Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rinck J.C.H.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rinck J.C.H.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de febrer del 2024

RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Cantate für das Erntefest

John Bagnold Burgess (1830-1897) - Choir practice (1894)


Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846) - Cantate 'Gott sorgt für uns o singt ihm Dank' für das Erntefest für Sopran, Alt, Tenor und Bass. nebst obligater Orgelbegleitung, Op.98 (c.1830)
Performers: Petеr Scholl (organ); Collegium Vocale Siеgen; Ulrich Stotzеl (conductor)

---


German organist and composer. He studied first with local masters and later he received his most important musical training in Erfurt from Johann Christian Kittel, a former pupil of Bach, from 1786 to 1789. In 1790 he became town organist at Giessen, in a post he held until 1805, before settling in Darmstadt. There he remained the rest of his life as organist and teacher at the music school (from 1805); then became court organist in 1813, and finally chamber musician in 1817. He was praised as a teacher throughout Germany and Darmstadt became a centre for aspiring organists. Among his pupils were Charles Hallé, Friedrich Kühmstedt, Joseph Mainzer and the brothers Wilhelm and Carl Amand Mangold. He was awarded an honorary doctorate from Giessen in 1840. As a composer, he mainly wrote organ works, among them, many collections of chorale preludes. He also wrote instructional works, waltzes and variations for the piano, two masses, motets, cantatas, and much unpublished instrumental music. He published his own autobiography (Breslau, 1833).

dilluns, 23 de juliol del 2018

RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Works for organ

Max Emanuel Ainmiller - Inneres einer gotischen KircheInterior of a Gothic church (1844)
Obra de Maximilian Emanuel Ainmiller (1807-1870), pintor alemany.


- Recordatori de Johann Christian Heinrich Rinck -
En el dia de la commemoració del seu 172è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Maximilian Emanuel Ainmiller (München, 14 de febrer de 1807 - München, 8 de desembre de 1870) va ser un pintor alemany. Es va formar en pintura, arquitectura i disseny a l'Acadèmia de Belles Arts de Munic sota la direcció de Friedrich von Gärtner. Finalitzada la seva formació, va començar a treballar com a decorador de la Porzellanmanufaktur de Nymphenburg. Va ser a partir d'aquesta feina que ràpidament va mostrar interès per l'art del vidre del qual en va esdevenir un dels màxims exponents arreu d'Europa. En aquest sentit, va ser autor d'incomptables vidrieres d'arreu d'Alemanya i d'altres països com Anglaterra, Espanya o Itàlia. Com a pintor, tot i no centrar la seva activitat en aquest art, va ser autor de diverses obres la majoria de les quals amb interiors d'esglésies com a temàtica principal. Maximilian Emanuel Ainmiller va viure a Munich tota la seva vida morint en aquesta ciutat el desembre de 1870.



Parlem de Música...

Johann Christian Heinrich Rinck (Elgersburg, 18 de febrer de 1770 - Darmstadt, 23 de juliol de 1846) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb Abicht, J.A. Junghanss i H.C. Kirchner. La seva formació acadèmica va anar a càrrec de J.C. Kittel, un antic alumne de Bach, a Erfurt. El 1790 va assolir el càrrec d'organista municipal de Giessen. El 1805 es va traslladar a Darmstadt com a organista, kantor, professor en una escola de música i com a membre de la Hofkapelle del gran duc Ludwig II. Allà va conèixer a Abbé Vogler i Gottfried Weber i el 1813 va assolir el càrrec d'organista oficial de la cort. Rinck va ser molt conegut arreu de la geografia alemanya, especialment per la seva condició de professor i organista. En aquest sentit, va tenir molts alumnes, entre ells, Charles HalléF.C. KühmstedtJoseph MainzerC.A. Mangold i C.F. Pohl. Com a compositor, va escriure principalment per a orgue en col·leccions en què va incloure nombrosos preludis corals així com obres de caràcter didàctic com el Praktische Orgelschule op.55, el Vorschule für angehende Organisten op.82 i els set volums Der Choralfreund oder Studien für Choralspielen opp.101-27. Per altra banda, també va ser autor d'obra musical diversa, com peces per a piano, obra de cambra o fins i tot dues misses. Com a teòric, va destacar la seva publicació Theoretisch-Praktische Anleitung zum Orgelspielen op.124 traduïda al francès, anglès i italià. Johann Christian Heinrich Rinck va morir a Darmstadt l'agost de 1846.



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ludger Lohmann (organ)
RECICLASSICAT: RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846)
NAXOS: Rinck - Works for organ
SPOTIFY: Rinck - Works for organ



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 23 de juliol del 2014

RINCK, Johann Christian Heinrich (1770-1846) - Sacred Works

Carl Blechen - The Monk and the Young Lady (c.1829)
Obra de Carl Eduard Ferdinand Blechen (1798-1840), pintor alemany (1)



- Recordatori de Johann Christian Heinrich Rinck -
En el dia de la commemoració del seu 168è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Carl Eduard Ferdinand Blechen (Cottbus, 29 de juliol de 1798 - Berlín, 23 de juliol de 1840) va ser un pintor alemany, un dels millors paisatgistes del romanticisme germànic, a l'ombra de Friedrich i Dahl, en aquell temps els principals referents en el seu gènere. Fill d'un funcionari, va treballar com a empleat de banca abans d'iniciar el 1822 els seus estudis d'art a l'Acadèmia d'Art de Berlín. Esplèndid colorista, el seu estil, tant en la tècnica com en el tema, oscil·la entre el realisme de Johan Christian Dahl i el romanticisme de Caspar David Friedrich, imposant finalment el primer. Sigui com sigui, el bienni situat entre els anys 1828-1829, marcat pel seu viatge a Itàlia, decidirà la seva evolució futura: el seu inconfusible estil, anòmal per a l'època, es caracteritza per un profund coneixement dels efectes lumínics, una virtut apresa pel seu treball a l'aire lliure, on els contrastos de llum i color que perfilen el paisatge preludien les futures conquestes dels impressionistes; no menys decisiva és la subtilesa del tema, plena de matisos inquietants, amenaçadors, tal com podem apreciar en el seu quadre La construcció del Pont del Diable (1833), aquesta obra mestra del suggeriment, on el producte del treball humà on el pont, d'aparença fràgil, sembla condemnat, en un futur proper, al no-res, davant del majestuós poder devastador de la inestable natura. Les contínues depressions de Blechen, molt intenses des del 1835, el van induir a la bogeria el 1839, morint l'any següent a Berlín.




Parlem de Música...

Johann Christian Heinrich Rinck (Elgersburg, 18 de febrer de 1770 - Darmstadt, 23 de juliol de 1846) va ser un organista i compositor alemany. Es va formar inicialment amb Abicht, J.A. Junghanss i H.C. Kirchner. La seva formació acadèmica va anar a càrrec de J.C. Kittel, un antic alumne de Bach, a Erfurt. El 1790 va assolir el càrrec d'organista municipal de Giessen. El 1805 es va traslladar a Darmstadt com a organista, kantor, professor en una escola de música i com a membre de la Hofkapelle del gran duc Ludwig II. Allà va conèixer a Abbé Vogler i Gottfried Weber i el 1813 va assolir el càrrec d'organista oficial de la cort. Rinck va ser molt conegut arreu de la geografia alemanya, especialment per la seva condició de professor i organista. Va tenir molts alumnes, entre ells, Charles Hallé, F.C. Kühmstedt, Joseph Mainzer, C.A. Mangold and C.F. Pohl. Va rebre el reconeixement internacional tot i que van ser poques les vegades que va viatjar més enllà de Darmstadt, la ciutat on va morir l'agost de 1846. Les composicions de Rinck van ser principalment per a orgue i van incloure moltes col·leccions de preludis corals, així com obres de caràcter didàctic com el Praktische Orgelschule op.55, el Vorschule für angehende Organisten op.82 i els set volums Der Choralfreund oder Studien für Choralspielen opp.101–27. Rinck va influenciar a la seva generació en el desenvolupament del preludi coral durant el segle XIX. L'exemple del seu èxit teòric el tenim en la seva publicació Theoretisch-Praktische Anleitung zum Orgelspielen op.124 traduïda al francès, anglès i italià. La seva principal preocupació va ser la d'escriure d'una manera adequada per a l'ús litúrgic. Aquesta moderació en els seus mètodes artístics va rebre l'estima i apreci dels seus contemporanis. Rinck també va compondre valsos, sonates i variacions per piano, dues misses, motets, i nombrosa música instrumental no publicada, probablement escrita pels músics de la Darmstadt Hofkapelle, i en un estil que situarem entre el classicisme i el gust Biedermeier.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846) - Altres: Johann Christian Heinrich Rinck (1770-1846)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Christian Heinrich Rinck va ser un compositor a qui, per filosofia, haurem de situar en l'òrbita de Bach per dues raons essencials. La primera, per la seva condició d'organista i kantor, la segona, per la serietat a l'hora de compondre música d'església la qual, estilísticament parlant, és molt propera a la del seu compatriota alemany. Rinck, tot i ser un autor de referència durant el segle XIX, va viure l'oblit més absolut al llarg del segle XX. De fet, actualment segueix sent un actor secundari de la història musical tot i el respecte que va poder gaudir en vida a Darmstadt, la ciutat on va desenvolupar la quasi totalitat de la seva història de vida. Allà, va compondre principalment música per a orgue (de la que un dia en parlarem en detall) i també nombrosa música religiosa la qual, segons la seva concepció de la litúrgia, havia de ser "seriosa" per "dignificar" l'església en tota la seva dimensió. Deixeble d'un deixeble de Bach, l'herència del Déu omnipotent germànic és més que evident en, si més no, el seu repertori vocal sacre. La cantata Gott sorgt fur uns, Op. 98 per a solistes, cor i orgue així ens ho demostra. El seu estil, propi d'un kantor devot i fidel a la tradició, és característic d'un període cronològic allunyat del seu temps al que Rinck va decidir recuperar amb fervor i solemnitat. Breu, de fet l'edició monogràfica peca d'excessiva brevetat, l'acompanyarà dues peces d'orgue, el Postludium en Fa major, Op. 55 i el Postludium en Sol major, Op. 55, i el motet Lobe den Herrn, meine Seele, Op. 88. Sorprenent per molts motius, Rinck és un descobriment inesperadament agradable que farà les delícies de tots els fanàtics de Bach. Innovació ben poca, no obstant, pels esperits barrocs i clàssics aquesta edició és una autèntica joia!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Siegen Collegium Vocale – Rink: Sacred Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!