Paisatge en el camp de batalla, obra de Charles-Philogène Tschaggeny pintor belga coetani de M. Clementi
Muzio Clementi (1752-1832) compositor i pianista italià nascut a Roma. Clementi representa un dels primers exemples de compositors que van escriure, exclusivament, per a piano tot i que al seu temps el clavicèmbal era l'instrument dominant de l'escena musical. No obstant, i de forma progressiva, va anar perdent intensitat i protagonisme en favor d'aquest nou instrument, el piano, que M. Clementi popularitzaria exponencialment com a intèrpret i com a constructor. D'aquest artista italià que admirava a Mozart fins que aquest, voluntària o involuntàriament el va trair fent servir una de les seves sonates sense permís en la òpera la Flauta Màgica, en parlàvem fa uns mesos en relació amb la primera de la seves simfonies, la número 1 en Do major. Tot i que la major part de la seva obra és en forma sonata la qual és molt popular en l'aprenentatge del piano, el cert és que Clementi també va escriure altres obres d'una gran emotivitat i eloqüència. Les seves sis simfonies recuperades (de la vintena que va compondre), per exemple, donen fe de l'evolució continuada de l'estil de Clementi en un període convuls artísticament parlant però també a nivell polític i social. Hem de valorar el fet que va néixer abans que Mozart i va morir més tard que Beethoven amb el qual compartiria amistat, edició i interpretació de les seves obres. D'ell escoltarem l'únic concert per a piano recuperat de Clementi. Escrit, sembla ser en una data indeterminada de l'any 1792, és una obra inspirada en una de les seves sonates, de les tantes que va escriure, la Op.33/3. Sembla ser que aquesta fórmula la va utilitzar sovint. Malauradament, aquest és l'únic concert que ha sobreviscut al pas del temps. Una obra preromàntica que ens demostra l'evolució constant d'un Clementi immens.
El concert ens l'interpreta el conjunt The Philharmonia amb Pietro Spada al piano i la direcció de Francesco D'Avalos.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)
Tú mismo lo dices en el comentario: Clementi es "immens". Sus sonatas para piano, sin entrar en consideraciones técnicas, que se me escapan, me parecen, en su inmensa mayoría, maravillosas. Desde que las descubrí he pasado muchas horas escuchándolas y nunca me decepcionan. Gracias por dedicarle el día de hoy a este músico cuya obra merecería ser mejor conocida y que para mí, sin duda, es de los grandes.
ResponEliminaClementi és un artista que admiro mucho. La integral de su obra orquestal, es simplemente, exquisita. Vivimos una auténtica edad de oro de recuperación de muchísimos autores que iluminaron, un poco más, los siglos que nos anteceden.
EliminaGracias, saludos!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina