat Prerrafaelista entre els anys 1848 i 1850. Collinson va ser un devot cristià que es va sentir atret per la devoció i l'església. Convers al catolicisme, va tornar al anglicanisme per poder casar-se amb Christina Rossetti, però la seva consciència el va obligar a tornar al catolicisme i a la ruptura del seu compromís. Quan el pintor John Everett Millais va realitzar l'obra Christ In The House Of His Parents sent acusat de blasfèmia, Collinson va renunciar a la Germandat per la creença que tractava de portar el cristianisme al descrèdit. Durant el seu període com un prerafaelita, Collinson va contribuir a la publicació de El germen i va produir una sèrie d'obres religioses, la més coneguda fou The Renunciation of St. Elizabeth of Hungary (1850). Després de la seva dimissió Collinson va iniciar la seva formació per al sacerdoci com a jesuïta a la universitat, però no va acabar els seus estudis. El 1858 es va casar amb Eliza Wheeler, la cunyada del pintor John Rogers Herbert, una de les primeres influències dels prerafaelites. De retorn a la seva carrera artística va pintar una sèrie d'obres seculars, sent la més coneguda To Let and For Sale, que representa alegrement a dones en situacions que suggereixen la temptació moral. Va ser secretari de la Royal Society of British Artists des del 1861 fins el 1870. Els darrers anys va viure a la regió francesa de Bretanya, on va pintar The Holy Family (1878). Va tornar a Londres on va morir el gener de 1881.

Font: En català: James Collinson (1825-1881) - En castellano: James Collinson (1825-1881) - In english: James Collinson (1825-1881) - Altres: James Collinson (1825-1881) 

---

Parlem de Música...

Salomon Jadassohn (Breslau [ara Wrocław], 13 d'agost de 1831 - Leipzig, 1 de febrer de 1902) va ser un professor, director i compositor alemany. Va estudiar primer a Breslau i més tard en el Conservatori de Leipzig. Va marxar de Leipzig per estudiar el piano amb Liszt a Weimar (1849-1852). Allà, va poder assistir a la representació de Lohengrin de Wagner, que el va impressionar molt. Després de tornar a Leipzig, va estudiar amb E.F. Richter i, en privat, amb Moritz Hauptmann. Jadassohn es va dedicar a ensenyar piano a Leipzig, a continuació, va dirigir el cor de la Sinagoga de Leipzig (1865), la societat coral Psalterion (1866) i els concerts organitzats per la Musikverein Euterpe (1867-9). El 1871 va ser nomenat professor d'harmonia, contrapunt, composició i piano al conservatori, i el 1893 en fou nomenat professor reial. Va tenir nombroses alumnes, entre ells, Busoni, George Chadwick, Delius, Grieg, Karg-Elert i Felix Weingartner. Va morir a Leipzig el febrer de 1902.

OBRA:

Vocal:

Zwei geistliche Gesänge für Chor und Solostimmen (op. 2). Leipzig 1856 (Digitalisat)
Gott sei uns gnädig (op. 41). Psalm 67 für fünfstimmig gemischten Chor SSATB a cappella. (Neuerscheinung 2014: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Verheißung (op. 55) für Chor und Orchester. Text: ?
Danklied (op. 106) für Chor und Streichorchester oder Orgel (Neuerscheinung Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)
Ich hebe meine Augen auf Psalm 121 (op. 128) für Chor und Orgel. (Neuerscheinung Berlin 2010: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Instrumental:

Orch.:
Symphonie Nr. 1
Symphonie Nr. 2
Symphonie Nr. 3
Symphonie Nr. 4
1. Klavierkonzert c-Moll op. 89 (1887)
2. Klavierkonzert f-Moll op. 90 (1888)
Cavatine (op. 120; 1894) für Violoncello und Orchester

Chbr.:
Streichquartett Nr. 1 c-Moll (op. 10).
Klaviertrio Nr. 1 F-Dur (op. 16; 1859) (Violine, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 2 E-Dur (op. 20; 1859)
Klaviertrio Nr. 3 c-Moll (op. 59; 1880)
Klavierquintett Nr. 1 (op. 70; ≈1860) (Klavier, 2 Violinen, Viola und Violoncello)
Klavierquintett Nr. 2 (op. 76; 1884)
Klavierquartett Nr. 1 c-Moll (op. 77; 1884) (Violine, Viola, Violoncello und Klavier)
Klaviertrio Nr. 4 c-Moll (op. 85; 1887)
Klavierquartett Nr. 2 G-Dur (op. 86; 1887)
Fantasie für Orgel (op. 95)
Sextett (op. 100; 1888) für 2 Violinen, Viola, Violoncello und Klavier zu 4 Händen
Serenade für Bläser (op. 104)
Klavierquartett Nr. 3 a-Moll (op. 109; 1890)
Klavierquintett Nr. 3 g-Moll (op. 126; 1895)
Notturno op.133 für Flöte und Klavier.
Capriccio op.137 für Flöte und klavier.

