ERKEL, Ferenc (1810-1893) - Choral Works

Obra d'Hans Thoma (1839-1924), pintor alemany (1)

- Recordatori de Ferenc Erkel -

En el dia de la celebració del seu 204è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Hans Thoma (Bernau im Schwarzwald, 2 d'octubre de 1839 - Karlsruhe, 7 de novembre de 1924) va ser un pintor alemany. Va començar pintant rellotges abans d'entrar a l'Acadèmia d'Art de Karlsruhe el 1859 on va rebre classes de Schirmer i Des Coudres. Posteriorment, va estudiar i treballar, sense gran fortuna, a Düsseldorf, París, Itàlia, Munich i Frankfurt del Main. Va ser a Munich on va consolidar la seva carrera exhibint una trentena d'obres. Tot i la seva formació acadèmica, sempre va mantenir una traçada pròpia que l'emparentava amb alguns pintors renaixentistes com Albrecht Altdorfer i Lucas Cranach el Vell. La producció va ser molt extensa i va tractar temàtiques diverses. Va ser autor també de nombroses litografies, dibuixos i alguns murals, situats en un cafè de Frankfurt del Main i al saló de música de Mr Pringsheimer de Munich. Va morir a Karlsruhe el novembre de 1924.

Font: En català: No disponible - En castellano: Hans Thoma (1839-1924) - In english: Hans Thoma (1839-1924) - Altres: Hans Thoma (1839-1924) 

---

Parlem de Música...

Ferenc Erkel (Németgyula, 7 de novembre de 1810 - Budapest, 15 de juny de 1893) va ser un pianista, director i compositor hongarès, membre d'una extensa família de música i autor de l'himne nacional hongarès. Es va formar amb el seu pare i amb només 12 anys ja va destacar com a pianista. Va seguir la formació amb Turanyi i el 1827 es va convertir en professor de música amb el Comte Csaky. Va iniciar la que seria una brillant carrera musical que el situaria el 1838 al capdavant de l'orquestra del Teatre Nacional de Pest. Va crear la Societat Filharmònica de Budapest el 1853, entre els anys 1875 i 1889 va ser el director de l'Acadèmia Reial de Budapest i el 1884 va assolir el càrrec de director musical vitalici de l'Òpera de Budapest culminant la seva trajectòria com a compositor de de les primeres òperes hongareses. Precisament, la primera d'elles, Sátori Mária (1840), el va situar a la cúspide en aquest gènere a Hongria i la seva òpera Hunyadi Lazlo (1844) va gaudir fins i tot de major èxit. Amb el seu estil, Erkel va cultivar tots els gèneres i se'l considera un dels grans referents romàntics a Hongria sent una de les influències directes de Bartok. Els seus quatre fills, Gyula Erkel (1842-1909), Elek Erkel (1843-1893), László Erkel (1844-1896) i Sándor Erkel (1846-1900), van ser també músics i compositors. Ferenc va morir a Budapest el juny de 1893.

OBRA:

Vocal secular:

Bátori Mária (2, B. Egressy, after A. Dugonics, after L.V. de Camoëns: Os Lusíadas), 8 Aug 1840, ov., 1841; rev. version, 1 Feb 1858; march arr. pf (1846), ov. (1860)
Hunyadi László (4, Egressy, after L. Tóth), 27 Jan 1844, vs (1896), ov., 1845 (1846), arr. pf (1846)
Sakk-játék [A Game of Chess], ballet, J. Szén and Erkel, 2 Feb 1853; lost
Erzsébet [Elizabeth] (3, J. Czanyuga), 6 May 1857; collab. F. and K. Doppler
Bánk bán (3, Egressy, after J. Katona), 9 March 1861, vs (1957); orchd with G. and S. Erkel
Sarolta (comic op, 3, Czanyuga), 26 June 1862, ov. and excerpts arr. pf (1862); mainly orchd G. Erkel
Dózsa György (folk music drama, 5, later 4, E. Szigligeti, after M. Jókai), 6 April 1867, Hymnusz [Hymn] vs (1865), Rózsa végbúcsuja [Rózsa's Farewell] arr. pf (1867); collab. G. and S. Erkel
Brankovics György (folk music drama, 4, L. Odry and F. Ormai, after K. Obernyik), 20 May 1874; collab. G. and S. Erkel
Névtelen hősök [Unknown Heroes] (comic op, 4, E. Tóth), 30 Nov 1880, Takarodó [Tattoo] vs (1882); collab. G., S., E. and L. Erkel
István király [King István] (4, A. Váradi, after L. Dobsa), Budapest, Royal Hungarian Opera, 14 March 1885, Budapest, Opera; mainly G. Erkel

Velencei csajkás [Boatman of Venice], 7 insts, ?1834–6; lost
Alpenunschuld (J.N. Vogl), 1836, copy H-Bami; song
Kegyenc [Minion] (L. Teleki), 1841; lost
A kalandor [The Adventurer] (F. Ney), 1844
Két pisztoly [Two Pistols] (Szigligeti), 1844, vs (1844); collab. F. Doppler
A zsidó [The Jew] (Szigligeti), 1844
Nemesek hadnagya [The Squire's Lieutenant] (P. Kovács), 1844
Debreczeni rüpők [A Bounder from Debrecen] (Szigligeti), 1845; lost
A rab [The Prisoner] (Szigligeti), 1845, copy only Bn
Egy szekrény rejtelmei [The Secrets of a Wardrobe] (Szigligeti), 1846
Székely leány Pesten [A Székely Girl in Pest] (N. Pajor), 1855; collab. K. Huber, lost
Salvator Rosa, melodrama (A. Degré), 1855; collab. F. and K. Doppler
Késő ősznek hideg szele [Cold Wind in Late Autumn], song (E. Tóth), 1876 (1876); ? by G. Erkel
2 songs (S. Petőfi), male vv, unacc., ?1892 (1892): 1 Elvennélek én, csak adnának [I should marry you if I caught you], 2 A faluban utcahosszat [Along the Street in the Village]
Ungarisches Nationallied (J. Eötvös), 1842, in Der Ungar, i (1842), suppl.
Szózat [National Anthem] (M. Vörösmarty), 1843 (1847)
Méhkashoz [Beehive] (J. Garay), children's song, 1845; lost
Auf einer Ungarhaide (J. Vogl), ?1845 (Vienna, ?1845)
Keserű bordal [Bitter Drinking-Song] (Vörösmarty), Bar, orch, ?1845; incl. in op Bánk bán, acc. arr. pf (?1861)
A magyarok istene [God of the Hungarians] (S. Petőfi), pf, hp, 1863 (1880)
Erdei madárka [Little Bird of the Forest] (Vörösmarty), 1870; acc. inc.
Románcz (M. Jókai), female v, 1887 (1887); from projected op, Kemény Simon

Vocal religiosa:

Litánia, chorus, orch, ?1825; lost
Hymnusz [National Anthem] (F. Kölcsey), chorus, orch, 1844 (1953); arrs. by Erkel: chorus, pf/org (1844); male vv (?1884)
Köri kördal [Song of the Circle] (J. Garay), unacc., 1844; in Uj zenei szemle, iv (1953)
Kar Ének Pestalozzi Emlékünnepére (Chorus for Pestalozzi's Commemoration], mixed chorus, org/hmn acc., 1846, E
A halálnak éjszakája [The Night of Death] (author unknown), male vv, unacc., ?1856 (?1884)
Magyar Cantate [Hungarian Cant.] (Szigligeti), solo vv, chorus, orch, 1867, copy in H-Bn; collab. G. and S. Erkel; as Ünnepi kantáta [Festival Cant.] (I. Raics) (1963)
Kiért ürítsem e pohárt? [Raise my Glass to Whom?], male vv, unacc., 1869–70, E
Dalár-induló [Choral Society March] (E. Ábrányi), male vv, unacc., 1872, E
Hymnus (First Royal Anthem) (Szigligeti), mixed chorus, orch, 1873, E; collab. S. Erkel
Buzgó kebellel [With Devout Bosom] (B. Göndöcs), male vv, org, 1875, GYm; ? by S. Erkel
Üdvözlő dal [Welcoming Song] (K. Szász), male vv, unacc., 1881; inc.
Magyar király-himnusz (Second Royal Anthem) (M. Jókai), male vv, orch, 1892; arr. female/mixed vv, pf by G. Erkel (1893)

Instrumental amb orquestra:

Phantasia és változatok Rákóczynak erdélyies nótájára [Fantasy and Variations on the Transylvanian Rákóczi Song], pf solo, orch, 1838; lost
Begleitungs Stimmen zu den Csel Variationen, pf solo, str, ?1839
Hunyadi László induló [Hunyadi László March], military band, ?1847; also arr. pf (?1847)
Magyar induló [Hungarian March], 1850, unpubd [incl. in op Erzsébet]; arr. pf, ?1852 (1852)
Csárdás, 1853, ? incl. in op Bánk bán]; lost
Díszinduló [Festival March], 1865, ? incl. in op Dózsa György]; lost
Ünnepi nyitány [Festival Ov.], 1887 (1960); mainly by G. Erkel

Instrumental de cambra:

Duo brillant en forme de fantaisie sur des airs hongrois concertant, pf, vn, 1837 (Mainz, ?1838); collab. Vieuxtemps
Adagio Bartay Endre ‘Csel’ című operájából vett témára [Adagio on a Theme from the opera ‘Artifice’ of E. Bartay], hn, pf, 1838; lost
Változatok Bartay Endre ‘Csel’ című operájából a magyar toborzó themájára [Variations on the Hungarian Recruiting Music from the opera ‘Artifice’ of E. Bartay], vc, pf, 1839; collab. J. Menter, lost
Magyar album-lap [Hungarian Albumleaf], va, pf, ?1890, in Zenetudományi irások (Budapest, 1980)

Piano:

Magyar változatok [Hungarian Variations], ?1834; lost
Magyar ábránd [Hungarian Fantasy], ?1834; lost
Albumlap [Albumleaf], 1839 (?1968)
Phantasia klavirra az erdélyi Rákóczy-dal themájára [Fantasy for Clavier on the Transylvanian Rákóczy Song], 1839; lost
Adagio and Presto, ?1839; part of larger, untitled work
Emlékül Liszt Ferenczre Rákóczy indulója [Souvenir for Liszt: Rákóczy's March], ?1840 (1840)
Rákóczy indulója könnyű módszerben zongorára [Rákóczy's March in the light manner], ?1840 (?1858)
Erinnerungen an H.W. Ernst: Introduction (Elegie von H.W. Ernst) und Capriccio, 1840 (?1840)
Der Ungar (1845)

Arranjaments per a orquestra:

Eskü (Il giuramento) (S. Mercadante), 1838 (1839)
Nemzeti dal (National Song) (Egressy), Budapest, Opera

Font: En català: Ferenc Erkel (1810-1893) - En castellano: Ferenc Erkel (1810-1893) - In english: Ferenc Erkel (1810-1893) - Altres: Ferenc Erkel (1810-1893)

---

Parlem amb veu pròpia...

Ferenc Erkel formarà part de la història de la música per dues raons essencials. La primera, la de ser capaç de crear del no res l'òpera hongaresa, és a dir, ser l'autor d'aquest gènere al seu país fins a convertir-se en el màxim responsable de l'Òpera de Budapest. La segona, per ser el compositor de l'himne nacional d'Hongria, per tant, la seva música està present, tot i que molts dels seus conciutadans no ho deuen saber, sistemàticament al seu país. Tanmateix, Erkel va ser autor de nombroses partitures en una geografia, recordem que ell va renunciar a la comoditat musical de Viena o Praga, musicalment pobre i amb pocs recursos. A Hongria, la cultura musical era quasi inexistent, de fet els compositors hongaresos més "coneguts" eren János Bihari, János Lavotta, Antal György Csermák i Márk Rózsavölgyi (potser algun dia, amb sort, en parlarem tot i la probable dificultat de trobar-ne edicions) ja que els seus representants que avui tots coneixem, com Liszt, van emigrar a la veïna Àustria per buscar major fortuna. Erkel va decidir romandre a Hongria, un territori que formava part de l'Imperi Austríac i anys més tard de l'Imperi Austrohongarès, per transformar el desert en un camp de flors i pel que sembla, i així ho confirmen les cròniques, ho va assolir. Tot i l'enorme atracció magnètica de Viena, la seva independència va permetre construir una cultura pròpia, de moment allunyada del nacionalisme, i amb l'únic objectiu d'apropar la música i la seva inherent bellesa al maltractat i abandonat, culturalment parlant, poble hongarès. Doncs bé, a Budapest Erkel va compondre un elevat nombre de partitures de tot tipus, gènere i condició. Des de l'himne del seu país fins a obra orquestral i de cambra però també vocal religiosa i profana. Del repertori editat d'Erkel, abundant tenint en compte la importància històrica, escoltarem algunes de les obres corals. Per a veus masculines, femenines o mixtes i a capella o amb acompanyament de piano, orgue o orquestra, ens trobem amb partitures de gran bellesa. Obres com God Bless the Hungarians with good cheer (Hungary Hymn), A halalnak ejszakaja, Buzgo kebellel, Magyar kiraly-himnusz i la fantàstica i solemne Magyar Cantate per a solistes, cor i orquestra, són alguns dels exemples que podrem escoltar d'un Erkel a qui, si més no personalment, en prou feines coneixíem. Interpretació excel·lent, contrastada i vocalment impecable. En definitiva, tot just comencem a dibuixar la cartografia musical d'Hongria, un territori ple de tresors inèdits que amb perseverança intentarem, en un futur, desenterrar!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Béla Bartók Male Choir Pecs; King István Opera Choir; Tamás Lakner & Ákos Somogyváry (conductors)
AMAZON: Erkel: Choral Works

IMSLP: Ferenc Erkel (1810-1893)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Tamás Lakner – Erkel: Choral Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!