.jpg "Johannes Lingelbach - Marketplace in an Italian town, with an itinerant toothpuller (c.1651)")
Obra de Johannes Lingelbach (1622-1674), pintor holandès.
- En record del 229è aniversari del decés de Wilhelm Friedemann Bach -
Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) compositor i organista alemany nascut a Weimar. Dedicar un espai íntegre a la família Bach no seria desorbitat tenint en compte que el seu cognom és el musicalment més prolífic de la història. Alhora, si analitzem fredament la genealogia de la família observarem, amb delit, que molts dels seus representants van ser eminències en el seu art. Tant és així, que de la quantitat de fills del gran mestre Johann Sebastian Bach, n'hi ha tres que han brillat, i que ho seguiran fent, pels segles dels segles. Un d'ells, el d'avui, va ser probablement el més creatiu i el menys formal de tots. Els dos restants, Carl Philipp Emanuel i Johann Christian van recorre camins més barrocs o clàssics segons el cas. En el cas de Wilhelm, haurem de visualitzar-lo primer com a intèrpret i després com a compositor ja que la seva inventiva estava lligada, fins a l'extrem, a la seva impecable qualitat tècnica que sovint aprofitava per a crear improvisacions magistrals. El seu nom, íntimament relacionat amb el del seu pare, tant pel que fa a la formació com pel que fa a la interdependència existencial familiar, el va convertir en un dels fills predilectes del gran Bach. Per tant, és comprensible entendre que la seva vida estigués relacionada amb els moviments del seu pare, ja fos a Leipzig, Dresde o Berlin. No obstant, tot i el desconeixement que en tenim al nostre temps, a diferència dels seus altres dos germans més independents, mediàtics i sensiblement més productius, el seu nom roman més apaivagat per la potent ombra paterna. No obstant això, el seu virtuosisme amb el teclat, fos amb l'orgue o el clavecí, l'hi van atorgar una fama que gradualment es va fer mes extensiva i efectiva en els cercles privats, aristocràtics i eclesiàstics del segle XVIII. Organista oficial a Dresden, el seu nom sovint era l'escollit per a diversos espectacles populars i públics en què actuava com a clavecinista.
El fruit d'aquestes aparicions públiques són alguns dels seus hilarants concerts de clavecí. I en aquest cas, la hilaritat fa referència al perfil poc ortodox del seu format, de cromatismes i de frasejos "impossibles". Un visionari que possiblement el va apartar de la oficialitat il·lustrada pel seu discurs més extravagant que metòdic, sistemàtic i neoclàssic. Per tant, avui explorarem l'essència més pura i genuïna d'un Wilhelm fascinant. Abstret de la moda que marcava tendències i obria les portes als grans contractes, tant en corts com en esglésies i catedrals, el seu art era poc convencional i més proper ideològicament a l'entreteniment que a l'acadèmia. La seva proximitat paterna potser va facilitat aquesta desconnexió dels dogmes estrictes per a dibuixar les seves pròpies aquarel·les musicals. Una d'elles, en nom del seu Concert de clavecí en Re major per a cordes i baix continuo és un exemple de la seva creativitat. Girs harmònics sobtats, expressionisme extrem i una aproximació a la filosofia romàntica molts anys abans de la seva aparició. Ara bé, el seu referent principal, tot i el perfil propi, va ser especialment l'art del seu pare. Ho podrem visualitzar en les dues partitures però més marcadament en el Trio en Si major. Ambdues, conjugades, ens invitaran a gaudir d'aquest assolellat i estiuenc dilluns. Excusa, en qualsevol cas, per a celebrar un recordatori especial, el del seu decés 229 anys després. Per si de cas, i a partir d'aquest instant, modificaré els estatus d'aquest espai d'art i música i procuraré cenyir-me, retòricament, en la major de les neutralitats ideològiques possibles, tot i la impossibilitat real d'una equidistància imparcial perfecte, per tal de no despertar la suspicàcia del Gran Germà, aquell ull de Mórdor que tot ho veu i que està convertint la virtualitat en una finestra per a la vigilància i el voyeurisme constant en nom d'una aparent i discutible "seguretat" perpètua. Tot i l'embolica que fa fort, la música no necessita espionatge perquè el seu llenguatge és clar, sincer i transparent. Celebrem-ho abans no ens tanquin la paradeta!
El fruit d'aquestes aparicions públiques són alguns dels seus hilarants concerts de clavecí. I en aquest cas, la hilaritat fa referència al perfil poc ortodox del seu format, de cromatismes i de frasejos "impossibles". Un visionari que possiblement el va apartar de la oficialitat il·lustrada pel seu discurs més extravagant que metòdic, sistemàtic i neoclàssic. Per tant, avui explorarem l'essència més pura i genuïna d'un Wilhelm fascinant. Abstret de la moda que marcava tendències i obria les portes als grans contractes, tant en corts com en esglésies i catedrals, el seu art era poc convencional i més proper ideològicament a l'entreteniment que a l'acadèmia. La seva proximitat paterna potser va facilitat aquesta desconnexió dels dogmes estrictes per a dibuixar les seves pròpies aquarel·les musicals. Una d'elles, en nom del seu Concert de clavecí en Re major per a cordes i baix continuo és un exemple de la seva creativitat. Girs harmònics sobtats, expressionisme extrem i una aproximació a la filosofia romàntica molts anys abans de la seva aparició. Ara bé, el seu referent principal, tot i el perfil propi, va ser especialment l'art del seu pare. Ho podrem visualitzar en les dues partitures però més marcadament en el Trio en Si major. Ambdues, conjugades, ens invitaran a gaudir d'aquest assolellat i estiuenc dilluns. Excusa, en qualsevol cas, per a celebrar un recordatori especial, el del seu decés 229 anys després. Per si de cas, i a partir d'aquest instant, modificaré els estatus d'aquest espai d'art i música i procuraré cenyir-me, retòricament, en la major de les neutralitats ideològiques possibles, tot i la impossibilitat real d'una equidistància imparcial perfecte, per tal de no despertar la suspicàcia del Gran Germà, aquell ull de Mórdor que tot ho veu i que està convertint la virtualitat en una finestra per a la vigilància i el voyeurisme constant en nom d'una aparent i discutible "seguretat" perpètua. Tot i l'embolica que fa fort, la música no necessita espionatge perquè el seu llenguatge és clar, sincer i transparent. Celebrem-ho abans no ens tanquin la paradeta!
A la interpretació el clavecí de Sebastian Wienand, els violins de Martina Graulich i d'Anne Katharina Schreiber, la viola de Werner Saller, el violoncel d'Ute Petersilge i el violó de Frank Coppieters.
Gaudiu i compartiu!
Font (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquestes obres):
BIOGRAFIA: Wilhelm Friedemann Bach (22 November 1710 – 1 July 1784)
RECICLASSICAT: BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784)
RECICLASSICAT: BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLink is DOWN ... Any chance of a re-upload?! ... Pretty please ...!!!
ResponElimina(... I'll be watching ;D and P.S.: a MAJOR *THANK YOU!* for uploading these splendid works! Happy New year!)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaThe link is dead, could you please re-upload? Thanks!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina