divendres, 7 de setembre del 2012

HAYDN, Johann Michael (1737-1806) - Vesperae (1793)

Michael Haydn - Cementeri de Sant Peter
Tomba de Michael Haydn al cementiri de Sant Peter a Salzburg, fotografia feta per servidor, agost 2012





Avui és un dia de celebració per diversos motius. Primerament i en un dia de setembre, curiosament com el d'avui de fa un any, naixia aquest espai de nom "ReciClassíCat" amb la vaga idea d'aproximar i difondre la música i el seu univers al més gran nombre de conciutadans possible ja que, com bé hem pogut comprovar, en aquest espai s'ha promocionat de forma quantitativa un ingent volum de música i de forma qualitativa amb una autèntica catarsis de música més o menys brillant. I tot amb la voluntat de fer-ho amb la nostra llengua, el català. I en un país, el nostre, que tot i tenir representants il·lustres en el món musical, en el mon interpretatiu i en el món compositiu, peca de massa benevolència en la seva difusió tot i tenir plataformes radiofòniques de primer nivell que promouen activament i molt professionalment tot allò que s'aglutina sota l'etiqueta "música clàssica".

El segon motiu de celebració és, pròpiament, el de poder-ho celebrar. La nomenclatura i la rigidesa ideològica de la jurisprudència sovint s'enfronta amb variables que la confonen com, per exemple, les emocions. La música, com a ciència artística, és una de les més grans creacions humanes que traspassen fronteres reals o imaginàries i que ens provoquen una sensació única en cadascú de nosaltres. Compartir lliurement la música i el seu art mai podrà ser considerat delicte tot i que algunes (des)ànimes així ho promoguin, per tant, celebrem el poder-ho celebrar. Perquè la música és vida o diem-ho millor, la vida és música!

El tercer motiu de celebració serà fer-ho de la mà del meu estimadíssim senyor Michael Haydn. Si fa un any inaugurava aquest espai amb un preciós i espectacular ofertori del genial Mozart, ara celebraré aquesta efemèride amb el que per mi serà sempre un dels més grans. I curiosament començava amb un Mozart de Salzburg i tancarem l'any amb un Michael Haydn també de Salzburg. Casualitat o premeditació... probablement ni jo mateix hagués imaginat que aquest espai es consolidaria més enllà d'una certa il·lusió inicial, per tant, em sembla un pretext ideal el poder tancar l'any amb el petit i admirat Haydn.

I si fa un any començava parlant de Mozart en relació a la seva música religiosa avui també serà així. Aquesta ha estat, és i serà, amb obligada mesura, la protagonista indiscutible d'aquest espai. Probablement, sota el meu qüestionable punt de vista, és la millor aportació feta, indirectament, per l'església catòlica o luterana. La música religiosa, sagrada, sacra, litúrgica o sacramental provoca tal addicció corpòria i emocional que es fa difícil prescindir-ne. Tants són els compositors que ens han regalat autèntiques meravelles en aquest gènere que necessitaria anys i vides complementàries per fer-ne justícia.

El quart motiu de celebració és la quantitat de bones paraules i sobretot emocions que aquest espai ha provocat en persones del meu entorn, amistats, familiars, coneguts i desconeguts. A tots ells donar les gràcies pel seguiment, pels comentaris, per les seves aportacions, per les seves percepcions i pel seu agraïment. L'agraïment és recíproc cap a tothom que, poc o molt, gaudeix de la música i la difon. Perquè la divulgació lliure, gratuïta i fàcil de la música per fer-la arribar a tothom és un dret. Compartir, en un món on el llenguatge econòmic i materialista tot ho corromp, és un deure però sobretot un enorme plaer. A tots els lectors, a qui convido novament a comentar allò que la música els provoca i els fa sentir, moltes gràcies!

I el cinquè motiu de celebració és pensar que, després de tot un any de música, de cognoms coneguts i desconeguts, d'estils, de gèneres, de metodologies i de sorpreses, queda pendent una quantitat ingent de música per desenterrar. Fins ara he parlat de 216 compositors, bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX, valor que representa, aproximadament, una petita mostra de la totalitat d'autors coneguts, d'aquests segles, dels quals tinc referències i obres musicals disponibles per donar a conèixer. La causa i l'efecte de tot plegat és que, si les condicions ambientals i climàtiques són favorables, tenim divulgació musical per anys!

Pau dixit!



Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor i organista austríac nascut a Rohrau. Parlar del petit Haydn ja no és novetat, ans el contrari, és una de les normalitats de les quals me'n alegro haver ajudat a consolidar, si més no, a la nostra estimada terra de parla catalana. Haydn, a aquestes altures, tots sabem on va néixer, viure, compondre i relacionar-se... on si no a la ciutat motiu del monogràfic setmanal, Salzburg. De fet, ell és, juntament amb Leopold Mozart, el compositor més il·lustre de la seva ciutat, tenint en compte que el petit Mozart es va moure per diferents geografies tot i ser-ne el més famós representant. Michael Haydn va viure i treballar al servei de la cort de l'arquebisbat de Salzburg, talment com Leopold Mozart, durant 43 anys. I ho va fer principalment en un escenari apoteòsicament idíl·lic, l'església de Sant Peter, una església convertida en museu... o era a la inversa. Fos com fos, és més que fàcil entendre la seva absoluta devoció per la música eclesiàstica. Qualsevol mundà contemporani ho podrà ratificar si hi viatja i hi assisteix a alguna de les tantes misses de Haydn que si celebren amb assiduïtat. Servidor, amb perplexitat, ho ha fet i l'emoció espiritual resultant no es pot descriure amb paraules. Per tant avui, com tantes de les seves obres, parlarem d'un recull de Vesperae en Fa major, escrits l'any 1793 i que van ser pensades, especialment, pel dia dels innocents. Com marca la tradició, aquest dia els nens del cor havien de substituir les actuacions musicals. Hi així ho va compondre Haydn, pensant en els cors de veus blanques, dolces i emotives. Són diferents passatges on, amb la companyia de l'himne dels innocents, hi trobarem els salms 109, 110, 129, 131 i el Magnificat. Haydn, potser confiat en la seva mestria els va acabar de compondre el 8 de desembre deixant poc marge als desconcertats nens del cor per estudiar-les i assajar-les. Nogensmenys, de ben segur assolirien l'èxit i els aplaudiments dels pares, mares, àvies i tietes d'aquell any 1793. Tot plegat acompanyat, d'entrada, d'un Nocturn en Fa major per a cordes i trompes de quatre moviments que servirà d'introducció al conjunt de vespres de Haydn. Com sempre, parlar de Haydn és quasi sempre fer-ho en relació a la música d'església. I això que fins el dia d'avui no he posat les grans obres de Haydn com serien el seu Requiem, la missa Hispànica, la missa de Santa Ursula o gran part de les seves obres instrumentals. Tot arribarà, mentrestant, celebrem aquest primer any de vida d'aquest espai!

Les obres interpretades pel Collegium Instrumentale Brugense amb el cor femení i solistes de la Capella Concinite i la direcció de Florian Heyerick 

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dijous, 6 de setembre del 2012

MOZART, Leopold (1719-1787) - Cassation "Der Kindersinfonie"

La família Mozart amb Leopold a la dreta (1780), obra de Johann Nepomuk della Croce (1736-1823), pintor austríac.





Leopold Mozart (1719-1787) compositor i violinista austríac nascut a Augsburg. Com m'agrada parlar de la figura de Leopold tot i la controvèrsia generada a l'entorn del que sovint s'ha considerat, injustament, com un  pare intolerant i massa exigent amb al seu fill Wolfgang. El temps i les continues revisions del seu passat, de la seva història de vida i del seu esdevenir professional donen fe que la representació que se'n feia a la pel·lícula Amadeus, si més no, hi posaven més pa que formatge i una certa incongruència a l'hora de descriure la figura paterna de Leopold. Durant la seva joventut, no va ser un personatge exemplar, si més no de cara en fora. En el seu trasllat a Salzburg l'any 1737, ciutat on per cert hi viuria la major part de la seva vida, per a matricular-se a la Universitat en dret i filosofia observaria, literalment, com les seves constants absències i faltes de compromís en els seus estudis l'hi passarien factura. Sembla evident que la ciència filosòfica i la jurisprudència no eren la seva passió ja que en els seu temps lliure gaudia cantant, interpretant com actor teatral i tocant l'orgue i el violí. L'art, era el seu camí. I això ho demostraria al llarg de la seva carrera de forma perspicaç i humorística, contradient aquells que l'han criticat històricament. Recordem que Salzburg, en aquell temps, era pròpiament la capital mercantil i cultural d'un estat independent sota el poder eclesiàstic de l'Arquebisbat de Salzburg i que formava part, alhora, del Sacre Imperi Romanogermànic. Leopold, conseqüentment, va estar al servei de la cort de l'arquebisbe de Salzburg, Sigismund von Schrattenbach, i va ser un dels més admirats i respectats artistes de la ciutat, fins i tot més que el seu fill el qual seria reconegut i degudament condecorat anys més tard de la seva mort.

I Leopold és, probablement, un dels compositors de qui més mostres eloqüents i efectives d'humor musical trobarem en les seves abundants partitures. I la d'avui, caracteritzada en la seva Cassació en Sol major "Der Kindersinfonie", la simfonia de les joguines, n'és el paradigma definitiu. La cassació, divertimento, serenata és, en general, una partitura de caràcter jocós, en llenguatge barroc seria una suite, de múltiples moviments i per a petites orquestres de cambra o de pocs instruments. Una bona al·legoria musical de com unir instruments, notes i originalitat. L'acompanyarà, prèviament, una preciosa simfonia de "caccia" per a quatres trompes i orquestra en Sol major, de tres moviments i il·lustrativa d'una de les passions aristocràtiques del segle XVIII, la cacera. Leopold, per la seva banda, sempre m'ha resultat un ciutadà enigmàtic, situat a l'ombra musicalment del seu fill però inesperadament agradable de descobrir-ne els seus treballs. I si bé la partitura de la simfonia de les joguines es pressuposa que és seva, hi ha certs dubtes consistents en la verdadera autoria material, des de Joseph Haydn, Michael Haydn o autors anònims. Tanmateix, escoltant el global del seu repertori, per cert, amb una monumental i espectacular missa solemne que algun dia recuperaré, és comprensible observar-hi un tret comú, el bon humor i l'alegria teatral amb què tractava les seves composicions. Perquè Salzburg també va ser, i de quina manera, Leopold!

La Cassació en Sol major interpretada per Ton Koopman amb la Amsterdam Baroque Orchestra.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimecres, 5 de setembre del 2012

DIABELLI, Anton (1781-1858) - Serenata Concertante Op.105

Anton Diabelli, obra de Josef Kriehuber (1800-1876), litògraf austríac.




Anton Diabelli (1781-1858) compositor i guitarrista austríac nascut a Mattsee, Salzburg. Com comentava en el seu dia, Diabelli va ser un dels més grans descobriments fets durant aquest any 2012. I ho va ser en relació amb la seva missa pastoral en Fa major opus 147 la qual va suposar una inesperada sorpresa per la seva senzillesa emotiva. Una obra, així mateix, que ja deixava entreveure certes pinzellades del qui va ser el seu principal referent teòric durant la seva joventut a Salzburg, el senyor Michael Haydn. I del petit Haydn, és obligat parlar-ne en quasi tot allò que tingui a veure amb la ciutat austríaca, també en relació a Diabelli. Si bé no tant en relació a la seva música instrumental, més romàntica que clàssica i possiblement més propera ideològicament a Schubert o Giuliani, si que ho va ser en relació a la seva música religiosa, molt abundant i de la qual, de moment, només se n'ha editat la missa que en el seu dia havíem recuperat. No deixa de ser un bon indicador que la majoria d'autors que entrarien en contacte amb Michael Haydn ho fessin en relació a la sagristia musical. Mozart, Schubert, E.T.A. Hoffmann, Neukomm, Diabelli... van quedar profundament admirats per l'enorme elegància i l'excel·lència amb la que Haydn va il·luminar el món en aquest gènere. Doncs bé, Diabelli, tot i ser mundialment i fortuïtament conegut per un senzill vals versionat per Beethoven en les seves 33 variacions Diabelli, va ser un prolífic compositor en l'art instrumental i en el Lied, tal com podrem comprovar en el dia d'avui. Música per guitarra és la que més fàcilment podrem trobar editada tot i que també podrem trobar bones sèries d'estudis per a piano. La guitarra, un instrument aparentment més lligat a la modernitat que a la música il·lustrada, va gaudir d'abundant producció durant tot el romanticisme amb autors com Carulli, Giuliani, Tàrrega o Sor entre molts altres.

En aquest sentit, diverses obres testimoniaran el volum instrumental de Diabelli. D'entrada, un duo guitarrístic en l'arranjament que faria de la obertura de la òpera "La Gazza Ladra" de Rossini. Seguidament una preciosa serenata concertant per a flauta, guitarra i viola opus 105 que lluny de respondre a una previsible inèrcia copista de l'època ens il·lustra perfectament a un model sense pretensions, pur i eminentment alegre i on, fins i tot, aquelles oïdes atentes hi trobaran un homenatge evident al "pare" de tot plegat. Acte seguit, una breu però interessant partitura per a dues guitarres en les Variationi sopra un tema favorito opus 57. Abundància instrumental per a introduir-nos, finalment, a la obra que dóna veu a l'entrada del dia. Un lied o cançó per baríton amb acompanyament de flauta, viola i guitarra Gesänge für Herz und Gefühl opus 101 que ve a traduir-se en "cançons per al cor i les emocions". Emotives i breus peces que ens alegraran el dia, sens dubte. Novament, i ja van tres dies, de tornada a Salzburg. Curiosament, tant Diabelli com Neukomm comparteixen, tristament, el mateix any de decés. Ambdós van ser alumnes de Michael Haydn i probablement es devien conèixer tot i que van seguir camins diferents. Diabelli a Alemanya, Neukomm a Brasil. Ara bé, tots dos tenien en comú la passió per la música i així ho van saber transmetre. I a Salzburg, ciutat on sovint et trobes amb el dilema d'haver de triar a quina església vas a missa ja que en totes elles hi fan concerts en viu, malauradament a la mateixa hora, és relativament fàcil trobar-hi representacions de Diabelli, cosa inimaginable al nostre país. Perquè a Salzburg la música viu en un etern paradís.

Els duos de guitarra interpretats per Johannes Tappert i Thomas Müller.

La serenata concertant interpretada pel Trio Kontraste.

I el lied interpretat pel baríton Petteri Salomaa, la viola de Juoko Mansnerus, la flauta de Mikael Helasvuo i la guitarra de Jukka Savijoki.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dimarts, 4 de setembre del 2012

NEUKOMM, Sigismund (1778-1858) - Grand concerto, Op.12

Salzburg, fotografia feta per servidor, agost 2012





Sigismund Neukomm (1778-1858) compositor i pianista austríac nascut a Salzburg. Trobem-nos, inesperadament, amb una de les figures més importants del segle XIX a Sudamèrica. I principalment a Brasil on Neukomm hi viuria còmodament gran part de la seva dilatada carrera. Ara bé, abans d'aquesta aventura carioca, va tenir uns inicis lligats a l'hegemonia clàssica tant característica de l'Àustria borbònica. I molt relacionada amb la ciutat motiu del monogràfic d'aquesta setmana, Salzburg. Graduat en filosofia i matemàtiques per la Universitat de Salzburg, va compaginar la música de forma paral·lela tot estudiant-la amb un dels principals referents locals d'aquell temps, Michael Haydn. Sota la tutela teòrica d'un dels més grans mestres de música religiosa (si no el millor amb el permís de Bach), va viure en contacte directe amb la música clàssica del XVIII la qual, en els seus viatges a Brasil, promocionaria, juntament amb José Mauricio Nunes Garcia, molt activament, en uns territoris on parlar de Mozart era fer-ho d'una dimensió desconeguda. Bona acollida tindria en aquells paisatges ja que seria adoptat musicalment per la cort del rei Joan VI de Portugal. El llegat musical de Neukomm és més que considerable. 48 misses, 200 cançons, 10 òperes, diversitat de registres instrumentals i arranjaments d'algunes obres de Joseph Haydn. Ara bé Neukomm, tot i néixer a Salzburg, no hi faria vida més enllà de la seva joventut. Per tant, dels autors dels quals parlaré aquesta setmana en relació a la població austríaca aquest és, possiblement, el que menys relació hi guarda. No obstant, que no desmereixi la seva obra la qual considero supèrbia en relació a la seva música religiosa (només cal escoltar el seu rèquiem, la missa solemne o el miserere per entendre-ho) i de bona factura la seva música instrumental. L'exemple el d'avui. Un gran concert de piano opus 12, intueixo que absolutament desconegut per la gran majoria del públic profà, amateur i professional, degut a la seva més que notable raresa. Una obra en certa forma poc ortodoxa, d'estil inclassificable tot i mantenir un equilibri clàssic en l'estructura general, sorprenent en la seva exposició i que exigeix un parell de bones audicions per tal de gaudir-lo adientment. En qualsevol cas, una de les grans sorpreses d'aquesta setmana. Salzburg, una ciutat que no només es capaç de sorprendre musicalment amb els seus compositors, sinó que també ho fa per l'enorme qualitat de vida i de sostenibilitat del seu urbanisme. On menuts, mitjans i grans es mouen sistemàticament a peu o en bicicleta, on els autobusos són majoritàriament elèctrics i on l'energia solar hi és present en moltes de les vivendes, donen fe de com una societat sap evolucionar amb criteri sota el binomi tradició i modernitat. Perquè això, també, és Salzburg.  

Ens l'interpreta la Kölner Akademie, amb Riko Fukuda al fortepiano i la direcció orquestral de Michael Alexander Willens.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

dilluns, 3 de setembre del 2012

MOZART, Wolfgang Amadeus (1756-1791) - Salzburg symphonies

Rudolf von Alt - Ansicht von Salzburg 1831
Vista de Salzburg, obra de Rudolf von Alt, pintor austríac del segle XIX





Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). De tornada d'unes curtes però intenses vacances, retrobem-nos alegrement amb la música i el seu univers tot dedicant, aquesta setmana, una integral a Salzburg i als músics que, directament o no, se'n deriven. I per què Salzburg. Com bé sabem, en aquesta ciutat hi va néixer un geni de cognom Mozart. I tot i que ell és, amb dret propi, el més il·lustre del seus ciutadans no va ser, ni molt menys, l'únic, com bé comprovarem al llarg d'aquesta primera setmana de feina. I de Salzburg en podríem parlar de moltes formes possibles més enllà de la inevitable i de la inherent relació amb la música. Una petita i encantadora ciutat a la riba del riu Salzach, de paisatges verds, als contraforts orientals dels Alps i d'una envejable riquesa hidrològica. Una ciutat que va néixer al voltant d'una de les abadies més impressionants que he tingut mai el plaer de visitar, l'església benedictina de Sant Pere. Una joia arquitectònica i un museu en sí mateixa fundada l'any 696 on, seguint la tradició clàssica, cada diumenge s'hi celebra una missa cantada pel propi cor, orquestra i organista de l'església amb predomini, evidentment, dels autors locals i especialment dels Mozart pare i fill i de Michael Haydn el qual hi treballaria durant 43 anys. L'espectacularitat i l'emoció de viure en directe la representació d'una missa d'un d'aquests artistes en una de les esglésies on hi van desenvolupar alguns dels seus treballs és indescriptible i més observant la normalitat amb què la gent autòctona d'allà ho viu. Un fet extraordinari, que omple les esglésies fins a la bandera i que dóna fe de com convertir un acte, com l'ofici religiós, en una gran festivitat on la música, realment, gaudeix d'un quasi absolut protagonisme. Fet aquest incís dels molts que farem aquesta setmana de retorn, parlarem de la música del dia. I Mozart, com sempre, és i serà un bon al·licient per a retrobar-nos amb la música. I fer-ho amb els divertimentos K. 136 i 138, sota l'etiqueta de "simfonies de Salzburg" és un motiu possiblement més convincent que les paraules que aquí puguem expressar. Obres simfòniques, concertants en alguns dels seus paisatges per la obligada presència dels violins en primera persona, escrites l'any 1772 per un jove de 16 anys, de connotacions clàssiques i d'estil italià hereves, probablement, del mètode tant propi i característic del "pare" Martini. Preciosa música, d'una alegria desbordant i eminentment mozartiana. D'un geni nascut en aquesta encisadora ciutat capaç d'enamorar a tots aquells que estimem intensament la música. La força i la presència permanent de la música en la vida pública de Salzburg em provoquen sentiments divergents tenint en compte el "silenci" en què vivim amb certa i desconsolada conformitat al nostre país. Allà on la música és present de forma efectiva i afectiva en les vides dels seus ciutadans no pot ser sinó un món on l'art té el privilegi de ser-ne el protagonista. Benvinguts a Salzburg!

Ens les interpreta la Salzburg Chamber Soloists sota la direcció de Lavard Skou-Larsen.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!