dimecres, 16 d’abril del 2014

MATTHESON, Johann (1681-1764) - Das grosste Kind & Brockes Passion

Domenico Fetti - Christ and the Tribute Money (c.1618-1620)
Obra de Domenico Fetti (c.1589-1623), pintor italià (1)



- Recordatori de Johann Mattheson -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Domenico Fetti (Roma, c.1589 - Venècia, 16 d'abril de 1623) va ser un pintor barroc italià. Va néixer a Roma fill d'un pintor poc conegut, Pietro Fetti. Pel que sembla, els seus inicis van ser amb Ludovico Cigoli, o amb el seu alumne Andrea Commodi, a Roma en els anys 1604-1613. Durant aquest període de formació inicial, va conèixer l'obra d'Adam Elsheimer que el va influir així com l'obra de Tintoretto. En aquell temps va rebre la protecció del cardenal Ferdinando Gonzaga, duc de Màntua. Va treballar durant molts anys al seu servei. També va realitzar treballs a Toscana i Venècia. En el seu estil s'aprecia la influència de Caravaggio, patent en la manera realista de representar les coses i en l'ús que fa de la llum. Però a més s'aprecia la influència de Rubens i dels mestres venecians, especialment del Veronés, evident en l'ús que fa del color. Destaquen entre les seves obres, La multiplicació dels pans i els peixos, del palau Ducal de Màntua, i els quadres d'assumpte mitològic conservats a Viena. És autor, a més, d'un gran nombre de pintures religioses.

Font: En català: No disponible - En castellano: Domenico Fetti (c.1589-1623) - In english: Domenico Fetti (c.1589-1623) - Altres: Domenico Fetti (c.1589-1623)


Parlem de Música...

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - Hamburg, 17 d'abril de 1764) va ser un compositor i organista alemany. L'únic supervivent de tres germans, va néixer a Hamburg. La seva vida es coneix, en gran part, gràcies a la pròpia autobiografia que va publicar. Va rebre una sòlida formació en moltes matèries. Dibuix, matemàtiques, esgrima, llengua anglesa, italiana i francesa i dansa. A banda, música amb el Kantor Joachim Gerstenbüttel. També va estudiar orgue i clavecí amb Johann Nicolaus Hanff, organista de la Catedral de Schleswig. Nen prodigi des de ben petit, va aprendre a tocar la viola de gamba, el violí, la flauta, l'oboè i el llaüt. Amb 9 anys ja tocava en públic l'orgue i cantava com a solista a les esglésies d'Hamburg. La seva adolescència la va passar cantant com a solista en diversos papers teatrals i per autors com Kusser o Keiser. El 1699 va compondre la que seria la primera de les seves òperes, Die Plejades. El 1703 va conèixer a Händel amb qui va mantenir una bona amistat en els següents tres anys. Ambdós, amb només quatre anys de diferència d'edat, es van influir mútuament. A més a més, Mattheson va promocionar-lo com a violinista i clavecinista a l'orquestra de l'òpera d'Hamburg. El 1704, va estrenar la segona de les seves òperes, Cleopatra, amb Mattheson com a cantant tenor i Händel en el clavicordi. Sembla ser que en el transcurs d'aquesta representació es va produir un greu altercat entre ambdós compositors que per poc li costa la vida a Händel. Pocs temps després, es van reconciliar i van seguir treballant plegats fins el 1705, últim any de la carrera teatral de Mattheson. A partir d'aleshores es va convertir en un virtuós organista. En aquest sentit va rebre ofertes des de diverses ciutats europees, una d'elles per ocupar el càrrec vacant de Buxtehude a Lubeck. Una plaça que va rebutjar en favor d'un càrrec d'organista a la Katharinenkirche d'Hamburg en substitució de Reincken. El 1704 es va convertir en professor particular de Cyrill Wich, fill de l'ambaixador d'Anglès a Hamburg, Sir John Wich. Aquest fet va determinar la seva vida. El 1706 se'l va nomenar secretari personal de l'ambaixador anglès, un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a secretari, va poder viatjar per tot Europa i va esdevenir indispensable per les relacions que es van establir entre Anglaterra i la ciutat d'Hamburg. El 1709 es va casar amb Catharina Mattheson Jennings, filla d'un ministre anglès. El 1715 es va convertir en director musical de la Catedral d'Hamburg, un lloc d'especial importància, per la qual va compondre moltes obres entre elles més de dues dotzenes d'oratoris. El 1728, degut a la sordesa, va haver d'abandonar aquest càrrec. 

El 1719 va ser nomenat mestre de capella de la Cort del Duc d'Holstein. Aquests anys, 1715-1740, van ser els més productius de la seva carrera. Partitures, tractats teòrics i traduccions de publicacions angleses són el llegat de la seva obra. Va traduir, també, novel·les, publicacions filosòfiques i articles per a diferents revistes. El 1741 Mattheson va rebre el títol de Secretari de la Legació del duc d'Holstein, i el 1744 va ser ascendit a "Legacions-Rat". Després de la mort de la seva esposa, va decidir donar la major part de la seva considerable fortuna, més de 44.000 marcs alemanys, a la Michaeliskirche d'Hamburg per a la reconstrucció del gran orgue destruït pel foc. A canvi va demanar que fos enterrat en aquesta església. Va morir el 17 d'abril del 1764 i el seu enterrament, el 25 d'abril, fou solemnement commemorat sota la direcció musical de Telemann i amb música del propi Mattheson (Das fröhliche Sterbelied, womit der nunmehro wolseelige Legations-Rath, Herr Johann Mattheson, ihm selbst, harmonisch und poetisch, im 83sten Jahre seines Alters, zu Grabe gesungen). Mattheson va ser l'escriptor més important de música barroca alemanya. Va documentar, a un nivell de detall sense precedents, el món musical de tot el període barroc així com del pre-classicisme alemany. Malauradament, gran part de la seva producció musical es va perdre per sempre durant la Segona Guerra Mundial quan es va destruir la Stadtbibliothek d'Hamburg. Tot i això, alguna d'ella es va conservar miraculosament ja que algú l'havia preservat a la llunyana Armenia. El 1998 va retornar a Hamburg i la recuperació s'està duent a terme actualment. La seva història, molt important durant el segle XVIII alemany, té molt a veure amb la religió luterana la qual va difondre, preservar i enfortir amb la seva música. Els seus nombrosos oratoris, en un estil operístic, van tenir un ressò popular sense precedents a Alemanya. La seva òpera Cleopatra, tot i ser una obra de joventut, és un testimoni fidel del talent del compositor i del seu particular estil que va influir i determinar la posterior obra d'Händel. El seu repertori, a banda de les òperes de joventut, està format per nombrosos oratoris, entre ells, Das Lied des Lammes (Hamburg, 1723); Das Größte Kind in einem Oratorio auff weynacht (Hamburg, 1720); Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Hamburg, 1718) o Der liebreiche und geduldige David (Hamburg, 1724). Instrumentalment, va compondre deu volums de peces de clavecí i orgue (Londres, 1714), 12 sonates de flauta i clavecí (1717) i altra obra de cambra. A banda de música, va escriure una cinquantena de publicacions i tractats teòrics de tot tipus.



Parlem amb veu pròpia...

La figura de Mattheson és sensiblement més important i providencial del que molts imaginem. Autor prolífic en música i literatura, va ser un talent musical des de ben petit. Compositor de desenes d'oratoris, en la més pura de les tradicions musicals luteranes, va desenvolupar la seva vida a Hamburg on va servir, a banda de la seva condició de kantor de la seva catedral, com a secretari personal de l'ambaixador anglès a la ciutat. Des d'aquest càrrec, tot i la progressiva sordesa que el va acabar incapacitant el 1735, va situar la bella ciutat alemanya al món. Mattheson, amic a mitges d'Händel, a qui va estar a punt d'assassinar, accidentalment, en l'entreacte de la representació de la seva òpera Cleopatra i per una situació aparentment absurda (una baralla pel clavicordi), va ser una de les personalitats més determinants de la música barroca alemanya i ho va ser, en gran part, pels tractats musicals teòrics que va publicar. A un dia de commemorar el seu 250è aniversari de decés (el fet que en parli avui té un sentit cronològic que demà entendrem), Mattheson va ser un autor anònim fins el 1998 quan, miraculosament, es va recuperar gran part del seu repertori. Aquest, preservat a Armènia, va sobreviure a la destrucció de la Biblioteca Nacional d'Hamburg durant la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, gran part de la seva història musical, més enllà de les cròniques i de la pròpia autobiografia, segueix sent desconeguda. Una de les majors produccions, per qualitat i acadèmia, i que avui recuperarem va ser un dels seus oratoris de Nadal, Das größte Kind. Publicat a Hamburg el 1720, tot i ser contemporani de Bach (amb qui pel que sembla no va tenir la més mínima relació), no té res a veure amb el famós oratori del gran Deu alemany. Tot i partir d'una base religiosa, el cert és que el text no té cap cita ni rastre de l'evangeli ja que el llibretista de l'obra, a qui desconeixem, va utilitzar un text poètic lliure que òbviament fa referència a Jesucrist i a certs personatges bíblics com Josep, Maria i els Pastors així com a nombroses figures al·legòriques. Situada a Betlem, la història canta lloances a Déu amb els pastors anunciant el naixement de Crist. Una història de sobres coneguda i que en nom de Mattheson rep un tractament més lliure, poètic i no tant estricte pel que fa a l'evangeli, absent en el text. Per a solistes, cor i orquestra, l'oratori (la nostra selecció omet els recitatius) és de gran bellesa, amb moments de gran solemnitat i celebració i altres de dramatisme, passió i emoció. Una obra ben recuperada, tant per criteri històric com pel conjunt d'intèrprets que la representen. Personalment, fa temps que conec a Mattheson però el fet de re-escoltar el seu Oratori de Nadal m'ha despertat, encara més, la curiositat a l'entorn del seu nom. Per tot plegat, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Susanne Rydén (soprano); Nele Gramß (soprano); Anne Schmid (alto); Melissa Hegney (alto); Gerd Türk (tenor); Thilo Dahlmann (bass); Kölner Akademie; Michael Alexander Willens (conductor)
INTÈRPRETS: Mechthild Bach (soprano); Dorothee Wolgemuth (soprano); Kai Wessel (alto); Wilfried Jochens (tenor); Gerd Türk (tenor); Ekkehard Abele (basse); Mottetenchor Speyer; Accademia Filarmonica Köln (ensemble); Marie Theres Brand (conductor)
AMAZON: Mattheson: Das groste Kind
AMAZON: Johann Mattheson: Brockes Passion













Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)