PERGOLESI, Giovanni Battista (1710-1736) - Stabat Mater

Obra de Johannes Vermeer (1632-1675), pintor holandès (1)

- Recordatori de Giovanni Battista Pergolesi -

En el dia de la celebració del seu 305è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Johannes Vermeer o Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes, considerat un dels més grans de tots els temps. Després de sis anys d'aprenent, part d'ells a les ordres del pintor holandès Carel Fabritius, va ser admès el 1653 a la confraria de Sant Lluc com a mestre pintor. Va ser un dels seus membres més importants i va servir en el seu consell de govern. Es va guanyar la vida modestament com a marxant més que com a pintor. Només es conserven 35 llenços de Vermeer. Aquest petit nombre sembla ser fruit del metòdic i deliberat estil de treball de Vermeer, de la seva curta vida i de la desaparició de moltes de les seves obres durant un període de foscor després de la seva mort a Delft, el 15 de desembre de 1675. Amb algunes excepcions, que inclouen paisatges, escenes quotidianes i alguns retrats, la producció de Vermeer va consistir en interiors domèstics plens de llum en què una o dues figures estan llegint, escrivint, tocant un instrument musical o realitzant alguna tasca domèstica. Aquestes obres d'observació i execució precisa de la vida holandesa del segle XVII es caracteritzen per un sentit geomètric de l'ordre. Vermeer va ser una mestre de la composició i de la representació en l'espai. Vermeer va ser oblidat després de la seva mort i no se'l va redescobrir fins ben entrat el segle XIX. A partir de llavors, la seva reputació ha crescut de manera constant. Avui se'l considera un dels més grans pintors holandesos. Jove adormida a la taula (c.1656, Museu Metropolità d'Art, Nova York) exemplifica el seu maneig de les tonalitats i la perspectiva sobre el fons, cap al pla mitjà i més enllà en la distància. En Donzella abocant llet (1660, Rijksmuseum, Amsterdam), Dona amb gerra d'aigua (1663, Museu Metropolità d'Art), Vista de Delft (c.1661, Mauritshuis, l'Haia) i altres obres, es visualitzen els efectes de la llum amb una subtilesa, delicadesa i puresa de color que són virtualment úniques. Entre les seves obres també destaquen Soldat i dona rient (1657, Frick Collection, Nova York) i Jove amb barret vermell (1667, National Gallery of Art, Washington). 

Font: En català: Johannes Vermeer (1632-1675) - En castellano: Johannes Vermeer (1632-1675) - In english: Johannes Vermeer (1632-1675) - Altres: Johannes Vermeer (1632-1675)

---

Parlem de Música...

Giovanni Battista Pergolesi (Jesi, 4 de gener de 1710 - Pozzuoli, 16 de març de 1736) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Francesco Santini a Jesi abans de matricular-se al Conservatori dei Poveri di Gesù Cristo de Nàpols, on va tenir com a mestres a Gaetano Greco i Francesco Feo. En els seus inicis, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, alguns dels oratoris que el van fer ràpidament famós, com  La conversion e morte di San Guglielmo (1731), o la seva primera òpera Salustia (1732). Aquell mateix any va rebre el nomenament com a mestre de capella del príncep Ferdinando Colonna Stigliano. El 1733 va rebre el reconeixement general amb el seu intermezzo còmic La serva padrona, considerada una obra fonamental en la creació de l'òpera buffa. A partir d'aquell èxit sobtat, la carrera de Pergolesi fou meteòrica tot i que molt breu. La seva obra va ser molt extensa amb 11 òperes i oratoris, dues misses, 5 cantates, nombrosa obra religiosa i el seu famós Stabat Mater, exportat arreu d'Europa des del primer moment. Va ser autor, també, d'obres instrumentals com sonates, simfonies i concerts. De salut precària tota la seva vida, va morir amb 26 anys de tuberculosi al Monestir Caputxí de Pozzuoli el març de 1736.

OBRA:

Vocal secular:

Conversione di San Guglielmo d'Acquittana (opera seria) (1731)
Salustia (opera seria) (1731-1732)
Lo Frate 'nnamorato (opera buffa) (1732)
Il Prigionier superbo (opera seria) (1733)
La serva padrona (intermezzi) (1733)
Adriano in Siria (opera seria) (1734)
L'Olimpìade (opera seria) (1735)
Livietta e Tracollo (intermezzi)

Duets (spurious):
Deh t’accheta, C xix, by G. Sellitto;
Io mi rido;
Mo che te stregno, C xix, suppl.;
Se mi lasci, o mio contento, C xix, by G.M. Orlandini;
Tu non rispondi, C xix, by G.A. Giai;
Tu resterai mia cara, C xix;
Tu vuoi ch’io viva, C xix, by D. Terradellas;
Una povera fanciulla, C xix, by ?Orlandini

Arias:
spurious unless otherwise stated
Ah, che sento in mezzo al core, C xxii;
Ahi, che soffersi o Dio, C xxii;
Ah mi dividon l’anima, C xix, also attrib. G. Chinzer;
Amerò finchè il mio core, C xxii;
Basta così t’intendo, C xix, by R. di Capua;
Ben che s’ascondono, doubtful, B-Bc;
Bendato pargoletto, C xxii;
Cara tu ridi, C xxii;
Chi non crede, C xxii, by B. Galuppi;
Chi tento, doubtful, GB-Lcm;
Confusa, smarrita, C xix, by L. Vinci;
Con quel volto sì vezzoso, doubtful, Lbl;
Dio s’offende, e l’uom ne giace, doubtful;
È pur ver, C xxii, by A.M. Bononcini;
Empio amor, amor tiranno, C xxii, doubtful;
Il mio cor innamorato, doubtful, B-Bc;
Immagini dolenti, C xix, by G. Scarlatti;
Ingrata non sarò, C xxii;
Io non so dove mi sto, C xxii, by L. Leo
L’amato mio sposo, ed. in Il teatro illustrato, no.126 (Milan);
La ragion, gli affetti, doubtful, GB-Lbl;
Le luci vezzose del caro mio bene, doubtful;
Le souhaît, doubtful;
Madre, e tu, inquista sposa, doubtful;
Misero me, qual gelido tormento, acc. recit, C xix;
Nacqui agli affanni in seno, doubtful;
Non mi negar, ed. A. Parisotti, Arie antiche (Milan, 1930);
Non mi tradir mai più, C xxii, by A. Scarlatti;
Non so d’onde, C xix;
Non ti minaccio sdegno, C xix;
Non ti son padre, doubtful, Lbl;
Partò, qual pastorello, doubtful, B-Bc;
Pellegrino ch’infolto orror, doubtful;
Pensa bene, mi dicesti, C xxii;
Pensa, se avrò, mia cara, C xxii;
Per esser più vezzose, C xxii;
Per fuggirti io peno avrò, doubtful;
Piangerò tanto, C xxii;
Qual dolente pastorello, C xxii, by G. Lampugnani;
Quant’inganni insegna amore, C xxii
Saggio nocchiero, doubtful, Bc;
Se al labro mio non credi, ed. in Aus dem goldenen Zeitalter des Belcanto, ii (Mainz);
Se amor ti compose, C xxii, by F. Arresti;
Sentir d’un vago oggetto, C xxii;
Sentirsi il petto accendere, C xxii, by Lampugnani;
Se per te viva io sono, C xxii, by A.M. Bononcini;
Se tu m’ami, C xxii, by A. Parisotti;
Serbi l’intatta fede, C xix;
Si cangia in un momento, C xxii;
So ch’è fanciullo amore, C xix;
Talor se il vento freme, C xix, by Terradellas;
Tergi quel pianto, o cara, doubtful, Bc;
Tra fronda e fronda, doubtful;
Tre giorni son che Nina, C xxii, ? by V.L. Ciampi;
Tremende oscure atroci, doubtful, Bc;
Un caro e dolce sguardo, doubtful;
Un ciglio che sa piangere, C xxii;
Vado a morir ben mio, doubtful;
Vanne a seguire (Ingrato core), C xxii, by A.M. Bononcini;
Va tra le selve ircane, C xix;
Vorrei poter almeno, C xxii

Chamber cantatas and duets:
4 cantate da camera … di G.B. Pergolesi, raccolte di Gioacchino Bruno, op.2 (Naples, after 1736): Chi non ode e chi non vede (Segreto tormento), S, str, bc;
Dalsigre, ahi mia Dalsigre (Lontananza), S, bc, in GB-Lbl as Nigella, ah mia Nigella;
Luce degli occhi miei (L’addio), S, str, bc;
Nel chiuso centro (Orfeo), S, str, bc, before aut. 1735; all ed. in C x, B xvi

Cants.:
Della città vicino, S, str, bc, D-MÜs;
Questo è il piano, questo è il rio (Ritorno), A, str, bc, 24 April 1731, C xxii, B xvi

Cants. (doubtful):
A te torna il tuo Fileno, S, str;
Berenice che fai; Che farò, che;
Clori se mai rivolgi (Il canto del pastore), C x;
Contrasti crudeli; Ecco, Tirsi, quel mirto (Proposta) – Or responderti debbo (Risposta), C x;
In queste spiagge amene (Amor fedele), C x;
L’aura, il ruscello, il fonte;
Ove tu, ben mio, non sei, S, str;
Quest’è amor, quest’è fede, MÜs

Cant. (spurious):
Cor prigioniero, C xxii

Vocal religiosa:

Sacred dramas and oratorios:
Li prodigi della divina grazia nella conversione di S Guglielmo Duca d’Aquitania (dramma sacro, 3, I. Mancini), Naples, monastery of S Agnello Maggiore, sum. 1731, C iv, B ix
La fenice sul rogo, ovvero La morte di S Giuseppe (orat, 2), ? Naples, Oratorio dei Filippini, 1731, C i, B x

Spurious:
Septem verba a Christo in cruce moriente prolatae (orat), CH-Zz, vs ed. H. Scherchen as Die sieben Worte des Erlösers (Vienna, 1952);
Planctus animo poenitentis ad matrem dolorosam (orat), GB-Lbl;
Oratorio della Passione;
La morte d’Abel (orat), CH-Zz;
Il pentimento, GB-Lbl, Lcm;
La nascita del Redentore (orat), lost, said by Villarosa, probably mistakenly, to be in I-Nf

Liturgical:
Mass [Ky–Gl] (D):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? sum. 1731, C xv/2, B xi;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch; version 3, S, A, SSATB, orch, incl. Qui tollis, Quoniam, from

Mass in F of 1734 and arr. of Cum Sancto spiritu from Sicut erat;

Mass [Ky–Gl] (F):
version 1, S, A, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, ? perf. Rome, S Lorenzo in Lucina, 16 May 1734, C xviii, B xii;
version 2, SSATB, SSATB, 2 orch, C vi;
version 3, solo vv, SSATB, SSATB, SSATB, SSATB, 2 orch;
version 4, new version of Ky

Confitebor, ps, solo vv, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
Deus in adjutorium (Domine ad adjuvandum me), int, S, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C xvii/1, B xiii
Dixit Dominus, ps (D), S, A, SSATB, SSATB, orch, ? perf. Naples, S Maria della Stella, 31 Dec 1732, C viii, B xiii
In coelestibus regnis, ant, A, str, org, C xvii/1, B xiii
In hac die quam decora, motet, S, A, T, B, SSA, TTB, 2 orch, C xvii/1 (inc.), B xv
Laudate pueri, ps, S, SSATB, orch, late work, C viii, B xiii; authentic except for alternative version of Quis sicut Dominus, C xiii, 252
Salve regina, ant, (a), S, str, org, C xv/1, B xv
Salve regina, ant, (c), S, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xv/1, B xv
Stabat mater, seq, (f), S, A, str, org; composed at Pozzuoli, 1736, C xxvi, B xiv

Doubtful:
Aura sacratis amoris, S, orch, B-Bg;
Conturbat mentem, S, orch, D-Bsb,W;
De placido torrente, B-Bg;
Deus misereator nostri;
Dixit Dominus, ps (B ), SATB, orch, D-MÜs;
Dixit Dominus, ps (D), C viii;
Ecce pietatis signa, S, orch, I-Mc;
Ecce superbos hostes, S, orch, B-Bg;
In campo armato pugno, S, orch, D-Bsb;
Laetatus sum, C viii;
La Maddalena al sepolcro, S, I-Ac;
Miserere mei (a), D-SWl;
Miserere mei (B ), formerly Königsberg;
Miserere mei (C);
Miserere mei (d), GB-Lbl;
Miserere mei (F), F-Pn;
Miserere mei (g), B-Bc, F-Pn, GB-Lbl;
O salutaris hostia, T, B, bc, Lbl;
Peccator crudelis, I-Vnm;
Salve regina (f), C xv/1;
Sequentia olim tempore missae septem dolorum, D-LÜh;
Sol resplendet, GB-Ob;
Te ergo quaesimus, S, T, hpd, I-Rsc;
Tuba et timpano, S, orch, B-Bg;
Utique resonando, I-Nf

Spurious:
Mass [Ky–Gl] (F) (Vienna, 1805);
Missa Pergolesiana [Messa estense] (D), C xxiii;
Missa solemnis [Messa solenne] (C), C xxiii;
Requiem, C xvi;
Credo (C), Incarnatus (G), Sanctus (a), Sanctus (d), Agnus Dei (G), Agnus Dei (b), inc.: all C xxiii; Credo (D), SATB, str, org, C xix suppl.;
Agnus Dei (b), ed. R.F. Goldman (New York, 1949);
Adoro te devote, C xvii/1;
Ave verum, C xvii/1;
Beatus vir, C viii;
Dies irae, parody of Stabat mater, C xxvi;
Dixit Dominus (C), by L. Leo, C viii;
Dorme, benigne Jesu, by F. Durante, C xvii/1;
Mag, by Durante, C xvii/1;
Miserere (c), 2 settings, C xiii;
O sacrum convivium, C xvii/1;
Pro Jesu dum vivo, C xvii/1;
Quis sicut Dominus, C viii;
Salve regina (c), C xv/1;
Sanctum et terribile, C viii;
Siste superba fragor, C xvii/1;
Super flumina, C xvii/2; Vexilla regis, C xvii/1

Other vocal:
42 solfeggi, 2vv;
64 solfeggi, 3vv;
solfeggio, hpd acc.: all in B xviii
Venerabilis barba cappucinorum, Scherzo fatto ai Cappuccini di Possuoli, T, B, 1735, B xviii

Doubtful:
Per voi mi struggo in pianto, canon, 3vv, C xxii

Instrumental:

Conc. (B), solo vn, 2 vn, va, bc, C xxi;
Conc. (C), 2 hpd, 2 vn, va, b;
Sonata (F), org, C xxi;
Sinfonia (F), vc, bc, C xxi;
Sonata (G), vn, bc, movt 2 as Sonata (A), hpd, C xxi: all in B xvii

Doubtful:
Piccola sinfonia (E ), 2 vn, va, b, I-Rsc;
Simphonia (B ), 2 vn, va, vc, US-R;
Simphonia (F), 2 vn, va, vc, R;
Sinfonia [di apertura] (G), 2 vn, va, bc, hns, C xix;
Symphonia (D), 2 vn, va, b, CZ-Pnm;
Trio (B ), 2 vn, bc, I-Nc, attrib. ‘Pergola’

Extremely doubtful:
2 concs. (D, G), fl, 2 vn, bc, C xxi;
Conc. a 5 (F), 3 vn, va, b, hns, org, C xxi;
Simphonia (C), 2 vn, va, tpts, timp, US-CA;
Sinfonia (D), 2 vn, va, b, hns, S-SK, L;
Sinfonia [d’apertura] (D), 2 vn, va, b, fls, obs, tpts, timp, C xix;
Sonatas nos.2 (C), 4 (G), 5 (C), 6 (B ), hpd, C xxi;
Sonata a 3 nos.13 (g), 14 (C), 2 vn, bc, C v

Spurious:
6 concerti armonici, concertinos, 4 vn, va, bc (The Hague, 1740), by U.W. van Wassenaer, C vii;
8 Lessons, hpd (London, 1771), no.2 in C xxi, nos.1, 5 by G.B. Martini;
A Second Set of 8 Lessons, hpd (London, 1778), nos.2, 7 in C xxi;
Propter magnam (G), org (London, 1831);
Sinfonia (B ), 2 vn, va, b, L, by J.G. Graun;
Sonata (G), hpd, C xxi, ? by D. Alberti;
12 Sonatas a 3, 2 vn, b (London, 1771), by D. Gallo, C v; Trio (B ), 2 vn, b, Skma, by F. Ruge;
Trio (F), 2 vn, b, Skma, Uu

Font: En català: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - En castellano: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - In english: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736) - Altres: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

---

Parlem amb veu pròpia...

Pergolesi va ser un compositor de vida efímera però d'ànima eterna. I la prova eloqüent d'aquesta afirmació radica precisament en la seva creació musical. Inventor del gènere "opera buffa", va destacar fulgurantment en tots els gèneres que va explorar però en especial en el vocal amb el que va il·luminar Europa a mitjans del segle XVIII. La seva influència fou de tal magnitud que generacions posteriors i quasi contemporànies a les nostres, si no que li preguntin a Stravinsky, en van fer una o altra referència. De fet, i aprofitant l'atracció que el seu nom va despertar, motivat també per la seva sobtada mort amb només 26 anys, molts cerca-fortunes van atribuir centenars d'obres al seu nom fet que ens ajudarà a entendre l'enorme moviment sísmic que va causar Pergolesi en l'abans però especialment en el després de la seva mort. I això es va deure, a banda del seu afortunat gènere teatral, a una partitura en concret, el Stabat Mater que va compondre pocs dies o mesos abans de morir. Elevat al cel des del primer compàs, és una obra "obligada" del repertori de tots els temps, d'aquells i d'aquests, que ha viscut, viu i probablement viurà en la glòria pels segles dels segles. Escrit en nom i en veu de l'Església de Santa Maria dei Sette Dolori de Nàpols, església on per cert Pergolesi n'era mestre de capella des del 1732, és possiblement una de les grans obres mestres del segle XVIII. De fet, va ser la germandat Cavalieri della Vergine de’dolori la que oficialment va demanar-li tal obra a l'italià amb una finalitat simple, la de substituir "l'antiquat" Stabat Mater escrit anys abans pel també italià Alessandro Scarlatti. Pergolesi, potser en un darrer alè respectuós, parteix del model de Scarlatti per a escriure un Stabat Mater en aparença auster tant vocalment com instrumentalment. Si més no en aquest sentit, no amaga cap secret: dues veus solistes (castrati, Pergolesi dixit), un quartet de cordes i un baix continuo. Franc, directe i de baix cost, aquesta obra es va convertir quasi immediatament en imprescindible arreu d'Europa. Memorable és la prova que el gran Deu, el que tots coneixem, va decidir reutilitzar-ne la temàtica en la paròdia musical Tilge, Höchster, meine Sünden, BWV 1083. L'èxit, entre molts altres vectors que se m'escapen, radica potser en la forma d'enfocar l'ària d'església, en un estil sensiblement expressiu que només les veus blanques o els castrats podien assolir. Recordem que en aquell temps l'Església Catòlica obligava a les dones "a guardar silenci en els temples", per tant, no podien parlar i molts menys cantar. Afortunadament, avui dia no cal castrar a ningú per cantar tot i que escoltant aquesta versió, amb la veu celestial de Philippe Jaroussky, em pregunto si podria ser el castrat del nostre temps, simplement brutal. El més trist de tot plegat, a banda del text fosc i dolorós de l'himne, és saber que Pergolesi va morir abans de poder escoltar la meravella que ell mateix havia creat...

De la propina del dia, no cal ni parlar-ne, una breu Missa Solemne de dubtosa atribució però que he recuperat si més no per aquells enamorats de les rareses, que buscant amb intensitat, pul·lulen per Internet!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Austin Miskell (tenor); Hans Peter Wirtz (bass); Antonietta Berdini (soprano); Arte Antica; Pergolesi Festival Orchestra; Arte Antica Orchestra; Margrit Jaenike
INTÈRPRETS: Julia Lezhneva (soprano); Philippe Jaroussky (countertenor); I Barocchisti; Diego Fasolis
PRESTOCLASSICAL: Pergolesi, G.B.: Laudate Pueri / Mass in G Major / Salve Regina / Messa Solenne
AMAZON: Pergolesi: Stabat Mater/ Laudate Pueri/ Confitebor

IMSLP: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

CPDL: Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736)

SPOTIFY: Austin Miskell – Pergolesi, G.B.: Laudate Pueri / Mass in G Major / Salve Regina / Messa Solenne
SPOTIFY: Philippe Jaroussky – Pergolesi: Stabat Mater, Laudate pueri & Confitebor

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!