diumenge, 30 de desembre del 2018

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Missa a due cori 'Hispanica' (1786)

Tomás López de Vargas Machuca - Hispania (1782)
Obra de Tomás López de Vargas Machuca (1730-1802), geògraf espanyol (1)


Bon Any Nou - Feliç Año Nuevo - Happy New Year - 謹賀新年

*/^.^\ Vacances /^.^\*



Parlem de Pintura...

Tomás López de Vargas Machuca (Madrid, 1730 - Madrid, 1802) va ser un geògraf i cartògraf espanyol. Fill de pares toledans, va iniciar els seus estudis en el Col·legi Imperial de Madrid on va aprendre matemàtiques, gramàtica i retòrica. El 1752 va viatjar a París gràcies al mecenatge del Marquès de l'Ensenada. Allà el van acompanyar, entre altres, Juan de la Cruz Cano y Olmedilla, Manuel Salvador Carmona i Alonso Cruzado i va estudiar amb Jean-Baptiste Bourguignon d'Anville. També a París es va casar amb María Luisa Gosseaumé i Doré. El 1760 va tornar a Espanya on va ser reconegut amb el títol de geógrafo de los dominios de Su Magestad. assolint un càrrec directiu del nou Gabinet de Geografia creat per Carles III. En aquest sentit, va ser autor d'un extens projecte cartogràfic d'Espanya i les seves regions. El 1795 va proposar a Godoy la creació d'un Gabinet Geogràfic per a la recopil·lació de tota la cartografia espanyola existent fins aleshores. Entre altres, també va ser un dels autors del Atlas geográfico de España, obra finalitzada i publicada pels seus fills el 1804 la qual es va convertir en la publicació cartogràfica de referència fins el 1856. Tomás López de Vargas va morir a Madrid el 1802.



Parlem en veu pròpia...

Afortunadament per uns i malauradament per altres, les paraules en veu pròpia són i seran excepcionalment esporàdiques. No obstant, avui serà una d'aquestes aparicions meteòriques, una breu explosió de llum en la foscor del silenci habitual. I potser us preguntareu per què, doncs principalment per fer una personal retrospectiva d'aquest 2018 musicalment apassionant. Un any de gran diversitat i en què voldria destacar la recuperació de desenes o fins i tot centenars de compositors injustament (o no) oblidats. Tots ells d'una o altra forma es mereixen un epígraf, més o menys breu, dins de la monumental història de la música de la qual, amb la seva perseverança i dedicació, en formen part i evidentment han ajudat a construir. I fent una mirada en pretèrit a la història d'aquest espai i després de 8 anys d'incansable feina i amor per la música, començo a creure que finalment he assolit un dels principals objectius últims que aquell llunyà setembre de 2011 havia utòpicament imaginat. El de crear una singular biblioteca musical en què tots els compositors coneguts i desconeguts hi tinguessin una veu pròpia i un espai sonor que se'ns dubte mereixen. Amb felicitat, i més enllà de les més de 2200 entrades publicades i dels més de 1400 compositors recuperats, l'Oda en honor al compositor oblidat s'ha fet realitat. Però els mèrits no són propis sinó que són, especialment, de tots aquells historiadors (historiadores), músics, directores (directors) i col·laboradors (col·laboradores) diversos que han realment fet possible la recuperació musical de tantes i tantes meravelles. Per tant, l'alegria és i ha de ser compartida!

Avui, en honor a totes les ànimes orgàniques de l'univers, també a les corresponents als lectors i lectores d'aquest espai, a qui agraeixo les bones paraules, sovint en privat, i l'amor que em regalen, voldria recuperar una partitura realment especial i excepcional. Una de les millors obres del repertori del meu estimadíssim Johann Michael Haydn, l'austríac a l'ombra dels dos gegants Mozart i Joseph Haydn però que va regalar al món un corpus musical extraordinari. Es tracta de la Missa a dos cors de 1786 però col·loquialment coneguda amb el nom de "Missa Hispanica". Pel que sembla, i segons la documentació localitzada a l'església de Sant Pere de Salzburg, lloc de treball habitual d'Haydn, aquesta obra va ser encarregada directament per la comtessa de Benavente, María Josefa Pimentel, amb qui Michael Haydn va intercanviar nombrosa correspondència. És probable, que la comtessa prèviament fes la mateixa sol·licitud al seu germà Joseph Haydn però aquest, carregat de feina, ho derivés al seu germà més expert, segons paraules del mateix Joseph, en música religiosa. Fos com fos, Michael Haydn va escriure una extraordinària missa de dimensions més properes a l'oratori que al propi ordinari litúrgic i en què hi havien de participar dos cors de quatre veus, quatre solistes, una gran orquestra i un orgue. Gràcies a la col·laboració supranacional, si bé el context polític i social d'aquell temps poc o gens tenen a veure amb el nostre, va fer possible que un simpàtic i massa sovint aficionat al beure compositor salzburguès escrivís una gran missa en honor a Espanya, país que en prou feines coneixia. Una obra senzillament brillant que emet un missatge carregat de litúrgia, evidentment, però també d'il·lustració, esperança, amor i fraternitat en uns valors, tots ells, avui dia més necessaris que mai.

Visca la música i feliç any nou!



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mária Zádori (soprano); Judit Németh (mezzo-soprano); Péter Drucker (tenor); István Kovács (bass); Debrecen Kodály Chorus; Capella Savaria; Pál Németh
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
AMAZON: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica
IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)
SPOTIFY: MICHAEL HAYDN - Missa Hispanica



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dissabte, 29 de desembre del 2018

DUPORT, Jean-Pierre (1741-1818) - Sonates pour violoncelle (1787)

Marie-Gabrielle Capet - Self-Portrait
Obra de Marie Gabrielle Capet (1761-1818), pintora francesa (1


- Recordatori de Jean-Pierre Duport -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Marie Gabrielle Capet (Lyon, 6 de setembre de 1761 - Paris, 1 de novembre de 1818) va ser una pintora francesa. Es va formar a París amb la pintora Adélaïde Labille-Guiard i en companyia d'altres futures pintores com Marie-Victoire d'Avril i Marie Marguerite Carreaux de Rosemond. A partir del 1781 va començar a exposar les seves obres les quals, com les de la seva professora, van ser principalment retrats. En aquest sentit, les seves pintures més admirades van ser els retrats de Madame AdelaidaMadame Victoria i Madame Labille-Guiard. El seu estil, heretat del de Labille-Guiard, va mostrar un caràcter netament neoclàssic. Marie Gabrielle Capet, que va gaudir de gran reconeixement, va rebre comissions, entre altres, de la mateixa família reial francesa. El 1815 va realitzar la seva última obra morint el novembre de 1818 a París.



Parlem de Música...

Jean-Pierre Duport (Paris, 27 de novembre de 1741 - Berlin, 31 de desembre de 1818) va ser un violoncel·lista i compositor francès. Germà de Jean-Louis Duport, es va formar inicialment amb el seu pare i posteriorment amb Martin Berteau. El 1761 va debutar al Concert Spirituel on la seva interpretació amb el violoncel va ser molt aclamada. A partir d'aleshores les seves aparicions al Concert Spirituel van ser habituals fins el 1766, any que va entrar a treballar al servei del príncep de Conti. El 1769 va viatjar a Anglaterra i posteriorment a Espanya. El 1773 va rebre i acceptar una invitació de Frederic el Gran de Prússia per entrar com a primer violoncel·lista de la Königliche Kapelle a Berlin. Allà, també va treballar com a professor del príncep Frederic Guillem II i com a supervisor de programes de concerts entre els anys 1787 i 1806. Aquell any, la invasió francesa va provocar la dissolució de la capella musical si bé va seguir fidel als seus protectors la resta de la seva vida sent pensionat a partir del 1811. Cal destacar que la seva fama va ser internacional i nombrosos compositors van escriure obres per a violoncel en honor seu com Carl Stamitz, Peter Ritter, Boccherini, Mozart o Beethoven. Jean-Pierre Duport va morir a Berlín el desembre de 1818.

Johann David Schleuen - Plan der königlichen Residenz Berlin (1739)
Johann David Schleuen (1711-1774) - Plan der königlichen Residenz Berlin (1739) (2)

OBRA:
printed works published in Paris unless otherwise stated

Orch:
3 vn concs. (1792);
Vc Conc., A (n.d.), ?lost;
Conc., D, vn, vc, unpubd, lost, vn part by P. Vachon

Sonatas:
6 for vn/vc, b (1766);
6 for vc, b, op.2 (1772/R in Late Eighteenth-Century Cello Sonatas, ed. J. Adas (New York, 1991));
6 for vc, b, op.3 (1773);
6 for vc, bc, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1787), also as op.4 (1808–14/R in Late Eighteenth-Century Cello Sonatas);
12 for vc, b, ?D-Bsb;
1 for vc, b, ?Bsb

Other:
8 airs variés, 2 vc (1796);
3 duos, 2 vc, op.1 (n.d.);
3 Airs … with Variations, vc, b (London, n.d.);
Menuett, used by Mozart in pf variations k573;
2 airs variés, vn, vc (n.d.), collab. G.M. Giornovichi, also attrib. J.-L. Duport



Informació addicional... 

INTERPRETS: Raphael Pidoux (violoncelle); Kay Ueyama (clavecin); Pascale Jaupart (violoncelle)
AMAZON: DUPORT, J.P. - 6 Sonates pour violoncelle et basse dédiées au Roi de Prusse
CPDL: No disponible
SPOTIFY: DUPORT, J.P. - 6 Sonates pour violoncelle et basse dédiées au Roi de Prusse



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 28 de desembre del 2018

ROBERT, Pierre (c.1618-1699) - Grands Motets (1684)

Mattia Preti - The Adoration of the Shepherds
Obra de Mattia Preti (1613-1699), pintor italià (1


- Recordatori de Pierre Robert -
En el dia de la commemoració del seu 319è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Mattia Preti (Taverna, 24 de febrer de 1613 - La Valletta, 3 de gener de 1699) va ser un pintor italià i conegut amb el nom del "Cavalier Calabrese" per la seva procedència i posterior nomenament com a cavaller de l'orde de Malta. Es va formar inicialment a Nàpols abans d'anar a Roma a principis de la dècada del 1630 al costat del seu germà Gregorio Preti. Allà es va relacionar amb els caravaggistes i els pintors de gènere popular, però no va menysprear l'estudi dels classicistes, com Domenichino i Lanfranco. Després de visitar Mòdena, va tornar a Nàpols el 1656, l'any de la gran pesta a la ciutat, convertint-se en un dels protagonistes de l'escena pictòrica i rebent la influència de Luca Giordano. El 1661 es va traslladar a Malta, sent nomenat cavaller i treballant a la petita illa la resta de la seva vida. Això no li va impedir seguir rebent encàrrecs de les esglésies de Nàpols, la ciutat on havia deixat la millor empremta del seu art. També i segons algunes fonts antigues, va realitzar nombrosos treballs per a patrons espanyols, especulant fins i tot sobre un possible viatge a Espanya no documentat. Mattia Preti va morir a La Valletta el gener de 1699.



Parlem de Música...

Pierre Robert (Louvres, c.1618 - Paris, 28 de desembre de 1699) va ser un compositor francès. Es va formar a l'escola de la Notre Dame de París on segons Fetis va rebre classes d'Henry Frémart, Francois Cosset i Jean Veillot. Fetis també va documentar que el 1637 va ser ordenat sacerdot i el 1648 va assolir el càrrec de maître de chapelle de la Catedral de Senlis. Entre el 1650 i el 1652 va treballar en un càrrec musical equivalent a la Catedral de Chartres si bé l'abril de 1653 va tornar a París on va assolir el càrrec de maître de chapelle, i en substitució de Bournonville, a la Notre Dame. El 1663 va ser nomenat sous-maîtres de la Capella Reial al servei de Lluís XIV en un càrrec que va preservar fins el 1683 i en què va compartir feina amb els compositors Thomas GobertGabriel Expilly i Henry Dumont. Com a compositor, va ser autor d'obra principalment religiosa de la qual va destacar la col·lecció Motets pour la chapelle du Roy (1684). Pierre Robert va morir a París el desembre de 1699.

OBRA:

Motets pour la chapelle du Roy, 5, 6vv, bc (Paris, 1684), also quintet for vns; 2 ed. H. Charnassé (Paris, 1969) [incl. important preface]
10 pieces, 2–4vv, in Petits motets et Elévations de MM. Carissimi, de Lully, de Robert, de Daniélis et Foggia, F-Pn Rés Vmb 6 (dated 1688)
1 motet, Memorare dulcissime Jesu, 3vv, bc, in Motets de différens autheurs, Pn Vm.I.1175 bis
Splendor aeternae gloriae, 2vv, bc, Pn Vm.I.1176



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages & les Chantres du Centre de Musique Baroque de Versailles; Musica Florea; Olivier Schneebeli
AMAZON: ROBERT - Grands Motets
CPDL: No disponible
SPOTIFY: ROBERT - Grands Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 27 de desembre del 2018

MUDGE, Richard (1718-1763) - Concertos a 7 (1749)

Jean Barbault - Paysage de ruines romaines animé de personnages
Obra de Jean Barbault (1718-1762), pintor francès (1)


- Recordatori de Richard Mudge -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean Barbault (Viarmes, 1 d'agost de 1718 - Roma, 28 de maig de 1762) va ser un pintor francès actiu a Itàlia. Es desconeix la seva formació sent la primera referència de 1750, any que va entrar com a membre de l'Acadèmia Francesa de Roma. Allà va desenvolupar la seva carrera com a pintor realitzant principalment obres de petit format de temàtica singular amb figures individuals sovint caracteritzades amb vestits orientals. També va realitzar paisatges i escenes de gènere si bé com artista va ser, en general, bastant desconegut. Jean Barbault va morir a Roma el maig de 1762.



Parlem de Música...

Richard Mudge (Bideford, bap. 26 de desembre de 1718 - Bedworth, 4 d'abril de 1763) va ser un compositor anglès. Fill del clergue Zachariah Mudge, es va formar a partir del 1735 en el Pembroke College d'Oxford. Després de la seva graduació el 1741, va ser nomenat capellà a Great Packington i Little Packington. Posteriorment, va romandre vinculat a diverses esglésies com St Bartholomew i St Martin de Birmingham, entre altres. Es creu que a través de Lord Guernsey, més tard Earl d'Aylesford, va entrar en contacte amb la música d'Händel i Geminiani si bé es desconeixen les característiques de la seva formació musical. En aquest sentit, va ser autor d'una col·lecció de partitures instrumentals per títol Six Concertos (1749) en la qual va mostrar notables influències dels autors abans citats i en què va incloure el motet a vuit veus Non Nobis Domine. També va ser autor d'altres obres, principalment de cambra per a violí. Richard Mudge va morir a Bedworth l'abril de 1763.

John Cary - Warwickshire (1787)
John Cary (c.1754-1835) - Warwickshire (1787) (2)

OBRA:

6 Concertos, a 7, with Non Nobis Domine, a 8 (incl. 3vv) (London, 1749), pts in GB-Mp; other versions: no.1, BENcoke (inc.), a 4, Mp; no.2, as trio sonata, Mp, as Sonata compôsta a la gusto del Seignr. Bombardini, vn, Mp; nos.3, 5, and trio sonata in D combined, BENcoke (inc.), Mp; nos.3 and 6 combined, BENcoke (inc.); no.4, Mp; no.6, Mp; Non Nobis Domine, BENcoke (inc.), Mp
Concerto, B , inc., Mp
Trio sonata, D, Mp, another version, combined with concs. 3 and 5, as Concerto, G, BENcoke (inc.)
Miscellaneous frags., sketches, BENcoke (inc.)
Medley Concerto, with Fr. hns, c1771, lost, listed in catalogue of the Oxford Musical Society



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capriccio BarockorchesterDomink Kiefer (conductor)
AMAZON: MUDGE, R. - 6 Concertos a 7
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MUDGE, R. - 6 Concertos a 7



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 26 de desembre del 2018

LESSEL, Franciszek (1780-1838) - Msza polska (1813)

Franciszek Kostrzewski - Powrot syna powstanca (1861)
Obra de Franciszek Kostrzewski (1826-1911), pintor polonès (1)


- Recordatori de Franciszek Lessel -
En el dia de la commemoració del seu 180è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Franciszek Kostrzewski (Warszawa, 19 d'abril de 1826 - Warszawa, 30 de setembre de 1911) va ser un pintor polonès. De petit es va traslladar a la veïna regió de Sandomierz Voivodeship abans de tornar a Varsòvia, ciutat on va iniciar la seva formació. No obstant, la seva família no va acceptar la seva carrera artística i el va enviar a la marina, sent expulsat poc després per la seva indisciplina. El 1844 va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia on va estudiar amb Jan Feliks Piwarski, Chrystian Breslauer i Aleksander Kokular. En aquells anys de formació va realitzar diversos viatges d'estudis creant les seves primeres obres, principalment paisatges, escenes de gènere i vistes rurals. A partir del 1852 va treballar amb Henryk Pillati en la decoració de vaixells de vapor. El 1853 va viatjar a França i Alemanya, tornant a Varsòvia el 1856, ciutat on va treballar com a il·lustrador de diverses publicacions i així com d'alguns llibres d'autors com Adam Mickiewicz, Władysław Syrokomla i Teofil Lenartowicz. Com a pintor, va exhibir regularment al seu país, especialment a Varsòvia i Cracòvia. Franciszek Kostrzewski va morir a Varsòvia el setembre de 1911.



Parlem de Música...

Franciszek Lessel (Warszawa, 1780 - Piotrków Trybunalski, 26 de desembre de 1838) va ser un pianista i compositor polonès. Fill de Wincenty Ferdynand Lessel, es va formar inicialment amb el seu pare abans de viatjar a Viena el 1799. Allà va rebre formació de Joseph Haydn, amb qui va compartir amistat i vida fins el 1809, l'any de la mort d'Haydn. Allà va realitzar diversos recitals com a pianista i concerts, amb bones crítiques, i va publicar les seves primeres obres. Al seu retorn a Polònia va assolir el càrrec de músic de la cort del príncep Lubomirski a Łańcut. A Varsòvia va realitzar nombrosos concerts i va dirigir la Societat de Música Amateur. A principis de la dècada de 1820, i per motius personals, va abandonar completament la música dedicant-se a feines diverses, cap d'elles relacionades directament amb l'univers musical. Com a compositor, i anys abans del seu retir, va escriure obra diversa la qual es va caracteritzar per la influència del seu mestre Haydn i per la inclusió, especialment en la seva obra pianística, de melodies pròpies del seu país. Franciszek Lessel va morir a Piotrków Trybunalski el desembre de 1838.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Cyganie [The Gypsies] (op, F.D. Kniażnin), unfinished, lost
La dancomanie [The Balletomane] (ballet), lost

Songs:
10 songs (J.U. Niemcewicz), in Śpiewy historyczne (Warsaw, 1816)

Vocal religiosa:

Kantata do Świętej Cecylii [Cantata to St Cecilia] (B. Kudlicz), perf. Warsaw, 1812, PL-CZ;
Msza polska [Polish Mass] (F. Wężyk), B , 1813, CZ;
4 other masses (3 lost), incl. 1, C major, A-Wm;
2 requiem settings, lost;
Graduale Benedictus et Venerabilis, solo vv, orch, PL-CZ;
Ave regina, off, 3 solo vv, orch, CZ;
3 motets, lost

Instrumental:

Orch:
Adagio and Rondeau à la polonaise, pf, orch, op.9, 1807 or earlier (Leipzig, ?1807);
Potpourri, pf, orch, op.12 (Leipzig, ?1812) [also for vn, pf, entitled Caprice and Variations, op.10, PL-Kc];
Pf Conc., C, op.14 (Leipzig, c1813);
Ov., C, op.10 (Leipzig, n.d.);
Variations, fl, orch, arr. fl, pf (Kraków, 1953);
6 syms., lost, except no.5, g, Finale, copy in A-Wgm, PL-Wtm (reproduced);
2 concs., hn, orch, Variations, hn, orch, Capriccio, D, ‘clarino’, orch, all lost

---

Chbr:
Str Qt no.1, A, 1800, 1st movt Wtm;
3 Concert Duets, 2 fl, op.1 (Vienna, 1802);
Duo and Variations on a theme from Cherubini's Faniska, 2 fl, op.7 (Vienna, 1805);
Qt, fl, vn, va, vc, op.3 (Vienna, 1806);
Fantaisie caractéristique, pf, vn, va, vc, op.31, 1822, pf pt. Wtm;
Str Qt no.8, B , op.19, 1824, F-Pn;
Pf Qnt, f, op.25, perf. 1834, lost;
3 Parthiae, 2 cl, 2 bn, 2 hn, A-Wgm, CZ-Pnm;
Str Qt no.6, D, va pt. PL-Wtm;
Pf Trio, E, op.5 (Leipzig, n.d.);
5 other str qts, Trio, 2 cl, bn, Duet, 2 fl, all lost

Pf:
3 Sonatas, op.2 (Vienna, c1800);
12 Ländler (Vienna, 1806);
2 Fantasias: C, op.8 (Leipzig, c1810), e, op.13 (Leipzig, 1813);
Adagio and Fugue, d, pf 4 hands, op.11 (Warsaw and Leipzig, c1813);
Variations on the Ukrainian song Jichaw kozak zza Dunaju [Jichaw, the Cossack from the Danube], op.15 no.1 (Warsaw, after 1817);
Nowy polonez na fortepian [New Polonaise for the Piano], in Terpsychora, no.8 (Warsaw, 1821);
Variations, op.15 no.2, ed. Z. Drzewiecki (Warsaw, 1934);
Other polonaises, lost;



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Karasińska (soprano); Agnieszka Rehlis (alto); Karol Kozłowski (tenor); Patryk Rymanowski (bass); University of Warsaw Choir; Beethoven Academy Orchestra; Irina Bogdanovich (conductor)
RECICLASSICAT: LESSEL, Franciszek (c.1780-1838)
UWARSAWA: HAYDN-LESSEL - Masses
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 25 de desembre del 2018

COMPÈRE, Loyset (c.1445-1518) - Missa in Nativitate

Geertgen tot Sint Jans - The Nativity at Night
Obra de Geertgen tot Sint Jans (fl.1475-1495), pintor neerlandès (1)


- Recordatori de Loyset Compère -
En el marc de la commemoració del seu 500è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Geertgen tot Sint Jans (fl.1475 - 1495) va ser un pintor neerlandès actiu a finals del segle XV. Es desconeix la quasi totalitat de la seva vida. El seu cognom va derivar de la seva vida amb l'ordre religiós dels cavallers de Sant Joan a Haarlem, ciutat on es creu va ser alumne del pintor Albert van Ouwater. I tot i que la majoria de les seves obres s'han perdut per sempre, alguns dels seus treballs, considerats obres mestres, van sobreviure com per exemple un gran tríptic per a l'altar major dels cavallers de Sant Joan. Pintor principalment de temes religiosos, va destacar per la fusió harmoniosa de les escenes humanes amb els paisatges. Es creu que algunes de les seves obres van servir de d'exemple, molts anys després, pels pintors Rembrandt i Frans Hals



Parlem de Música...

Loyset Compère (c.1445 - Saint-Quentin, 16 d'agost de 1518) va ser un compositor francès. Es desconeix gran part de la seva vida situant la seva primera referència a Milà a l'entorn del 1470, ciutat on va constar com a cantant de la capella del duc Galeazzo Maria Sforza. Allà inevitablement va entrar en contacte amb els compositors Johannes Martini i Gaspar van Weerbeke, en aquell temps establerts a Milà. El 1476, i després de l'assassinat del duc, va perdre el seu càrrec a la capella pel que es creu va tornar a França, on a l'entorn del 1485 va començar a treballar a la cort francesa acompanyant, fins i tot, al rei Carles VIII durant la invasió d'Itàlia de 1494. Establert a Roma fins el 1498, va viatjar aquell any a Cambrai i el 1500 a Douai, ciutat on hi va romandre fins el 1504. Posteriorment, va viatjar a Saint-Quentin, on va assolir un càrrec musical en una església de la ciutat. Com a compositor, va ser autor d'obra profana i religiosa molta de la qual per a esdeveniments i cerimònies especials. Loyset Compère va morir a Saint-Quentin l'agost de 1518.

OBRA:

Vocal:

Masses, mass sections:
all for 4vv
Missa ‘Alles regrets’, F i
Missa ‘L’homme armé’, F i
Kyrie, Gloria, Credo, F i
Credo ‘Mon père’, F i
Sanctus, ed. in AMMM, vi (1966) (anon.; see Staehelin, 1973)

Motetti missales:
Ave Domine Jesu Christe, 4–5vv, F ii (anon.; see Finscher, 1964)
Hodie nobis de virgine, 4vv, F ii
Missa Galeazescha, 5vv, F ii
magnificat
Magnificat I toni, 4vv, F iii
Magnificat IV toni, 2vv, F iii (Esurientes only)
Magnificat VI toni (i), 4vv, F iii
Magnificat VI toni (ii), 4vv, F iii
Magnificat VII toni, 4vv, F iii
Magnificat VIII toni, 3vv, F iii (Esurientes only)

Motets:
for 4vv unless otherwise stated
Ad honorem tuum Christe, F iv;
Asperges me Domine, F iv;
Ave Maria, gratia plena, F iv;
Crux triumphans, F iv;
Gaude prole regia/Sancta Catherina, 5vv, F iii;
O admirabile commercium, F iv;
Officium de cruce (In nomine Jesu), F iv;
O genitrix gloriosa, F iv (also attrib. Ghiselin, Richafort);
Omnium bonorum plena, F iv
Paranymphus salutat virginem, F iv;
Profitentes unitatem, F iv;
Propter gravamen, F iv;
Quis numerare queat/Da pacem, 5vv, F iii;
Sile fragor, F iv;
Sola caret monstris/Fera pessima, 5vv, F iii;
Virgo celesti, 5vv, F iii;
O post partum munda, lost

Motet–chansons:
all for 3vv; all ed. in F v
Le corps/Corpusque meum (full French text perhaps Henri Baude’s rondeau ‘Le cueur la suit’)
Malebouche la decevable/Circumdederunt me viri mendaces
O devotz cueurs = Tant ay d’ennuy
Plaine d’ennuy de longue main attainte/Anima mea liquefacta est
Royne du ciel/Regina celi (also attrib. Prioris in a version that differs only in its opening notes)
Tant ay d’ennuy [= O devotz cueurs]/O vos omnes qui transitis (also attrib. Obrecht but surely by Compère)

Chansons:
for 3vv unless otherwise stated; all ed. in F v
Adiu ma dame = Ne vous hastez pas
Aime la plus bella = Puis que si bien
Alons fere nos barbes, 4vv (melody reused in Henry VIII’s En vray amoure; 2nd half, beginning ‘Et ou la troveroye’, appears in only one source of this work, but it also appears as 2nd half of Mon pere m’a donné mari, and for many reasons may be a separate work)
A qui diraige ma pensee (Dc later used in San of Obrecht’s Missa plurimorum carminum (ii))
Au travail suis sans espoir de confort (based on Barbingant’s or Ockeghem’s chanson with additional references to other chansons)
Barises moy = Guerissés moy
Beauté d’amours = Seraige
Bergeronette savoysienne
Chanter ne puis chieux la mynonne
De les mon getes = Volés oïr une chanson
Des trois la plus et des aultres l’eslite
Dictes moy toutes vos pensees (used for masses by A. de Févin and Mouton)
Disant adieu a ma dame et maistresse
[Disant] adiu [a] ma dame = Ne vous hastez pas
En attendant de vous secours
Et dont revenés vous, 4vv
Et ou la trouveroye, 4vv (cf Alons fere nos barbes, Mon pere m’a doné mari)
Evray Dieu que payne = Vray Dieu quel payne
Faisons boutons, le beau temps est venu (text by Jean II, duc de Bourbon)
Gentil patron, maistre de la galee, 4vv
Guerissés moy du grant mal que je porte
J’ay ung syon sur la robe, 4vv (double canon)
Je suis amie du fourrier, 4vv
La saison en est ou jamais (also attrib. Agricola, but surely by Compère)
L’aultre jour me chevauchoye, 4vv
Le grant desir d’aymer m’y tient
Le renvoy d’ung cuer esgaré (evidently derived from ?Barbingant’s Terriblement suis; used for a mass by Ghiselin, in Ag of Obrecht’s Missa plurimorum carminum (ii), and in a duo by La Rue)
Lourdault, Lourdault, garde que tu feras, 4vv (also attrib. Josquin, Ninot le Petit, but surely by Compère; perhaps addressed to jean Braconnier, called ‘Lourdault’)
Me doibt on prendre = Ne doibt on prendre
Mes pensees ne me laissent une heure (presumably used for the lost mass ‘de mes pensees’ listed in index of I-Bsp A.XXIX)
Mon pere m’a donné mari, 4vv (2nd half, beginning ‘Et ou la troveroye’, also appears as 2nd half of Alons fere nos barbes, and for many reasons may be a separate work)
Ne doibt on prendre quant on donne (text by Jean II, duc de Bourbon; also found in sources from 1543 and later with text Venite amanti insieme, attrib. C. Festa, ‘Foglianus’)
Ne vous hastez pas en malheure [= Adiu ma dame]
Nous sommes de l’ordre de Saint Babouin, 4vv
Or suis je bien transy d’esmay = Vous me faittes morir
Pensant au bien que ma dame m’a fait
Pleut or a Dieu que n’aymasse jamais
Pour estre ou nombre des loyaulx (inscription ‘Royal’ in margin of F-Pn fr.2245 may indicate the poet)
Puis que si bien m'est advenu [= Aime la plus bella]
Quam diu che pena messe = Vray Dieu quel payne
Reveille toy franc cuer joyeulx
Royne de ciel, 3/4vv (A marked ‘si placet’; not related to Compère’s motet-chanson with the same incipit)
Se mieulx ne vient d’amours peu me contente (text perhaps by Guillaume Crétin, also set by Convert and Agricola)
Se pis ne vient d’amours je me contente (possibly a response to Se mieulx ne vient, but musically closer to Convert’s setting of that chanson)
Seriage [vostre mieulx amee] [= Beauté d'amours]
Si j’ay parlé aucunement (text by Henri Baude)
Sourdes, regretz, avironez mon cueur
Tant ha bon oeul
Tout mal me vient Dieu mercy et fortune
Une plaisante fillette, 4vv
Un franc archier a la guerre s’en va, 4vv
Va t’en, regret, celuy qui me convoye (used for a mass by Simonet Censier)
Venés, regretz, venés, il en est heure (on T derived from Hayne’s Allez regrets)
Vive le noble roy de France (perhaps refers to Battle of Fornovo, July 1495; see Winn, 1979)
Volés oïr une chanson, 4vv [= De les mon getes]
Vostre bargeronette m’amiette, 4vv
Vous me faittes morir d’envie [= Or suis je bien transy] (text apparently by Jean II, duc de Bourbon)
Vray Dieu quel payne m’esse, 4vv [= Quam diu che pena messe] (also attrib. ‘Gaspart’ [van Weerbeke], Pipelare, but almost certainly by Compère)
frottolas
Che fa la ramacina, 4vv, F v
Scaramella fa la galla, 4vv, F v (on same tune as Josquin’s Scaramella va alla guerra)

---

Doubtful and misattributed works
Missa ‘De tous biens plaine’, 4vv (attrib. Compère in Berlin, Preussische Staatsbibliothek, Mus.ms.40634 [now in PL-Kj], but more plausibly to ‘Johannes Notens’ in A-Wn 11883; Steib, 1993, argues for Compère’s authorship); ed. in AMMM, vi (1966), 118 (Gl, Cr, San only)
Ave regina celorum, 4vv (anon. in I-Md 1; attrib. Compère by Finscher, 1964, p.53, supported by Ward, 1986, pp.506–8)
Cayphas, 3vv (in E-SE s.s. attrib. ‘Loysette Compere’ on the left and ‘Johannes Martini’ on the right; very much in Martini's style), F v
Ha traistre Amours, 3vv (anon. in c153514 but with incipit ‘Compere’; almost certainly by Stokem; also attrib. Rubinet)
Helas le bon temps que j’avoie, 3vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; by Tinctoris)
Il n’est vivant tant soit [= Pensees avant], 3vv (attrib. Compère in I-Rvat C.G.XIII.27; almost certainly by Agricola)
J’ay beau huer avant que Gien havoyr [= Robert], 3vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; by Agricola)
Je ne fay plus, je ne dis ne escrips, 3vv (attrib. Compère in SE s.s.; almost certainly by Mureau; also attrib. Busnoys)
Je ne puis plus haver [= Benedic anima mea], 3vv (attrib. Compère in SE s.s.; probably by Agricola)
Mais que ce fust secretement [= Donzella no men culpeys], 3vv (attrib. Compère in 1501; by Pietrequin), F v
O bone Jesu, 4vv (attrib. Compère in 15192; also attrib. Anchieta, Peñalosa, Ribera), F iv
Puis que je suis hors du compte, 4vv (by La Rue, though attrib. Compère in index of I-Fc Basevi 2439)
Se non dormi, donna, ascolta, 4vv (attrib. ‘L.C.’ in F-Pn Rés.Vm7 676), F v
Veci la danse barbari, 4vv (attrib. Compère in E-SE s.s.; almost certainly by Vaqueras)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Orlando Consort
AMAZON: COMPERE - Sacred Works
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 24 de desembre del 2018

ANGERER, Edmund (1740-1794) - Missa Pastorale in B

Louis Albert Guislain Bacler d'Albe - Montreux, von Nordwesten (1786)



Parlem de Pintura...

Louis Albert Guislain Bacler d'Albe (Saint-Pol-sur-Ternoise, 21 d'octubre de 1761 - Sevres, 12 de setembre de 1824) va ser un militar, geògraf i pintor francès. Va ser un dels col·laboradors més propers de Napoleó Bonaparte, a qui va conèixer el 1793 durant el Setge de Toulon, i un dels seus assessors de màxima confiança pel que fa a les decisions militars estratègiques. Entre el 1799 i 1814 va ser cap del Dépôt de la Guerre, el servei topogràfic personal de Napoleó. El 1807 va ser ascendit a coronel i el 1813 a brigadier. El 1810 va rebre el títol de Baró de l'Imperi Francès. Com a geògraf, se'l va considerar un dels millors cartògrafs del seu temps. Va perfeccionar la representació cartogràfica a través de les ombres i va ser autor dels primers mapes topogràfics homogenis d'Itàlia i d'un gran mapa europeu. Com a artista, va ser un innovador del gènere bèl·lic, creant una àmplia visió topogràfica. Altres pintors com Giuseppe Pietro Bagetti i Louis-François Lejeune van rebre la seva influència. Durant la campanya italiana de 1796-1797 va realitzar un dels primers retrats de Napoleó Bonaparte. També va ser un excel·lent gravador, autor de nombroses vistes de la Savoia i paisatges relacionats amb les campanyes militars. Louis Albert Guislain Bacler d'Albe va morir a Sevres el setembre de 1824.



Parlem de Música...

Edmund (Johann Nepomuk) Angerer (St Johann in Tyrol, 24 de maig de 1740 - Fiecht, 7 d'agost de 1794) va ser un compositor austríac. Fill de l'organista Stefan Angerer (1711-c.1777), es va formar inicialment amb el seu pare. Poc després, va entrar al Gymnasium de Hall, ciutat on va entrar com a cantant del cor del Königliches Damenstift (1754-1757) i on el 1759 va estudiar composició amb Vigilio Blasio Faitello. Un any abans, havia entrat al monestir benedictí de Fiecht, conegut en aquell temps per l'excelència dels seus músics, i on el 1764 va ser ordenat sacerdot. Precisament aquell mateix any, va assumir la direcció coral de l'abadia i un lloc de professor en uns càrrecs que va preservar fins el 1793. Va ser durant aquest dilatat període quan va escriure la majoria de les seves obres, principalment religioses tot i que també va destacar gràcies als seus Singspiele com Der Kühehirt von Ulm o Die Probe der Gratulation. Edmund Angerer, autor de la famosa Kindersinfonie atribuïda erròniament a Leopold Mozart, va morir a Fiecht l'agost de 1794.

St. Johann in Tirol (1750) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Singspiele:
Der Kühehirt von Ulm (Operette);
Die Probe der Gratulation (Der Dorfschulmeister) (Operette);
Das wohlverwendete Almosen, oder Die unvermutete Hochzeit

Vocal religiosa:

Orats and sacred dramas:
Ursprung des uralten Gnadenbildes Maria unter den 4 Saeulen (sacred drama, L. Falschlunger), Innsbruck-Wilten, 1791, only lib extant;
Der wieder aufblühende Garten und Weinberg (orat);
Ursprünglicher Wachsthum ausgebreiteter grösseren Ehre des wunderthätigen Gnadenbildes Maria Hilff zu Innsbruck (vatterländisches Schauspiel), Kitzbühel, 1783, only lib extant (inc.)

Other:
7 masses, incl. Missa in contrapuncto (Missa pro dominica prima quadragesimae et palmarum), F;
2 pastoral masses, G, B ;
c30 other liturgical works, incl. grads, offs, hymns, seqs;
2 Christmas cants.: Der englische Gruss, Aria auf die Heilige Nacht

Instrumental:

Berchtoldsgaden Musick (Kindersinfonie), vn, va, children’s insts, b, c1760-70, ed. H. Herrmann-Schneider (Innsbruck, 1997);
Divertimento, 4hn;
Menuett, hpd



Informació addicional... 

INTERPRETS: Maria Janková (soprano); Bernhard Landauer (alt); Hans-Werner Bunz (tenor); Ralf Ernst (bass); Vokalensemble Vocappella Innsbruck; Orchester Europasommer; Bernhard Sieberer
IMSLP: Edmund Angerer (1740-1794)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!