Georg Friederich Händel (1685-1759) compositor i organista alemany nascut a Halle. Explorem l'univers i la dimensió d'un artista de sobres conegut i del qual parlar-ne és, sempre, un enorme plaer. Händel un autor, aquesta vegada (per fi!), molt conegut al nostre país, tant, que cada Nadal podem gaudir del seu etern El Messies. I per què parlem del Messies en una època de l'any a les antípodes de Nadal, doncs bé ho fem perquè la obra d'avui guarda, si més no de forma simbòlica, una relació amb el popular oratori. Ambdues obres es compondrien amb dos anys de diferència i en l'estada de Händel a Dublin. Avui parlaré d'un Te Deum però tenint en compte que parlem de Händel i de la seva dimensió única i paral·lela a la realitat dels seus contemporanis, probablement la cosa tingui certa màgia, com no pot ser d'altra forma pensant en aquest alemany gustosament instal·lat a terres angleses. De fet, s'hi analitzem la terminologia podrem insinuar alguna primera pista. La primera d'elles l'etiqueta Dettingen Te Deum ja ens il·lustra subtilment de la motivació d'aquest peculiar himne que Händel va adaptar per a unes circumstàncies concretes. Exacte, es refereix a la famosa Batalla de Dettingen, una petita població d'Alemanya en el nostre temps però que en aquell era un reducte d'una Casa d'Àustria, prou coneguda per la monarquia hispànica, en plena tempesta interna per la mort de Carles VI.
Assabentats de la situació i vist el caos resultant a la Casa d'Àustria els anglesos, estrategs i militarment modèlics, aprofitarien la moguda austríaca per infringir una dolorosa derrota, ajudats per les tropes de l'Imperi Austríac (tot i les aparences, la Casa d'Àustria i l'Imperi Austríac no es podien ni veure, ni olorar i, ni molt menys, estimar), a l'exèrcit francès. Sí, tot és una mica caòtic, de fet la història d'Europa és realment apassionant i si fem una mirada retrospectiva de 200-300 anys veurem que les històries de faldilles reials, militars i polítiques eren motiu d'anarquia, rebel·lions, guerres i misèries. Doncs bé amb això a la mà Händel, que va ser molt espavilat, va decidir rendir tributs i honors al seu magnànim rei anglès George II el qual amablement li pagava el jornal, amb una obra d'exaltació. I com que a banda d'espavilat era intel·ligent i coneixia molt bé la música i la seva història, va trobar un panegíric ideal per a la lloança del seu estimat rei. Ni més ni menys que el Te Deum, tant utilitzat formalment en la litúrgia, el qual ell adaptaria a l'anglès, en modificaria algunes parts del seu contingut i durant les dues darreres setmanes de juliol de 1743 l'enllestiria per alegria i satisfacció del seu mecenes i protector. Händel va ser un geni, tot el que va tocar i sobretot compondre ho va convertir en or, probablement ell va ser per sí mateix el compositor més influent, popular i copiat del XVIII, tot un supervendes i una estrella de la música. Recuperar la seva música no és un dret, és un deure i fer-ho és un plaer perquè si nosaltres haguéssim nascut en un dia insignificant del segle XVIII probablement el nostre ídol seria un tal anglès que traspassaria fronteres i consolidaria una música de la qual només les classes benestants en podien gaudir fins que Händel, amb el seu descarat atreviment, va fer acte de presència... We Rejoice, Händel!
A la interpretació sublim el senyor Trevor Pinnock incansable amb el seu instrument, sigui clavicèmbal o orgue o els dos a la vegada, amb The English Concert i amb el cor i solistes de la Westminster Abbey.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina