Tomba de Michael Haydn al cementiri de Sant Peter a Salzburg, fotografia feta per servidor, agost 2012
Avui és un dia de celebració per diversos motius. Primerament i en un dia de setembre, curiosament com el d'avui de fa un any, naixia aquest espai de nom "ReciClassíCat" amb la vaga idea d'aproximar i difondre la música i el seu univers al més gran nombre de conciutadans possible ja que, com bé hem pogut comprovar, en aquest espai s'ha promocionat de forma quantitativa un ingent volum de música i de forma qualitativa amb una autèntica catarsis de música més o menys brillant. I tot amb la voluntat de fer-ho amb la nostra llengua, el català. I en un país, el nostre, que tot i tenir representants il·lustres en el món musical, en el mon interpretatiu i en el món compositiu, peca de massa benevolència en la seva difusió tot i tenir plataformes radiofòniques de primer nivell que promouen activament i molt professionalment tot allò que s'aglutina sota l'etiqueta "música clàssica".
El segon motiu de celebració és, pròpiament, el de poder-ho celebrar. La nomenclatura i la rigidesa ideològica de la jurisprudència sovint s'enfronta amb variables que la confonen com, per exemple, les emocions. La música, com a ciència artística, és una de les més grans creacions humanes que traspassen fronteres reals o imaginàries i que ens provoquen una sensació única en cadascú de nosaltres. Compartir lliurement la música i el seu art mai podrà ser considerat delicte tot i que algunes (des)ànimes així ho promoguin, per tant, celebrem el poder-ho celebrar. Perquè la música és vida o diem-ho millor, la vida és música!
El tercer motiu de celebració serà fer-ho de la mà del meu estimadíssim senyor Michael Haydn. Si fa un any inaugurava aquest espai amb un preciós i espectacular ofertori del genial Mozart, ara celebraré aquesta efemèride amb el que per mi serà sempre un dels més grans. I curiosament començava amb un Mozart de Salzburg i tancarem l'any amb un Michael Haydn també de Salzburg. Casualitat o premeditació... probablement ni jo mateix hagués imaginat que aquest espai es consolidaria més enllà d'una certa il·lusió inicial, per tant, em sembla un pretext ideal el poder tancar l'any amb el petit i admirat Haydn.
I si fa un any començava parlant de Mozart en relació a la seva música religiosa avui també serà així. Aquesta ha estat, és i serà, amb obligada mesura, la protagonista indiscutible d'aquest espai. Probablement, sota el meu qüestionable punt de vista, és la millor aportació feta, indirectament, per l'església catòlica o luterana. La música religiosa, sagrada, sacra, litúrgica o sacramental provoca tal addicció corpòria i emocional que es fa difícil prescindir-ne. Tants són els compositors que ens han regalat autèntiques meravelles en aquest gènere que necessitaria anys i vides complementàries per fer-ne justícia.
El quart motiu de celebració és la quantitat de bones paraules i sobretot emocions que aquest espai ha provocat en persones del meu entorn, amistats, familiars, coneguts i desconeguts. A tots ells donar les gràcies pel seguiment, pels comentaris, per les seves aportacions, per les seves percepcions i pel seu agraïment. L'agraïment és recíproc cap a tothom que, poc o molt, gaudeix de la música i la difon. Perquè la divulgació lliure, gratuïta i fàcil de la música per fer-la arribar a tothom és un dret. Compartir, en un món on el llenguatge econòmic i materialista tot ho corromp, és un deure però sobretot un enorme plaer. A tots els lectors, a qui convido novament a comentar allò que la música els provoca i els fa sentir, moltes gràcies!
I el cinquè motiu de celebració és pensar que, després de tot un any de música, de cognoms coneguts i desconeguts, d'estils, de gèneres, de metodologies i de sorpreses, queda pendent una quantitat ingent de música per desenterrar. Fins ara he parlat de 216 compositors, bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX, valor que representa, aproximadament, una petita mostra de la totalitat d'autors coneguts, d'aquests segles, dels quals tinc referències i obres musicals disponibles per donar a conèixer. La causa i l'efecte de tot plegat és que, si les condicions ambientals i climàtiques són favorables, tenim divulgació musical per anys!
Pau dixit!
Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor i organista austríac nascut a Rohrau. Parlar del petit Haydn ja no és novetat, ans el contrari, és una de les normalitats de les quals me'n alegro haver ajudat a consolidar, si més no, a la nostra estimada terra de parla catalana. Haydn, a aquestes altures, tots sabem on va néixer, viure, compondre i relacionar-se... on si no a la ciutat motiu del monogràfic setmanal, Salzburg. De fet, ell és, juntament amb Leopold Mozart, el compositor més il·lustre de la seva ciutat, tenint en compte que el petit Mozart es va moure per diferents geografies tot i ser-ne el més famós representant. Michael Haydn va viure i treballar al servei de la cort de l'arquebisbat de Salzburg, talment com Leopold Mozart, durant 43 anys. I ho va fer principalment en un escenari apoteòsicament idíl·lic, l'església de Sant Peter, una església convertida en museu... o era a la inversa. Fos com fos, és més que fàcil entendre la seva absoluta devoció per la música eclesiàstica. Qualsevol mundà contemporani ho podrà ratificar si hi viatja i hi assisteix a alguna de les tantes misses de Haydn que si celebren amb assiduïtat. Servidor, amb perplexitat, ho ha fet i l'emoció espiritual resultant no es pot descriure amb paraules. Per tant avui, com tantes de les seves obres, parlarem d'un recull de Vesperae en Fa major, escrits l'any 1793 i que van ser pensades, especialment, pel dia dels innocents. Com marca la tradició, aquest dia els nens del cor havien de substituir les actuacions musicals. Hi així ho va compondre Haydn, pensant en els cors de veus blanques, dolces i emotives. Són diferents passatges on, amb la companyia de l'himne dels innocents, hi trobarem els salms 109, 110, 129, 131 i el Magnificat. Haydn, potser confiat en la seva mestria els va acabar de compondre el 8 de desembre deixant poc marge als desconcertats nens del cor per estudiar-les i assajar-les. Nogensmenys, de ben segur assolirien l'èxit i els aplaudiments dels pares, mares, àvies i tietes d'aquell any 1793. Tot plegat acompanyat, d'entrada, d'un Nocturn en Fa major per a cordes i trompes de quatre moviments que servirà d'introducció al conjunt de vespres de Haydn. Com sempre, parlar de Haydn és quasi sempre fer-ho en relació a la música d'església. I això que fins el dia d'avui no he posat les grans obres de Haydn com serien el seu Requiem, la missa Hispànica, la missa de Santa Ursula o gran part de les seves obres instrumentals. Tot arribarà, mentrestant, celebrem aquest primer any de vida d'aquest espai!
El quart motiu de celebració és la quantitat de bones paraules i sobretot emocions que aquest espai ha provocat en persones del meu entorn, amistats, familiars, coneguts i desconeguts. A tots ells donar les gràcies pel seguiment, pels comentaris, per les seves aportacions, per les seves percepcions i pel seu agraïment. L'agraïment és recíproc cap a tothom que, poc o molt, gaudeix de la música i la difon. Perquè la divulgació lliure, gratuïta i fàcil de la música per fer-la arribar a tothom és un dret. Compartir, en un món on el llenguatge econòmic i materialista tot ho corromp, és un deure però sobretot un enorme plaer. A tots els lectors, a qui convido novament a comentar allò que la música els provoca i els fa sentir, moltes gràcies!
I el cinquè motiu de celebració és pensar que, després de tot un any de música, de cognoms coneguts i desconeguts, d'estils, de gèneres, de metodologies i de sorpreses, queda pendent una quantitat ingent de música per desenterrar. Fins ara he parlat de 216 compositors, bàsicament dels segles XVII, XVIII i XIX, valor que representa, aproximadament, una petita mostra de la totalitat d'autors coneguts, d'aquests segles, dels quals tinc referències i obres musicals disponibles per donar a conèixer. La causa i l'efecte de tot plegat és que, si les condicions ambientals i climàtiques són favorables, tenim divulgació musical per anys!
Pau dixit!
Johann Michael Haydn (1737-1806) compositor i organista austríac nascut a Rohrau. Parlar del petit Haydn ja no és novetat, ans el contrari, és una de les normalitats de les quals me'n alegro haver ajudat a consolidar, si més no, a la nostra estimada terra de parla catalana. Haydn, a aquestes altures, tots sabem on va néixer, viure, compondre i relacionar-se... on si no a la ciutat motiu del monogràfic setmanal, Salzburg. De fet, ell és, juntament amb Leopold Mozart, el compositor més il·lustre de la seva ciutat, tenint en compte que el petit Mozart es va moure per diferents geografies tot i ser-ne el més famós representant. Michael Haydn va viure i treballar al servei de la cort de l'arquebisbat de Salzburg, talment com Leopold Mozart, durant 43 anys. I ho va fer principalment en un escenari apoteòsicament idíl·lic, l'església de Sant Peter, una església convertida en museu... o era a la inversa. Fos com fos, és més que fàcil entendre la seva absoluta devoció per la música eclesiàstica. Qualsevol mundà contemporani ho podrà ratificar si hi viatja i hi assisteix a alguna de les tantes misses de Haydn que si celebren amb assiduïtat. Servidor, amb perplexitat, ho ha fet i l'emoció espiritual resultant no es pot descriure amb paraules. Per tant avui, com tantes de les seves obres, parlarem d'un recull de Vesperae en Fa major, escrits l'any 1793 i que van ser pensades, especialment, pel dia dels innocents. Com marca la tradició, aquest dia els nens del cor havien de substituir les actuacions musicals. Hi així ho va compondre Haydn, pensant en els cors de veus blanques, dolces i emotives. Són diferents passatges on, amb la companyia de l'himne dels innocents, hi trobarem els salms 109, 110, 129, 131 i el Magnificat. Haydn, potser confiat en la seva mestria els va acabar de compondre el 8 de desembre deixant poc marge als desconcertats nens del cor per estudiar-les i assajar-les. Nogensmenys, de ben segur assolirien l'èxit i els aplaudiments dels pares, mares, àvies i tietes d'aquell any 1793. Tot plegat acompanyat, d'entrada, d'un Nocturn en Fa major per a cordes i trompes de quatre moviments que servirà d'introducció al conjunt de vespres de Haydn. Com sempre, parlar de Haydn és quasi sempre fer-ho en relació a la música d'església. I això que fins el dia d'avui no he posat les grans obres de Haydn com serien el seu Requiem, la missa Hispànica, la missa de Santa Ursula o gran part de les seves obres instrumentals. Tot arribarà, mentrestant, celebrem aquest primer any de vida d'aquest espai!
Les obres interpretades pel Collegium Instrumentale Brugense amb el cor femení i solistes de la Capella Concinite i la direcció de Florian Heyerick
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
RECICLASSICAT: HAYDN, Johann Michael (1737-1806)
AMAZON: JOHANN MICHAEL HAYDN (1737-1806) Sacred Choral Works
IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)
AMAZON: JOHANN MICHAEL HAYDN (1737-1806) Sacred Choral Works
IMSLP: Johann Michael Haydn (1737-1806)