Orgelwerke:
Fantasie g-Moll, op. 95 (Neuausgabe Berlin 2012: Berliner Chormusik-Verlag/Edition Musica Rinata)

Literatura:

‘Der streng-polyphonische Stil in der Gegenwart’, Musikalisches Wochenblatt, xii (1881), 201–2, 213–15
Musikalische Kompositionslehre: Die Lehre vom reinen Satz, i/1: Lehrbuch der Harmonie (Leipzig, 1883, 23/1923; Eng. trans., 1884; suppl. exercises, 1886, 1894); i/2: Lehrbuch des einfachen, doppelten, drei- und vierfachen Contrapunkts (Leipzig, 1884, 7/1926; Eng. trans., 1887; suppl. exercises, 1887, 1892); i/3: Die Lehre vom Canon und von der Fuge (Leipzig, 1884, 3/1913; Eng. trans., 1887); Die Lehre von der freien Komposition, ii/1: Die Formen in den Werken der Tonkunst (Leipzig, 1885, 4/1910; Eng. trans., 1892); ii/2: Lehrbuch der Instrumentation (Leipzig, 1889, 3/1924; Eng. trans., 1891)
Erläuterungen zu ausgewählten Fugen aus Johann Sebastian Bach's wohltemperirtem Clavier: Supplement zu des Verfassers Lehrbuch des Canons und der Fuge (Leipzig, c1887)
Die Kunst zu moduliren und zu präludiren: ein praktischer Beitrag zur Harmonielehre, in stufenweise geordneten Lehrgange dargestellt (Leipzig, 1890)
Gesangschule/Singing Tutor (Leipzig, 1891)
Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1892)
Elementar-Harmonielehre für den Schul- und Selbstunterricht (Leipzig, 1894; suppl. [key to exercises], 1895)
Methodik des musiktheoretischen Unterrichtes (Leipzig, 1898)
Erläuterungen der in Joh. Seb. Bach's Kunst der Fuge enthaltenen Fugen und Canons (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899) [extract from 1898 ed. of Die Lehre vom Canon und von der Fuge]
Melodik und Harmonik bei Richard Wagner (Leipzig, 1899)
Ratschläge und Hinweise für die Instrumentationsstudien der Anfänger (Leipzig, 1899)
Das Tonbewusstsein: die Lehre vom musikalischen Hören (Leipzig, 1899; Eng. trans., 1899)
Das Wesen der Melodie in der Tonkunst (Leipzig, 1899)
Zur Einführung in J.S. Bach's Passions-Musik nach dem Evangelisten Matthaeus (Berlin, c1899)
Der Generalbass/Thoroughbass/La basse continue (Leipzig, 1901) 

Font: En català: Salomon Jadassohn (1831-1902) - En castellano: Salomon Jadassohn (1831-1902) - In english: Salomon Jadassohn (1831-1902) - Altres: Salomon Jadassohn (1831-1902)

---

Parlem amb veu pròpia...

Salomon Jadassohn va ser un compositor i pedagog alemany d'origen jueu. Professor 'reial' i suposo que emèrit del Conservatori de Leizpig, amb un reguitzell d'alumnes i literatura impressionant, va ser tant conegut com a docent com desconegut com a compositor tot i l'extensa obra que d'ell se'n conserva. Acadèmic alemany d'impecable procediment, la seva obra es presenta formalment amb la perfecció que caracteritza a tot estudiós intensiu de la seva matèria i conseqüentment no presenta problemes estètics remarcables com per haver hagut d'esperar tants anys per poder-ne parlar. I de moment, seguirà sent un personatge reduït als ambients melòmans i acadèmics. Potser, com comentava l'altre dia en relació amb Wüllner (el seu cas és fins i tot més sagnant), la seva obsessió acadèmica va perjudicar el seu treball tot dotant-lo de línies mestres però amb un perfil clarament impersonal. Proper a Mendelssohn, especialment en els seus orígens, la seva extensa i treballada literatura musical en prou feines va gaudir del ressò desitjat en el seu temps i actualment en el nostre. Per il·lustrar-ho, de les quatre simfonies que va compondre la que avui recuperem és la única existent en edició pròpiament. La número 4 es pot escoltar, per a qui ho desitgi i en gravació en directe, en aquest enllaç, val la pena. Mentrestant, nosaltres recuperarem la Simfonia No.1 en Do major opus 24 publicada el 1861, dedicada a Julius Rietz i interpretada, per primera vegada i sota la direcció de Carl Reinecke, el novembre de 1860. Romàntica però amb una aroma de clandestinitat clàssica, parteix del model 'Mendelssohn' per a construir una simfonia efervescent i compacta que per moments ens pot semblar repetitiva i certament conservadora però que en absolut hauríem d'etiquetar de poc pretensiosa. Un bon treball, que per sí mateix contrasta amb força amb la seva Simfonia No.4, i que ens deixa entreveure les bones virtuts com a compositor de Jadassohn ja que fins i tot ell mateix, tot i la llarga cartera de càrrecs i títols que va acumular, es considerava, en primera instància, com a compositor. Magnífica interpretació d'una simfonia necessàriament imprescindible pels aficionats al gènere simfònic romàntic que romandran a l'espera, no ho dubto, de novetats a l'entorn de les Simfonies Nos. 2 i 3... per si de cas, nosaltres seguirem atents!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Belarussian State Symphony Orchestra; Marius Stravinsky 
AMAZON: Music of 19th Century Jewish German Composers, Vol. 4

IMSLP: Salomon Jadassohn (1831-1902)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Belarussian State Symphony Orchestra – Music of 19th Century Jewish German Composers, Vol. 4

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!