ReciClassíCat: ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Sinfonias & Viola Concertino

dissabte, 15 de setembre del 2018

ROLLA, Alessandro (1757-1841) - Sinfonias & Viola Concertino

Jean-Joseph-Xavier Bidauld - Grenoble (c.1790)

Obra de Jean-Joseph-Xavier Bidauld (1758-1846), pintor francès (1)

- Recordatori d'Alessandro Rolla -

En el dia de la commemoració del seu 177è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Jean-Joseph-Xavier Bidauld (Carpentras, 10 d'abril de 1758 - Montmorency, 20 d'octubre de 1846) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment amb el seu germà gran Jean-Pierre-Xavier, a Lió. El 1783 va viatjar a París on va conèixer un marxant d'art que el va finançar i pagar viatges d'estudis a Itàlia, país on hi va viure durant cinc anys. El 1790 va tornar a París i el 1791 va exposar per primera vegada al Salo de París. El 1792 va començar a rebre encàrrecs oficials i anys després, el 1823, es va convertir en membre de l'Académie des Beaux-Arts. Finalment, el 1825 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Tanmateix, els nous models romàntics van fer decaure la seva obra formada principalment per vistes i paisatges clàssics. Els seus últims anys va ser criticat i va viure en la misèria tot i haver rebut en el seu dia l'admiració pública, entre altres, de Camille Corot. Jean-Joseph-Xavier Bidauld va morir a Montmorency l'octubre de 1846.

Parlem de Música...

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 - Milano, 15 de setembre de 1841) va ser un violinista i compositor italià. Es va formar inicialment amb Conti i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini. Se'l va contractar com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena, més tard va estudiar amb preferència la viola i va romandre diversos anys a Milà. El 1782 va ocupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment, va ser director de l'orquestra i el 1802 va passar a desenvolupar les mateixes funcions a la La Scala de Milà. El 1805 es va convertir en el violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i des de la fundació el 1808 del Conservatori de Milà en va ser professor de violí i viola. A partir del 1811 va ser també el director d'una Societat Cultural on s'interpretaven obres de música de cambra d'Haydn, Mozart i Beethoven, entre d'altres. També va freqüentar els salons de l'aristocràcia on va conèixer diversos artistes i poetes, interpretant i dedicant composicions per a tots ells. Com a compositor, tot i que Itàlia era dominada per la música d'òpera, va continuar escrivint música instrumental en la més pura de les tradicions clàssiques. Va escriure prop de 500 obres, des de composicions didàctiques a sonates, quartets, simfonies, concerts per a violí i, com a mínim, 13 concerts i altres obres per a viola i orquestra. També va ser significativa la seva contribució a la difusió de les obres de Beethoven a Itàlia. La seva fama va ser internacional i van ser diverses editorials les que van publicar les seves obres. Va ser un músic europeista que va adoptar els estils de les diferents escoles europees, si bé la seva preferència va ser l'Escola de Mannheim. El seu fill, Antonio Rolla, va ser també compositor. Alessandro Rolla va morir a Milà el setembre de 1841.

Alessandro Rolla (2)

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
12 syms., 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. A, vi (New York, 1982)

Vn, orch:
Conc., G (Paris, n.d.);
Conc., A (Paris, n.d.);
18 other concs., 1 conc., frag.;
variations, etc., some pubd;
Divertimento, 2 solo vn (Milan, 1828)

Va, orch:
Conc., E , op.3 (Offenbach, 1800), transcr. in TCMS, vi (1989);
Conc., F, op.4 (Offenbach, n.d.);
13 other concs., 1 ed. in MVSSP, xl (1970);
Concertino, E (Milan, 1808);
divertimentos, variations, etc.

Other concs.:
1 for basset-hn, ed. F. Kneusslin (Adliswil, 1992);
1 for bn

Ballets:
Gli sponsali di Ciro con Cassandane, Novara, 1789;
Iserbeck e Zachinda, Parma, 1802;
Il turco generoso, Parma, 1802;
La locanda, Parma, 1802;
Elosia e Roberto, o Il conte d'Essex, Reggio Emilia, 1803;
Pizarro, ossia La conquista del Perù, Milan, 1807;
Abdul, Vienna, 1808, collab. A. Belloli;
Achille in Sciro, Vienna, 1808;
others

---

Chbr.:
Sextets:
Sérénate, E , 2 vn, 2 va, 2 hn, op.2 (Offenbach, 1795);
Divertimento, C, fl, vn, 2 va, vc, pf;
Sestetto, A, fl, cl, bn, 2 vn, va

Qnts:
D, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, 1815);
Qnt, fl, vn, 2 va, vc;
Serenata, 2 vn, 2 va, vc

Str qts:
B , op.5 (Vienna, 1804);
A (Milan, 1806);
E (Paris, 1808);
d, op.5, 1808–9;
G, op.5 (Paris, 1808–9);
3 Qts, op.2 (Paris, 1825);
2 others;
variations, etc.

Other qts:
Divertimento, A, 4 vn;
8 fl qts, 1 as op.2 no.2 (Vienna, 1822);
Divertimento, B , 2 vn, va, pf (Milan, n.d.)

Trios:
6 for vn, va, vc (Paris, n.d.);
3 for vn, va, vc (Milan, n.d.);
25 trattenimenti notturni, 2 vn, vc, 1 as op.2 (Vienna, 1802);
2 trios, 2 vn, vc;
Sonata, A;
Concerto a 3, E , Trio, B , va, vc, bn;
3 terzettini, 2 fl, va

Duos:
126 for 2 vn;
78 for vn, va, some pubd, 2 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
32 for 2 va, 1 transcr. in TCMS, x (New York, 1990);
3 for vn, vc (Bonn, n.d.);
16 for vn, gui;
4 for 2 gui;
1 for 2 mand, 1804;
12 for fl, vn;
10 for 2 cl

Other chbr:
3 sonatas, vn, pf, 1 pubd (Vienna, n.d.);
Sonata, vn, b;
4 sonatas, va, b, 2 as op.3 (Vienna, n.d.), 2 pubd (Paris, 1803–4);
2 sonatas, fl, pf;
Divertimento notturno, hp, vn, b;
3 pieces, pf, hp;
variations, etc.

Solo inst:
8 pieces, vn;
2 kbd sonatas

Pedagogical:
24 scale, vn (Milan, 1813);
12 intonazioni, vn, 1826;
12 intonazioni, vn, 1836;
Giro i tutti i toni relativi di terza maggiore, va, vn acc. (Milan, 1842);
2 intonazioni, va;
3 esercizi, va;
Giro dei 24 toni, 2 vn;
10 studii, vn, op.10;
6 solfeggi, 2 vn

Informació addicional...