divendres, 21 de febrer del 2014

CZERNY, Carl (1791-1857) - Lieder

John Atkinson Grimshaw - Evening Glow (c.1884)
Obra de John Atkinson Grimshaw (1836-1893), pintor anglès (1)



- Recordatori de Carl Czerny -
En el dia de la celebració del seu 223è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

John Atkinson Grimshaw (Leeds, 6 de setembre de 1836 - Leeds, 31 d'octubre de 1893) va ser un pintor anglès especialment conegut per les seves escenes nocturnes, romàntiques i melancòliques. Va néixer a Leeds, fill d'un policia retirat. Es va casar el 1856 amb la seva cosina llunyana Frances Hubbard (1835-1917). El 1861, tot i la oposició dels seus pares, va deixar la seva feina en el Great Northern Railway, per iniciar la seva carrera artística com a pintor. Va començar a exposar el 1862, ajudat per la "Societat Filosòfica i Literària de Leeds", amb pintures, majoritàriament, d'animals, fruites i flors. Grimshaw va estar principalment influenciat pels pintors prerafaelites. Va ser fidel al seu estil únic que representava els colors i la il·luminació amb un gran detall. Posteriorment, va pintar paisatges. El 1870, gràcies a l'èxit obtingut per les seves obres, va poder llogar una mansió del segle XVII per convertir-la en la seva residència a Knostrop Old Hall, on viuria fins a la seva mort. A finals de la dècada del 1870, va llogar una altra casa a Scarborough per romandre-hi durant els mesos d'estiu. Les dues localitzacions van quedar reflectides en diversos dels seus quadres. La obra de Grimshaw va rebre la influència dels pintors prerafaelites, sobretot del pintor de paisatges John William Inchbold, també de Leeds. Fidel a aquest estil, va crear paisatges de colors precisos, lluminosos, de vívid detall i realisme, de vegades, usant fotografies per assegurar la precisió. Va pintar paisatges que tipificaven les estacions o algun moment climàtic, escenes de carrer de la ciutat o els suburbis i vistes, a la llum de la lluna, dels molls de Londres, Leeds, Liverpool o Glasgow. La seva acurada pinzellada i la seva habilitat per representar els efectes lumínics li permetia capturar amb gran detall els aspectes i l'ambient de les escenes. Els seus quadres de carrers humits il·luminats amb gas i de molls entre la boira, transmeten una estranya calidesa i una alienació de l'escena urbana. Entre els seus últims treballs, va incloure escenes imaginades de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma. Grimshaw va morir a Leeds l'octubre de 1893.

Font: En català: No disponible - En castellano: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - In english: John Atkinson Grimshaw (1836-1893) - Altres: John Atkinson Grimshaw (1836-1893)


Parlem de Música...

Carl Czerny (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857) va ser un pianista, compositor i professor de música austríac. El seu pare, Wenzel Czerný, era un músic reputat, violinista aficionat que s'havia educat en un monestir Benedictí de Praga i, a més de violí, interpretava amb facilitat l'oboè, l'orgue i el pianoforte. Radicat a Viena el 1786 amb la seva dona, Wenzel es va establir com un hàbil mestre de música i piano i anys més tard va donar a llum al seu únic fill, Karl Czerny. Encara vivint a Àustria, la família va sostenir una lligam destacat amb la cultura txeca i, de fet, el petit Czerny no va parlar alemany fins quan va celebrar els seus 10 anys. En la seva etapa inicial, va rebre lliçons de teclat amb el seu pare i aviat va demostrar notables habilitats interpretatives i de composició. Els seus primers intents d'escriptura musical (mai publicats) van començar quan només tenia 7 anys i, de fet, als 10 anys ja era capaç de tocar "... clara i fluidament qualsevol composició de Mozart i Clementi...", virtuosisme que anava de la mà del seu exhaustiu i sorprenent estudi (que va durar tota la seva vida) de l'obra de Beethoven. A les seves notes autobiogràfiques, Czerny va descriure alguna vegada la seva infància com "acuradament aïllada d'altres nens", i després d'aquests primers anys de permanent estudi al costat del seu progenitor, va prosseguir la seva formació amb el també txec Wenzel Krumpholz (pianista i violinista de l'Orquestra de la Cort Imperial, 1761-?). El 1800, amb 9 anys, Karl va brindar el seu primer concert a la seva ciutat natal, el Concert en Do menor K. 491. El mateix estil mozartià l'havia impressionat decisivament anys enrere, escoltant el mateix concert interpretat per Johann Nepomuk Hummel, d'origen eslau-hongarès i deixeble de Mozart. A l'any següent, el seu mestre el va presentar a Beethoven i va interpretar per aquest el primer moviment del Concert de Piano en Do Major K. 503 de Mozart i la pròpia Sonata "Patètica" de Beethoven. A partir d'aleshores, Czerny no només es va convertir en el deixeble predilecte de Ludwig sinó també en un important difusor de la seva obra i en un dedicat i acurat intèrpret de les noves formes per a piano. Ludwig va escriure alguna vegada sobre ell: "... Jo que signo a baix, tinc el plaer de testificar que el jove Carl Czerny ha fet un avenç extraordinari al piano, més enllà del que podria esperar-se a d'un jove de 14 anys. Crec que mereix tota l'ajuda possible, no només pel que acabo de manifestar, sinó per la seva sorprenent memòria ... "

