- Recordatori de Cristiano Giuseppe Lidarti -
En la setmana de la celebració del seu 284è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Sir Nathaniel Dance-Holland, 1st Baronet
RA (8 de maig de 1735 - 15 d'octubre de 1811) va ser un pintor i polític anglès. Va estudiar amb
Hayman i va estudiar Roma. Allà va rebre la influència de
Pompeo Batoni. El 1768 va ser un dels membres fundadors de la Royal Academy però després d'heretar una gran fortuna el 1776 es va retirar de la pràctica professional. Posteriorment, va orientar la seva carrera a la política i es va convertir en parlamentari. La seva pintura, principalment retrats, el van fer conegut i admirat arreu. Una d'aquestes obres que el van promocionar va ser la de
El capità Cook (1766,
National Maritime Museum, Greenwich).
Parlem de Música...
Cristiano Giuseppe Lidarti (
Viena, 23 de febrer de 1730 -
Pisa, 1795) va ser un compositor austríac, nascut a Viena però d'ascendència italiana. Va començar els seus estudis a Klagenfurt, al convent dels monjos
cistercencs i després a Leoben en el seminari dels
jesuïtes. Allà, a banda d'adquirir els coneixements teòrics bàsics, va aprendre clavecí i arpa. Anys més tard va entrar a la
Universitat de Viena per estudiar filosofia i dret. No obstant, no va abandonar els seus estudis musicals de composició i d'interpretació, primer d'una forma autodidacta i després com alumne de
Giuseppe Bonno. Bonno era el seu oncle, mestre de capella a la mateixa universitat. Però aviat, va abandonar els seus estudis de filosofia i de dret per a dedicar-se exclusivament a la música. El 1751, Lidarti se'n va anar a Itàlia, on hi viuria la resta de la seva vida. La seva primera etapa va ser a Venècia. Allà va conèixer a
Florian Leopold Gassmann (1729-1774), amb qui va compartir amistat i música. Va romandre un temps a Florència, abans de passar cinc anys com a professor a Cortona. El 1757 va arribar finalment a Roma, on va conèixer a
Niccolò Jommelli (1714-1774), convertint-se en el seu deixeble. Aquest mateix any va ser reclamat per la Capella dels Cavallers de Sant Esteve a Pisa, un lloc que va mantenir fins el 1784.
Allà també se'l va nomenar mestre de capella. En aquest període d'activitat entre Pisa i Roma, Lidarti va mantenir contactes epistolars amb el monjo franciscà
Giovanni Battista Martini (1706-1784), conegut popularment amb el nom de
Pare Martini, de qui va rebre lliçons addicionals juntament amb Niccolò Jommelli, Florian Leopold Gassmann i amb l'historiador anglès Charles Burnett. A partir del 1761, va començar a ser reconegut de forma oficial. Va morir a Pisa el 1795, amb 65 anys. Musicalment, Lidarti va compondre principalment música de cambra instrumental. Tant és així que les seves obres més conegudes són les seves "
sonates a trio". També va ser autor de cantates dramàtiques, va escriure diverses cançons religioses jueves en llengua hebrea. De fet, durant molt de temps Lidarti va ser conegut per l'oratori
Esther escrit en hebreu per a la comunitat jueva d'Amsterdam. Va compondre nombrosa música orquestral, entre concerts i simfonies, i abundant música religiosa, entre misses, oratoris, cantates i altres obres menors.
Parlem amb veu pròpia...
400 són les obres catalogades, documentades i arxivades de Lidarti que podem trobar, i interpretar si ens ve de gust, a la
Biblioteca de Pisa i a la
Biblioteca Britànica. Les composicions de la nostra edició, fins i tot, les han trobat en manuscrits conservats en el Fons Venturi de la
Biblioteca di Montecatini Terme i a la biblioteca del
Conservatori de Gènova (amb l'excepció del
Concert per a clavecí, disponible en una edició moderna). Tanmateix, el seu nom només el podrem trobar i escoltar en enregistraments professionals en dues edicions monogràfiques. Aquesta, del segell
Tactus, i una altra, en relació a 3 concerts de violí, del segell
Hyperion. Per tant, i novament, reiterarem una afirmació que ens resultarà familiar ja que la quantitat de música per recuperar, tot i estar disponible en arxius, biblioteques, castells i monestirs, és descomunal. Lidarti és un clar exemple i tant de bo, després d'haver gaudit d'ambdues edicions, la recuperació continuï. Lidarti va ser un compositor clàssic a tots els efectes tot i el ressò del barroc més tardà de la seva música. Contemporani dels grans mestres clàssics, va ser fidel als principis teòrics de la música il·lustrada personificats en el gran "gurú" del moment, el
Pare Martini, amb qui va estudiar durant els seus anys a Itàlia. El fet de trobar la seva música arreu d'Itàlia però també a Anglaterra dóna fe de la fama que Lidarti devia assolir durant el segle XVIII. El nostre desconeixement actual no és, ni de llarg, proporcional a la seva impecable acadèmia musical, contrastable amb la històrica i musicalment interessant edició que tenim entre mans. Del conjunt de quatre obres que aquesta presenta, nosaltres en recuperarem dues. D'entrada, el
Concert per a clavecí, violins i continuo. Lleugeresa, transparència i racionalitat clàssica en la seva arquitectura que el converteixen, ràpidament i al llarg dels tres moviments característics, en una joia d'una bellesa immediata. Atributs i adjectius semblants per la
Sonata per a clavecí, de quatre moviments. La història ens explica, i la música ens ho demostra, que el clavecí va viure una edat d'or en aquest període de transició del barroc al classicisme. Lidarti, amb aquestes obres explota l'instrument d'una forma irrefrenablement virtuosa i agradable i per nosaltres, un dia més, només ens quedarà celebrar el redescobriment del seu nom!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
