dijous, 31 de juliol del 2014

LISTE, Anton (1772-1832) - Grande Sonata in A

Léon Augustin Lhermitte - Gleaning Women (1920)
Obra de Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925), pintor francès (1)



- Recordatori d'Anton Liste -
En el dia de la commemoració del seu 182è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Léon-Augustin Lhermitte (Mont Saint-Père, 31 de juliol de 1844 - París, 28 de juliol de 1925) va ser un pintor francès. El seu pare, mestre d'escola, el va introduir en l'art. El 1863 va anar a París a cursar estudis a l'École Impériale de Dessin, on va tenir el mateix mestre que Rodin, el cèlebre Lecoq de Boisbaudran. Un any més tard un dels seus dibuixos va ser admès en el Saló de París i el seu primer quadre es va exposar al Saló de l'any 1866. Aquell mateix any li van proposar que il·lustrés el llibre de Frédéric Henriet, Paysagiste aux champs. El 1869 va viatjar a Londres, on va conèixer a Alphonse Legros, que li va presentar al marxant Paul Durand-Ruel. Un dels seus quadres, La sega, va rebre una medalla al Saló de París del 1874. En aquella època va realitzar diversos viatges a Bretanya. També es va fer molt amic del pintor Jean-Jacques Henner. Degas li va proposar que participés en la quarta exposició dels impressionistes, però va rebutjar la invitació. Lhermitte s'havia convertit en un artista modern de renom, i entre els seus admiradors hi havia Rodin, Vincent van Gogh i Puvis de Chavannes. El govern francès li va demanar que decorés la Salle des Commissions de la Sorbona. La ciutat de París li va encarregar una pintura de gran format per a la decoració del nou Hotel de Ville, en la qual representaria la més ambiciosa de les seves escenes de mercat, titulada Les Halles. Després de la Primera Guerra Mundial va empitjorar el seu estat de salut fet que va precipitar el progressiu abandonament de la pintura. Va morir a París el juliol de 1925.

Font: En català: No disponible En castellano: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) In english: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925) - Altres: Léon-Augustin Lhermitte (1844-1925)



Parlem de Música...

Anton Liste (Hildesheim, 14 d'abril de 1772 - Zürich, 31 de juliol de 1832) va ser un compositor alemany. El seu pare, organista a la Catedral d'Hildesheim, va ser el primer dels seus mestres. El 1789 va viatjar a Viena on va conèixer i estudiar amb Albrechtsberger. Algunes fonts difícils de contrastar fins i tot apunten que a Viena va arribar a coincidir i a estudiar amb Mozart. A partir del 1793 es va convertir en el professor musical dels fills del Comte Clemens August de Westphalia. El 1804 es va traslladar a Zurich on va ser director d'una orquestra durant els anys 1804-1807. Es va establir definitivament a la ciutat suïssa on va treballar com a professor i on va fundar un cor amb el que interpretava, sovint, obres d'autors clàssics i barrocs així com operes de Mozart i Rossini. La majoria de les seves pròpies obres les va publicar Hans Georg Nägeli, un editor i compositor suís. Liste va ser un activista de la Francmaçoneria. Va morir a Zurich el juliol del 1832. La música de Liste parteix dels models clàssics tot i que amb un elevat marge d'experimentació. Això va fer que la seva música, tot i no estar present de forma habitual en els escenaris, rebés molt bones crítiques per part de la publicació Allgemeine musikalische Zeitung. Tot i no ser un autor massa prolífic, va compondre obres vocals religioses, entre elles una cantata en honor a la reobertura de la lògia de Zurich el 1811. Va compondre també diverses cançons. Instrumentalment, va escriure un concert de piano (perdut, 1812), una simfonia (perduda, 1812), un concert de piano (Leipzig, 1822), diverses sonates per a piano, una d'elles per a pianoforte a quatre mans, i sonates per a piano amb altres instruments.

Vocal secular:

12 Maurergesänge, TB, op.9;
Cant. (H. Lavater), TTBB, pf, op.5 (Zürich, 1811/2);
Miriam und Deborah (Passion music), S, S, orch, op.44, 1818;
6 songs, 1v, pf, op.17 (Bonn, 1828);
Sehnsucht nach dem Righi, 1v, pf (Munich, 1825);
6 Kriegslieder (J. Usteri), TTBB;
Das Lied vom Zeitgeiste (J.C. Bär), TTBB, pf ad lib

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., c1812, lost;
Sinfonie quasi fantasia mit Fuge, c1818, lost;
Pf Conc., op.13 (Leipzig, c1822)

Chbr.:
2 Pf Sonatas, G, E  (Zürich, 1804);
Sonata, bn, pf, op.3, 1807, ed. W. Waterhouse (Vienna, 1994);
Sonata, pf duet, op.2 (Leipzig, c1808);
Pf Sonata, op.6 (Leipzig, 1815);
3 characteristic pieces, op.10 (Leipzig, 1823)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anton Liste (1772-1832) - Altres: Anton Liste (1772-1832) 



Parlem amb veu pròpia...

Anton Liste ha estat, si més no personalment, un descobriment recent de qui precisament fa pocs mesos ja n'havia parlat en relació a un preciós Duet de piano. Avui tancarem el cercle virtuós a l'entorn del seu nom explorant, novament, la seva acadèmia amb el piano, instrument amb el que va destacar al llarg de la seva dilatada carrera, val a dir-ho, actualment poc coneguda. Recordem que Liste va estudiar amb Albrechtsberger, un dels professors de Beethoven, i que possiblement també va rebre classes de Mozart tot i que no hi ha certesa al respecte. La seva incondicional amistat amb l'influent editor i compositor Hans Georg Nägeli va facilitar la publicació de les seves obres així com alguns càrrecs musicals importants a Zurich, la ciutat on va viure la segona meitat de la seva vida. En nom seu, avui recuperarem la Grande Sonata en La major per a piano. El títol és apropiat ja que, per extensió, efectivament parlarem d'una sonata descomunal. La gran escala dels quatre moviments de la seva arquitectura, parteixen d'un estil proper al de Beethoven, per tant, és probable que Liste l'escrivís durant la dècada del 1810. Moviment inicial amb una introducció lenta solemne per ràpidament afrontar un allegro con brio desenfrenat. El segon moviment, andante, fa una cita a la Sonata la Tempesta de Beethoven. El minuetto allegro molto transcorre plàcidament abans d'afrontar el finale allegro con espressione, un moviment de quasi vint minuts en què Liste demostra el seu brillant virtuosisme. La interpretació, acadèmicament impecable, dóna veu a un compositor desconegut de qui, encara, n'haurem de seguir parlant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Beethoven: Piano Sonata No. 17 in D Minor - Schnyder von Wartensee: Piano Sonata in C Major - Liste: Grande Sonata for Piano in A Major

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina