Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Handel G.F.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Handel G.F.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de febrer del 2022

HANDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Horn Concerto in F (1715)

Thomas Hudson (1701-1779) - George Frederick Handel (1756)


Georg Friederich Händel (1685-1759) - Horn Concerto in F (1715)
Performers: Mеir Rіmon (1946-1991, horn); Isrаеl Philarmonic Orchestra

---


English composer of German birth. Handel’s father, Georg Händel (1622-1697), wanted his son to study law but Herr Händel was also the barber-surgeon to the Duke of Saxe-Weissenfels, who once happened to hear the boy play. The duke changed Georg Händel’s mind. Then he studied harpsichord, organ and composition with Friedrich Zachow. Handel’s future career may have been stimulated by a visit to Berlin in 1702, where he met opera composer Giovanni Bononcini and heard his Cefalo and Polifemo. In summer 1703, he left Halle for Hamburg and joined the opera orchestra there as second violinist and continuo harpsichordist. During the fortuitous absence of Reinhard Keiser, the Hamburg Theater’s principal composer, Handel composed his first operas in 1705, Almira and Nero. In the latter half of 1706, Handel traveled to Italy, probably visiting Florence but certainly Rome by early 1707, where he quickly earned the patronage of Carlo Cardinal Colonna and Benedetto Cardinal Pamphili. Handel composed a number of motets, two Italian-style oratorios and a dramatic cantata. Working in these genres, derived from opera, honed Handel’s musical-dramatic skills. Finally, in Venice, his full-length opera Agrippina opened the Carnival season on 26 December 1709, to great acclaim. In 1710, Handel returned to Germany. The elector of Hanover, future King George I, began his family’s long association with Handel by appointing him court Kapellmeister. But Handel, allowed to travel by the terms of his appointment, went on to London ahead of the elector in the autumn of 1710. Though later than most cities on the continent, London was falling under the spell of imported Italian opera. Arrangements and excerpts had been heard since 1705, but Handel’s Rinaldo of 1711 was the first original full-length Italian opera for London with an Italian cast. In May 1719, Handel was commissioned by the lord chamberlain to go to the continent and engage opera singers to establish the Royal Academy of Music, a joint stock company supported by King George I and financed by subscribers who hoped to profit. The Royal Academy, with operatic contributions from Giovanni Porta, Bononcini, and Attilio Ariosti, provided all Handel’s operatic activity until it closed in 1728. 

On 29 January 1728, John Gay’s The Beggar’s Opera opened at the Lincoln’s Inn Fields Theater. Its popular success, with its simple English songs and satire of the Royal Academy, is sometimes regarded as the beginning of the end of Handel’s opera career in England. But Handel went back to Europe from February until July in 1729 and engaged new singers to sing in a reconstituted Royal Academy. Over the next 12 years, he persevered under various auspices and venues with 17 more Italian operas despite political opposition, operatic competition fueled by a feud between King George II and Frederick Prince of Wales, and a debilitating illness in April 1737. Many of these operas were not successful and had to close after a few performances, despite the excellence of the music. But in 1741 he composed his most famous work, Messiah, an English-language oratorio, premiered in Dublin on April 1742. After an initially modest public reception, the oratorio gained in popularity, eventually becoming one of the best-known and most frequently performed choral works in Western music. On 21 January 1751, Handel began to compose an oratorio on the same story as the Giacomo Carissimi work that he knew well, Jephtha. But the work was interrupted by rapidly deteriorating eyesight, and he did not complete the score until 30 August. He composed no large new pieces after that, although, through the aid of his assistant, John Christopher Smith, he managed to effect revisions and contribute some new songs and arias to revivals. William Blomfield, royal surgeon, operated unsuccessfully on Handel’s eye in November 1752, as did John Taylor in August 1758. Handel continued to participate in performances and to revise and revive his work throughout the 1750s, finishing in 1759 with a revision of his 1749 oratorio Solomon. On 6 April, he attended a last performance of Messiah and died on 14 April. At his own request, he was buried in Westminster Abbey, and it is reported that 3,000 people attended the burial service.

dilluns, 23 de febrer del 2015

HÄNDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Complete Recorder Sonatas

Balthasar Denner - Händel (c.1726)
Obra de Balthasar Denner (1685-1749), pintor alemany (1)



- Recordatori de Georg Friederich Händel -
En el dia de la celebració del seu 330è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Balthasar Denner (Altona, 15 de novembre de 1685 - Rostock, 14 d'abril de 1749) va ser un pintor alemany. Amb només 8 anys va començar a copiar gravats. Amb 14 va començar a pintar retrats, especialitzant-se en la fisonomia de la cara. El 1707 va viatjar a Berlin on es va matricular a l'Acadèmia d'Art de la ciutat. La seva popularitat va créixer ràpidament pel que va ser convidat a pintar en diverses corts europees. El 1721 l'emperador Carles VI va adquirir una de les seves obres i el 1725 Denner va tornar a ser sol·licitat pel Kaiser. També va treballar a les Corts de Mecklenburg, Munich, Colònia, Hamburg, Copenhaguen, Wolfenbüttel, Schleswig etc., i va retratar autoritats com el duc Christian August, Kurfürst August II. von Sachsen, Pere III de Rússia, el príncep hereu Frederic Adolf de Suècia, etc. Va morir a Rostock l'abril de 1749.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Balthasar Denner (1685-1749) - Altres: Balthasar Denner (1685-1749)



Parlem de Música...

Georg Friederich Händel (Halle, 23 de febrer de 1685 - London, 14 d'abril de 1759) va ser un compositor alemany nacionalitzat anglès. Reconegut constantment com un dels més grans compositors de la seva època, la seva reputació després de la seva mort a principis del segle XX es va basar, en gran mesura, en relació a un petit nombre d'obres orquestrals i oratoris, sent El Messies un dels més citats de la història. De fet, va contribuir en tots i cadascun dels gèneres musicals de la seva època, tant vocal com instrumental. La composició d'òperes, principalment en llibrets italians, va dominar la primera part de la seva carrera. En els seus últims anys el seu compromís amb obres vocals a gran escala, generalment amb un fort element dramàtic, va trobar una sortida més individual en l'oratori anglès, un gènere que ell va inventar i va consolidar definitivament. Va néixer a Alemania, en el si d'una família sense tradició musical. No obstant això, el seu talent es va manifestar de manera que, abans de celebrar els 10 anys, va començar a rebre, d'un organista local, les úniques classes a les quals va assistir durant la seva vida. Encara que el seu primer treball, als 17 anys, va ser com organista d'església a l'Halle, els seus gustos musicals no es corresponien amb aquest càrrec. El 1703 es va traslladar a Hamburg, el centre operístic d'Alemanya en aquell temps. Va ser allà on, el 1704, va compondre la seva primera òpera, Almira, que va obtenir gran èxit l'any següent. Poc temps després, insistint en el seu desig d'aconseguir prestigi com a compositor d'òpera, va marxar a Itàlia. La seva primera parada va ser a Florència i en la primavera de 1707 va viatjar a Roma, on va gaudir del mecenatge tant de la noblesa com del clergat. A Itàlia va compondre òperes, oratoris i petites cantates profanes. La seva estada a Itàlia va finalitzar amb l'èxit de la seva cinquena òpera, Agrippina (1709), estrenada a Venècia.

Händel va abandonar Itàlia i va començar a treballar com a compositor i director d'orquestra de la cort d'Hannover, on va arribar el 1710. Però, igual que va ocórrer amb la seva estada a l'Halle, no va romandre en aquest càrrec durant molt de temps i a finals d'aquell mateix any va marxar a Londres, on va estrenar Rinaldo (1711) amb gran èxit. Després de tornar a Hannover li van concedir un permís per viatjar a Londres per un curt període de temps, encara que aquesta vegada es va quedar a la capital britànica. El 1714, l'elector d'Hannover va ser nomenat rei amb el nom de Jordi I d'Anglaterra. Després d'alguns problemes amb Händel, es van entendre de nou i va veure com la seva pensió augmentava i rebia el nomenament com a tutor dels fills. Sota el mecenatge del duc de Chandos, va compondre el seu oratori Esther i els famosos 11 anthems Chandos per a cor, solistes i orquestra (1717-1720). El 1719 el rei li va concedir una subvenció per fundar la Royal Academy of Music (centre del que va ser president), destinada als espectacles operístics. Allà es van estrenar algunes de les seves grans òperes com Radamisto (1720), Giulio Cesare (1724), Tamerlano (1724) i Rodelinda (1725).

El 1727 Händel va obtenir la nacionalitat britànica. L'any 1728 la Royal Academy es va disoldre; no obstant això, a l'any següent va fundar una nova companyia. El 1734 es va veure forçat a traslladar-se a un nou teatre per les pressions de l'Opera of the Nobility, companyia rival, i va continuar component òpera fins el 1737, any en què les dues empreses van deixar de funcionar. El 1737, un atac de paràlisi el va obligar a romandre una temporada inactiu i es va retirar a Aquisgrà. El 1738 va reprendre la composició operística i el 1741 va compondre la seva última òpera, Deidamia. Durant els anys trenta es va consagrar, en primer lloc, en la composició d'oratoris dramàtics en anglès, com Athalia (1733) i Saúl (1739), i en segon lloc, pel que fa a obres instrumentals interpretades al costat dels oratoris, entre les que es troben alguns dels seus concerts més importants: els concerts per a solistes de l'opus 4 (1736, cinc per a orgue i un per a arpa), i els 12 concerti grossi de l'opus 6 (1739). El 1742 va estrenar a Dublín l'oratori El Messies, la seva obra més cèlebre. Fins el 1751 va continuar component oratoris, entre els quals s'inclouen obres mestres com Samsó (1743) i Salomó (1749). Va ser a partir d'aleshores quan la seva vista va començar a fallar. Abans de morir a Londres el 14 d'abril de 1759 va poder escoltar, el 6 d'abril, la representació musical de El Messies.

OBRA:

Veure enllaç 'Composicions d'Handel'

Font: En català: Georg Friederich Handel (1685-1759) En castellano: Georg Friederich Handel (1685-1759) In english: Georg Friederich Handel (1685-1759) - Altres: Georg Friederich Handel (1685-1759)



Parlem amb veu pròpia...

Händel va ser un dels primers compositors de qui es va escriure una biografia (1760), dels primers en tenir celebracions pel centenari del seu naixement i dels primers en publicar-se, íntegrament, el seu repertori repartit en 40 volums (1787-1797). Beethoven va lloar aquestes publicacions i tot i que avui dia, amb sintonia amb el que passava durant el segle XIX, se'l coneix principalment per obres com El Messies o la sorprenent Música aquàtica, els esforços són cada vegada més intensos i sistemàtics per mostrar el Handel 'desconegut' si és que això és realment possible. En tot cas, un geni mereix ser recordat per allò que l'ha fet famós però especialment per la seva transversalitat i amplitud. En aquest sentit, Händel va procurar evitar les rigoroses tècniques contrapuntístiques del seu compatriota i contemporani Johann Sebastian Bach tot edulcorant la seva música amb estructures senzilles, d'acord amb les seves creences estètiques i formals. No obstant això, l'obra d'ambdós compositors reflecteix l'època que els va tocar viure tot i que inevitablement van definir nous models i formes que van canviar, definitivament, alguns dels gèneres més recurrents fins aleshores com el trio sonata o el concerto grosso.

Avui, tanmateix, remenarem el cofre dels tresors tot cercant l'Händel més arcaic, sense ser aquesta una definició crítica. L'obra de cambra de l'alemany fou tant extensa com, en general, força desconeguda per la qual cosa fins la segona meitat del segle XX no ha estat recuperada, estudiada i interpretada. Les Sonates de Flauta dolça i Clavecí van ser compostes a l'entorn del 1724 tot i que John Walsh, editor i a vegades expert en pirateria musical, va intentar treure'n profit el 1730 quan les va publicar amb la falsa etiqueta d'opus 1. No queda clar si Händel les va publicar com a sonates per a clavecí i flauta o per a flauta i baix continuo, forma musical més probable, ja que s'ampliava la possibilitat d'incloure instruments com el violoncel i la tiorba ad libitum. En qualsevol cas, l'edició del dia, lloable per les bondats interpretatives, les recupera amb la 'veu' de la flauta dolça i amb el clavecí com a instrument de suport. I dic veu perquè realment la flauta dolça és un dels instruments més propers al timbre de la veu humana, per tant, les podem imaginar com un duet suau i expressiu de veu-clavecí. La bellesa és immediata i ens demostra que Händel a petita o a gran escala va ser un geni, és a dir, amb independència dels mitjans va ser capaç d'escriure dolça poesia i paraules d'amor pels sentits, enamorant el públic del seu temps o del nostre, 330 anys després!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Complete Recorder Sonatas by Handel

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

divendres, 18 de maig del 2012

HÄNDEL, Georg Friederich (1685-1759) - Dettingen Te Deum (1743)

La Batalla d'Hanau, obra d'Horace Vernet, pintor francès del XIX.





Georg Friederich Händel (1685-1759) compositor i organista alemany nascut a Halle. Explorem l'univers i la dimensió d'un artista de sobres conegut i del qual parlar-ne és, sempre, un enorme plaer. Händel un autor, aquesta vegada (per fi!), molt conegut al nostre país, tant, que cada Nadal podem gaudir del seu etern El Messies. I per què parlem del Messies en una època de l'any a les antípodes de Nadal, doncs bé ho fem perquè la obra d'avui guarda, si més no de forma simbòlica, una relació amb el popular oratori. Ambdues obres es compondrien amb dos anys de diferència i en l'estada de Händel a Dublin. Avui parlaré d'un Te Deum però tenint en compte que parlem de Händel i de la seva dimensió única i paral·lela a la realitat dels seus contemporanis, probablement la cosa tingui certa màgia, com no pot ser d'altra forma pensant en aquest alemany gustosament instal·lat a terres angleses. De fet, s'hi analitzem la terminologia podrem insinuar alguna primera pista. La primera d'elles l'etiqueta Dettingen Te Deum ja ens il·lustra subtilment de la motivació d'aquest peculiar himne que Händel va adaptar per a unes circumstàncies concretes. Exacte, es refereix a la famosa Batalla de Dettingen, una petita població d'Alemanya en el nostre temps però que en aquell era un reducte d'una Casa d'Àustria, prou coneguda per la monarquia hispànica, en plena tempesta interna per la mort de Carles VI.

Assabentats de la situació i vist el caos resultant a la Casa d'Àustria els anglesos, estrategs i militarment modèlics, aprofitarien la moguda austríaca per infringir una dolorosa derrota, ajudats per les tropes de l'Imperi Austríac (tot i les aparences, la Casa d'Àustria i l'Imperi Austríac no es podien ni veure, ni olorar i, ni molt menys, estimar), a l'exèrcit francès. Sí, tot és una mica caòtic, de fet la història d'Europa és realment apassionant i si fem una mirada retrospectiva de 200-300 anys veurem que les històries de faldilles reials, militars i polítiques eren motiu d'anarquia, rebel·lions, guerres i misèries. Doncs bé amb això a la mà Händel, que va ser molt espavilat, va decidir rendir tributs i honors al seu magnànim rei anglès George II el qual amablement li pagava el jornal, amb una obra d'exaltació. I com que a banda d'espavilat era intel·ligent i coneixia molt bé la música i la seva història, va trobar un panegíric ideal per a la lloança del seu estimat rei. Ni més ni menys que el Te Deum, tant utilitzat formalment en la litúrgia, el qual ell adaptaria a l'anglès, en modificaria algunes parts del seu contingut i durant les dues darreres setmanes de juliol de 1743 l'enllestiria per alegria i satisfacció del seu mecenes i protector. Händel va ser un geni, tot el que va tocar i sobretot compondre ho va convertir en or, probablement ell va ser per sí mateix el compositor més influent, popular i copiat del XVIII, tot un supervendes i una estrella de la música. Recuperar la seva música no és un dret, és un deure i fer-ho és un plaer perquè si nosaltres haguéssim nascut en un dia insignificant del segle XVIII probablement el nostre ídol seria un tal anglès que traspassaria fronteres i consolidaria una música de la qual només les classes benestants en podien gaudir fins que Händel, amb el seu descarat atreviment, va fer acte de presència... We Rejoice, Händel!

A la interpretació sublim el senyor Trevor Pinnock incansable amb el seu instrument, sigui clavicèmbal o orgue o els dos a la vegada, amb The English Concert i amb el cor i solistes de la Westminster Abbey.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 22 de febrer del 2012

HANDEL, Georg Frederich (1685-1759) - Dixit Dominus

Luigi Bisi - Interno del Duomo di Milano (1840)
Interior de la catedral del Duomo de Milà, obra de Luigi Bisi, pintor italià del segle XIX (1)





Georg Friederich Handel (1685-1759) compositor i organista alemany nascut a Halle. Handel és un dels grans del segle XVIII, sense discussió. Autor d'una de les obres més cèlebres i interpretades de tots els temps, El Messies, un oratori que actualment tots associem al Nadal tot i que la seva idea original era fer que l'obra es representés durant la Pasqua. Fos com fos, la seva popularitat ara i en el seu temps va ser tal que, fins i tot, un jove Mozart en va fer una versió en alemany i amb retocs instrumentals que un dia recuperarem. Nascut al mateix any que el gran mestre Bach, les seves vides discorren quasi en paral·lel. No així la seva obra la qual és ben diferenciada. Handel s'associa a la òpera i a l'oratori. Devot de la música de forma espontània fruït, sembla de ser, de la presència misteriosa d'un vell clavecí en el graner on dormia, Handel no té antecedents musicals familiars definits. Per aquest fet, la seva família no es mostrava gaire convençuda de la devoció artística del seu fill i volien que es dediqués al Dret, no obstant, una oportuna intervenció del príncep de Saxònia va fer desistir la voluntat paterna en favor de la passió musical. A partir d'aquest instant i fruït de les seves genuïnes i brillants capacitats intel·lectuals, Handel començaria una sèrie de viatges que el durien en la seva etapa prèvia a Londres, on canviaria fins i tot el seu nom, per Hamburg, Itàlia i Hannover. Ciutats i països on la seva fama s'incrementaria exponencialment gràcies a les seves obres vocals però també instrumentals. Telemann, els germans Scarlatti, Corelli, Caldara... tots ells i molts més, van compartir moments musicals amb un Handel que, si bé ja era molt popular, no seria fins a establir-se a Londres on gaudiria del més gran dels reconeixements públics del seu temps. La seva vida és molt extensa i consta de diverses etapes les quals anirem coneixent a mesura que descobrim aquest compositor etern. Avui i com sembla ser la costum en aquest espai els dimecres toca, sembla ser, música d'exaltació de la divina providència. I com que les costums s'han de preservar, gaudirem d'una de les obres que Handel va escriure en honor i glòria del Deu catòlic, un Dixit Dominus (Deu, digué) escrit per Handel un dia del mes d'abril de 1707 i quan es trobava geogràficament en un punt d'Itàlia. Escrit per a cor, solistes i orquestra de corda, es basa en el salm 110 de la Bíblia. D'estil barroc, Handel juga amb les veus d'una forma sorprenent i amb un estil propi que consolida, una mica més si és possible, la figura d'aquest autor alemany perdut i adoptat fervorosament pels anglesos.

Ens l'interpreta la Westminster Abbey Choir & Orchestra sota la direcció de Simon Preston.

Gaudiu i compartiu!




Handel: Dixit Dominus, HWV 232; Nisi Dominus, HWV 238; Salve Regina, HWV 241

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!