Christoph Nichelmann (
Treuenbrietzen, 13 d'agost de 1717 -
Berlin, 20 de juliol de 1762) va ser un compositor alemany. Es va formar inicialment a Treuenbrietzen abans de viatjar a Leipzig on va entrar a estudiar a la
Thomasschule el 1730 sota la supervisió de
J.S. Bach. Allà va estudiar orgue i composició amb
W.F. Bach abans de viatjar a Hamburg el 1733 fruit del seu interès per l'òpera. Allà va estudiar els estils francesos i italians així com les tècniques teatrals amb
Keiser,
Telemann i
Mattheson. Durant un temps va compaginar el seu estudi musical amb diverses feines variades com la de secretari de famílies benestants. El 1739 es va traslladar a Berlin per tal de potenciar la seva carrera musical. Allà va estudiar amb
Quantz i amb
C.H. Graun i va ser allà on també va publicar algunes primeres obres per a clavecí. El 1745 va ser, juntament amb
C.P.E. Bach, un dels dos clavicembalistes oficials de la comitiva reial. El 1755 va publicar el seu tractat
Die Melodie, nach ihrem Wesen sowohl, als nach ihren Eigenschaften que ràpidament va assolir notable ressò pel fet de centrar l'estudi de la música des d'una perspectiva melòdica i no tant acadèmica i en clara sintonia amb el compositor francès
J.P. Rameau. A partir del 1756 Nichelmann va sol·licitar una excedència del seu càrrec reial i va dedicar els seus darrers anys a la composició, morint a Berlin el juliol de 1762.
Obra de Georg Balthasar Probst (1732-1801) - Berlin (c.1760) (2)
OBRA:
Vocal secular:
La Galatea (P. Metastasio), 1740
Il sogno di Scipione, serenata (Metastasio), Berlin, 1746; Sinfonia, ed. M. Schneider (Leipzig, 1957)
Zeffirretti, cant., S, 2 vn, va, b, US-Wc
Il fiume spre, aria in Il rè pastore (remainder by Frederick II, Quantz, C.H. Graun), D-Bsb
22 Lieder, 1v, kbd, in contemporary collections: see Lee (Detroit, 1971)
Vocal religiosa:
Requiem, 4vv, 2 fl, 2 ob, 2 vn, va, b, D-Bsb
Instrumental:
17 concs., hpd, str, 1740–59, A-Wgm, B-Bc, D-Bsb, Dlb, ROu, GB-Ckc, US-BE; 2, A, E, ed. D. Lee (Madison, WI, 1974)
Conc., vn, str, D-Bsb
Ouverture, B , 2 ob, 2 vn, va, bc, D-Bsb [dance suite]
2 sinfonias, F, G, str, GB-Lbl
Sinfonia, E , 2 fl, 2 hn, 2 ob, str;
orig. ov., Il sogno di Scipione, score D-ROu
Keyboard:
6 brevi sonate da cembalo massime all’uso delle dame (Nuremberg, 1745/R Geneva, 1986)
[6] Brevi sonate da cembalo all’ uso di chi ama il cembalo, op.2 (Nuremberg, c1745/R Geneva, 1986); repubd as Six Short Sonatas or Lessons, hpd (London, c1770)
Sonata, a, hpd, in Tonstücke für das Clavier (Berlin, 1774)
6 additional hpd sonatas in autograph MSS: 4 in VI sonate, D-Bsb; 1, A, F-Pn; 1, G, D-ROu
2 Allegros, E, hpd, in Raccolta delle più nuove composizioni di clavicembalo (Leipzig, 1756)
Rondo, G, in Kleine Clavierstücke nebst einigen Oden von verschiedenen Tonkünstlern (Berlin, 1760)
4 pieces in Musikalisches Allerley, i–vi (Berlin, 1761–3): La gaillarde, La tendre, i; Claviersuite, v; Allegro in E , vi
Allegretto in E , Allegro in G, Presto in e, in Clavierstücke mit einem practischen Unterricht (Berlin, 1762)
6 menuets, 6 polonaises, Fantas in E , Variations, D-Bsb
Literatura:
Die Melodie, nach ihrem Wesen sowohl, als nach ihren Eigenschaften (Danzig, 1755)
Die Vortrefflichkeit der Gedanken des Herrn Caspar Dünkelfeindes über die Abhandlung von der Melodie (c1756)
