dilluns, 6 d’octubre del 2014

FALCKENHAGEN, Adam (1697-1754) - Concerto a 5 in g

Francesco Guardi - A Caprice with Ruins on the Seashore (c.1775)
Obra de Francesco Guardi (1712-1793), pintor italià (1)



- Recordatori d'Adam Falckenhagen -
En el dia de la commemoració del seu 260è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francesco Lazzaro Guardi (Venècia, 5 d'octubre de 1712 - Venècia, 1 de gener de 1793) va ser un pintor italià de l'escola veneciana de pintura. Va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar al taller familiar, marc en el qual es va desenvolupar també tota la primera part de la seva carrera artística, en col·laboració amb el seu germà Giovanni Antonio. En aquesta època no li va ser possible crear un estil propi, ja que es va veure obligat a posar els seus dots creatius al servei dels nombrosos encàrrecs que arribaven al taller i no va poder donar curs a la seva inventiva. La primera mostra del seu geni la constitueixen les Escenes de la vida de Tobies, pintades per l'església de Sant Rafael de Venècia. Encara que els crítics discrepen sobre si aquests quadres són obra seva o del seu germà Giovanni Antonio, per la mestria de la realització i el caràcter evanescent dels fons sembla més probable que es deguin a Francesco, qui molt poc després va manifestar uns dots extraordinaris per al paisatge. En efecte, el 1760, a la mort del seu germà, va abandonar els encàrrecs del taller familiar per dedicar-se en exclusiva a un gènere, el de la veduta, que estava en aquells dies en ple floriment gràcies a Canaletto i alguns altres artistes. Segurament, era aquesta la vocació de Guardi des dels inicis, i a ella es va lliurar, al principi com a seguidor dels passos del realisme a ultrança de Canaletto. Però no va trigar a emprendre el seu propi camí, amb obres en què la llibertat del traç i el caràcter envoltant de l'atmosfera creen un ambient més aviat irreal. Aquestes realitzacions (majoritàriament vistes de Venècia) i no les de la primera època són les que defineixen la personalitat artística de Guardi, el geni, però, no va ser reconegut fins a l'aparició dels impressionistes. Encara complimentar encàrrecs de la República de Venècia, amb la finalitat d'immortalitzar les festes celebrats amb motiu de la visita a la ciutat de personalitats rellevants, en el seu temps no va ser un pintor massa valorat, i va morir en la pobresa.

Font: En català: Francesco Guardi (1712-1793) En castellano: Francesco Guardi (1712-1793) In english: Francesco Guardi (1712-1793) - Altres: Francesco Guardi (1712-1793) 



Parlem de Música...

Adam Falckenhagen (Grossdalzig, a prop de Leipzig, 26 d'abril de 1697 - Bayreuth, 6 d'octubre de 1754) va ser un compositor i llaütista alemany. Fill de Johann Christian Falckenhagen, un professor d'escola, amb 10 anys va anar a viure amb el seu oncle Johann Gottlob Erlmann, un pastor de Knauthain. Allà va iniciar el seu entrenament "in literis et musicis" primer amb el clavicordi i posteriorment amb el llaüt. Es va especialitzar amb aquest darrer instrument amb Johann Jacob Graf (1684-1750) a Merseburg on a partir del 1715 va començar a treballar al servei del Comte Carl Heinrich von Dieskau. El 1719 va entrar a la Universitat de Leipzig i un any més tard es va traslladar a Weissenfels, on hi va romandre durant set anys com a professor de llaüt. El 1724 va treballar com a músic de cambra i llaütista d'una cort alemanya. Allà va viure juntament amb la seva dona, la cantant Johanna Aemilia. Va realitzar diverses gires i va rebre classes del famós llaütista Silvius Leopold Weiss a Dresden. El 1729 va entrar a treballar amb el Duc Ernst August de Saxony-Weimar. El 1734 es va traslladar, definitivament, a la cort de Bayreuth. Va rebre l'honorífic nomenament de "Virtuosissimo en el llaüt i músic de cambra segon del mestre de capella Johann Pfeiffer". Va morir a Bayreuth l'octubre de 1754.

OBRA:

Instrumental:

Edition: Adam Falckenhagen: Gesamtausgabe (Hamburg, 1981–5)
Sonate, lute, op.1 (Nuremberg, c1740)
6 partite, lute, op.2 (Nuremberg, c1742) [earlier edn, ?1739, lost]
6 concerti, lute, fl, ob/vn, vc, opera nuova [op.3] (Nuremberg, c1743)
Erstes 12 erbauungsvoller geistlicher Gesänge mit Variationen, lute (Nuremberg, c1746)
6 sonatine da camera, lute, op.5, pubd Nuremberg, lost
12 minuets, lute, pubd Nuremberg, lost
Conc., g, lute, 2 vn, va, b, B-Br; Conc. à 5, F, lute, 2 vn, va, vc, D–As; Duetto, F, 2 lutes, As; Preludio nel quale sono contenuti tutti i tuoni musicali, lute, As; Fuga, A, lute, As; Conc., B , lute, hpd, LEm (lute part only); 7 pieces, lute, Mbs; 4 pieces, lute, Ngm
Conc. à 3, lute, vn, b; Concertino, lute, kbd; Partita, lute, 1756: all formerly in RUS-KAu 3026, ?lost
Lost, cited in Brietkopf catalogues, 1761–70: 18 partitas, lute; 2 sonatas, 2 lutes; 3 duets, lute, hpd; 28 trios, lute, insts; 16 concs.

Font: En català: No disponible En castellano: Adam Falckenhagen (1697-1754) In english: Adam Falckenhagen (1697-1754) - Altres: Adam Falckenhagen (1697-1754)



Parlem amb veu pròpia...

Adam Falckenhagen va ser, possiblement, un dels últims grans compositors per a llaüt d'Europa. Les seves obres, arrelades en la tradició barroca i properes a les dels seu internacional mestre Weiss mostren, no obstant, una lleu aproximació a l'estil galant d'un classicisme, en època de Falckenhagen, encara incipient però imparablement emergent. I si bé els concerts d'avui s'interpreten amb guitarra com a instrument solista, el cert és que Falckenhagen els va escriure pensant en el llaüt, l'instrument de la seva vida. La seva escriptura musical és lliurement contrapuntística i normalment limitada a dues veus. Alternativament, trobem peces de perfil baix, és a dir, lleugeres i fàcils per fer-les comprensibles tècnicament als nombrosos aficionats amateurs del seu temps i altres que exploren detalls d'extrema dificultat i virtuosisme. Situats a mig camí, el concert que escoltarem, el Concert en Sol menor i per a 5 instruments de corda, és un bon exemple artístic d'un autor en general poc conegut però que, inesperadament, gaudeix d'un cert ressò discogràfic. Això es deu probablement a què són pocs els representants setcentistes del llaüt. Falckenhagen va ser un d'ells i en honor seu avui l'escoltarem!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Agustin Maruri (guitar); Paul Mathews (violin); Robert Andrew Rob Hyman (violin); Steve Gleed (viola); Michael Kevin Jones (cello)
AMAZON: Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

Falckenhagen: Complete Concerto a cinco - Moreno Torroba: Twelve interludes

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: