diumenge, 25 de novembre del 2012

SMYTH, Ethel (1858-1944) - Mass in D (1891)

Ethel Smyth
Retrat d'Ethel Smyth, obra de John Singer Sargent (1856-1925), pintor americà.



Ethel Smyth (1858-1944) compositora i escriptora anglesa nascuda a Londres. Si en el panorama musical el fet de parlar d'actrius musicals ja acostuma a ser una novetat important, fer-ho en relació a una obra litúrgica i específicament d'una missa resulta, en sí mateix i en tota la seva dimensió, un fet extraordinari. Com bé sabem, la història social i política i la inèrcia religiosa associada a la civilització occidental no ha tingut gaire deferència amb el sexe femení fins ben entrat el segle XX. Aquest fet, juntament amb l'animadversió crònica, absolutament incomprensible i aberrant segons el meu entendre, que l'església sempre ha demostrat vers el gènere femení, ajuden a entendre el per què del silenci i de l'absència de música d'església de la majoria d'escriptores musicals de la història de la música. I de noms de compositores en podríem donar uns quants i tots coincidiríem a destacar-ne especialment el de Fanny Mendelssohn com de les poques que tenim constància, edició i publicació d'obres en aquest gènere. Possiblement, en relació a misses ens hauríem de traslladar al segle XVIII per a trobar-ne alguna de despistada del puny i lletra d'alguna ciutadana anònima, doncs en el meu haver no tinc cap record ni referència al respecte i en desconec absolutament si tal producció existeix. Per tant, podríem dir que la d'avui, i si tenim en compte que parlem, sempre, en relació a efemèrides anteriors a 1900, és una autèntica primícia. Smyth, activista social i política, va ser una persona molt activa professionalment alhora que compromesa amb el desenvolupament dels drets civils de les dones, entre ells, aquell referit al sufragi universal. Per tant, la música també era, en el seu cas, una potent eina al servei solidari de la causa i de la promoció i divulgació d'allò que considerava de justícia poder reclamar. Musicalment, va estudiar al Conservatori de Leipzig i va rebre classes particulars d'un gran músic el qual, no dubto, va transmetre-li l'amor per la litúrgia musical, doncs ell n'era un doctorat especialista... ens referim a Heinrich von Herzogenberg. Posteriorment, tindria l'enorme privilegi de rebre classes del mateix Tschaikowsky. Si bé la seva producció musical més extensa fou l'òpera, el cert és que la missa d'avui és considera com la culminació de la seva obra. L'estil, el mètode, la qualitat, l'equilibri i les constants referències als grans compositors romàntics, la converteixen en una autèntica i brillant partitura. Aquesta Missa en Re per a cor, solistes i orquestra, escrita l'any 1891 i estrenada, amb tots els honors, el gener de l'any 1893. De fet, es parla que per la seva representació al Royal Albert Hall, amb Smyth al capdavant, van ser necessaris més de 1000 actors i amb un públic totalment entregat de més de 12000 persones. Com es podrà observar, el gloria es situa al final de la missa. És degut a què durant la seva primera representació el gloria tancava, amb solemnitat i alegria, la missa fruit del propi desig de Smyth que fos talment així. 

Aquell dia de gener de 1893, el crític musical del diari The Times, John Alexander Fuller Maitland, escriuria:
"Aquest treball, sens dubte, situa a la compositora entre les més eminents de la seva època i fàcilment al capdamunt de totes de les del seu propi sexe. El més sorprenent de tot plegat és la total absència de les qualitats que tradicionalment s'associen a les produccions femenines. És una obra viril, magistral en la construcció i en la mà d'obra i destaca, sobretot, pel color de l'excel·lència i la riquesa de l'orquestració"
A mi personalment em recorda, amb accentuació i retòrica pròpia, la gran producció sacre de Luigi Cherubini. Crec sentir-hi la seva essència i el respecte que, dedueixo, la seva obra devia despertar en Smyth. Sigui com sigui, és un honor el poder escriure i el poder parlar d'una autora desconeguda d'entre segles que va dedicar, uns pocs anys de la seva vida, a compondre i a regalar al món i de passada a l'Univers un tresor com aquest. En aquest últim diumenge de novembre i en homenatge a la música, vida i compromís social de Smyth, és un plaer i és de justícia commemorar el seu treball. Des d'aquí, gràcies eternes Ethel!

A la interpretació en viu i en directe i amb el gloria situat al final de la missa, la Württembergische Philharmonie Reutlingen, amb el cor i els solistes de la Philharmonia Chor Stuttgart i la direcció d'Helmut Wolf.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

CPDL: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

3 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)