AGRELL, Johan Joachim (1701-1765) - Violin Concerto in D major

Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1)

- Recordatori de Johan Joachim Agrell -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (París, 30 de desembre de 1724 - París, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar després cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables són: José explicant els somnis; Deyanira robada pel centaure Neso; La vídua d'un indi; Les Gràcies molestades pels amors; Alexandre consolant a la família de Darío; El sacrifici de Polixena; Mort del Dofí; La casta Susana; Ceres ensenyant l'agricultura a Triptoleno; La desesperació d'Armida. Va morir a París el juny de 1805.

Font: En català: No disponible - En castellano: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - In english: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - Altres: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805)

---

Parlem de Música...

Johan Joachim Agrell (Östergötland, 1 de febrer de 1701 - Nürnberg, 19 de gener de 1765) va ser un compositor suec. Va estudiar a la Universitat d'Uppsala entre els anys 1721-1723, formant part probablement de l'orquestra de la universitat. Pel que sembla, el príncep Maximilià d'Hesse va escoltar a Agrell interpretant el violí el 1723 i el va convidar a Kassel. L'evidència demostra que Agrell va estar treballant pel príncep des del 1734, quan Fortunato Chelleri era kapellmeister, i encara seguia a Kassel entre 1737 i 1742, sota la supervisió del comte Guillem VIII. Des d'allà va viatjar a Anglaterra, França, Itàlia. Alguns problemes econòmics van obligar a Agrell a postular al càrrec de kapellmeister a Nüremberg. Un càrrec que va obtenir el 1746 i que va combinar amb els seus deures com a director musical, director dels músics de la ciutat i compositor oficial per a casaments i altres celebracions. També tenia la obligació de dirigir musicalment les principals esglésies de la ciutat, sobretot la Frauenkirche. Al setembre de 1749 es va casar amb la filla d'un organista, la cantant Margaretha Förtsch. De la joventut d'Agrell a Suècia no se'n conserven obres, excepte una partitura inclosa en una col·lecció impresa el 1746. Va compondre obra religiosa i instrumental, especialment del gènere simfònic, contribuint en el desenvolupament de la simfonia clàssica. Va morir a Nuremberg el gener de 1765.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
6 sinfonie, D, C [S], A, B , G, F, fl/rec ad lib, obs, hns, tpts, str, op.1 (1746), nos.1, 2 with timp [nos.1, 4 in D-RUl, no.4 in S-Uu];
4 syms., A, F, B , D, B-Bc;
9 syms., D [S], F, F, D, G, D, E, G, E [S], D-DS;
2 syms., E  [S], B , MÜu;
3 syms., D, E, E, Rtt;
4 syms., D, B , D, D, RUl;
1 sym., A, GB-Lbl;
4 syms., D, F, F, B  [S], S-Uu

3 concs., F, D, A, hpd, str, op.3 (1751) [no.3 in D-MÜu];
4 concs., B , D, A, D, hpd, str (also for hpd solo), no.1 without va (1755–61), also pubd singly, nos.2, 3, lost;
2 concs., A, F, hpd, str, S-Sk, D-Bsb, MÜu;
1 [?3] concs., hpd/org, in 6 Concertos … by Sigr. Graun, op.2 (London, 1762)
3 concs., A, b, G, fl/vn, hpd, str, op.4 (1753), S-L;
1 conc., F, fl, str, MÜu;
2 concs., G, B , vn, str, S-L;
1 conc., D, fl, str, S-L;
1 conc., G, fl, str, Rtt;
1 conc., B , ob, str, S-L;
1 conc., D, vn, str, US-Wc;
1 conc., F, vn, str, F-Pc

Chbr.:
Hpd:
6 sonatas, B , G, F, e, D, g, op.2 (1748), D-BFb, also incl. ariettes, polonaises and minuets [no.3 as conc., F-Pn], ed. L. Cerutti (Padua, 1994);
[3] sonatas, A, B , G (?1751–2), also incl. ariettes, polonaises and minuets;
A Collection of Easy Genteel Lessons, bk 2 (London, c1767), incl. 1 conc. by Vivaldi arr. hpd;
Sonata, capriccio and polonaise, D-DS, S-Uu;
1 sonata in Oeuvres mélées, partie 1re, lxxi (1755);
1 sonata in 20 sonate, op.2 (Paris, 1760);
?1 piece in Pièces choisies, bk 1 (Amsterdam, c1760);
pieces in A Collection of Lessons … by Sigr. Jozzi, bks 1–3 (London, 1761–4), and A Collection of Lessons … by Sigr. Kunzen (London, 1762)

Other:
1 sonata, A, vn obbl, hpd (c1743), D-Mbs;
[3] Sonate, G, E, –, vn, hpd/vc (1752), no.3 pubd singly and lost;
6 Sonatas, G, G, C, G, G, G, 2 fl/vn, hpd/vc, op.3 (London, c1757);
1 sonata in 6 Sonatas or Duets, 2 fl/vn, op.2 (London, 1751);
[2] Sonata a due, fl/vn, hpd (1762–5), both also pubd singly (lost);
1 sonata, b, vn, hpd, US-BEm;
1 sonata, va d'amore, S-Uu

Lost:
Pièce(s) in Collection recréative de pièces, fl/vn, hpd, premier couple (1746);
various works cited in Brook;
many compositions for official celebrations of the City of Nuremberg including 5 serenades, and for the Frauenkirche and Marienkirche, including the Musikalische Kirchen-Andachten, are lost

Literatura:

Anleitung zur Composition (MS)
Tabellen für den Generalbass und die Tonsetzkunst (MS) 

Font: En català: No disponible - En castellano: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - In english: Johan Joachim Agrell (1701-1765) - Altres: Johan Joachim Agrell (1701-1765)

---

Parlem amb veu pròpia...

Agrell va ser un compositor suec que per circumstàncies va haver de fer les maletes, agafar el vaixell i estacionar-se a Alemanya, geografia on va treballar al servei de la Cort d'Hesse. I si bé va tenir un càrrec equivalent al de mestre de capella per la Frauenkirche de Nuremberg, amb la inherent obligació musical, el cert és que avui se'l coneix i aplaudeix en nom i en veu de la seva obra orquestral, principalment concerts i simfonies. El global del seu repertori es divideix en dues grans categories, la vocal, ocasional i obligada i molt apreciada però malauradament perduda, i la instrumental. Aquesta, escrita amb l'etiqueta de 'Kerner und Liebhaber' (per a experts i amateurs), explora diversos gèneres destacant, per la seva idiosincràsia, les simfonies, precursores de les posteriors simfonies clàssiques. Aquestes destaquen decisivament pel sòlid coneixement de la forma sonata italiana a partir de la qual s'estructura la temàtica simfònica. Escrites principalment durant el període 1720-1750, representen un exemple pertinent de la simfonia pre-clàssica. A vegades properes al gènere concertant, com la preciosa Simfonia en La major per a flauta, cordes i baix continuo, el contrast i la floritura amable del seu dibuix ens permeten descobrir-ne la seva naturalesa. El Concert en Re major per a violí i orquestra, datat del seu darrer període, és una obra sorprenent que s'inspira en el model italià però que ens anticipa, magistralment, la posterior i propera Escola de Mannheim. Un compositor proper a Johann Roman a qui avui, 250 anys després de la seva mort, recuperem amb allò que millor va saber fer, la seva música!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Sirkka-Liisa Kaakinen-Pilch (Violin); Helsinki Baroque Orchestra; Aapo Häkkinen
RECICLASSICAT: AGRELL, Johan Joachim (1701-1765)
AMAZON: Johan Joachim Agrell: Orchestral Works

IMSLP: Johan Joachim Agrell (1701-1765)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!