Dia de pluja a París, obra de Gustave Caillebotte (1848-1894), pintor francès.
Alexis De Castillon (1838-1873) compositor i pianista francès nascut a Chartres. Si ahir posava el corresponent accent en la presentació d'un italoespanyol del Nou Món, avui seguiré posant l'accent a la paraula atenció perquè aquest francès, de cognom aristocràtic, és un inesperat, per gratificant, descobriment. I aquest ve donat en aquest dia de desembre perquè avui mateix és el 174è aniversari del seu naixement. I si bé coneixia un preciós concert de piano, poca cosa més en sabia d'aquest inesperat protagonista francès d'avui. Fill d'una família de nobles francesos que intentarien, en va, orientar-lo vocacionalment a la carrera militar, ell va decidir que la millor arma de la seva vida fos el piano amb el qual, a contracor familiar, faria vida i professió principalment a París. Malauradament per ell i per al món cultural en general, no va tenir una existència fàcil, ans el contrari, va patir les conseqüències nefastes d'una salut molt fràgil i amb prou feines va viure 35 anys. Abans del seu adéu definitiu, va tenir temps d'estudiar amb dos grans noms de l'època en el Conservatori de París, Victor Massé i Cesar Franck. I tot i el poc temps de vida, va deixar un llegat artístic prou dens i consistent com per a considerar-lo, sense remordiments de causa, un dels grans romàntics francesos de l'època clarament influenciat per l'alemany Robert Schumann.
La inèrcia schumaniana ens porta a parlar del seu Quintet de piano en Mi bemoll major Opus 1. Per tant, la seva primera producció catalogada i ordenada segons els criteris habituals. De 1863, és una obra sorprenent pel seu detallat i ben elaborat discurs temàtic en què es mou horitzontalment i verticalment al llarg dels seus quatre moviments. La inspiració ve donada pel conegut Quintet de piano en Mi bemoll major Opus 44 de Schumann. El primer moviment, allegro moderato, és tan convincent que possiblement en la seva primera audició ja ens deixarà desorientats per la intrínseca lluminositat melòdica amb què se'ns presenta. La seva magnitud i la seva durada obliguen a què el segon moviment, scherzo, sigui sensiblement més breu que el primer moviment el qual, si l'escoltem detalladament, ens deixarà absolutament hipnotitzats. El tercer i quart moviment estan pensats de forma consecutiva i, per tant, l'adagio, farà d'enllaç per a un final allegro molto tan solemne com sintètic. Un treball exquisit que De Castillon va compondre amb 25 anys i amb un mestre com Franck supervisant el seu enginy i la seva creació. Meravellat, com a mi se m'han quedat el sentits, es devia quedar el seu mestre ja que possiblement sigui una de les millors obres de cambra de la França romàntica. Sigui com sigui, un actor inesperat, en aquest dijous 13 de desembre de 2012, 174 anys més tard del seu naixement. Per mi, una de les tantes sorpreses musicals que quasi cada dia de la meva vida se m'apareixen inesperadament. Je ne parle pas français, però si que puc dir que la música francesa és, irresistiblement, encantadora!
A la interpretació el Satie Quartet amb el pianista Laurent Martin.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
BIOGRAFIA: Alexis de Castillon (13 December 1838 in Chartres – 5 March 1873, in Paris)
AMAZON: Alexis De Castillon: Quintette Et Quatuor Avec Piano Opus 1 & 7
AMAZON: Alexis De Castillon: Quintette Et Quatuor Avec Piano Opus 1 & 7
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstàs construint una obra enciclopèdica. Dia rere dia, un altre y un altre, sempre un resum molt clar i complert i una mostra de la musica de tants coneguts i més desconeguts. Enhorabona un altre vegada.
ResponEliminaUna obra enciclopèdica de la qual jo mateix aprenc i aprenc sense parar.
EliminaPer cert, del teu concurs, no tinc ni idea de qui és el Laudate tant curiós... em tens en vil, de moment, esperaré més pistes. Buscant em sortia un actor francès de nom Florent Schmitt (1870-1958) que precisament va escriure un Laudate Pueri Dominum que va publicar l'any 1953 del qual, no obstant, no he trobat cap interpretació. Tanmateix, la teva segona pista fa que els meus pobres arguments trontollin. Seguiré ensumant..
Gràcies a tu com sempre!!
Salut!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDear Francisco,
EliminaThe only audio version I have is in MP3. So sorry.
Greetings.
Dear Paul! Will you please repost this! Best Wishes!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThank you very much!
ResponEliminaCan you put this cd again, please? Thank you!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina