GORCZYCKI, Grzegorz Gerwazy (c.1665-1734) - Missa Rorate Coeli

Obra de Francesco Primaticcio (1504-1570), pintor italià (1)

- Recordatori de Grzegorz Gerwazy Gorczycki -

En el dia de la commemoració del seu 283è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Francesco Primaticcio (Bologna, 30 d'abril de 1504 - Fontainebleau, 1570) va ser un decorador, arquitecte i pintor italià que va desenvolupar la seva activitat principalment a França. Es va formar amb Giulio Romano a Màntua abans d'estudiar i treballar amb Innocenzo da Imola, executant les decoracions del Palazzo Te abans d'assolir, el 1532, un càrrec a la cort de Francesc I de França. Al seu servei va dirigir els treballs de decoració del Castell de Fontainebleau, també va supervisar les construccions que es van realitzar en els regnats d'Enric II i de Carles IX. Pel seu treball, juntament amb el pintor manierista italià Rosso Fiorentino, va exercir una influència decisiva en l'art francès del seu temps. Tots dos pintors van moderar les distorsions més pronunciades del manierisme italià i van crear una variant estilística més elegant i d'acord amb el gust francès. Els darrers anys es va dedicar a l'arquitectura sent la Capella Valois de la Basílica de Saint-Denis la seva millor obra, si bé fou destruïda el 1719. Primaticcio va morir a Fontainebleau el 1570.

Font: En català: Francesco Primaticcio (1504-1570) - En castellano: Francesco Primaticcio (1504-1570) - In english: Francesco Primaticcio (1504-1570) - Altres: Francesco Primaticcio (1504-1570)

---

Parlem de Música...

Grzegorz Gerwazy Gorczycki (Rozbark, c.1665 - Kraków, 30 d'abril de 1734) va ser un compositor polonès. Va estudiar filosofia a la Universitat de Praga (1678-1683) i després teologia a la Universitat de Viena (1684-1689). A començaments del 1690 va viatjar a Kraków on va ser ordenat sacerdot la primavera del 1692. Poc temps després, va ser nomenat professor a la Congregatio Missionis de Chelmno a Pomerania. Un dels seus deures allà va ser el de director musical de la capella. El 1694 va tornar a Kraków on a banda de les seves labors com a sacerdot es va fer càrrec de la penitenciària de la Catedral de Wawel. Allà va compondre una de les primeres obres, Tota pulchra es, Maria (1694). El 1698 va assumir la direcció musical de la catedral, un posició que va mantenir la resta de la seva vida. Va ser allà on va dirigir la cerimònia de coronació de l'Elector August III el 17 de gener de 1734, precisament poc dies abans de la seva mort, a Kraków, l'abril de 1734.

OBRA:

Vocal religiosa:

all for 4 voices, some with organ, bc
Missa De Conceptione B.V.M. (Propers only), inc., W-G 25 (incl. Salve sancta parens, Benedictus et venerabilis, Beata es Virgo Maria, Beata viscera, Gaude Maria Virgo, Alleluja. Ave Maria), PL-Kk; ed. H. Feicht, Muzyka staropolska (Kraków, 1966)
Missa paschalis, W-G 26; ed. in WDMP, vii (1930, 3/1967)
Missa ‘Rorate coeli’ (i) (with int, ‘Rorate’; without Cr), W-G 27; ed. in WDMP, lxv (1967)
Missa ‘Rorate coeli’ (ii) (Propers only), W-G 28 (incl. Rorate coeli, Tollite portas, Alleluja. Ave Maria, Alleluja. Post partum, Ave Maria, Ave regina caelorum); ed. in WDMP, lxxvii (1986)
Alleluja. Ave Maria, W-G 1, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Alleluja. Prophetae Sancti, W-G 2, Kk (inc.);
Ave Hierarchia, W-G 3, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Ave maris stella, W-G 4, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Ave virgo speciosa, W-G 5, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Dignare me, W-G 12, Kk;
Iste confessor Domini, W-G 18, Kk;
Jesu redemptor omnium (i), W-G 15, Kk(inc.),
Pu; Jesu redemptor omnium (ii), W-G 77, Kk;
Jesu redemptor omnium (iii), W-G 78, Kk;
Judica me Deus, W-G 19, ed. in Muzyka w dawnym Krakowie (Kraków, 1964);
Laetare Jerusalem, W-G 21, Kk(inc.);
O rex gloriae Domine, W-G 29, Kk;
O sola magnarum urbium, W-G 31, ed. in Muzyka Kościelna (Kraków, n.d.);
Regina coeli laetare, W-G 33, Kk;
Sancte Deus, sancte fortis, W-G 37, Kk(inc.);
Sepulto Domino, W-G 38, ed. in Cantica selecta musicae sacrae in Polonia (Poznań, 1928);
Sub tuum praesidium, W-G 39, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Te Joseph celebrant, W-G 40, Pu;
Tota pulchra es, Maria, W-G 41, ed. in WDMP, lxxviii (1986);
Vidi aquam, CZ

Other:
Completorium, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 6; M ii
Completorium (ii), W-G 7, mentioned in Kraków inventory (see Chybiński, 1928; ? = W-G 6)
Conductus funebris, 4vv, 2 vn, 2 tpt, va, va bassa, db/trbn, org, W-G 8; M ii
Crudelis Herodes, 4vv, 2 vn, org, W-G 9; M ii
Deus tuorum militum (i), 4vv, 2 vn, org, W-G 10; M ii
Deus tuorum militum (ii), Innocentes pro Christo intontes, 4vv, 2 vn, org, W-G 11a–b; M ii
Gratuletur ecclesia, 4vv, 2 vn, org, W-G 13; M ii
Illuxit sol iustitia, 5vv, 2 vn, va bassa, bc, W-G 16; M ii
In virtute tua, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 17; M ii
Jesu corona virginum, 4vv, 2 vn, org, W-G 14; M ii
Justus ut palma florebit, 4vv, 2 vn, org, W-G 20; M ii
Laetatus sum, 4vv, 2 vn, 2 tpt, org, W-G 22; M ii
Litaniae de providentia divina, 5vv, 2 ob, 2 tpt, 2 vn, va bassa, org, W-G 23; M ii
Litaniae de SS Sacramento, ex A; lost, mentioned in Wieluń inventory (see Buba and Szweykowscy)
Os iusti meditabitur, 4vv, 2 vn, org, W-G 30; M ii
Tristes erant apostoli, 4vv, 2 vn, org, W-G 42; M ii

Instrumental:

Ouverture ex D; lost, mentioned in Wieluń inventory (see Buba and Szweykowscy)
Polonez balowy, vn (doubtful); ed. in Prosnak (1962)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734) - Altres: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: The Sixteen; Eamonn Dougan
RECICLASSICAT: GORCZYCKI, Grzegorz Gerwazy (c.1665-1734)
AMAZON: GORCZYCKI, G.G. - Missa Rorate & Motets

IMSLP: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734)

CPDL: Grzegorz Gerwazy Gorczycki (c.1665-1734)

SPOTIFY: GORCZYCKI, G.G. - Missa Rorate & Motets



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ALNAES, Eyvind (1872-1932) - Piano Concerto, Op.27 (1914)

Obra d'Harald Oskar Sohlberg (1869-1935), pintor noruec (1)

- Recordatori d'Eyvind Alnæs -

En el dia de la celebració del seu 145è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Harald Oskar Sohlberg (Kristiania [ara Oslo], 29 de setembre de 1869 - Oslo, 19 de juny de 1935) va ser un pintor i gravador noruec. Va començar a dibuixar i pintar de ben petit tot i el rebuig familiar. El 1885 es va matricular a l'Escola Reial de Dibuix de Kristiania, on va tenir com a professor a Wilhelm Krogh, i a on hi va romandre fins el 1890. A partir de l'estiu de 1889 va començar la seva carrera de pintor tot dibuixant paisatges. Entre el 1891 i el 1892 va assistir a l'Escola d'Art de Kristian Zahrtmann a Copenhaguen i a partir del 1894 va rebre classes d'Harriet Backer i Eilif Peterssen i més tard de Johan Nordhagen. Aquests primers anys va realitzar nombrosos paisatges en unes tonalitats característiques, focalitzant-se en l'ús de la llum i de cromatismes freds per tal de plasmar les seves pròpies emocions. El seu dramatisme, intensificat per l'ús intel·ligent del color, va motivar que la seva obra fos englobada dins el moviment neoromàntic. Les seves obres més conegudes van ser Nit d'hivern a Rondane (c.1913) i Casa del pescador. Els darrers anys es va dedicar principalment al gravat. Va morir a Oslo el juny de 1935.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Harald Oskar Sohlberg (1869-1935) - Altres: Harald Oskar Sohlberg (1869-1935)

---

Parlem de Música...

Eyvind Alnaes (Fredrikstad, 29 d'abril de 1872 - Oslo, 24 de desembre de 1932) va ser un organista i compositor noruec. Es va formar amb Peter Lindeman (orgue) i amb Iver Holter (harmonia, contrapunt i composició) a l'Escola de Música i Orgue de Kristiania (1888-1892). Poc després es va traslladar a Leipzig on va estudiar amb Reinecke (composició) i amb Ruthardt (piano). A partir d'aleshores va ser nomenat organista a Drammen (1895-1907) i després a Oslo (1907-1932), ciutat on també va servir a la Catedral del Salvador a partir del 1916. Com a compositor, va començar a compondre a finals de la dècada de 1890 publicant la seva primera simfonia a Berlín el 1897. A Oslo, va ser un dels membres fundadors de la Norsk Komponistforening, de la qual en va ser president entre el 1921 i el 1923. També va ser un membre actiu del Koralbokkomiteen on va ser l'encarregat d'harmonitzar diverses melodies corals de caràcter popular. Paral·lelament, va ser el director de la Håndverksangforening entre els anys 1905 i 1931 i de la Holter’s Choral Society entre el 1920 i el 1931. Va morir a Oslo el desembre de 1932.

OBRA:
(selective list)

Vocal secular:

Many choral pieces, choral folksong arrs., c100 songs

Instrumental:

Orch:
2 syms., c, 1897, D, 1923;
Symfoniske variasjoner, 1909;
Pf Conc., 1914;
8 songs with orch, 1904, 1913–20, 1916

Other:
2 suites, vn, pf;
Suite, 2 vn, pf;
Symfonisk marsj, 2 pf;
many pf pieces;
Norsk pianoskole, 1931

Edn.:
Norges melodier, ii–iv (Oslo, 1922)

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Eyvind Alnaes (1872-1932) - Altres: Eyvind Alnaes (1872-1932)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Oslo Philharmonic Orchestra; Håvard Gimse (piano); Eivind Aadland (conductor)
AMAZON: ALNAES, E. - Piano Concerto & Symphony

IMSLP: Eyvind Alnaes (1872-1932)

CPDL: Eyvind Alnaes (1872-1932)

SPOTIFY: ALNAES, E. - Piano Concerto & Symphony



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

SALIERI, Antonio (1750-1825) - Lieder

Obra de Louis Hersent (1777-1860), pintor francès (1)

---

Parlem de Pintura...

Louis Hersent (Paris, 10 de març de 1777 - Paris, 2 d'octubre de 1860) va ser un pintor francès. Es va convertir en un alumne de David abans d'obtenir el Premi de Roma el 1797. Al Saló del 1802 va exposar Metamorfosi de Narcís, i va continuar exhibint amb breus interrupcions fins el 1831. Es va casar amb Louise-Marie-Jeanne Mauduit el 1821. La seva pintura, exponent del classicisme francès, va gaudir de notable ressò i de l'admiració pública. Algunes de les seves obres van ser premiades amb medalles d'honor i va ser finalment condecorat amb la Legió d'Honor. Va substituir a Gerard van Spaendonck a l'Académie des Beaux-Arts on va tenir nombrosos alumnes tot i que també va seguir treballant al servei de Carles X. A partir del 1831, la seva activitat va decaure dedicant-se més a la docència que a la pintura pròpiament. Hersent va morir a París l'octubre de 1860.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Louis Hersent (1777-1860) - Altres: Louis Hersent (1777-1860) 

---

Parlem de Música...

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Wien, 7 de maig de 1825) va ser un compositor i professor italià. Es va formar inicialment en violí i teclat amb el seu germà Francesco Salieri, amb l'organista Giuseppe Simoni i amb el Pare Martini. Després de la mort dels seus pares, va viatjar a Venècia, on va seguir la seva formació musical. Allà va conèixer a F.L. Gassmann, un compositor d'òperes, que va supervisar el seu primer treball, Achille in Sciro (1766). Impressionat pel talent de Salieri, va decidir invitar-lo a Viena amb ell. Allà va iniciar una intensiva formació musical amb el mateix Gassmann i altres mestres com Metastasio, Gluck i el mateix emperador Josep II. I si bé les seves primeres òperes van ser còmiques, ràpidament va decidir explorar el gènere teatral més dramàtic representant, el 1771, Armida, la seva primera òpera seriosa. El seu èxit fou immediat i en bona part motivat per la seva estreta relació amb Josep II, qui el va nomenar Kammerkomponist quan Gassmann va morir el 1774. I si bé la reorganització teatral imposada pel propi emperador va perjudicar l'estrena d'òperes a Viena, Salieri va continuar escrivint òperes que immediatament enviava als teatres italians. El 1782 va rebre un encàrrec des de París per escriure una òpera, que va estrenar el 1784, sota el nom de Les Danaïdes. La seva rebuda fou triomfal fins el punt que Salieri va continuar enviant òperes a París fins la dècada del 1790. El 1784 va tornar a Viena sota l'encàrrec de dirigir el Burgtheater, on va estrenar diverses òperes còmiques. Allà també va dirigir i supervisar l'estrena d'òperes de Mozart, Paisiello i Martin y Soler. Més tard va tornar a París per estrenar més òperes si bé el 1787 va haver de tornar a Viena sol·licitat per Josep II per a preparar l'estrena de l'obra Axur re d'Ormus, sota llibret de Da Ponte.

Estrenada el 1788, per a celebrar el casament de l'arxiduc Francesc d'Àustria amb la princesa Elisabeth de Württemberg, va tenir tant èxit que es va interpretar en més de 100 ocasions entre els anys 1788 i 1805. El 1788 va rebre el càrrec de Hofkapellmeister, en substitució de Giuseppe Bonno, mort aquell any. Salieri ja va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1824. L'acceptació d'aquest treball va implicar alguns canvis, com per exemple una major dedicació en l'administració de la capella de la cort i un augment en la composició d'obres religioses. Coincidint amb la mort de Josep II el 1790, es va iniciar el seu declivi com a compositor. D'entrada, i fruit de la Revolució Francesa, no va poder enviar més òperes a París. També per la mort de Mozart, el seu rival escènic a Viena, i per la pèrdua del talent de Da Ponte, emigrat a Londres. Va seguir escrivint òperes no obstant ja no va assolir l'èxit de les seves primeres produccions motiu pel qual l'última de les seves òperes va ser Die Neger, estrenada amb escàs ressò el 1804. Com a Hofkapellmeister, es va encarregar de la selecció de nous intèrprets i cantants, de la supervisió de la construcció de nous orgues, així com de l'adquisició de nova instrumentació, i del manteniment de la Biblioteca Estatal. Els darrers anys es va centrar en la representació de música religiosa pròpia i de músics austríacs com Albrechtsberger, Joseph i Michael Haydn, Georg Reutter, Eybler, Leopold Hofmann i Mozart. Va ser president de la Tonkünstler-Societät, fundada antigament per Gassmann, per donar suport a les viudes i fills dels músics. També va dedicar molt del seu temps a l'ensenyament, tant de composició com de cant. Schubert i Beethoven, entre molts altres, van ser alumnes de la seva escola. Salieri va morir a Viena el maig de 1825.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WB Vienna, Burgtheater
WK Vienna, Kärntnertortheater
La vestale, Vienna, 1768, unperf.
Le donne letterate (commedia per musica, 3, G.G. Boccherini), WB or WK, carn. 1770, A-Wn
L'amore innocente (pastorale, 2, Boccherini), WB or WK, 1770, Wn*, D-Dlb
Don Chisciotte alle nozze di Gamace (divertimento teatrale, 2, Boccherini, after M. de Cervantes), WK, carn. 1771, A-Wn
La moda, ossia I scompigli domestici (2, P. Cipretti), Vienna, 1771, Wn* (only pt of Act 2), D-Bsb
Armida (dramma per musica, 3, M. Coltellini, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), WB or WK, 2 June 1771, A-Wn*, Wst, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, Wa, F-Pn (Leipzig, 1783)
La fiera di Venezia (commedia per musica, 3, Boccherini), WB or WK, 29 Jan 1772, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, Mbs, MÜs, Rp, F-Pn, Po, H-Bn, I-Bc, Fc, MOe, Tf, US-Bp
Il barone di Rocca antica (int, 2, G. Petrosellini), WB or WK, 12 May 1772, A-Wn*, I-Fc
La secchia rapita (dramma eroicomico, 3, Boccherini, after A. Tassoni), WK, 21 Oct 1772, A-Wn*, D-Dlb, Mbs, Wa, GB-Lbl, H-Bn, I-Bc, Fc, Gl, MOe, Nc
La locandiera (dg, 3, D. Poggi, after C. Goldoni), WK, 8 June 1773, A-Wn*, D-Rtt, F-Pn
La calamita de’ cuori (dg, 3, Goldoni), WK, 11 Oct 1774, A-Wn*, D-Bsb, US-Wc
La finta scema (commedia per musica, 2, G. De Gamerra), WB, 9 Sept 1775, A-Wn*, Ssp
Daliso e Delmita (azione pastorale, 3, De Gamerra), WB, 29 July 1776, Wn*
L'Europa riconosciuta (dramma per musica, 2, M. Verazi), Milan, Scala, 3 Aug 1778, Wn* (inc.), D-Bsb, F-Pn, I-Mc, P-La
La scuola de’ gelosi (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S. Moisè, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, Rp, Rtt, F-Pn, H-Bn, I-Fc, MOe
La partenza inaspettate (int, 2, Petrosellini), Rome, Valle, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, F-Pn
Il talismano [Act 1] (dg, 3, Goldoni), Milan, Cannobiana, 21 Aug 1779 [Acts 2 and 3 by G. Rust]; rev. (L. da Ponte), WB, 10 Sept 1788; A-Wn*, Wgm, B-Bc, D-Dlb, F, Mbs, Rp, Wa, F-Pn, I-Fc, MOe, US-Wc
La dama pastorella (int, 1, Petrosellini), Rome, Valle, 1780, A-Wn*
Der Rauchfangkehrer, oder Die unentbehrlichen Verräther ihrer Herrschaften aus Eigennutz (musikalisches Lustspiel, 3, J.L. Auenbrugger), WB, 30 April 1781, A-Wn* (R1986: GOB, xiv), D-DS
Semiramide (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Munich, Residenz, carn. 1782, A-Wn*, D-Mbs
Les Danaïdes (tragédie lyrique, 5, Du Roullet and Tschudi, after R. de' Calzabigi), Paris, Opéra, 26 April 1784, A-Wn*, F-Po (Paris, 1784)
Il ricco d'un giorno (dg, 3, Da Ponte), WB, 6 Dec 1784, A-Wn*, I-MOe
La grotta di Trofonio (opera comica, 2, G.B. Casti), WB, 12 Oct 1785, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, CZ-Bm, H-Bn, I-Fc, MOe (Vienna, c1786)
Prima la musica e poi le parole (divertimento teatrale, 1, Casti), Vienna, Schönbrunn Orangerie, 7 Feb 1786, A-Wn*, I-PEsc
Les Horaces (tragédie lyrique, 3, N.F. Guillard, after P. Corneille), Versailles, 2 Dec 1786, A-Wn*, CZ-Bm, F-Po, US-Wc
Tarare (opéra, prol., 5, P.-A. Beaumarchais), Paris, Opéra, 8 June 1787, A-Wn* (inc.), F-Lm, Po, US-NYp, Wc; ed. R. Angermüller (Munich, 1987)
Axur re d'Ormus (dramma tragicomico, 5, Da Ponte, after Beaumarchais: Tarare), WB, 8 Jan 1788, A-Wn*, Wst, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, DT, F, Hs, HR, LEm, Mbs, MÜs, Wa, E-Mc, Mn, F-Pn, GB-Lbl, H-Bn, I-Fc, Mc, Nc, PAc, Rsc, US-Wc
Cublai gran kan de' Tartari, 1788 (dramma eroicomico, 2, Casti), unperf., A-Wn*
Il pastor fido (dramma tragicomico, 4, Da Ponte, after B. Guarini), WB, 11 Feb 1789, Wn*, CH-Bu, D-Dlb
La cifra (dg, 2, Da Ponte, after Petrosellini: La dama pastorella), WB, 11 Dec 1789, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, F, Mbs, F-Pn, I-Fc
Catalina, 1792 (2, Casti), unperf., A-Wn*
Il mondo alla rovescia (dg, 2, Mazzolà, after L'isola capricciosa), WB, 13 Jan 1795, Wn*, D-Bsb
Eraclito e Democrito (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 13 Aug 1795, A-Wn*, D-DS, I-Fc
Palmira regina di Persia (dramma eroicomico, 2, De Gamerra, after Voltaire: La princesse de Babylone), WK, 14 Oct 1795, A-Wn*, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Hs, Mbs, GB-Lbl, I-BGc, Fc, PAc, Tf, US-Wc
Il moro (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 7 Aug 1796, A-Wn*, I-Fc
Falstaff, ossia Le tre burle (dg, 2, C.P. Defranceschi, after W. Shakespeare: The Merry Wives of Windsor), WK, 3 Jan 1799, A-Wn*, D-Bsb, F, I-Fc
Cesare in Farmacusa (dramma eroicomico, 2, Defranceschi), WK, 2 June 1800, A-Wn*, B-Bc, Br, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Rtt, I-Fc, PAc
L'Angiolina, ossia Il matrimonio per sussurro (ob, 2, Defranceschi, after B. Jonson: Epicoene), WK, 22 Oct 1800, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, F, F-Pn, I-Fc, PAc, US-Wc
Annibale in Capua (dramma per musica, 3, A.S. Sografi), Trieste, Nuovo, April 1801, A-Wn, I-Fc
La bella selvaggia, 1802 (ob, 2, G. Bertati), unperf., A-Wn*
Die Neger (Spl, 2, F. Treitschke), Vienna, Wien, 10 Nov 1804, Wn*, F-Pn

Frags.:
Così fan tutte (Da Ponte, 2 nos., 1 containing vocal pts only), A-Wn*;
I tre filosofi (2, De Gamerra), 1797, Wn*;
Die Generalprobe, lost;
Das Posthaus, lost

Arias and ensembles:
over 30 arias, most 1770–8, mostly Wn*;
2 finales, Wgm*, D-MÜs

Incid:
ov., 9 choruses, 4 inst pieces for Kotzebue: Die Hussiten vor Naumberg, WK, 2 March 1803, A-Wn*

Cants.:
Il trionfo della Gloria e della Virtù, Vienna, 1774, A-Wgm;
La sconfitta di Borea, Vienna, 1775, Wn;
La riconoscenza, Vienna, 1796, lost;
Der Tyroler Landsturm (J.F. Ratschky), Vienna, 23 May 1799, Wn* (Vienna, 1799);
La riconoscenza de’ Tirolesi, Vienna, 1800, Wgm;
L'oracolo, Vienna, 1803, lost;
Habsburg, Vienna, 1805, Wgm;
Die vier Tageszeiten, Vienna, Sept 1819, Wgm*;
Du, dieses Bundes Fels, Wgm*;
Lasset uns nahen alle, CZ-Bm*;
Wie eine purpur Blume, F-Pc

Choruses (3–4vv, pf/insts):
Bei Gelegenheit des Friedens, 1800, CZ-Bm;
Der Vorsicht Gunst beschütze beglücktes Österreich, Vienna, 11 Nov 1813, A-Wn* (Vienna, 1814);
Schwer lag auf unserm Vaterlande, 1813, Wgm;
An den erwünschten Frieden, 1814, CZ-Bm;
An die Religion, 1814, A-Wgm* (n.d.);
Do re mi fa, Vienna, 19 April 1818, Wgm*;
Beyde reichen dir die Hand, frag., Wgm;
Del redentor lo scempio, S-Skma*;
Dio serva Francesco, I-Vs;
Es schallen die Töne, A-Wgm;
Friede reich am Hail, CZ-Bm*;
Die Fuge gut zu singen, A-KR;
Geführt von liebevollen Händen, Wgm;
Hinab in [den] Schoss der Amphitrite, Wgm*;
Il piacer la gioja, Wgm;
Ogni bosco, ogni pendice, Wgm;
Schweb herab o holder Seraph Friede, Wgm

Other works:
over 180 canons, most for 3vv, mostly 1800–19, incl. 25 in Scherzi armonici vocali (Vienna, 1795), 15 in Continuazione de' Scherzi armonici (Vienna, n.d.), others mostly A-Wgm*;
c20 qts, most unacc., mostly Wgm*;
over 70 trios, 3vv, most unacc., incl. 5 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
over 50 duets, 2vv, most unacc., incl. 9 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
c45 songs, 1v, pf (texts in It., Fr. and Ger.), incl. 14 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
La passione di Gesù Cristo (Metastasio), 1776, A-Wgm, Wn, US-Wc;
Le jugement dernier, Paris, 1787, F-Pc, A-Wn*;
Davidde, 1791, frag., Wgm*;
Gesù al limbo, 1803, CZ-Bm;
Saulle, frag., lost

Masses:
Missa stylo a cappella, 12 Aug 1767, A-Whk*, ed. O. Biba (Altötting, 1987), ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1993);
D, 1788, A-Wn*, Wn, Ee, H, KR, CZ-Bm, ed. in RRMCE, xxxix (1994);
C, 1799, A-Wn*, Wn, Ee;
Requiem, c, Aug 1804, CZ-Bm*, Bm, A-Wn, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1978);
d, July 1805, Wn*, CZ-Bm, ed. in RRMCE (forthcoming);
B , 11 May 1809, A-Wn*, ed. in DTÖ, cxlvi (1988);
Ky, C, 22 Sept 1812, Wn*;
Requiem, C, inc., Wn*;
d, frag., Wgm*

Grads (A-Whk* unless otherwise stated):
Vox tua mi Jesu, Aug 1774;
Liberasti nos Domine, 1799, Whk*, Ee, CZ-Bm;
Venite gentes, 1799, A-Whk*, Whk, Ee;
Veni Sancte Spiritus, 25 Jan 1800;
Veni Sancte Spiritus, Dec 1805, Whk*, KN, ed. L. Dité (Milan, 1959);
Confirma hoc Deus, July 1809, Whk*, ed. Dité (Milan, 1959);
Magna opera Domini, 28 May 1810;
A solis ortu, July 1810, Whk*, CZ-Bm;
Tres sunt qui testimonium dant, before 13 June 1813;
Spiritus meus attenuabitur, 20 July 1820, A-Whk*, Wn*;
Ad te levavi animam meam, Whk*, Ee;
Benedicam Dominum, Whk*, Ee;
Improperium;
Justorum animae, Whk*, Wn, CZ-Bm, ed. C. Rouland (Vienna, 1930)

Offs (A-Whk* unless otherwise stated):
Benedixisti Domine, ?1767, Whk*, Wn*, Wn, S-Skma*, D-MÜp*;
Salve regina, 1768, A-Wn*;
Populi timete, 1778, Whk*, Whk, Wn, Ee, KN, L, M;
Cantate Domino, 1799, Whk*, Ee;
Miserere nostri, g, Dec 1805, Whk*, Ee;
Salvum fac populum, 1805, lost;
Excelsus super omnes, Jan 1806;
Tui sunt coeli, E , Jan 1806;
Si ambulavero, May 1809, Whk*, CZ-Bm*;
Audite vocem magnam dicentem, June 1809, Whk*, Wn, KN, KR, CZ-Bm*, Bm, D-Dlb;
Magna et mirabilia, June 1809;
Gloria et honor, July 1809;
O altitudo divitiarum, July 1809;
Laudate Dominum, Oct 1809;
Lauda Sion Salvatorum, July 1810, A-Whk*, CZ-Bm;
Assumpta est Maria, Dec 1811, A-Whk*, KN;
Magna opera Domini, 12 Sept 1812;
Domine Dominus noster, 1812;
Salve regina, D, 3 Nov 1815;
Beatus vir qui non abiit, Whk*, Whk;
Bonum est (with all), Wn;
Desiderium animae, KR;
Dum corde pio, KR;
Jubilate Deo, Whk*, Ee;
Justus ut palma, KR;
Miserere nostri, E , Whk;
O quam bonus;
Salve regina, Ger. text;
Salve regina, B , Wgm, Whk, Wn, KN;
Sub tuum praesidium; Tui sunt coeli, C

Introits (most c1817, all A-Whk*, Wn):
Tu cognovisti, 3 July 1817;
Avertisti captivitatem Jacob;
Beata gens;
Beati immaculati;
Concupiscit et deficit;
Dico ego;
Domine exaudi vocem meam;
Et justitiam tuam;
Et psallere;
In civitate Dei;
Inductus est Dominus;
In mandatis ejus;
Jubilate Deo in voce;
Jubilate Deo Jacob;
Laetentur insulae;
Ne quando taceas;
Neque zelaveris;
Quam admirabile est

Psalms (all A-Whk*):
De profundis, g, Dec 1805;
Lauda Jerusalem, Nov 1815;
Beatus vir, 1815;
Confitebor tibi Domine, 1815;
De profundis, f, 1815;
Dixit Dominus, 1815;
Laudate pueri Dominum, 1815

Other works:
Tantum ergo, F, 1768, A-Wn*;
Alleluja, D, 1774, F-Pc*;
Alleluja, D, 15 Oct 1780, A-Wn*;
TeD, D, 1790, Wn*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Litania per il Sabbato Santo, ?1795, Whk*, Wn;
TeD, D, 1799, Wn*;
Mag, C, 1815, Whk*, Whk, Wgm, Wn, Ee, CH-E;
Mag, F, 1815, A-Whk*, Whk, Wn, KN, KR;
In te Domine speravi, fuga a 3, 12 Sept 1817, Wgm*, Wn*;
TeD, C, July 1819, Wn*;
Coelestis urbs Jerusalem, hymn, Whk;
Cor meum conturbatum, motet, KN;
Domine ecce enim veritatem, Wn*, Wn;
Litaniae Laurentaneae, Whk*, Wn;
Dona nobis pacem, Whk*;
Quae est illa, motet, KN;
Tantum ergo, C, Whk, Wn;
Tu es spes mea, motet, H

Instrumental:

Concs. (only solo insts listed):
D, vn, ob, vc, 1770, A-Wn*, ed. J.Wojciechowski (Hamburg, 1963);
B , kbd, 1773, Wn, ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
C, kbd, 1773, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981);
C, org, 1773, Wn*, ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1981);
C, fl, ob, 1774, Wn*, ed. Wojciechowski (Frankfurt, 1962), ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Concertino, G, fl, str, 1777, Wn*, ed. R.J. Koch (Padua, 1977), ed. Ballola (Milan, 1983)

Other orch:
Sym. ‘Il giorno onomastico’, D, Aug 1775, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
26 variations on ‘La Folia di Spagna’, Dec 1815, Wn*, ed. P. Spada (Rome, 1978);
composite syms., arr. from op. ovs., incl. 2 syms., D, D, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
op ovs.

Chbr:
pf sonata, C, Wn* (Vienna, ?1783);
6 petites pièces, gui (Vienna, 1801);
Scherzi istrumentali a 4, Wn, ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Fuge, str qt, Wn*;
4 Stücke, org, Wgm*, transcr. O. Biba (Vienna, 1994);
fugues, Wgm*

Wind:
Armonia per un tempio della notte, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, Wn, ed. W. Rainer (Vienna, 1989), ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
Cassazione, C, 2 ob, 2 eng hn, 2 hn, 2 bn, Wgm;
Marsch für die Landwehre (1809), Wgm;
3 minuets, B , G, D, 2 ob, 2 hn, str, Wn*;
Parade Marsch für Harmoniemusik, Wn*;
11 marches, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, dbn, 1–8 tpt, 3 trbn, 2–6 timp, perc, str, Wn*, 8 ed. L. Kappel (Vienna, 1994);
Serenade, B , 2 cl, 2 hn, 2 bn, vle, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981), rev. and arr. as Serenade, C, 2 fl/cl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Wn*, D-Rtt (inc.), ed. Ballola (Milan, 1985);
Picciola serenata, B , 2 ob, 2 hn, bn, 1778, A-Wn*, ed. R. Angermüller (Vienna, 1977), ed. P. Spada (Milan, 1982), as Quintetto, F-Pc*;
4 suites (Ballettmusik) of 41 movts, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, 2 tr, timp, str, A-Wn*

Literatura:

Libro di partimenti di varia specie per profitto della gioventù, lost
Scuola di canto, in versi, e i versi in musica, 4vv, bc, Wgm*

Font: En català: Antonio Salieri (1750-1825) - En castellano: Antonio Salieri (1750-1825) - In english: Antonio Salieri (1750-1825) - Altres: Antonio Salieri (1750-1825) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Ilse Eerens (soprano); Annelie Sophie Müller (mezzo-soprano); Ulrich Eisenloh (pianoforte)
RECICLASSICAT: SALIERI, Antonio (1750-1825)
AMAZON: SALIERI, A. - Lieder

IMSLP: Antonio Salieri (1750-1825)

CPDL: Antonio Salieri (1750-1825)

SPOTIFY: SALIERI, A. - Lieder



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

ROMBERG, Andreas Jakob (1767-1821) - Das Lied von der Glocke (c.1809)

Obra de Thomas Stothard (1755-1834), pintor anglès (1)

- Recordatori d'Andreas Jakob Romberg -

En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Thomas Stothard (London, 17 d'agost de 1755 - London, 27 d'abril de 1834) va ser un pintor i gravador anglès. De salut delicada de petit, als 5 anys va anar a viure amb un familiar a Yorkshire. Va passar per diverses escoles on va mostrar un prematur talent pel dibuix. Conscient del seu art, va iniciar una carrera com a pintor i especialment com a gravador ja que els seus dibuixos s'adaptaven molt bé a la tècnica del gravat. A partir del 1778 va començar a estudiar a la Reial Acadèmia d'Arts de Londres de la que posteriorment en va ser soci i professor a partir del 1794. Va realitzar nombroses il·lustracions de llibres i poemes entre moltes altres peces que va decorar amb els seus dibuixos. Es creu que va realitzar més de 5000 obres de les quals unes 3000 se'n van fer gravats. Va pintar a l'oli en petit format i en un estil proper al de Rubens. Va ser bon amic del poeta William Blake. Va morir a Londres l'abril de 1834.

Font: En català: No disponible - En castellano: Thomas Stothard (1755-1834) - In english: Thomas Stothard (1755-1834) - Altres: Thomas Stothard (1755-1834) 

---

Parlem de Música...

Andreas Jakob Romberg (Vechta, 27 d'abril de 1767 - Gotha, 10 de novembre de 1821) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Gerhard Heinrich Romberg, va aprendre violí amb el seu pare abans de debutar en públic, i en companyia del seu cosí Bernhard Heinrich Romberg, quan tenia 7 anys. A partir d'aleshores ambdós es van unir a un tour concertant familiar per Europa, debutant al Concert Spirituel de París el 1784. El 1790 Andreas i Bernhard es van unir a l'orquestra de Bonn. Allà van conèixer a Beethoven, en aquell temps membre de la mateixa orquestra. El 1793 i degut a la invasió francesa van fugir a Hamburg, ciutat on van treballar a l'orquestra de l'òpera de l'Ackermannsches Komödienhaus. La seva reputació com a intèrprets es va consolidar alhora que van començar a interpretar les seves pròpies composicions. El 1795 van iniciar una gira per Itàlia abans de viatjar a Viena el 1796, ciutat on van establir relacions amb Joseph Haydn i on van organitzar un concert amb Beethoven. Poc després van tornar a Hamburg on hi van romandre fins el 1800. Aquell mateix any van viatjar a París. Va ser a partir d'aquells anys que Andreas i Bernhard van separar els seus camins. Andreas es va instal·lar a Hamburg on es va centrar en la composició. El 1809 va rebre un doctorat de la Universitat de Kiel. Les dificultats econòmiques que va viure a Hamburg, arrel de l'ocupació francesa, van motivar-lo a buscar feina a la veïna Gotha, on va accedir a un càrrec de Hofkapellmeister el 1815, com a successor de Ludwig Spohr. Malauradament, la seva salut va decaure ràpidament morint el novembre de 1821 a la ciutat de Gotha.

Georg Matthäus Seutter (1678-1757) - Die Hochfürstliche Residentz Frieden Stein und Haupt Stadt Gotha (c.1730) (2)

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Das blaue Ungeheuer (3, A.W. Schwick, after C. Gozzi), 1790–93, unperf.
Die Macht der Musik (3), 1791, unperf.
Die Nebelkappen (3), 1793, inc.
Der Rabe (Spl, 4, Schwick, after Gozzi), Hamburg, Gänsemarkt, 7 April 1794
Dom Mendoze, ou Le tuteur portugais (oc, 1), Paris, 15 Feb 1802, collab. B.H. Romberg
Point de bruit (oc), Paris, 1810
Die Ruinen von Paluzzi (romantic op, 3, J.F. Schink), Hamburg, 27 Dec 1811
Die Grossmut des Scipio (heroic op, E. Schlegel), Gotha, 1816

Other:
numerous choral settings of texts by Klopstock, F. von Schiller and L. Kosegarten, incl. Das Lied von der Glocke (Schiller), op.25;
18 partsongs on texts by J.W.L. Gleim, C. Westphalen and G.E. Lessing;
many lieder to texts by Klopstock, J.G. Herder, J.W. von Goethe, L. Kosegarten, others

Vocal religiosa:

Der Messias (F. Klopstock);
Mass, B ;
TeD, op.61;
Der Erbarmer, op.64 (Klopstock);
Pater noster, op.24;
several psalm settings

Instrumental:

Orch:
9 syms., 4 pubd;
20 vn concs., 4 pubd;
5 double concs., 2 for vn, vc, 2 for 2 vn (1 pubd), 1 for cl, vn;
various other works, vn, orch, 4 pubd

Str qt:
25 str qts, 4 fantasias, 3 rondos ‘alla polacca’, 3 variation sets, capriccio

Other chbr:
Octet, str;
Cl Qnt;
6 fl qnts;
3 str qnts;
Pf Qt;
3 vn sonatas;
8 duos, vn, vc, collab. B.H. Romberg;
9 duos, 2 vn;
3 sonatas, vn solo

Font: En català: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) - En castellano: No disponible - In english: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) - Altres: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Chorus Musicus Koln; Das Neue Orchester; Christoph Spering (conductor)
RECICLASSICAT: ROMBERG, Andreas Jakob (1767-1821)
AMAZON: ROMBERG A - Das Lied von der Glocke, opus 25

IMSLP: Andreas Jakob Romberg (1767-1821)

CPDL: Andreas Jakob Romberg (1767-1821)

SPOTIFY: ROMBERG A - Das Lied von der Glocke, opus 25



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

FORMÉ, Nicolas (1567-1638) - Missa duobus choris (1638)

Obra d'Isaac Oliver (c.1565-1617), pintor francès (1)

- Recordatori de Nicolas Formé -

En el dia de la celebració del seu 450è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Isaac Oliver (Rouen, c.1565 - London, bur. 2 d'octubre de 1617) va ser un pintor francès. Ben aviat es va traslladar a Londres fugint de la guerra religiosa que assolava en aquell temps França. Allà va estudiar pintura en miniatura amb Nicholas Hilliard un pintor d'influència italiana i flamenca. Des d'Anglaterra va viatjar sovint als Països Baixos i també a Itàlia treballant a Venècia a l'entorn del 1596 com a pintor de retrats. El febrer de 1602 es va casar amb Sara Gheeraerts i a partir del 1604 el seu èxit com a miniaturista el va fer molt conegut assolint el càrrec de pintor oficial en miniatura de la reina Anna de Dinamarca. Com a pintor va ser autor, a banda de miniatures diverses, de retrats i escenes històriques. Isaac Oliver va morir a Londres l'octubre de 1617.

Font: En català: Isaac Oliver (c.1565-1617) - En castellano: No disponible - In english: Isaac Oliver (c.1565-1617) - Altres: Isaac Oliver (c.1565-1617)

---

Parlem de Música...

Nicolas Formé (Paris, 26 d'abril de 1567 - Paris, 27 de maig de 1638) va ser un cantant i compositor francès. Es creu va rebre formació en l'escola del cor de Notre Dame de París. A partir del 1587 va ser admès a la Ste Chapelle du Palais com a clergue, lloc on també va ser chantre ordinaire. A partir del 1592 el seu nom va aparèixer com a cantant haute-contre de la Capella Reial amb un salari de 150 lliures. Allà va treballar al servei, entre altres, d'Eustache Du Caurroy, compositor a qui també va succeir en el càrrec de sous-maître i de compositor de la Capella Reial el 1609. Allà hi va romandre la resta de la seva vida. Com a compositor va ser autor principalment d'obra religiosa molta de la qual es va perdre posteriorment. Va morir a París el maig de 1638.

OBRA:

Aeternae Henrici magni … missam hanc duobus choris, 4/5vv (Paris, 1638);
San and Ag, ed. A. Gastoué (Paris, n.d.); also contains 2 motets: Domine salvum fac Regem; Ecce tu pulchra es, amica mea, ed. D. Launay, Anthologie du motet latin polyphonique en France au début au XVIIe siècle (Paris, 1963)
Messe en contrepoint simple, par b mol, 4vv (Paris, before 1707), lost
8 Magnificats

Font: En català: Nicolas Formé (1567-1638) - En castellano: No disponible - In english: Nicolas Formé (1567-1638) - Altres: Nicolas Formé (1567-1638)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Pages & Les Chantres; Olivier Schneebeli
AMAZON: FORMÉ, N. - Le vœu de Louis XIII

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: FORMÉ, N. - Le vœu de Louis XIII



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

LABOR, Josef (1842-1924) - Klavierquintett, Op.11 (1900)

Obra d'Edmund Charles Tarbell (1862-1938), pintor nord-americà (1)

- Recordatori de Josef Labor -

En el dia de la commemoració del seu 93è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Edmund Charles Tarbell (Groton, 26 d'abril de 1862 - New Castle, 1 d'agost de 1938) va ser un pintor nordamericà. Es va formar inicialment en dibuix a la Massachusetts Normal School. A partir dels 15 anys va entrar a la Forbes Lithographic Company on hi va romandre tres anys. Poc després, va entrar a la Boston Museum School on va coincidir amb Frank W. Benson i Robert Reid i on va estudiar amb Otto Grundmann i Frederick Crowninshield. El 1884 es va traslladar a París on va estudiar a l'Academie Julian amb els pintors Gustave Boulanger, Jules-Joseph Lefebvre, Adolphe William Bouguereau i William Turner Dannat. A França es va familiaritzar amb els impressionistes, estil que finalment va adaptar en la seva obra. El 1886 va tornar als Estats Units on va obrir un estudi-taller a Boston si bé va decidir establir-se a Nova York. Allà va coincidir amb William Merritt Chase, en aquell temps el president de la Society of American Artists de la qual Tarbell en va entrar com a membre. El 1888 es va casar amb Emeline Arnold Souther (1865-1947) i poc després va assolir el càrrec de professor de la Boston Museum School, on hi va romandre fins el 1913 any que va decidir fundar la Guild of Boston Artists. El 1918 va ser triat membre de la Corcoran School of Art establint-se a Washington, D.C. El 1926 va decidir jubilar-se definitivament establint-se a New Castle, on va morir l'agost de 1938.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Edmund Charles Tarbell (1862-1938) - Altres: Edmund Charles Tarbell (1862-1938)

---

Parlem de Música...

Josef Labor (Hořovice, 29 de juny de 1842 - Wien, 26 d'abril de 1924) va ser un pianista, organista i compositor bohemi. Es va formar amb Bruckner i Sechter al Conservatori de Viena. Tot i la seva ceguesa de naixement, va poder assolir diversos càrrecs musicals de responsabilitat com el de músic de cambra del rei Georg V d'Hanover i el de professor de piano. El 1865 es va traslladar a Londres, on va participar en diversos recitals, i després a París i Rússia on va seguir desenvolupant activitats musicals diverses. El 1868 es va establir definitivament a Viena on es va dedicar a la docència i a la composició. Entre els seus alumnes van destacar Julius Bittner, Frank La Forge, Paul Wittgenstein i Arnold Schoenberg. Com a compositor va escriure obra religiosa, incloent un Pare Nostre per a cor i orquestra (1912), i música instrumental de la qual va destacar el seu Konzertstück per a piano i orquestra, una sonata de violí (c.1890), un quartet de piano (1894) i diverses obres d'orgue i piano. Josef Labor va morir a Viena l'abril de 1924.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josef Labor (1842-1924) - Altres: Josef Labor (1842-1924)

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: The Orion Ensemble
AMAZON: LABOR & RABL - Chamber Music

IMSLP: Josef Labor (1842-1924)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: LABOR & RABL - Chamber Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!