FIBICH, Václav Antonín Zdeněk (1850-1900) - Symphony No.1 (1877)

Capvespre a Briere (1925), obra de Ferdinand Du Puigaudeau, pintor francès contemporani de Z. Fibich.

---

Václav Antonín Zdeněk Fibich (1850-1900) compositor i pianista txec nascut a Vseborice. De tornada a l'Europa oriental visitarem una vila tant i tant petita que en prou feines la trobarem als mapes. Doncs bé, un ciutadà il·lustre d'aquesta ciutat amb feina i dedicació es convertiria, amb el temps, amb un dels principals referents musicals del segle XIX d'un país que avui coneixem amb el nom de República Txeca. País que ràpidament associem a Antonín Dvořák el qual tots coneixem per la universal i aclamada simfonia del nou món. Va haver-hi un temps en què Dvořák va tenir un rival de categoria de nom Fibich. La història va apostar pel primer i va condemnar el segon... o potser no va ser realment així. De fet, si fem un viatge temporal i ens situem en una data indeterminada de 1866 més o menys, ens trobarem amb un jove de nom Fibich i de només 16 anys estudiant amb el professor Ignaz Moscheles a Leipzig tot aprenent l'art musical amb el piano. Després viatjaria a París, a Mannheim i finalment retornaria al seu estimat país el qual, aparentment, no demostraria un amor tant fidel i recíproc degut a la "traïció" per haver estudiat a Alemanya i França i no al seu país natal. Amb el temps l'hostilitat vers Fibich aniria en augment i se'l criticaria obertament degut a què el seu estil era més alemany i totalment allunyat dels postulats més nacionalistes dels seus col·legues Dvořák i Smetana. Malauradament la música, com podem comprovar, també pateix les misèries de la política. Per aquesta raó a Praga, tot i l'enorme disgust que deuria provocar en ell, mai va sentir l'estima del seu poble i menys encara quan algunes de les òperes que va compondre seguirien clarament els postulats més wagnerians. Fos com fos, la història sempre es pot reescriure i avui en un exercici en homenatge a aquest artista txec i a la seva música, recuperarem una de les seves simfonies, concretament la primera d'elles, la simfonia número 1 en Fa major Opus 17 escrita l'any 1877. Tot i l'aroma alemanya que desprèn amb tocs subtils i reminiscències de Schumann, incorpora algunes melodies bohèmies donant al conjunt una agradable sensació, dibuixant un paisatge de moltes tonalitats encantadores i que tots els amants del romanticisme tardà en gaudiran. Un plaer escoltar, recuperar i somriure amb aquesta obra de signatura bohèmia però d'estil alemany en un compendi cultural sense fronteres!

Ens la interpreta la Razumovsky Symphony Orchestra sota la direcció d'Andrew Mogrelia.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Zdeněk Fibich (21 December 1850 – 15 October 1900)

NAXOS: Zdeněk Fibich: Symphonies Nos. 1 And 2

IMSLP: Václav Antonín Zdenek Fibich (1850-1900)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Razumovsky Symphony Orchestra – Zdeněk Fibich: Symphonies Nos. 1 And 2

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!