dimarts, 10 de novembre del 2015

ROMBERG, Andreas Jakob (1767-1821) - Quintett in B Major, Op. 21 No. 5

John Trumbull - The Sortie Made by the Garrison of Gilbraltar (1788)
Obra de John Trumbull (1756-1843), pintor nord-americà (1)



- Recordatori d'Andreas Jakob Romberg -
En el dia de la commemoració del seu 194è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

John Trumbull (Lebanon, 6 de juny de 1756 - New York, 10 de novembre de 1843) va ser un pintor nord-americà, famós per les seves escenes històriques de la Guerra de la Independència de gran format. Els seus primers retrats, enèrgics i afables, van mostrar la influència de l'artista de Boston John Singleton Copley. Durant cinc anys (1784-1789), va romandre a l'estudi londinenc del pintor historicista Benjamin West, on va realitzar les primeres escenes de la guerra nord-americana. En la Declaració d'Independència (1797, Galeria d'Art de la Universitat de Yale), quadre pel qual havia tornat als Estats Units per retratar els signataris, es va fer evident la seva assimilació de la grandiloqüència barroca de Petrus Paulus Rubens i de l'assossegada noblesa de Jacques-Louis David. Trumbull es va establir de forma definitiva a Nova York el 1816 i en els anys successius va rebre l'encàrrec d'executar rèpliques monumentals de quatre de les seves revolucionàries escenes de la guerra per ser instal·lades a la rotonda del Capitoli de la ciutat de Washington. Aquestes obres, però, van resultar més fredes comparades amb les originals i de menor entitat. L'energia, vivacitat i òptima composició de les millors obres de Trumbull van exercir una influència considerable sobre els artistes nord-americans de principis del segle XIX. Va morir a Nova York el novembre de 1843.

Font: En català: John Trumbull (1756-1843) - En castellano: John Trumbull (1756-1843) - In english: John Trumbull (1756-1843) - Altres: John Trumbull (1756-1843)


Parlem de Música...

Andreas Jakob Romberg (Vechta, 27 d'abril de 1767 - Gotha, 10 de novembre de 1821) va ser un violinista i compositor alemany. Fill de Gerhard Heinrich Romberg, va aprendre violí amb el seu pare abans de debutar en públic, i en companyia del seu cosí Bernhard Heinrich Romberg, quan tenia 7 anys. A partir d'aleshores ambdós es van unir a un tour concertant familiar per Europa, debutant al Concert Spirituel de París el 1784. El 1790 Andreas i Bernhard es van unir a l'orquestra de Bonn. Allà van conèixer a Beethoven, en aquell temps membre de la mateixa orquestra. El 1793 i degut a la invasió francesa van fugir a Hamburg, ciutat on van treballar a l'orquestra de l'òpera de l'Ackermannsches Komödienhaus. La seva reputació com a intèrprets es va consolidar alhora que van començar a interpretar les seves pròpies composicions. El 1795 van iniciar un tour per Itàlia abans de viatjar a Viena el 1796, ciutat on van establir relacions amb Joseph Haydn i on van organitzar un concert amb Beethoven. Poc després van tornar a Hamburg on hi van romandre fins el 1800. Aquell mateix any van viatjar a París. Va ser a partir d'aquells anys que Andreas i Bernhard van separar els seus camins. Andreas es va instal·lar a Hamburg on es va centrar en la composició. El 1809 va rebre un doctorat de la Universitat de Kiel. Les dificultats econòmiques que va viure a Hamburg, arrel de l'ocupació francesa, van motivar-lo a buscar feina a la veïna Gotha, on va accedir a un càrrec de Hofkapellmeister el 1815, com a successor de Ludwig Spohr. Malauradament, la seva salut va decaure ràpidament morint el novembre de 1821 a la ciutat de Gotha.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Das blaue Ungeheuer (3, A.W. Schwick, after C. Gozzi), 1790–93, unperf.
Die Macht der Musik (3), 1791, unperf.
Die Nebelkappen (3), 1793, inc.
Der Rabe (Spl, 4, Schwick, after Gozzi), Hamburg, Gänsemarkt, 7 April 1794
Dom Mendoze, ou Le tuteur portugais (oc, 1), Paris, 15 Feb 1802, collab. B.H. Romberg
Point de bruit (oc), Paris, 1810
Die Ruinen von Paluzzi (romantic op, 3, J.F. Schink), Hamburg, 27 Dec 1811
Die Grossmut des Scipio (heroic op, E. Schlegel), Gotha, 1816

Other:
numerous choral settings of texts by Klopstock, F. von Schiller and L. Kosegarten, incl. Das Lied von der Glocke (Schiller), op.25;
18 partsongs on texts by J.W.L. Gleim, C. Westphalen and G.E. Lessing;
many lieder to texts by Klopstock, J.G. Herder, J.W. von Goethe, L. Kosegarten, others

Vocal religiosa:

Der Messias (F. Klopstock);
Mass, B ;
TeD, op.61;
Der Erbarmer, op.64 (Klopstock);
Pater noster, op.24;
several psalm settings

Instrumental:

Orch:
9 syms., 4 pubd;
20 vn concs., 4 pubd;
5 double concs., 2 for vn, vc, 2 for 2 vn (1 pubd), 1 for cl, vn;
various other works, vn, orch, 4 pubd

Str qt:
25 str qts, 4 fantasias, 3 rondos ‘alla polacca’, 3 variation sets, capriccio

Other chbr:
Octet, str;
Cl Qnt;
6 fl qnts;
3 str qnts;
Pf Qt;
3 vn sonatas;
8 duos, vn, vc, collab. B.H. Romberg;
9 duos, 2 vn;
3 sonatas, vn solo

Font: En català: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) - En castellano: No disponible - In english: Andreas Jakob Romberg (1767-1821) - Altres: Andreas Jakob Romberg (1767-1821)


Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Romberg’s reputation as a violinist faded early; Rochlitz described his playing as ‘robust, rather than fiery, vigorous and grainy, rather than emotionally overwhelming’; Spohr, on the other hand, found his playing ‘inexpressibly cold and dry’ in Berlin about 1815, but acknowledged him as a ‘cultured and thoughtful artist’. He won European recognition as a composer, modelling his technique on Haydn and Mozart and setting himself the task of writing works musically more substantial than the usual run of virtuoso pieces. The success of his setting of Schiller’s Lied von der Glocke (op.25, published 1809) reached as far as New York; the work was still being performed after 1900, sometimes in its individual sections, and ran to a number of editions. A large number of his songs with piano accompaniment and a cappella choral works were popular among amateurs. He had little success as an opera composer; only five of his eight operas were performed. He had two sons: Heinrich Maria (b Paris, 4 April 1802; d Hamburg, 2 May 1859), who became the leader of the Imperial Opera in St Petersburg in 1827 and later its music director, and Ciprian Friedrich (b Hamburg, 28 Oct 1807; d Hamburg, 14 Oct 1865), the leading cellist in the orchestra of the German opera at St Petersburg from 1835 to 1845.

 GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

The music of Beethoven and his unfairly neglected contemporaries forms an important focus in the explorations of the faraway sound of the romantic era by the five instrumentalists of the Ardinghello Ensemble. Led by flautist Karl Kaiser, the ensemble presents the recording premiere of Andreas Romberg’s flute quintets - most highly individual compositions full of surprises on the threshold of romanticism. The instrumentation of the flute quintets is fascinating in itself. While the practice of the times usually called for a string trio to join the flute, Romberg prescribes a second viola and takes on the greatest instrumental challenge of all. His model was not the light divertimento but the serious form of the string quartet manifesting itself in Mozart’s masterpieces of this genre. The two violas produce an earthy sound breaking the silvery brightness of the flute and violin. Very much in keeping with the dawning romantic era, surprising innovations stamp the music. On trips to Vienna and London Romberg repeatedly met with Joseph Haydn. The grand old master of course profoundly influenced the younger composer’s music and the Ardinghello Ensemble does an absolutely magnificent job, scoring a genuine coup with its recording of Andreas Romberg’s three flute quintets. Captured in the best MDG sound, these long-forgotten masterpieces experience an impressive revival and make us look forward to their sequel!

 PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

 Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional... 













Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)