dimecres, 11 de desembre del 2013

ZELTER, Carl Friedrich (1758-1832) - Goethe Lieder

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein - Goethe in the Roman Campagna (c.1787)


- Recordatori de Carl Friedrich Zelter -
En el dia de la celebració del seu 255è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Johann Heinrich Wilhelm Tischbein, també conegut com Goethe-Tischbein, és a dir, Tischbein de Goethe (Haina, 15 de febrer de 1751 - Eutin, 26 de febrer de 1829) va ser un pintor i gravador alemany. Els gèneres conreats per Tischbein de Goethe van ser el retrat, el paisatge i els quadres d'història. També va realitzar gravats i dibuixos sobre l'Antiguitat clàssica. Pertanyia a la família de pintors Tischbein. Va ser alumne dels seus oncles, primer de Johann Heinrich a Kassel, pintor que es dedicava al retrat cortesà, i després de Johann Jakob a Hamburg i Holanda. En aquest últim país va estudiar la pintura del segle XVII i a Suïssa on va entrar en contacte amb el moviment del Sturm und Drang. L'any 1777 va marxar a Berlín i a Bremen, on va treballar com a retratista. Com molts dels seus col·legues contemporanis, Tischbein va viure a Roma durant alguns anys. El 1779 va obtenir una beca d'estudis per anar a Itàlia, el que li va permetre passar per Munich i Nuremberg, on va poder estudiar les obres d'Albrecht Dürer, de les quals va copiar els Apòstols. Durant aquesta primera estada a Roma (1779-1781) el seu estil va canviar del rococó al neoclassicisme. Va pintar paisatges, escenes històriques i bodegons. A Zuric, gràcies a Lavater , va entrar en contacte amb Goethe. D'aquests anys són les teles, ambdues conservades al Goethe Nationalmuseum de Weimar, Götz i Weislingen i la Vista de Sant Gotardo, sent aquesta última una de les primeres interpretacions romàntiques del paisatge suís. La seva segona estada a Roma, gràcies a una segona beca d'estudis, va durar setze anys (1783-1799). 

A Itàlia es va adherir al moviment neoclàssic canviant, fins i tot, les iconografies, si bé al començament va seguir tractant temes inspirats en la història nacional alemanya, aviat passarà a temes de l'antiguitat clàssica, seguint l'exemple de Jacques-Louis David. Deu el seu sobrenom de Goethe-Tischbein al seu celebèrrim quadre de l'escriptor que es conserva a Frankfurt del Main. Va aprofundir en la seva amistat amb Johann Wolfgang von Goethe el 1786, acompanyant-lo a Nàpols el 1787. Més tard, Goethe va relatar aquest viatge en la seva Italienische Reise (Viatge italià). D'aquest mateix any és la seva obra més famosa, un retrat de Goethe com a viatger al camp romana (actualment a l'Institut Städel, Frankfurt del Main). L'escriptor apareix en un posat meditabunda i solemne sobre el fons de Appia antica, entre restes d'escultures, ruïnes d'aqüeductes i al lluny el perfil dels Castelli, no un simple retrat-souvenir, sinó veritablement un record del Grand Tour emprès per Goethe, més la consagració del Grand Tour com un ritu irrenunciable i iniciàtic per a tota una generació d'amics de l'antic. El mateix any va ser a Nàpols com a director de l'Acadèmia local. De 1789 és el Retrat de la Comtessa Ana Amalia de Sajonia Weimar a la tomba de la sacerdotessa Mamia a Pompeia, actualment conservat a Weimar. La tela representa la comtessa de perfil, que es destaca contra les runes del sepulcre de la sacerdotessa Mamia, amb mirada absorta i trastornada, amb un bastó i el barret a la mà, atributs d'un pelegrinatge solitari i iniciàtic. El 1791 va preparar la publicació de les incisions de gots antics de William Hamilton. Amb la presa francesa de Nàpols va tornar, el 1800, a Alemanya, primer a Hamburg, on va preparar els gravats per a Homer segons els antics (1801-1804). Des del 1808, Tischbein va ser pintor de la cort d'Oldenburg a Alemanya septentrional, a Eutin, ciutat on va morir.

Font: En català: No disponible - En castellano: Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1751-1829) - In english: Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1751-1829) - Altres: Johann Heinrich Wilhelm Tischbein (1751-1829)


Parlem de Música...

Karl Friedrich Zelter (Berlín, 11 de desembre de 1758 - 15 de maig de 1832) fou un compositor alemany del temps del Classicisme. Començà a treballar com a paleta, igual que son pare, però ben aviat se sentí atret per la música. Estudià amb Carl Friedrich Fasch, sota la direcció del qual va compondre diverses obres per a piano, entre les quals figura una cançó dedicada a la mort de Frederic el Gran (1791). Quan el seu mestre Fasch morí, Zelter passà a dirigir la Singakademie, on exercí una gran influència en l'art del cant coral i en la interpretació de Johann Sebastian Bach, la qual serví de model a Felix Mendelssohn. En aquesta escola tingué com a alumnes els compositors Eduard Grell (1800-1886), Richter (1805-1876), August Wilhelm Bach (1796-1869), Johann Joachim Wachsmann (1787-1853) i l'esmentat Mendelssohn, etc...

Carl Friedrich Zelter
Retrat de Carl Friedrich Zelter de la Muller Collection (2)

Després de crear una Escola d'Orquestra el 1808, al cap d'un any funda la primera Liedertafel, el primer orfeó de veus d'homes. Com a compositor, la seva fama la deu als nombrosos lieder que va escriure, la majoria dels quals es convertiren en cançons populars. Aquestes foren molt elogiades per Goethe, amb qui va mantenir una profunda amistat. El seu estil el situa com a músic en la segona escola del lied berlinès, motiu pel qual se'l pot considerar el successor de Franz Schubert. A més dels seus famosos lieder, va escriure nombrosos cants corals, cantates, balades i romanços. Zelter fou l'autor d'una biografia de Carl Friedrich Fasch, publicada per primera vegada el 1801 per J.F. Unger, a Berlín. El violinista Daniel Hope (1974-) és descendent directe de Zelter.


Parlem amb veu pròpia...

Goethe va escriure centenars de poemes, però a diferència del que passava amb els seus llibrets, no tenia intenció, en un principi, que algú els hi posés música. Tot i això i com molt bé sabem, grans compositors com Schubert, Beethoven i Mendelssohn van decidir posar-hi veu i música. Tanmateix, Goethe només va simpatitzar amb les cançons del seu estimat amic Carl Friedrich Zelter. Aquest fill de paleta que també va treballar a l'obra, va començar a estudiar música d'amagat i va arribar a ser un dels compositors de més èxit a Alemanya amb els seus lieder. En essència, va ser l'iniciador del lied alemany, que Schubert perfeccionaria després, en vida del propi Zelter. Zelter va establir una estreta amistat amb Johann Wolfgang von Goethe i les seves obres van incloure arranjaments de poemes de l'escriptor. Durant la seva carrera, va compondre prop de 200 lieder, així com cantates, un concert per a viola i música per a piano. Si bé Goethe desconfiava de tot "excés sonor" Zelter només va pretendre, i en veu pròpia, "buscar la melodia que es va representar el propi poeta en escriure els versos". Per aquest motiu, el poeta es va sentir realment còmode amb els arranjaments musicals que Zelter va realitzar dels seus poemes. Aquesta estreta relació, que va néixer d'una banda de la passió poètica de Goethe i de l'altra de la passió musical de Zelter, es va aprofundir i es va ampliar gràcies a la freqüent correspondència entre ambdós artistes. De fet, la primera carta de Zelter a Goethe és del 11 d'agost de 1799. Aquest l'hi explica que es sent honrat per comptar amb l'aprovació de qui considera un dels seus "déus domèstics". Amb aquesta carta comença una relació epistolar entre poeta i músic, amb més de 870 cartes que se succeiran fins a la mort de tots dos. En conseqüència, el recull del Goethe lieder que avui recuperarem de Zelter, autor probablement desconegut a Catalunya però àmpliament reconegut a Alemanya, són fidels al context històric i a l'estreta relació que va existir entre Goethe i el músic. Ara bé, Goethe desitjava que Zelter, a banda de posar-hi música, atorgués al poema un esperit propi, una nova vida i una nova història que fes del poema una sorpresa pel propi poeta que en el seu dia el va escriure. En paraules del mateix Goethe, Zelter "contamina" amb la seva personalitat els poemes i els "deforma" musicalment fins el punt de sorprendre'l i fascinar-lo per la nova dimensió que assoleixen els seus versos. El diàleg entre ambdós, en un llenguatge abstracte i metafísic i essencialment artístic, no tan sols representa una fita musical i poètica en sí mateixa sinó que possiblement representa una de les màximes culminacions de la cultura i de la història del romanticisme!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)