BASSANI, Giovanni Battista (c.1650-1716) - Vepres de la Vigile de Noel

Obra de Martin van Heemskerck (1498-1574), pintor holandès (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -

En el dia de la commemoració del seu 298è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Martin van Heemskerck (Heemskerk, 1 de juny de 1498 - Haarlem, 1 d'octubre de 1574) va ser un pintor del manierisme holandès molt influït per l'obra de Miquel Àngel. La gran part de la seva carrera es va desenvolupar a Haarlem. Era deixeble de Jan van Scorel, i va adoptar l'estil italià del seu mestre. Maerten va passar els anys 1532-1536 a Itàlia. Va fer molts dibuixos i gravats i és especialment conegut per la seva interpretació de les set meravelles del món. En les seves nombroses obres mitològiques i religioses va realitzar composicions complexes de colors brillants i figures musculades en moviments tumultuosos. Els seus dos quaderns de dibuixos (Kupferstichkabinett, Berlín) realitzats a Roma entre els anys 1532 i 1535 tenen gran importància perquè registren molts monuments romans que ja no existeixen o que han sofert notables transformacions; com a exemple poden citar-se els dibuixos que va fer de la construcció de la Basílica de Sant Pere sobre les restes d'un antic temple cristià. Va morir a Haarlem l'octubre de 1574.

Font: En català: Martin van Heemskerck (1498-1574) - En castellano: Martin van Heemskerck (1498-1574) - In english: Martin van Heemskerck (1498-1574) - Altres: Martin van Heemskerck (1498-1574)

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694. La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1716.

OBRA:

Operas:

dm drama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18 [3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20 Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
- Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32 [4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
- 4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

- Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8 Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9 Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10 [6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11 Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12 [12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13 Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
- Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21 Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22 Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23 Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24 Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25 [8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26 [4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27 [8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30 Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
- Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
- 76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
- Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2 L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3 Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
- Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4 La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6 Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
- Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7 Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
- Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
- L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14 Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15 Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16 La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17 La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19 Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28 Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29 Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31 [12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1 [12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5 [12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
- Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
- Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) - Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Fa precisament un any des de la darrera entrada de Bassani, un autor barroc estretament vinculat a la tradició musical veneciana, per tant, hereva en última instància de Monteverdi. El seu nom, no hi ha dubte, va ser prominent. I ho va ser per la seva exuberant obra secular i religiosa vocal amb la que va il·luminar les nombroses acadèmies musicals, esglésies i catedrals on la seva música va ressonar. Proper a la filosofia de Legrenzi, Carissimi, Perti o Colonna, el seu estil concertant era el predominant fruit també de la seva condició d'excel·lent violinista la fama del qual, al seu temps, era equivalent a la de Corelli. En aquest sentit, l'edició majúscula d'avui, en què també comparteix protagonisme amb Legrenzi, ens demostra la contrastada producció musical d'aquest geni italià. Les quatre obres que escoltarem resulten, com dir-ho... meravelloses. Opulència vocal i precisió instrumental en el Deus in adjutorium a 4 veus i també en l'extens i inacabablement deliciós Antifona et Dixit Dominus a 5 veus. Contrast amb la breu i sonorament brillant Sonata da chiesa No.3 opus 5. I atenció al Motetto Nascere dive puellule per a soprano, orgue i continuo. Edició de luxe que durant uns dies, i reiteradament, he escoltat absolutament absort i meravellat per l'impecable interpretació i per la creativa genialitat de Bassani, un mestre a l'ombra dels grans mestres italians!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Parlement de Musique, Martin Gester
RECICLASSICAT: BASSANI, Giovanni Battista (c.1650-1716)

PRESTOCLASSICAL: Bassani, G B: Vepres de la Vigile de Noel

IMSLP: Giovanni Battista Bassani (1650-1716)

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Various Artists – Vêpres de la Vigile de Noël

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!