Obra de Petrus van Schendel (1806-1870), pintor holandès.
Joseph Johann Baptist Woelfl (1773-1812) compositor i pianista austríac nascut a Salzburg. Avui, després d'aquests dies d'obligada absència, recuperaré l'alè musical amb algunes de les obres que aquests dies m'han acompanyat alegrement en aquest període breu de convalescència vírica. Un podria pensar que en casos com aquests, i coneixent-me, recorreria als meus estimats compositors de sempre, tanmateix, aquesta ocasió no ha estat així tot i que, indirectament, alguna o altra relació amb els Mozart i els Haydn, evidentment, havia de tenir. En el cas de Woelfl la relació és directa doncs ell, fill del classicisme musical austríac i contemporani dels grans personatges d'aquell univers, va viure i es va desenvolupar artísticament a Salzburg, sota ordres i sota supervisió de dos mestres únics. Leopold Mozart i Michael Haydn, vet aquí dos grans coneguts i encara superlativament més estimats pel creador d'aquest espai. Per tant, resulta fàcil entendre el per què Woelfl ha estat una de les més grates companyies per aquests dies d'obligat recés domèstic en què la música era un dels pocs arguments disponibles per un ésser biològicament en perpetuum delirium. Woelfl, que va viure en diverses geografies europees tot rivalitzant, fins i tot, amb el geni de Beethoven, va ser un pianista, alhora que violinista, virtuós. Els seus treballs, abundants per a aquest instrument, així en donen fe i són d'una sensibilitat especials que ajuden a la divagació onírica sense cost afegit ni treball d'interpretació addicional que, en certes condicions, no és possible de realitzar. Fins i tot, Woelfl va compondre set òperes les quals, de moment, no han gaudit ni per aproximació la possibilitat d'una propera edició... veurem. Avui, recuperaré dos passatges relacionats amb el piano. El primer sota l'etiqueta de Duet per a pianoforte i arpa opus 44 és d'aquelles partitures que et deixa pensant ja que la bellesa i la tonalitat amb que se'ns presenta és tant elevada que resulta inevitable auditar-la unes bones vegades abans d'assumir que allò és real i no un deliri inesperat. Perquè l'arpa, ja de per si sublim, si la combinem amb un piano en resulta d'una catarsis musical de primer ordre. L'acompanyarà la Gran Sonata en Do menor opus 15 per a piano. Una partitura extensa, de recorregut llarg però ben equilibrada tan en la forma com en la tonalitat. De nou, agrair les bones paraules i els bons desitjos d'aquests darrers dies. No sóc capaç de retornar tal mostra d'agraïment en la justa retòrica que mereixeria, per tant, ho hauré de fer amb allò que aparentment se'm dóna bé, amb la batuta de la música. I si bé aquesta setmana és d'una elevada intensitat per múltiples raons, procuraré que el nivell artístic d'aquest espai no decaigui, ans el contrari. Mentrestant, gaudim a Woelfl, compositor de Salzburg, amic dels Mozart i Haydn i, conseqüentment, autor de molt bona música!
A la interpretació Laure Colladant al piano i Catherine Michel a l'arpa.
La Grand Sonata ens la interpreta la mateixa pianista.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
ALLMUSIC: Joseph Woelfl: Trois Sonates pour Pianoforte, Op. 15
IMSLP: Joseph Johann Baptist Woelfl (1773-1812)
IMSLP: Joseph Johann Baptist Woelfl (1773-1812)
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