Tant estreta va ser la relació entre tots dos, que Beethoven va encarregar a Czerny, anys més tard, l'educació musical del seu nebot Carl, encara que mai va deixar de corregir i suggerir tècniques d'estudi i de digitació. Paral·lelament a la seva carrera com a intèrpret, Czerny quan tenia 15 anys va començar a participar en algunes classes com a docent. Als 19 anys, va conèixer a Viena al gran pedagog italià Muzio Clementi, l'obra del qual, "Noveau Gradus ad Parnassum", el va impactar de tal forma que el va inspirar en la seva posterior i magnànima creació didàctica. Malgrat que Czerny també va ser un excel·lent intèrpret, de mestria virtuosística i amb una soltesa i memòria inigualables, a finals de la seva adolescència va abandonar la carrera d'intèrpret i es va dedicar gairebé per complet a l'ensenyament de piano i composició. La seva dedicació com a mestre (més que esforçada, ja que donava classes de dia i componia pels alumnes de nit) va començar a donar fruits i molt aviat el seu nom va adquirir notorietat els cercles burgesos i aristocràtics, que competien per tenir-lo com a professor. Molts deixebles seus van seguir la seva línia didàctica, com el famós rival de Liszt, Sigismond Thalberg, l'hongarès Stephen Heller i el llegendari professor de piano polonès Theodor Leschetizky. Dels seus alumnes més importants destaca Franz Liszt. El compositor austro-hongarès li va dedicar a Czerny seus "Estudis Transcendentals". En aquesta època, Czerny ja contava amb una enorme quantitat de composicions, que arribaven fins a l'opus 800 (simfonies i obres de cambra que no van ser ben acollides per la crítica), i moltes d'elles van ser estudis tècnics i exercicis de desenvolupament per a pianistes: centenars d'obres que són avui bàsicament de l'estudi de l'instrument. Totes les seves obres didàctiques eren ràpidament editades a Viena, i amb tant d'èxit entre el públic que encara avui s'inclouen aquests estudis en els programes de tots els conservatoris del món. Entre aquestes peces, destaquen "L'Escola de la Velocitat" i "L'Art de la Digitació".

La cursa literal de Czerny com a compositor va començar aproximadament el 1812, després de copiar moltes obres de Bach, Scarlatti i altres compositors antics. Ocupava les seves hores lliures estudiant l'art de l'orquestració i component, primer assajos, després obres completes, simfonies i obres per a piano sense oblidar la música vocal religiosa. Malauradament, moltes de les seves obres vocals no es van arribar a publicar mai, especialment les seves obres sacres corals (20 Misses, Ofertoris, Graduals, etc.). A banda de la seva primera època com a compositor, poc del seu material s'ha pogut classificar ja que Czerny no va ordenar ni registrar cap de les seves obres. La seva profunda sensibilitat i delicadesa d'estil, es perceben en obres com la "Sonata Sentimental en Do menor, Op 10 per a piano a quatre mans", o en el seu Concert per a Piano en Do Major, Op 153. La seva mateixa dedicació a la docència demostren la seva entrega i el seu amor pel piano. Als 51 anys, Karl va començar a escriure unes petites notes autobiogràfiques, costum habitual durant l'època romàntica, "Erinnerungen aus meinen Leben", editades recentment a Àustria. Czerny dóna a conèixer una història més aviat solitària, vivint amb els seus pares fins a la mort de la seva mare el 1827 i la del seu pare el 1832. Mai va arribar a casar-se, i va viure sol fins el dia de la seva mort. Malgrat no tenir familiars propers, sí que va tenir moltíssims gats (els seus alumnes sempre comentaven aquesta excentricitat) i quan no componia o donava classes, es dedicava feliçment als seus animals. El 15 de juliol de 1857, als 66 anys, Karl Czerny va morir a Viena. La seva considerable fortuna acumulada dels seus anys com a docent, compositor i intèrpret, va ser donada al Conservatori de Viena i a nombroses institucions de beneficència. Moltes de les seves obres van quedar injustament oblidades i la seva descomunal labor pedagògica, que avui es divideix en quatre categories, segueix sent imprescindible en l'estudi de tot pianista. El compositor i musicòleg ucraïnès-romanès Eusebius Mandyczewski va catalogar i va preparar diverses edicions de Czerny, incloses les més de 300 obres sacres mai abans publicades, a més de trobar nombrosos manuscrits extraviats. La seva aportació ha estat també molt valuosa en el reconeixement integral de la vida i obra de Czerny. 

Font: En català: Carl Czerny (1791-1857) - En castellano: Carl Czerny (1791-1857) - In english: Carl Czerny (1791-1857) - Altres: Carl Czerny (1791-1857)


Parlem amb veu pròpia...

Pocs són els compositors, com Karl Czerny, que han estat tant interpretats en la història de la música i, no obstant, resulten tant desconeguts pel públic general. Possiblement, "odiat" pels milers d'estudiants de piano de tots els temps, inclosos els de la nostra època, Czerny va destacar sobretot pel gran llegat de la seva inimitable obra didàctica, una fita sense comparació possible en la història de la pedagogia musical. El seu nom, per tant, s'ha de convertir, com diria Kant, en imperatiu categòric, en llei universal i en manament de la música. Per mi ja fa temps que ha esdevingut un descobriment permanent en totes i cadascuna de les obres que tinc el plaer d'escoltar. Les d'avui, focalitzades a l'entorn de les seves desconegudes cançons, segueixen fidels a aquest principi i possiblement resultaran, com per mi ho han estat, una inesperada sorpresa. De Czerny en aquest espai ja n'hem parlat recurrentment: Simfonies, concerts, obra de cambra i alguna sonata per a piano, tanmateix, no hem incidit, encara, en la seva música vocal. L'explicació és relativament fàcil d'entendre i difícil d'assumir pels melòmans. Malauradament no s'ha editat, encara, la seva obra vocal amb l'excepció d'aquest recull de cançons i d'alguna partitura sacra. Més enllà, silenci. Tenint en compte la devoció catòlica de Czerny, contrastada amb les més de 300 (!) composicions de música religiosa, entre elles més de 20 misses, ofertoris, motets, himnes (el seu Te Deum el podem escoltar en una primera gravació en directe d'una qualitat irregular) i altres obres menors, és incomprensible assumir que quasi bé la totalitat d'aquest repertori, catalogat, editat i publicat pel compositor Eusebius Mandyczewski, sigui inèdit. La recuperació, en el seu cas, ha començat per l'extensa obra instrumental, incloent els concerts, les simfonies, l'obra de cambra i les centenars de sonates de piano i orgue. Tant de bo, expressant un desig en primera persona, la recuperació continuï, ara sí i massivament, en relació a la seva extensa i totalment desconeguda música vocal sacra. Pel que fa a la obra vocal secular, com la d'avui, només consta de poques partitures per la qual cosa la majoria d'elles estaran representades en aquests 5 Lieder de Karl Czerny. Des Mädchens Klage, Der Bund, Das Geheimnis, Der Erlkönig i Traum am Bach són els noms de les cançons que escoltarem per a piano i tenor inspirades, en essència, en els lieds de Franz Schubert. Les introduirem amb el preciós recital de trompa i piano Andante e Pollacca opus posth. Una fascinant i encantadora partitura en què la trompa i el piano ens recordaran a Weber i a Beethoven i faran les delícies dels romàntics més autèntics. L'enorme treball de Czerny com a compositor i mestre ha de ser reconegut com a tal, perquè reviu cada dia als faristols de milers de pianistes que lliuren el seu esforç i la seva passió a l'instrument. El treball de l'esforçat mestre que ensenyava de dia, componia de nit i refugiava els seus enigmàtics sentiments en els seus inseparables gats, és una poètica inspiradora en què hauríem de pensar a l'hora d'apropar-nos a la seva vasta i amorosa obra!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

INTÈRPRETS: Louis-Philippe Marsolais (horn); David Jalbert (piano)
INTÈRPRETS: Benjamin Butterfield (tenor); Stéphane Lemelin (piano)
RECICLASSICAT: CZERNY, Carl (1791-1857)
ALLMUSIC: Carl Czerny: A Rediscovered Genius
IMSLP: Carl Czerny (1791-1857)
CPDL: No disponible
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)