FARRENC, Louise (1804-1875) - Sextet Op.40 (1852)

Obra d'Anshelm Schultzberg, pintor suec del segle XX

---

Louise Farrenc (1804-1875) compositora i pianista francesa nascuda a París. Per tercera vegada parlarem de Farrenc. Molts podríeu dir, com és possible que aquesta sigui la tercera introspecció a la vida i obra d'aquesta compositora i no obstant, ni una miserable dedicatòria a Clara Schumann. Tot té el seu temps i de raó no us en falta, la meva justificació recau en el fet que, talment com la música, la vida exigeix el seu tempo i per ara no he trobat el moment adequat per a introduir-me a la musica de la bella i estimada esposa de Robert Schumann. Ben aviat, desitjo, ho faré i espero poder-vos delectar emotivament. Mentrestant, recuperem la figura d'aquesta encantadora pianista i compositora francesa hereva de la tradició clàssica de Hummel i Clementi i en contacte amb el romanticisme de tota una generació d'autors contemporanis amb qui conviuria harmònicament. I si, fins a dues vegades prèvies a l'avui n'havia parlat de Farrenc i, de fet, no em cansaria de fer-ho. Fent una ullada al passat proper, en vaig parlar en relació amb la simfonia número 3 opus 36 en Sol major i en relació amb una hipnotitzant partitura en la forma de sonata per a violoncel i piano opus 46. Pianista virtuosa del Conservatori de París, Farrenc va gaudir, tot i ser dona en un temps i en un espai on la discriminació era la normalitat i no l'excepció, d'una inesperada però absolutament justificada fama. I tot i guanyar uns honoraris sensiblement inferiors als dels seus homòlegs masculins, Farrenc seguiria amb l'èmfasi necessari per a sorprendre, una vegada i una altra, el públic, la crítica i tot aquell espectador actiu o passiu de la seva obra. Composicions principalment per a piano, però també simfonies, cantates i la seva admirada obra de cambra, la més expressiva i eloqüent de la seva producció. I en aquest context i a partir de 1850 es quan començarem a ubicar, espacialment, les partitures del dia d'avui. Obres d'un enginy creatiu immens i d'una bellesa indiscutible. Instruments de cambra en un primer episodi en la forma de trio de piano en Mi bemoll major opus 33 per a piano, violoncel i violí escrit l'any 1855 amb la idea en ferm de no publicar-lo i de representar-lo, estrictament, en ambients privats o informals. Reminiscències de Mendelssohn i Schumann són subtils per fàcils de trobar en un conjunt on la llibertat interpretativa i el bon humor dominen el global dels quatre moviments característics de la partitura. Obertura del segon episodi dominat per a un sextet de piano i instruments de vents opus 40 escrit el 1852 i on clarament identificarem un dels mestres de Farrenc, el geni de les obres per a instruments de vent, el senyor Antonin Reicha. Quasi concertant, és una peculiar composició on el piano queda emmarcat per la presència constant del quintet de vent que l'acompanya. Bona música per aquest dijous de canícula contundent i de sequera preocupant. Anhelant la benaurada pluja, convoquem la conjunció meteorològica amb la música a veure si ajuda, amb la seva presència, a remetre la constant preocupació pels nostres estimats boscos, prats, muntanyes, masies i animals vers la descarada omnipotència de l'astre Sol i de la seva brillant vehemència que amb una inofensiva guspira pot convertir, el paisatge, en un terrible infern. Dedicat a l'Alt Empordà i a la seva gent!

A la interpretació el conjunt Linos Ensemble.

Gaudiu i compartiu!

---

Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):

BIOGRAFIA: Louise Farrenc (París, 31 de maig de 1804 – 15 de setembre de 1875)

RECICLASSICAT: FARRENC, Louise (1804-1875)

LAQUINTADEMAHLER: Farrenc, L.: Piano Trio, Op. 33 / Clarinet Trio, Op. 44 / Sextet, Op. 40

IMSLP: Louise Farrenc (1804-1875)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Louise Farrenc – Farrenc, L.: Piano Trio, Op. 33 / Clarinet Trio, Op. 44 / Sextet, Op. 40



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!