Obra d'Induno Domenico (1815-1878), pintor italià.
- En record del 117è aniversari del decés de Clara Wieck Schumann -
Clara Wieck Schumann (1819-1896) compositora i pianista alemanya nascuda a Leipzig. Sincerament, crec haver fet tard en presentar una de les més destacades autores del segle XIX i una de les compositores més importants de tota la història. Possiblement, hauria d'haver-ne fet una presentació formal amb anterioritat i més tenint en compte el caràcter modèlic i l'art, fulgurant, amb què es va donar a conèixer al món. Tot i aquest greuge, avui 117 anys després de la seva mort, intentaré fer justícia i honor al seu nom. Tenint en compte que Clara Wieck va començar a compondre el seu concert de piano amb 13 anys, és fàcil deduir la precocitat a l'hora d'introduir-se a l'univers musical. De fet, des de ben petita, induïda per una família característicament romàntica amb el seu pare professor de piano i amb la seva germana cantant (Marie Wieck), va mostrar interès i talent per la música i per l'instrument per definició del romanticisme, el piano. Ara bé, el cognom Schumann atorga a la protagonista del dia d'avui un potent i determinant valor afegit ja que fou a partir del matrimoni, l'any 1840, amb el gran mestre, intèrpret i compositor Robert Schumann, que la seva vida va iniciar un camí de no retorn vers la fama, el reconeixement i l'admiració. Entre les personalitats amb qui Clara va congeniar, hi trobem a Johannes Brahms i al violinista Josep Joachim, dos figures importants en la vida i obra de Schumann. Alhora, degut a la prematura mort del seu marit, la proximitat, el treball i la complicitat entre ells es va accentuar fins el punt d'arribar a col·laborar conjuntament en gires i concerts arreu d'Europa. Ambdues figures van ser, així mateix, una constant font d'inspiració en la obra musical de Schumann la qual recordem que, a banda de ser reconeguda com a virtuosa intèrpret de Bach, Mozart i Beethoven, entre altres, va compondre tot un repertori principalment orientat al piano i al Lied.
Contràriament, va dedicar poc del seu temps a l'obra orquestral ja que només va escriure un concert de piano per a gran orquestra, el seu opus 7. Un concert precisament que recuperarem avui dilluns. Evidentment, és una de les seves obres més conegudes, editades i enregistrades però, tot i així, sempre és interessant de conèixer i de divulgar. Com deia, aquest Concert de piano i orquestra en La menor opus 7 el va començar a escriure quan només tenia 13 anys. De tres moviments, curiosament amb un allegro maestoso inicial relativament breu, és una obra d'un perfil romàntic clar i allunyat del classicisme tot i ser-ne, ella, una intèrpret recurrent. De fet, els experts situen l'estil acadèmic d'aquest concert als contraforts de Chopin i Mendelssohn. Filigranes, melodies i ritmes canviants que denoten unes habilitats sorprenents tan a nivell imaginatiu com interpretatiu ja que l'exigència de la partitura està a l'alçada dels grans concerts romàntics. No he pogut (més aviat no he volgut) evitar la temptació d'introduir-lo amb una preciosa Romança per a violí i piano opus 22 i dedicada al seu bon amic Josep Joachim. La música de Clara em transmet, intangiblement, el sentir, el pensar i el creure en aquesta idea romàntica i poètica i, fins i tot, bohèmia de la vida en un temps en què el Ser era més important que el Tenir. Una edat d'or del pensament estructurat a l'entorn de tota una cultura de concepció més onírica i abstracte, d'una vida en què l'art, la música, la literatura, la filosofia o tot allò que implicava l'essència subjacent del propi univers humà era explorat de forma sistemàtica i meticulosa. En música, els exemples són eloqüents i efectius i Clara Schumann va saber impregnar d'un sentiment profund i sincer a una música pensada, escrita i interpretada amb el cor!
A la interpretació del concert, la pianista Elizabeth Rich, amb la Janacek Philharmonic Orchestra i la direcció de Dennis Burkh.
La romança interpretada per la violinista Lisa Batiashvili i la pianista Alice Sara Ott.
Gaudiu i compartiu!
Vista de Leipzig el 27 d'abril de 1844, obra d'autor anònim.
Contràriament, va dedicar poc del seu temps a l'obra orquestral ja que només va escriure un concert de piano per a gran orquestra, el seu opus 7. Un concert precisament que recuperarem avui dilluns. Evidentment, és una de les seves obres més conegudes, editades i enregistrades però, tot i així, sempre és interessant de conèixer i de divulgar. Com deia, aquest Concert de piano i orquestra en La menor opus 7 el va començar a escriure quan només tenia 13 anys. De tres moviments, curiosament amb un allegro maestoso inicial relativament breu, és una obra d'un perfil romàntic clar i allunyat del classicisme tot i ser-ne, ella, una intèrpret recurrent. De fet, els experts situen l'estil acadèmic d'aquest concert als contraforts de Chopin i Mendelssohn. Filigranes, melodies i ritmes canviants que denoten unes habilitats sorprenents tan a nivell imaginatiu com interpretatiu ja que l'exigència de la partitura està a l'alçada dels grans concerts romàntics. No he pogut (més aviat no he volgut) evitar la temptació d'introduir-lo amb una preciosa Romança per a violí i piano opus 22 i dedicada al seu bon amic Josep Joachim. La música de Clara em transmet, intangiblement, el sentir, el pensar i el creure en aquesta idea romàntica i poètica i, fins i tot, bohèmia de la vida en un temps en què el Ser era més important que el Tenir. Una edat d'or del pensament estructurat a l'entorn de tota una cultura de concepció més onírica i abstracte, d'una vida en què l'art, la música, la literatura, la filosofia o tot allò que implicava l'essència subjacent del propi univers humà era explorat de forma sistemàtica i meticulosa. En música, els exemples són eloqüents i efectius i Clara Schumann va saber impregnar d'un sentiment profund i sincer a una música pensada, escrita i interpretada amb el cor!
A la interpretació del concert, la pianista Elizabeth Rich, amb la Janacek Philharmonic Orchestra i la direcció de Dennis Burkh.
La romança interpretada per la violinista Lisa Batiashvili i la pianista Alice Sara Ott.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Clara Wieck Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896)
PRESTOCLASSICAL: Clara Schumann & Weber: Piano Concertos
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Lisa Batiashvili & Staatskapelle Dresden & Christian Thielemann & Alice Sara Ott – Johannes Brahms / Clara Schumann
SPOTIFY: Carl Maria von Weber – Schumann, C.: Piano Concerto in A Minor / Weber, C.M.: Piano Concertos Nos. 1 and 2
SPOTIFY: Carl Maria von Weber – Schumann, C.: Piano Concerto in A Minor / Weber, C.M.: Piano Concertos Nos. 1 and 2
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina