Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erkel F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Erkel F.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de novembre del 2022

ERKEL, Ferenc (1810-1893) - Magyar Cantate (1867)

Alajos Györgyi Giergl (1821-1863) - Ferenc Erkel


Ferenc Erkel (1810-1893) - Magyar Cantate (1867)
Performers: Szabina Schnoller (soprano); Mercedes Heim (alto); Barna Kovacs (tenor); Laszlo Jekl (bass); Domotor Pinter (bass); Pecs Bela Bartok Male Choir; Musica Nostra Choir; Budapest Symphony Orchestra MAV;
Akos Somogyvary (conductor)
Further info: Erkel - Choral works

---


Hungarian composer, conductor and pianist. Erkel’s family was of German descent but regarded itself as Hungarian and lived in Pozsony (now Bratislava, Slvk.). His ancestors included many musicians and music teachers. Erkel first studied music with his father, and then from 1822 to 1825 he studied with composer Henrik Klein in Pozsony. From 1828 to 1834 he lived in Kolozsvár (now Cluj, Rom.), and in 1835 he moved to Pest. Until 1841 he performed regularly as a soloist and accompanying pianist. In 1835 he was the conductor at the National Stage at the Buda Castle Theatre, and in 1836-37 he led the German Theatre of Pest. In 1838 he became the first conductor of the newly opened Hungarian Theatre of Pest (from 1840 the National Theatre). There he worked to develop Hungarian-language operatic performance with the intention of creating an opera company capable of competing with the German Theatre of Pest. In addition to staging works by Gioachino Rossini, Vincenzo Bellini, Daniel-François-Esprit Auber, and Carl Maria von Weber, he revived József Ruzitska’s opera Béla futása (“Béla’s Flight”), which in 1822 had been the first Hungarian opera. After this production proved to be a failure, he began to write his own operas, synthesizing western European elements with Hungarian themes. His first original works were Bátori Mária (1840) and Hunyadi László (1844), both with librettos by Béni Egressy. Parts of the latter work, which enjoyed enormous and lasting popularity, were adapted as revolutionary songs. Also in 1844, “Hymnusz,” with lyrics taken from an 1823 poem of the same name by Ferenc Kölcsey and with music composed by Erkel, was adopted as Hungary’s national anthem.

To support his family, Erkel also wrote accompaniments and feature songs for popular plays (including those by prolific playwright Ede Szigligeti), and he became the music teacher of the daughter of Archduke Albert. After the Hungarian struggle for independence of 1848-49, Erkel revived the opera company of the National Theatre on next to nothing. In 1853 he assembled what would become the Philharmonic Society (legally established as an association in 1867), which performed concerts at the National Museum and later in the Vigadó Theatre. He also introduced new works by Hector Berlioz, Richard Wagner, Robert Schumann, and Franz Liszt. His 1857 opera, Erzsébet (“Elizabeth”), was less than a success with audiences. In 1861 Erkel staged his most famous work, Bánk bán (based on a drama by József Katona, with a libretto by Egressy), which at that point probably had been ready for production for more than 10 years. However, Sarolta, his first comic opera, performed in 1862, proved to be another failure. Erkel’s 1867 opera, Dózsa György, displays Wagnerian stylistic touches in its use of leitmotifs, while Brankovics György (1874) employs Hungarian, Serbian, and Turkish musical material. In his later operas Erkel began entrusting his sons Gyula, Sándor, and Elek with small orchestration duties and later with the writing of complete accompaniments to vocal scores and compositions. In 1871 Erkel announced his resignation as the lead conductor of the Philharmonic Society, but he stayed on for the next few years, gradually ceding the position to Hans Richter. In 1873 Erkel became director of the theatre’s operatic division, but he resigned after a year and thereafter conducted only his own works.

divendres, 7 de novembre del 2014

ERKEL, Ferenc (1810-1893) - Choral Works

Hans Thoma - Die Flucht nach Ägypten (1879)
Obra d'Hans Thoma (1839-1924), pintor alemany (1)


- Recordatori de Ferenc Erkel -
En el dia de la celebració del seu 204è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Hans Thoma (Bernau im Schwarzwald, 2 d'octubre de 1839 - Karlsruhe, 7 de novembre de 1924) va ser un pintor alemany. Va començar pintant rellotges abans d'entrar a l'Acadèmia d'Art de Karlsruhe el 1859 on va rebre classes de Schirmer i Des Coudres. Posteriorment, va estudiar i treballar, sense gran fortuna, a Düsseldorf, París, Itàlia, Munich i Frankfurt del Main. Va ser a Munich on va consolidar la seva carrera exhibint una trentena d'obres. Tot i la seva formació acadèmica, sempre va mantenir una traçada pròpia que l'emparentava amb alguns pintors renaixentistes com Albrecht AltdorferLucas Cranach el Vell. La producció va ser molt extensa i va tractar temàtiques diverses. Va ser autor també de nombroses litografies, dibuixos i alguns murals, situats en un cafè de Frankfurt del Main i al saló de música de Mr Pringsheimer de Munich. Va morir a Karlsruhe el novembre de 1924.

Font: En català: No disponible En castellano: Hans Thoma (1839-1924) In english: Hans Thoma (1839-1924) - Altres: Hans Thoma (1839-1924) 



Parlem de Música...

Ferenc Erkel (Németgyula, 7 de novembre de 1810 - Budapest, 15 de juny de 1893) va ser un pianista, director i compositor hongarès, membre d'una extensa família de música i autor de l'himne nacional hongarès. Es va formar amb el seu pare i amb només 12 anys ja va destacar com a pianista. Va seguir la formació amb Turanyi i el 1827 es va convertir en professor de música amb el Comte Csaky. Va iniciar la que seria una brillant carrera musical que el situaria el 1838 al capdavant de l'orquestra del Teatre Nacional de Pest. Va crear la Societat Filharmònica de Budapest el 1853, entre els anys 1875 i 1889 va ser el director de l'Acadèmia Reial de Budapest i el 1884 va assolir el càrrec de director musical vitalici de l'Òpera de Budapest culminant la seva trajectòria com a compositor de de les primeres òperes hongareses. Precisament, la primera d'elles, Sátori Mária (1840), el va situar a la cúspide en aquest gènere a Hongria i la seva òpera Hunyadi Lazlo (1844) va gaudir fins i tot de major èxit. Amb el seu estil, Erkel va cultivar tots els gèneres i se'l considera un dels grans referents romàntics a Hongria sent una de les influències directes de Bartok. Els seus quatre fills, Gyula Erkel (1842-1909), Elek Erkel (1843-1893), László Erkel (1844-1896) i Sándor Erkel (1846-1900), van ser també músics i compositors. Ferenc va morir a Budapest el juny de 1893.

OBRA:

Vocal secular:

Bátori Mária (2, B. Egressy, after A. Dugonics, after L.V. de Camoëns: Os Lusíadas), 8 Aug 1840, ov., 1841; rev. version, 1 Feb 1858; march arr. pf (1846), ov. (1860)
Hunyadi László (4, Egressy, after L. Tóth), 27 Jan 1844, vs (1896), ov., 1845 (1846), arr. pf (1846)
Sakk-játék [A Game of Chess], ballet, J. Szén and Erkel, 2 Feb 1853; lost
Erzsébet [Elizabeth] (3, J. Czanyuga), 6 May 1857; collab. F. and K. Doppler
Bánk bán (3, Egressy, after J. Katona), 9 March 1861, vs (1957); orchd with G. and S. Erkel
Sarolta (comic op, 3, Czanyuga), 26 June 1862, ov. and excerpts arr. pf (1862); mainly orchd G. Erkel
Dózsa György (folk music drama, 5, later 4, E. Szigligeti, after M. Jókai), 6 April 1867, Hymnusz [Hymn] vs (1865), Rózsa végbúcsuja [Rózsa's Farewell] arr. pf (1867); collab. G. and S. Erkel
Brankovics György (folk music drama, 4, L. Odry and F. Ormai, after K. Obernyik), 20 May 1874; collab. G. and S. Erkel
Névtelen hősök [Unknown Heroes] (comic op, 4, E. Tóth), 30 Nov 1880, Takarodó [Tattoo] vs (1882); collab. G., S., E. and L. Erkel
István király [King István] (4, A. Váradi, after L. Dobsa), Budapest, Royal Hungarian Opera, 14 March 1885, Budapest, Opera; mainly G. Erkel

Velencei csajkás [Boatman of Venice], 7 insts, ?1834–6; lost
Alpenunschuld (J.N. Vogl), 1836, copy H-Bami; song
Kegyenc [Minion] (L. Teleki), 1841; lost
A kalandor [The Adventurer] (F. Ney), 1844
Két pisztoly [Two Pistols] (Szigligeti), 1844, vs (1844); collab. F. Doppler
A zsidó [The Jew] (Szigligeti), 1844
Nemesek hadnagya [The Squire's Lieutenant] (P. Kovács), 1844
Debreczeni rüpők [A Bounder from Debrecen] (Szigligeti), 1845; lost
A rab [The Prisoner] (Szigligeti), 1845, copy only Bn
Egy szekrény rejtelmei [The Secrets of a Wardrobe] (Szigligeti), 1846
Székely leány Pesten [A Székely Girl in Pest] (N. Pajor), 1855; collab. K. Huber, lost
Salvator Rosa, melodrama (A. Degré), 1855; collab. F. and K. Doppler
Késő ősznek hideg szele [Cold Wind in Late Autumn], song (E. Tóth), 1876 (1876); ? by G. Erkel
2 songs (S. Petőfi), male vv, unacc., ?1892 (1892): 1 Elvennélek én, csak adnának [I should marry you if I caught you], 2 A faluban utcahosszat [Along the Street in the Village]
Ungarisches Nationallied (J. Eötvös), 1842, in Der Ungar, i (1842), suppl.
Szózat [National Anthem] (M. Vörösmarty), 1843 (1847)
Méhkashoz [Beehive] (J. Garay), children's song, 1845; lost
Auf einer Ungarhaide (J. Vogl), ?1845 (Vienna, ?1845)
Keserű bordal [Bitter Drinking-Song] (Vörösmarty), Bar, orch, ?1845; incl. in op Bánk bán, acc. arr. pf (?1861)
A magyarok istene [God of the Hungarians] (S. Petőfi), pf, hp, 1863 (1880)
Erdei madárka [Little Bird of the Forest] (Vörösmarty), 1870; acc. inc.
Románcz (M. Jókai), female v, 1887 (1887); from projected op, Kemény Simon

Vocal religiosa:

Litánia, chorus, orch, ?1825; lost
Hymnusz [National Anthem] (F. Kölcsey), chorus, orch, 1844 (1953); arrs. by Erkel: chorus, pf/org (1844); male vv (?1884)
Köri kördal [Song of the Circle] (J. Garay), unacc., 1844; in Uj zenei szemle, iv (1953)
Kar Ének Pestalozzi Emlékünnepére (Chorus for Pestalozzi's Commemoration], mixed chorus, org/hmn acc., 1846, E
A halálnak éjszakája [The Night of Death] (author unknown), male vv, unacc., ?1856 (?1884)
Magyar Cantate [Hungarian Cant.] (Szigligeti), solo vv, chorus, orch, 1867, copy in H-Bn; collab. G. and S. Erkel; as Ünnepi kantáta [Festival Cant.] (I. Raics) (1963)
Kiért ürítsem e pohárt? [Raise my Glass to Whom?], male vv, unacc., 1869–70, E
Dalár-induló [Choral Society March] (E. Ábrányi), male vv, unacc., 1872, E
Hymnus (First Royal Anthem) (Szigligeti), mixed chorus, orch, 1873, E; collab. S. Erkel
Buzgó kebellel [With Devout Bosom] (B. Göndöcs), male vv, org, 1875, GYm; ? by S. Erkel
Üdvözlő dal [Welcoming Song] (K. Szász), male vv, unacc., 1881; inc.
Magyar király-himnusz (Second Royal Anthem) (M. Jókai), male vv, orch, 1892; arr. female/mixed vv, pf by G. Erkel (1893)

Instrumental amb orquestra:

Phantasia és változatok Rákóczynak erdélyies nótájára [Fantasy and Variations on the Transylvanian Rákóczi Song], pf solo, orch, 1838; lost
Begleitungs Stimmen zu den Csel Variationen, pf solo, str, ?1839
Hunyadi László induló [Hunyadi László March], military band, ?1847; also arr. pf (?1847)
Magyar induló [Hungarian March], 1850, unpubd [incl. in op Erzsébet]; arr. pf, ?1852 (1852)
Csárdás, 1853, ? incl. in op Bánk bán]; lost
Díszinduló [Festival March], 1865, ? incl. in op Dózsa György]; lost
Ünnepi nyitány [Festival Ov.], 1887 (1960); mainly by G. Erkel

Instrumental de cambra:

Duo brillant en forme de fantaisie sur des airs hongrois concertant, pf, vn, 1837 (Mainz, ?1838); collab. Vieuxtemps
Adagio Bartay Endre ‘Csel’ című operájából vett témára [Adagio on a Theme from the opera ‘Artifice’ of E. Bartay], hn, pf, 1838; lost
Változatok Bartay Endre ‘Csel’ című operájából a magyar toborzó themájára [Variations on the Hungarian Recruiting Music from the opera ‘Artifice’ of E. Bartay], vc, pf, 1839; collab. J. Menter, lost
Magyar album-lap [Hungarian Albumleaf], va, pf, ?1890, in Zenetudományi irások (Budapest, 1980)

Piano:

Magyar változatok [Hungarian Variations], ?1834; lost
Magyar ábránd [Hungarian Fantasy], ?1834; lost
Albumlap [Albumleaf], 1839 (?1968)
Phantasia klavirra az erdélyi Rákóczy-dal themájára [Fantasy for Clavier on the Transylvanian Rákóczy Song], 1839; lost
Adagio and Presto, ?1839; part of larger, untitled work
Emlékül Liszt Ferenczre Rákóczy indulója [Souvenir for Liszt: Rákóczy's March], ?1840 (1840)
Rákóczy indulója könnyű módszerben zongorára [Rákóczy's March in the light manner], ?1840 (?1858)
Erinnerungen an H.W. Ernst: Introduction (Elegie von H.W. Ernst) und Capriccio, 1840 (?1840)
Der Ungar (1845)

Arranjaments per a orquestra:

Eskü (Il giuramento) (S. Mercadante), 1838 (1839)
Nemzeti dal (National Song) (Egressy), Budapest, Opera

Font: En català: Ferenc Erkel (1810-1893) En castellano: Ferenc Erkel (1810-1893) In english: Ferenc Erkel (1810-1893) Altres: Ferenc Erkel (1810-1893)



Parlem amb veu pròpia...

Ferenc Erkel formarà part de la història de la música per dues raons essencials. La primera, la de ser capaç de crear del no res l'òpera hongaresa, és a dir, ser l'autor d'aquest gènere al seu país fins a convertir-se en el màxim responsable de l'Òpera de Budapest. La segona, per ser el compositor de l'himne nacional d'Hongria, per tant, la seva música està present, tot i que molts dels seus conciutadans no ho deuen saber, sistemàticament al seu país. Tanmateix, Erkel va ser autor de nombroses partitures en una geografia, recordem que ell va renunciar a la comoditat musical de Viena o Praga, musicalment pobre i amb pocs recursos. A Hongria, la cultura musical era quasi inexistent, de fet els compositors hongaresos més "coneguts" eren János BihariJános LavottaAntal György Csermák i Márk Rózsavölgyi (potser algun dia, amb sort, en parlarem tot i la probable dificultat de trobar-ne edicions) ja que els seus representants que avui tots coneixem, com Liszt, van emigrar a la veïna Àustria per buscar major fortuna. Erkel va decidir romandre a Hongria, un territori que formava part de l'Imperi Austríac i anys més tard de l'Imperi Austrohongarès, per transformar el desert en un camp de flors i pel que sembla, i així ho confirmen les cròniques, ho va assolir. Tot i l'enorme atracció magnètica de Viena, la seva independència va permetre construir una cultura pròpia, de moment allunyada del nacionalisme, i amb l'únic objectiu d'apropar la música i la seva inherent bellesa al maltractat i abandonat, culturalment parlant, poble hongarès. Doncs bé, a Budapest Erkel va compondre un elevat nombre de partitures de tot tipus, gènere i condició. Des de l'himne del seu país fins a obra orquestral i de cambra però també vocal religiosa i profana. Del repertori editat d'Erkel, abundant tenint en compte la importància històrica, escoltarem algunes de les obres corals. Per a veus masculines, femenines o mixtes i a capella o amb acompanyament de piano, orgue o orquestra, ens trobem amb partitures de gran bellesa. Obres com God Bless the Hungarians with good cheer (Hungary Hymn), A halalnak ejszakaja, Buzgo kebellel, Magyar kiraly-himnusz i la fantàstica i solemne Magyar Cantate per a solistes, cor i orquestra, són alguns dels exemples que podrem escoltar d'un Erkel a qui, si més no personalment, en prou feines coneixíem. Interpretació excel·lent, contrastada i vocalment impecable. En definitiva, tot just comencem a dibuixar la cartografia musical d'Hongria, un territori ple de tresors inèdits que amb perseverança intentarem, en un futur, desenterrar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Béla Bartók Male Choir Pecs; King István Opera Choir; Tamás Lakner & Ákos Somogyváry (conductors)
AMAZON: Erkel: Choral Works
CPDL: No disponible

Erkel: Choral Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!