divendres, 30 de desembre del 2011

VON WARTENSEE, Franz Xaver Schnyder (1786-1868) - Symphony No.3 "Militar"

Obra d'Arnold Böcklin, pintor suís coetani de F.X.S. von Wartensee





Franz Xaver Schnyder von Wartensee (1786-1868) va ser un compositor suís nascut a Luzern. Poc sabem de la vida d'aquest artista. Realment, molt poc. Es parla que abans de dedicar-se a la música, va passar pel món de les finances, potser es va fer tant ric que no sabia que fer amb els diners i es va fer músic... elucubracions a banda, el senyor Wartensee va iniciar els seus estudis musicals l'any 1810, és a dir, amb 24 anys. Primer a Zurich i posteriorment a Viena, sota la supervisió del mestre de capella Johann Christoph Kienlen. La convulsa situació europea de l'època no va passar per alt per a Wartensee, el qual va formar part de la campanya militar de 1815 contra els francesos i la seva revolució. Sembla ser que no hi devia participar molt activament ja que en va tornar sa i estalvi i l'any 1817 es va establir, definitivament, a Frankfurt on treballaria, imaginem, en la composició d'algunes de les obres que avui coneixem; una òpera, oratoris, cantates i algunes obres instrumentals, com aquesta simfonia que recuperaré avui divendres i ja per anar acabant l'any. El seu estil és indeterminat, ni molt romàntic ni molt clàssic. Són melodies elegants, riques en contingut i clares en l'exposició allunyades, en certa forma, de les innovacions romàntiques més creatives si bé la seva música no es pot definir com a clàssica pròpiament. Es com diem moltes vegades, un artista perdut creativament entre el classicisme i el romanticisme, com molts d'aquells compositors que ja hem escoltat en aquest espai musical. I quina simfonia... la tercera de les quatre simfonies que va escriure. Llarga, molt a l'estil de Beethoven i amb el títol de simfonia militar potser per a recordar-se, a sí mateix, el seu passat militar contra els revolucionaris francesos. Fos com fos, és una gran obra orquestral que recentment he tingut el plaer d'escoltar per primera vegada i que val la pena compartir. Com dèiem, llarga i de quatre moviments:

1. Grave, allegro - 12:50
2. Andantino, marche, andantino - 13:15
3. Scherzo, allegro assai - 8:38
4. Finale, rondo allegro - 8:15

Ens l'interpreta la Württembergische Philharmonic Reutlingen sota la conducció de Christopher Fifield.

Gaudiu i compartiu!



Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):



Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: