diumenge, 18 de novembre del 2012

LOTTI, Antonio (1667-1740) - Missa Sapientiae

Roman School (17th Century) - An Allegory of Music




Antonio Lotti (1667-1740) compositor italià nascut a Venècia. Viatgem a Itàlia per a retrobar-nos amb un bell amic nostre del qual ja n'hem tingut l'honor i el privilegi de parlar-ne fa uns bons mesos en relació, com en el cas que avui ens ocupa, a la seva producció litúrgica. Si en aquell dia en parlava fent referència a un Dixit Dominus, avui serà una bona i esplèndida missa la que ens acompanyarà. Segon organista i posteriorment mestre de capella de la Basílica de Sant Marc de Venècia, seria en aquesta ciutat on faria vida i professió durant la totalitat de la seva existència coincidint en el temps i en l'espai amb Vivaldi i amb tots aquells que, d'una forma o altra, si relacionaven. Avui en parlarem fent esment a l'ofici litúrgic del qual Lotti se n'ocuparia una bona part de la seva vida ja fos per obligació o per devoció. Si bé va compondre una bona mostra dels més variats gèneres, fou en l'eclesiàstic amb què destacaria. I no només a la Itàlia bulliciosa i amant del bon gust artístic i musical, sinó en paisatges i geografies llunyanes destacant l'enorme influència, derivada dels seus viatges a Dresden, que causaria en el gran mestre Bach o en actors de la galàxia barroca alemanya com Zelenka o el gran Händel. Tot i que la docència fou el seu camp, amb destacats alumnes del seu temps, el cert és que la composició de Lotti és molt expressiva, contrapuntística i elevada a una nova dimensió amb la irrupció del classicisme. L'exemple, la missa Sapientiae en Sol menor, escrita en data desconeguda i configurada a la manera luterana, és a dir, amb la presència de dos únics moviments. El kyrie inicial, solemne i coral, seguit d'un Christe eleison amb el tercet de solistes en diàleg constant i amb instrumentació de cordes, baix continuo i oboès. El gloria és introduït per l'orgue, les trompetes i un explosiu jubileu coral majestuós. Els diferents paisatges del gloria, ben desenvolupats, se'l disputen les veus solistes, els cors o la conjunció de tots ells, segons la necessitat i el motiu del text. Esperit i essència clarament "bachiana" tot i saber que fou Bach, i no a la inversa, qui aprendria d'un dels mestres italians més admirats i respectats. Homenatge en un diumenge de novembre sotmès, com marca l'estació de l'any en què ens trobem, a les inclemències meteorològiques. Un any, una tardor i un dia més en el rellotge implacable del temps i de l'espai que governen aquest incomprensible univers. Tota i la impotència que ens provoca el seu sense sentit, esperem que música com aquesta ens ajudi a no perdre la il·lusió sabent que aquesta, últimament, viu en la misèria en els mercats on la venen!

A la interpretació el cor, solistes i instruments de la Balthasar Neumann sota la direcció de Thomas Hengelbrock.

Gaudiu i compartiu!


Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)