Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falckenhagen A.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Falckenhagen A.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’abril del 2021

FALCKENHAGEN, Adam (1697-1754) - Concerto à Liuto obligato

Gerard van der Kuijl (1604-1673) - Musicerend gezelschap


Adam Falckenhagen (1697-1754) - Concerto à Liuto obligato, No.4 Op.IV
Performers: Michael Dücker (lute); Scala Köln

---


German lutenist. He was the son of Johann Christian Falckenhagen, a schoolmaster. When he was ten he went to live for eight years with his uncle Johann Gottlob Erlmann, a pastor in Knauthain near Leipzig. There he underwent training ‘in literis et musicis’, particularly the harpsichord and, later, the lute. He then perfected his lute playing with Johann Jacob Graf in Merseburg, where in 1715 he is mentioned as a footman and musician in the service of the young Count Carl Heinrich von Dieskau. In the winter term of 1719 he entered Leipzig University; a year later he went to Weissenfels, where he remained for seven years as a lute teacher. From about 1724 he was also employed as a chamber musician and lutenist at the court of Duke Christian, where his presence is documented for 1726, together with that of his wife, the singer Johanna Aemilia. During this time he undertook various tours and enjoyed several months’ instruction from the famous lutenist Silvius Leopold Weiss in Dresden. After two years in Jena, he was in the service of Duke Ernst August of Saxony-Weimar from May 1729 to 15 August 1732. By 1734 he was employed at the Bayreuth court. In 1736 Margrave Friedrich appointed him ‘Virtuosissimo on the Lute and Chamber Musician Second to the Kapellmeister Johann Pfeiffer’. About 1746 he referred to himself as ‘Cammer-Secretarius Registrator’ of Brandenburg-Culmbach. Falckenhagen was one of the last important lute composers. Although some of his works are rooted in the Baroque tradition like those of his teacher, Weiss, they show a progressive tendency towards the galant style. His keyboard-influenced lute writing is freely contrapuntal and usually limited to two voices. His output ranges from modest pieces suitable for amateurs to others (e.g. the Sonata op.1 no.5 and the concertos) of much greater difficulty, exploiting virtuoso techniques. His Preludio nel quale sono contenuti tutti i tuoni musicali, lasting over 20 minutes in performance, contains labelled sections in the 24 major and minor keys. There may be a more direct connection with J.S. Bach in the strong possibility that the tablature version of the G minor Suite bwv995 was arranged by Falckenhagen himself. The ornament signs and other technical signs are the same as those used exclusively by Falckenhagen in his printed works and found in a manuscript table of signs associated with his Bayreuth period.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

FALCKENHAGEN, Adam (1697-1754) - Concerto a 5 in g

Francesco Guardi - A Caprice with Ruins on the Seashore (c.1775)
Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià (1)



- Recordatori d'Adam Falckenhagen -
En el dia de la commemoració del seu 260è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Lazzaro Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 - Venècia, 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià de l'escola veneciana de pintura. Va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar al taller familiar, marc en el qual es va desenvolupar també tota la primera part de la seva carrera artística, en col·laboració amb el seu germà Giovanni Antonio. En aquesta època no li va ser possible crear un estil propi, ja que es va veure obligat a posar els seus dots creatius al servei dels nombrosos encàrrecs que arribaven al taller i no va poder donar curs a la seva inventiva. La primera mostra del seu geni la constitueixen les Escenes de la vida de Tobies, pintades per l'església de Sant Rafael de Venècia. Encara que els crítics discrepen sobre si aquests quadres són obra seva o del seu germà Giovanni Antonio, per la mestria de la realització i el caràcter evanescent dels fons sembla més probable que es deguin a Francesco, qui molt poc després va manifestar uns dots extraordinaris per al paisatge. En efecte, el 1760, a la mort del seu germà, va abandonar els encàrrecs del taller familiar per dedicar-se en exclusiva a un gènere, el de la veduta, que estava en aquells dies en ple floriment gràcies a Canaletto i alguns altres artistes. Segurament, era aquesta la vocació de Guardi des dels inicis, i a ella es va lliurar, al principi com a seguidor dels passos del realisme a ultrança de Canaletto. Però no va trigar a emprendre el seu propi camí, amb obres en què la llibertat del traç i el caràcter envoltant de l'atmosfera creen un ambient més aviat irreal. Aquestes realitzacions (majoritàriament vistes de Venècia) i no les de la primera època són les que defineixen la personalitat artística de Guardi, el geni, però, no va ser reconegut fins a l'aparició dels impressionistes. Encara complimentar encàrrecs de la República de Venècia, amb la finalitat d'immortalitzar les festes celebrats amb motiu de la visita a la ciutat de personalitats rellevants, en el seu temps no va ser un pintor massa valorat, i va morir en la pobresa.

Font: En català: Francesco Guardi (1712-1793) En castellano: Francesco Guardi (1712-1793) In english: Francesco Guardi (1712-1793) - Altres: Francesco Guardi (1712-1793) 



Parlem de Música...

Adam Falckenhagen (Grossdalzig, a prop de Leipzig, 26 d'abril de 1697 - Bayreuth, 6 d'octubre de 1754) va ser un compositor i llaütista alemany. Fill de Johann Christian Falckenhagen, un professor d'escola, amb 10 anys va anar a viure amb el seu oncle Johann Gottlob Erlmann, un pastor de Knauthain. Allà va iniciar el seu entrenament "in literis et musicis" primer amb el clavicordi i posteriorment amb el llaüt. Es va especialitzar amb aquest darrer instrument amb Johann Jacob Graf (1684-1750) a Merseburg on a partir del 1715 va començar a treballar al servei del Comte Carl Heinrich von Dieskau. El 1719 va entrar a la Universitat de Leipzig i un any més tard es va traslladar a Weissenfels, on hi va romandre durant set anys com a professor de llaüt. El 1724 va treballar com a músic de cambra i llaütista d'una cort alemanya. Allà va viure juntament amb la seva dona, la cantant Johanna Aemilia. Va realitzar diverses gires i va rebre classes del famós llaütista Silvius Leopold Weiss a Dresden. El 1729 va entrar a treballar amb el Duc Ernst August de Saxony-Weimar. El 1734 es va traslladar, definitivament, a la cort de Bayreuth. Va rebre l'honorífic nomenament de "Virtuosissimo en el llaüt i músic de cambra segon del mestre de capella Johann Pfeiffer". Va morir a Bayreuth l'octubre de 1754.

OBRA:

Instrumental:

Edition: Adam Falckenhagen: Gesamtausgabe (Hamburg, 1981–5)
Sonate, lute, op.1 (Nuremberg, c1740)
6 partite, lute, op.2 (Nuremberg, c1742) [earlier edn, ?1739, lost]
6 concerti, lute, fl, ob/vn, vc, opera nuova [op.3] (Nuremberg, c1743)
Erstes 12 erbauungsvoller geistlicher Gesänge mit Variationen, lute (Nuremberg, c1746)
6 sonatine da camera, lute, op.5, pubd Nuremberg, lost
12 minuets, lute, pubd Nuremberg, lost
Conc., g, lute, 2 vn, va, b, B-Br; Conc. à 5, F, lute, 2 vn, va, vc, D–As; Duetto, F, 2 lutes, As; Preludio nel quale sono contenuti tutti i tuoni musicali, lute, As; Fuga, A, lute, As; Conc., B , lute, hpd, LEm (lute part only); 7 pieces, lute, Mbs; 4 pieces, lute, Ngm
Conc. à 3, lute, vn, b; Concertino, lute, kbd; Partita, lute, 1756: all formerly in RUS-KAu 3026, ?lost
Lost, cited in Brietkopf catalogues, 1761–70: 18 partitas, lute; 2 sonatas, 2 lutes; 3 duets, lute, hpd; 28 trios, lute, insts; 16 concs.

Font: En català: No disponible En castellano: Adam Falckenhagen (1697-1754) In english: Adam Falckenhagen (1697-1754) - Altres: Adam Falckenhagen (1697-1754)



Parlem amb veu pròpia...

Adam Falckenhagen va ser, possiblement, un dels últims grans compositors per a llaüt d'Europa. Les seves obres, arrelades en la tradició barroca i properes a les dels seu internacional mestre Weiss mostren, no obstant, una lleu aproximació a l'estil galant d'un classicisme, en època de Falckenhagen, encara incipient però imparablement emergent. I si bé els concerts d'avui s'interpreten amb guitarra com a instrument solista, el cert és que Falckenhagen els va escriure pensant en el llaüt, l'instrument de la seva vida. La seva escriptura musical és lliurement contrapuntística i normalment limitada a dues veus. Alternativament, trobem peces de perfil baix, és a dir, lleugeres i fàcils per fer-les comprensibles tècnicament als nombrosos aficionats amateurs del seu temps i altres que exploren detalls d'extrema dificultat i virtuosisme. Situats a mig camí, el concert que escoltarem, el Concert en Sol menor i per a 5 instruments de corda, és un bon exemple artístic d'un autor en general poc conegut però que, inesperadament, gaudeix d'un cert ressò discogràfic. Això es deu probablement a què són pocs els representants setcentistes del llaüt. Falckenhagen va ser un d'ells i en honor seu avui l'escoltarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Agustin Maruri (guitar); Paul Mathews (violin); Robert Andrew Rob Hyman (violin); Steve Gleed (viola); Michael Kevin Jones (cello)
AMAZON: Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!