divendres, 1 d’agost del 2014

DONIZETTI, Gaetano (1797-1848) - Miserere in d

Carlo Bossoli - Il Monastero di San Michele, Italia
Obra de Carlo Bossoli (1814-1884), pintor italià (1)





Parlem de Pintura...

Carlo Bossoli (Lugano, 6 de desembre de 1815 - Torino, 1 d'agost de 1884) va ser un pintor italià. Es va formar a Odessa, Ucraïna, abans de tornar a Itàlia el 1839. Allà va conèixer Roma, Nàpols i altres ciutats que artísticament va plasmar en molts dels seus treballs. El 1840 va retornar, per última vegada, a Crimea abans d'establir-se a Torí el 1853. Des d'allà va iniciar una sèrie de viatges summament productius que el van dur a Anglaterra, Espanya i el Marroc. El 1854 va publicar Les vistes de la península de Crimea, en què va mostrar algunes de les obres realitzades durant la seva joventut. Entre els anys 1859 i 1861 va treballar amb Eugenio di Savoia Carignano per tal de documentar les escomeses militars de la Segona Guerra de la Independència Italiana. Aquests anys van ser convulsos i la salut de Bossoli en va patir les conseqüències. Tot i això, no va deixar de viatjar i el 1867 va fer una gira per Escandinàvia i l'Europa Central. En vida, va rebre nombroses condecoracions, fins i tot la de Pittore Reale di storia a càrrec del Rei d'Itàlia Vittorio Emanuele II. Va exposar en nombroses acadèmies europees. La seva fidelitat a l'hora de pintar, sovint en aquarel·la, els esdeveniments històrics el van convertir en un dels pintors "periodistes" més importants d'Europa. El detall, així com la tonalitat del color, el situen com un dels grans mestres del realisme italià. Va morir a Torí l'agost de 1884.

Font: En català: No disponible En castellano: Carlo Bossoli (1814-1884) In english: Carlo Bossoli (1814-1884) - Altres: Carlo Bossoli (1814-1884)



Parlem de Música...

Gaetano Donizetti (Bèrgam, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) va ser un compositor italià d'òpera. En sintonia amb Rossini i Bellini, Donizetti conforma la tríade de compositors italians que va dominar l'escena operística fins a l'eclosió de Verdi. Genial i instintiu, Donizetti és el creador d'un Romanticisme encès, encara que madurat sempre en el marc de la tradició neoclàssica. El més jove de tres germans, Donizetti va néixer el 1797 en una zona suburbana de Bèrgam, Borgo Canale, situat a prop dels límits de la ciutat. La seva família vivia en la pobresa i no tenia antecedents ni tradició musical. El seu pare va ser el conserge de la Casa d'empenyorament del poble. No obstant això, Donizetti va rebre la primera instrucció musical de Johann Simon Mayr, rector de l'església principal de Bèrgam, i important compositor alemany. Donizetti va ser nen cantor, encara que sense la major rellevància. Tanmateix, el 1806 va ser un dels primers pupils a l'escola Lezioni Caritatevoli, fundada precisament per Simon Mayr a Bèrgam, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el contrapunt i va ser aquí on va començar la seva carrera operística. Després d'algunes composicions de menor ordre sota la comissió de Paolo Zanca, Donizetti va escriure la seva quarta òpera, Zoraida di Granata. Aquest treball va impressionar a Domenico Barbaia, prominent administrador de teatres, que li va oferir un contracte per compondre a la ciutat de Nàpols.

En aquell temps va començar a compondre, també, a Roma i a Milà on va assolir èxits parcials (les seves 75 òperes escrites en l'espai de només 12 anys van ser ben rebudes pel públic no tant per la crítica), però no va ser conegut en l'àmbit internacional fins a l'any 1830, quan la seva Anna Bolena va ser premiada a Milà. Sobtadament va rebre el reconeixement arreu i la seva fama va créixer per tot Europa. L'elisir d'amore, una comèdia del 1832, va venir poc després, i va ser considerada una de les obres mestres de l'òpera còmica, talment com el seu Don Pasquale, de 1843. Poc després de L'elisir d'amore, Donizetti va compondre Lucia di Lammermoor, basada en la novel·la de Sir Walter ScottLa Núvia de Lammermoor. Aquesta es va convertir en el seva òpera més famosa, sent un dels millors exemples del bel canto italià. A banda de l'extens repertori teatral, Donizetti va posar especial atenció a la música instrumental i a la música religiosa. En aquest sentit, el seu repertori, tot i ser poc conegut, és molt extens amb 28 Cantates, 3 Oratoris i 2 Rèquiems (un en honor a Bellini i un altre en honor a Zingarelli). Va escriure 193 cançons i 45 duets. Alhora, instrumentalment va compondre tot tipus de música, des dels seus coneguts quartets de corda (19), simfonies (16), obertures, concerts i, fins i tot, sonates per a piano a quatre mans. Va morir a Bergamo l'abril de 1848.

Font: En català: Gaetano Donizetti (1797-1848) En castellano: Gaetano Donizetti (1797-1848) In english: Gaetano Donizetti (1797-1848) - Altres: Gaetano Donizetti (1797-1848) 



Parlem amb veu pròpia...

Donizetti, tot i ser un compositor a qui tots coneixem per la seva acadèmia teatral, és un assidu d'aquest espai i ho ha estat tant per motius instrumentals com per motius vocals religiosos. Avui farem, de nou, una mirada a la religiositat de Donizetti la qual es va desfermar, especialment, durant el seu període de formació amb el Pare Mattei, l'extensió en el temps, per fidelitat i estil, del Pare Martini. En aquell període bolonyès, Donizetti va compondre principalment música religiosa en un estil clàssic convencional i acadèmic. Salms, ordinaris de missa, ofertoris o motets. De tot aquest repertori "menor" de l'italià, en destaca amb llum pròpia, el Miserere en Re menor, de la dècada del 1810, en què Donizetti presenta les credencials del que serà, anys més tard, el seu estil més genuí. Aquesta carta de presentació, recordem que la seva primera òpera important va ser Il Pigmalione del 1816 tot i que la seva primera estrena no va ser fins el 1960, marca clarament el que serà un dels camins lírics més virtuosos de la història de la música. La meravella d'aquesta obra, amb passatges corals i vocals deliciosos així com amb melodies instrumentals desbordants de bellesa, és indescriptible. Alhora, tot i que parlem d'un salm penitencial, la filosofia de la partitura de Donizetti desprèn una aroma festiva en tot moment, tot i el dramatisme i la foscor obligada d'algunes parts del text bíblic. La interpretació, en conjunt, és bona tot i algunes irregularitats en la qualitat del so. Incomprensiblement, aquesta és la única edició existent d'aquest Miserere, una obra mestra i una brillant òpera religiosa de Donizetti!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Donizetti: Miserere in D Minor, "Psalm 50"

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: