Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generali P.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Generali P.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’octubre del 2023

GENERALI, Pietro (1773-1832) - Chirie et Gloria In Pastorale (c.1810)

Ludwig Osipovich Premazzi (1814-1891) - Veduta della chiesa di San Fedele a Milano (c.1837)


Pietro Generali (1773-1832) - Chirie et Gloria In Pastorale (c.1810)
Performers: Solists from Coro della Radiotelevisione Ceka; Orchestra Sinfonica di Praga; Eduardo Brizio (conductor)

---


Italian composer. His surname was Mercandetti until his father changed it when, bankrupt, the family moved to Rome. There Generali studied counterpoint with Giovanni Masi, interrupted by four months spent at the Conservatorio di San Pietro a Majella at Naples. He graduated from the Congregazione di Sancta Cecilia in Rome and began his career as a composer of sacred music, but soon turned to opera. He traveled all over Italy as producer of his operas, and also went to Vienna and Barcelona, where he remained three years as director of the opera company at the Teatro de la Santa Cruz. Returning to Italy, he became maestro di cappella at the Cathedral of Novara, a position he held until his death. He anticipated Rossini in the effective use of dynamics in the instrumental parts of his operas, and was generally praised for his technical knowledge. He wrote about 50 stage works, in both the serious and comic genres, but none survived in the repertoire after his death. The following were successful at their initial performances: Pamela nubile (Venice, 1804), Lelagrime di una vedova (Venice, 1808), Adelina (Venice, 1810), L'Impostore (Milan, 1815), I Baccanali di Roma (Venice, 1816; his best work), II Servo padrone (Parma, 1818), and Il divorzio persiano (Trieste, 1828). From late 1820 to 1823 he was in Naples, composing several operas and teaching; Luigi Ricci was among his pupils. With the Naples period his activity as an opera composer came virtually to an end. In 1823 he became music director of the Teatro Carolino in Palermo.

dimecres, 3 de novembre del 2021

GENERALI, Pietro (1773-1832) - Domine ad adjuvandu a tre soli (c.1805)

Anoniem - Gezicht op Novara (c.1702)


Pietro Generali (1773-1832) - Domine ad adjuvandu a tre soli (c.1805)
Performers: Solists from Coro della Radiotelevisione Ceka; Orchestra Sinfonica di Praga; Eduardo Brizio

---


Italian composer. His surname was Mercandetti until his father changed it when, bankrupt, the family moved to Rome. There Generali studied counterpoint with Giovanni Masi, interrupted by four months spent at the Conservatorio di S Pietro a Majella at Naples. He graduated from the Congregazione di S Cecilia in Rome and began his career as a composer of sacred music, producing his first opera only in 1800 (Gli amanti ridicoli). His first great success was Pamela nubile, composed for Venice in 1804 and repeated in Vienna in 1805. This was followed by other comic operas and farces which were widely performed in Italy and abroad (Le lagrime d’una vedova, Adelina, La Cecchina, La vedova delirante, Chi non risica non rosica, La contessa di Colle Erboso). He did not attempt opere serie until 1812 with Attila, but thereafter produced a considerable number; one of the most successful was I baccanali di Roma (1816), which was in demand for many years. In spring 1817, when his popularity began to be obscured by Rossini’s successes, he went to Barcelona as director of the opera company at the Teatro de la S Cruz. He held the position for about three years, often travelling in Italy and abroad, and contributed one original work (Gusmano de Valhor, 1817) and some revivals. From late 1820 to 1823 he was in Naples, composing several operas and teaching; Luigi Ricci was among his pupils. With the Naples period his activity as an opera composer came virtually to an end. In 1823 he became music director of the Teatro Carolino in Palermo. In spring 1825 he was replaced by Donizetti; he returned to his post the following season, but in 1826 he was charged with being maestro venerabile of a masonic lodge and expelled from the kingdom. In poor health and disappointed by the cold reception of his works, he returned to the north of Italy and in 1827 became maestro di cappella at Novara Cathedral, a position he held until his death. In his last years he had a few opere serie performed, without much success. Generali composed at least 55 operas as well as sacred works and cantatas. Contemporaries had conflicting opinions of his work. His early comic operas sounded ‘moderne’ and even ‘stravaganti’ in their vigorous and brilliant orchestration and a certain unusual harmonic richness. But at the end of his career, like many composers of the same generation, he appeared a pale imitator of Rossini. In 1828 Tommaso Locatelli wrote of Francesca da Rimini: ‘There prevails a certain carelessness, a certain triviality of style, as if the maestro had been working almost per otium’ (Gazzetta di Venezia). In fact, in spite of their fine melodic qualities and effective delineation of character, his works sometimes lack substance and structural coherence and do not always escape a certain stylistic standardization, partly the result of completing many operas during rehearsals. His use of dramatic orchestral effects (including the crescendo) anticipates Rossini, but the attribution to Generali of the invention of the orchestral crescendo, as stated on his commemorative tablet in Novara and repeated by Pacini in his memoirs, would seem to be an exaggeration.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

GENERALI, Pietro (1773-1832) - Musica Sacra Inedita

Albert Bierstadt - Sunlight and Shadow
Obra d'Albert Bierstadt (1830-1902), pintor alemany (1)


- Recordatori de Pietro Generali -
En el dia de la celebració del seu 240è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Albert Bierstadt (Solingen, 7 de gener de 1830 - Nova York, 18 de febrer de 1902) va ser un pintor nord-americà d'ascendència alemanya, famós per les seves grandioses escenes de l'Oest dels Estats Units. Quan tenia dos anys els seus pares van emigrar amb dos fills i es van assentar a New Bedford, Massachusetts, ciutat en aquell temps important per la seva indústria derivada de la caça de balenes. Bierstadt va començar a dibuixar i a pintar de forma autodidacta, interessant-se també pel daguerreotip i per la naixent fotografia ja que un dels seus germans era fotògraf professional. Va tornar a Alemanya el 1853 amb la intenció de ser alumne del conegut pintor Joahann Peter Hasenclever, el seu parent llunyà. En arribar a Düsseldorf es va assabentar que Hasenclever havia mort poc abans. Els amics d'aquest pintor es van fer càrrec de Bierstadt, aconseguint que estudiés des del 1853 fins al 1857 a la Kunstakademie de Düsseldorf amb els professors Carl Friedrich Lessing i Andreas Achenbach. Es va unir després al pintor Emanuel Leutze, igualment nascut a USA, que juntament amb altres dos pintors nord-americans viatjava per Alemanya, Suïssa i Itàlia, en la seva recerca de motius paisatgístics. Bierstadt va realitzar nombrosos dibuixos durant aquests viatges que posteriorment utilitzaria per a realitzar obres a l'oli en el seu estudi. Les grans dimensions dels seus llenços caracteritzen especialment els seus treballs. El 1859 va viatjar a l'Oest amb un equip de topografia, un expedició que li va servir per als seus estudis d'àmplies i majestuoses panoràmiques de les muntanyes Rocoses. El final de la seva carrera es va veure enfosquit pel canvi en el gust americà, ja que l'interès es va centrar en el naixent impressionisme i la seva obra era considerada excessivament teatral i anacrònica. Tot i l'èxit assolit durant bona part de la seva carrera, va morir en l'oblit a Nova York el febrer de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: Albert Bierstadt (1830-1902) - In english: Albert Bierstadt (1830-1902) - Altres: Albert Bierstadt (1830-1902)



Parlem de Música...

Pietro Generali (Masserano, Piemont, 23 d'octubre de 1773 - Novara, Piemont, 3 de novembre de 1832) fou un compositor d'òperes italià. Precursor de Rossini, fou el primer a usar certes harmonies i modulacions, de les quals s'aprofità, posteriorment, l'autor d'El barber de Sevilla. Va estudiar amb Giovanni Masi a Roma on el 1802 va estrenar la seva primera òpera. Entre el 1817 i el 1821 va dirigir el teatre de la Santa Creu de Barcelona, on estrenà Gusmano di Valor (1817) i La cecchina (1818). En retornar a Itàlia es va trobar amb l'escena musical acaparada per Rossini; llavors va intentar imitar-ne l'estil amb poc èxit i amb certa indiferència. El desgraciat èxit d'algunes de les seves òperes van provocar que Generali abandonés el teatre parcialment. Més endavant, va ser mestre de capella de la catedral de Novara a Itàlia. Però el 1827 va tornar a la composició dramàtica, estrenant a Trieste la seva Francesca de Rimini que va ser, novament, menystinguda pel públic, fet que el va decidir a abandonar definitivament el teatre. Va seguir la seva feina al Conservatori de Nàpols tingué per alumnes entre altres alumnes a Antonio Sapienza. Va escriure al voltant de 60 òperes, música religiosa i la cantata Roma liberata.

Font: En català: Pietro Generali (1773-1832) - En castellano: Pietro Generali (1773-1832) - In english: Pietro Generali (1773-1832) - Altres: Pietro Generali (1773-1832)



Parlem amb veu pròpia...

Avui parlarem d'un general si bé ho farem en nom de la música. Pot semblar contradictori lligar l'art amb l'acadèmia militar però avui ho farem, si més no, simbòlicament. Tant de bo tots els generals fossin músics i els exèrcits grans intèrprets on les guerres es decidissin de forma simfònica i concertant. Incomprensiblement i com bé sabem, res d'això és possible ja que entra en l'inframón de la fantasia. En qualsevol cas, el nostre Generali d'avui va dedicar la vida, tot i el cognom, a l'art d'una forma accidentada, quasi "bel·licista" amb el seu col·lega Rossini però sense sang ni armes, sinó amb notes i instruments. Molt probablement, tot i tenir un extens repertori d'unes 60 òperes, per molts de vosaltres (i nosaltres) resultarà un autèntic desconegut fet que malauradament ens dóna a conèixer, en gran part, la seva realitat existencial. Una al·legoria fidel d'una vida marcada pels èxits però també pels molts fracassos els quals, tot i ser una paraula menyspreada sistemàticament, són els que ens ajuden a créixer, a progressar, a evolucionar i a entendre que a la vida, el fracàs, és tant o més important que l'èxit. En el cas de Generali, ens centrarem en una edició monotemàticament orientada, com el seu nom ens indica, a la Música Sacra Inèdita. En aquest sentit, deduïm que la permanent indiferència del públic italià vers la seva lírica teatral, va induir a reorientar la seva carrera a la litúrgia tenint en compte que també va ser mestre de capella d'alguna catedral. Fet important per a contextualitzar la història de la seva sacrosanta religiositat. Ara bé, la d'avui és una edició tècnicament millorable, tot sigui dit, però malauradament és la única que disponible. Per tant, en aquest dia de celebració i de record del seu nom, no tindrem altre remei que posar-nos algun tap dissuasiu d'enregistraments maldestres i afinar les oïdes per captar-ne l'essència i el fruït. En aquest sentit, escoltarem el motet Quia Fecit mihi per a baix, cor i orquestra, el Gloria Patri sicut erat per a veus femenines i orquestra, el Ave Maria per a cor femení i orquestra i el Kyrie per a cor i orquestra. En tots ells, de data desconeguda, escoltarem clarament el característic to italià belcantista. Alhora, recuperaré una de les poques simfonies, en una transcripció per a orgue, que s'han publicat de l'italià. No dubto que el seu nom mereix una aproximació més decent i si aquesta no sorgeix a Italià que, com a mínim, ho faci a Barcelona ja que Generali també va ser, per poc temps, director teatral a casa nostra i per aquest històric fet ja mereix un reconeixement al nostre petit país, regió, autonomia, pa amb tomàquet o com en vulguin dir!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Coro della Radiotelevisione Ceka; Orchestra Sinfonica di Praga; Eduardo Brizio 
INTÈRPRETS: Giancarlo Parodi (organ)
AMAZON: Musica Sacra Inedita: Pietro Generali
AMAZON: Sinfonie d'opera e sonate