divendres, 24 d’octubre del 2014

DITTERSDORF, Joannes Carolus Diters (1739-1799) - Litaniae laurentanae

Ricard Urgell - Opera (1922)
Obra de David Roberts (1796-1864), pintor anglès (1)



- Recordatori de Joannes Carolus Diters von Dittersdorf -
En el dia de la commemoració del seu 215è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

David Roberts (StockbridgeEdimburg, 24 d'octubre de 1796 - Londres, 25 de novembre de 1864) va ser un pintor romàntic escocès conegut per les seves aquarel·les i gravats representant els monuments egipcis i espanyols. Va néixer en un suburbi d'Edimburg i els seus inicis com a artista van ser modestos: pintor de parets i escenògraf. No obstant això, la tasca de crear telons amb paisatges i arquitectures li va permetre dominar la perspectiva. El 1832-33, Roberts va travessar Espanya i va arribar fins a Tànger, prenent múltiples apunts que de tornada a Londres serien plasmats en litografies per altres artistes. Roberts realçava els racons que veia, mitjançant alteracions d'escala i sumant vegetació i altres elements que aportaven un toc romàntic i pintoresc a llocs ja de per si evocadors. Les imatges d'Espanya difoses per Roberts van aconseguir gran èxit i van imposar una imatge novel·lesca i exòtica d'Andalusia, igual que va fer la novel·la Carmen de Prosper Merimée. El pintor espanyol Jenaro Pérez Villaamil va acusar una clara influència de Roberts, i anys després, Gustave Doré recorreria Espanya emulant el seu precedent. Però el major èxit de David Roberts es deu al seu viatge a Egipte i terres limítrofes, on va dibuixar múltiples temples i racons que després es plasmarien en aquarel·les, quadres i gravats. El mateix Roberts ha afirmat que aquest viatge li va assegurar el suport per a la resta de la seva vida ja que li va donar inspiració per a produir obres en gran quantitat. Les seves litografies sobre Egipte, executades per ajudants seguint els seus dissenys, idealitzaven les ruïnes d'Abu Simbel i altres monuments mitjançant l'ús del color i de textures borroses. Roberts no dubtava a afegir esfinxs, relleus i altres ornaments en les ruïnes que veia, i els donava una escala gegant per contrast amb les figures de vilatans que incloïa a escala diminuta. El conjunt de les seves 248 litografies s'ordena en sis volums, dedicats els tres primers a Egipte i Núbia. Com a reflex del seu èxit, Roberts va ser promocionat a la Royal Academy de Londres el 1841. Després de l'auge d'estimació que va experimentar en vida, David Roberts va ser subestimat posteriorment i les seves obres van passar de moda. Actualment, han recobrat valor al mercat de l'art, gràcies al col·leccionisme sorgit als països àrabs pel petroli. El Museu del Prado posseeix quatre pintures de Roberts, entre elles una Vista de Sevilla amb la Torre del Oro, un paisatge d'Alcalá de Guadaíra i un interior de la catedral de Burgos. Va morir a Londres el novembre de 1864.

Font: En català: No disponible En castellano: David Roberts (1796-1864) In english: David Roberts (1796-1864) - Altres: David Roberts (1796-1864) 



Parlem de Música...

Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohèmia, 24 d'octubre de 1799) va ser un compositor i violinista austríac. Representant i fèrtil compositor del període clàssic vienès, es va sentir atret, des dels primers anys, per la música i va formar part amb el violí, sent nen encara, de la orquestra de l'església dels Benedictins de Viena. Del 1751 al 1761, de la capella privada del príncep d'Hildburghausen, i després de l'abolició d'aquesta capella (1761), de la orquestra del Hoftheater de Viena. Sense deixar aquesta plaça de mestre, va fer un viatge a Itàlia (1763) on va assolir un èxit notable com a violinista. El 1764 va acabar el seu contracte amb aquest teatre i va ocupar la plaça de mestre de la capella episcopal de Grosswardein. El 1769 va entrar al servei del bisbe príncep de Breslau a Johannisberg amb l'encàrrec d'organitzar-hi una capella: allà es va formar en l'art de la composició musical i aviat es va donar a conèixer a Viena amb l'execució de les seves pròpies obres. Els seus oratoris Esther i Hiob (1773 i 1786) van rebre molt bones crítiques arreu d'Europa. També va gaudir de gran reputació com a compositor instrumental (avui en dia és sobretot conegut per la seva música instrumental). Va escriure 32 òperes i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Una col·lecció ingent de música religiosa i instrumental. En aquest sentit va compondre més de 120 simfonies i nombrosos concerts, quartets, quintets, concerts de violí, piano, etc. En vida, el seu major èxit musical va ser l'òpera còmica singspiel, Doktor und Apotheker, (1786), la qual va obtenir un gran èxit no solament a Alemanya, sinó també a Anglaterra, creant-li una popularitat superior a la del mateix Mozart i Haydn. Igual èxit mereixeren moltes de les seves últimes òperes, especialment Hieronymus Knicker (1789). Tant bon punt va morir el comte Schaffgotsch, el seu mecenes (1796), se l'hi va atorgar una mòdica pensió, insuficient per viure, però gracies al baró de Stillfried, el qual el va adoptar en el seu castell de Bohèmia va poder gaudir de benestar i abundància, fins la fi dels seus dies. A banda de compositor i violinista, també se'l va conèixer com a escriptor d'obres com: Brief ueber die Grenzen des Komischen und Heroischen in der Musik, i Brief ueber die Behandlung italianischer Texte bei der Composition und ueber andere Gegenstaende. Pocs dies abans de morir va recitar al seu fill una interessant autobiografia que fou publicada a Leipzig el 1801. Va morir a Neuhof l'octubre de 1799.

OBRA:

Veure repertori aquí.

Font: En català: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) En castellano: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) In english: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) Altres: Joannes Carolus Diters von Dittersdorf (1739-1799) 



Parlem amb veu pròpia...

Inevitablement Dittersdorf va ser un compositor del seu temps. El seu repertori, ingent quantitativament (més de 1000 obres), explora la quasi totalitat del classicisme vienès i la seva obra és d'una importància a dia d'avui desconeguda ja que bona part de la seva producció roman inèdita pels oients. Accessible i atractiu, el seu estil és proper al dels seus contemporanis més coneguts i la seva producció, al seu temps, va gaudir de gran ressò i difusió, especialment en terres austríaques i bohèmies. Si bé al segle XXI se'l coneix com a un autor simfònic, més de 100 partitures l'avalen en aquest sentit, a la seva època va destacar per la nombrosa obra vocal teatral i religiosa. De fet, ell mateix així ho va remarcar en la seva autobiografia. La seva obra més desconeguda és, sempre fent referència al nostre espai-temps, la música religiosa. Aquesta, formada per nombroses misses, oratoris, rèquiems i inclassificable nombre de motets, himnes, salms, graduals, ofertoris, etc., va gaudir de notable presència en el segle XVIII i fins i tot el mateix Dittersdorf interpretava les parts del violí en moltes de les seves misses que sovint s'escoltaven. En aquest sentit, i per ara, cap d'elles ha estat estudiada i recuperada. El seu rèquiem, que podrem trobar en l'edició d'avui, és de les poques grans obres religioses, juntament amb alguns oratoris, editades. Doncs bé, dins de l'univers sacre de Dittersdorf hi trobarem també i a banda de la corresponent diversitat, les dues obres restants que podrem escoltar avui. D'entrada, el Motetto pro Offertorio in honorem St. Joanis Nepomuceni per a baix, cor i orquestra, i el Litaniae laurentanae en Re major per a solistes, cor i orquestra. Obres menors i secundàries tot i la importància de la pregària del Litaniae laurentanae (lletanies) en el sí de l'església catòlica. Escrites probablement en la seva etapa de Grosswardein, on va succeir a Michael Haydn el 1765, són obres diferenciades, el motet ofertori té un perfil més contundent i festiu, especialment amb les trompetes i timbales del cor, i la lletania presentat un major equilibri tot i que parlem d'obres plenament clàssiques, per tant, clares en les formes, d'alegria subjacent i d'arquitectura ordenada. La interpretació, no obstant, pateix en certs moments l'efecte de la reverberació, és a dir, de vegades fa que sembli que l'orquestra i el cor es situïn lleugerament per darrere del ritme. Com a curiositat destacarem que el director, Georg Ratzinger, és el germà de Joseph Aloisius Ratzinger (Benet XVI). Si bé aquesta edició no farà justícia plenament al Dittersdorf més religiós, si que ens obrirà la porta a tot un món nou del qual n'espero, personalment, continuïtat en un futur proper!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Dittersdorf, C.D. von: Requiem / Offertorium / Litaniae lauretanae

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: