Obra de Rembrandt, pintor holandès del segle XVII
Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784) compositor i organista alemany nascut a Weimar. Fa uns bons mesos recuperava un dels tants i tants compositors de cognom Bach (en podem comptar més de 10 tranquil·lament). Un d'aquests, era Wilhelm, el fill preferit del gran mestre. En aquella data d'octubre parlava d'ell en relació amb un concert de clavicèmbal en Fa menor. Mestre en l'art del teclat, va néixer en un dels millors ambients musicals de la història, el de la família Bach. I com no podia ser d'altra manera, la formació musical aniria a càrrec del seu pare conscient de l'enorme talent del seu segon fill. Potser per això, una de les anècdotes relacionades amb Wilhelm ens parla que, amb només 13 anys, havia de substituir sovint al seu pare, absent per causes diverses, com a mestre del cor de l'Escola de Sant Tomàs de Leipzig ciutat on viuria gran part de la seva vida. Si més no sorprenent, fos com fos, Wilhelm al seu temps tot i compondre una gran quantitat de música va sentir l'afecte del públic i de la acadèmia en relació a les seves més que notables dots en la interpretació amb l'orgue o el clavecí indistintament. En aquest sentit, el seu pare el va promocionar pel càrrec d'organista de la església de Santa Sofia de Dresden càrrec, aquest, que assoliria amb relativa facilitat. Al seu haver hi trobem més de dues centenes de partitures principalment per orgue i clavicèmbal tot i que també hi trobarem bones mostres de cantates religioses, misses, motets i salms, així com concerts i música de cambra. En aquest sentit, avui m'agradaria recuperar tres registres diferenciats de la seva dilatada obra i experiència no tan sols en la interpretació sinó també en la composició. D'entrada, una sonata de clavecí en La major on el contrast entre els moviments i l'elegància resultant del conjunt és inqüestionable. Seguidament, un adagio i fuga en Re menor que ens farà recordar, momentàniament, l'estil i mètode del seu mestre i pare Johann Sebastian. Finalment, la simfonia en Re major Fk-64 escrita en el període de maduresa de l'autor i sobre l'any 1750. D'estil i formes preclàssiques és fidel al nou estil emergent i precursor del classicisme vienès i alemany de la segona meitat del segle XVIII. Tot plegat en aquest dilluns de juliol que malauradament es desperta amb la trista notícia de la mort del geògraf i meteoròleg Toni Nadal. Gran amant del paisatge, de la naturalesa en tota la seva dimensió i de tot allò relacionat amb el territori i la seva cultura, és una d'aquelles pèrdues que a un el deixa profundament desconsolat. Petit homenatge però sincer vers una bellíssima persona que va saber transmetre el seu amor per la geografia del nostre estimat país d'una forma amena i transparent... descansa en pau.
La sonata interpretada per Charlotte Mattax al clavecí.
La simfonia i l'adagio interpretats magníficament per l'Akademie für Alte Musik Berlin sota la direcció de Stephan Mai.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
BIOGRAFIA: Wilhelm Friedemann Bach (22 November 1710 – 1 July 1784)
BIOGRAFIA: Wilhelm Friedemann Bach (22 November 1710 – 1 July 1784)
RECICLASSICAT: BACH, Wilhelm Friedemann (1710-1784)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTengo curiosidad de escuchar al "fill preferit del gran mestre". ¿Podrías volver a publicar, por favor, el enlace?
ResponEliminaMuchas gracias
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina