- Recordatori de Giovanni Battista Sammartini -
En el dia de la commemoració del seu 239è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Benvenuto Tisi o Il Garofalo (
Canaro, 1481 -
Ferrara, 6 de setembre de 1559) va ser un pintor
manierista italià de l'escola de Ferrara. Va començar auspiciat per la
Cort dels Este. Va estudiar amb
Domenico Panetti i potser amb
Lorenzo Costa i va ser contemporani i col·laborador de
Dosso Dossi. El 1495, va treballar a Cremona amb
Boccaccino. El 1520,
Girolamo da Carpi va ser el seu aprenent i va treballar en projectes a Ferrara, des del 1530 al 1540. Va ser amic de
Rafael i el va imitar tan bé que els seus quadres
Madonna col Bambino han estat sovint atribuïts a aquest gran mestre. El seu sobrenom, Garofalo, deriva de
garofano (clavell en italià), ja que ocasionalment pintava un clavell a les seves obres.
Parlem de Música...
Giovanni Battista Sammartini (
Milà, c.1701 - Milà, 15 de gener de 1775) va ser un compositor, organista, mestre de cor i mestre de música italià. El 1728 accedí al lloc de mestre de capella de
Sant'Ambrogio de Milà. Va destacar en el seu període primerenc per la música religiosa (oratoris, cantates) i més tard també amb òperes, sonates, simfonies, etc. La seva principal aportació és haver contribuït a desenvolupar la simfonia, a partir d'obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent. Les seves simfonies mostren els començaments d'un canvi entre l'obertura senzilla i curta de les òperes cap a la serietat i el desenvolupament temàtic que prefigura l'obra de compositors com
Haydn i
Mozart. Entre els seus alumnes cal destacar a
Christoph Willibald Gluck. El seu germà,
Giuseppe Sammartini també fou músic. Sammartini va ser un compositor molt prolífic. El seu repertori inclou 4 òperes, unes 70 simfonies, 10 concerts i gran quantitat de música de cambra en estil barroc i preclàssic. Actualment, són aproximadament 450 les obres conegudes i recuperades de Sammartini. No obstant, molta d'ella s'ha perdut, sobretot les obres religioses i profanes vocals. Alhora, existeix una important confusió d'atribució de moltes de les seves partitures en favor del seu germà Giuseppe. Les obres de Sammartini estan catalogades actualment pel seu número d'opus o per l'etiqueta JC en referència als editors Jenkins-Churgin. La música de Sammartini es divideix generalment en tres períodes estilístics: El primer període (1724-1739), és fidel a la tradició de les formes barroques i preclàssiques. El segon període (1740-1758), abandona el barroc i s'adapta plenament al preclassicisme, especialment, en el gènere simfònic. L'últim període (1759-1774), les formes són plenament clàssiques i mostren la influència de les noves tendències musicals. A Sammartini se'l valora, principalment, per la seva música situada a mig camí del barroc i el classicisme, és a dir, la música corresponent als anys 1740-1758.
Parlem amb veu pròpia...
Giovanni Battista Sammartini va ser un dels compositors més considerats pels seus contemporanis. Nascut en una família de músics italians d'origen francès, Sammartini ha viscut una veritable edat or en relació al nombre d'edicions disponibles al mercat. El seus antecedents però especialment la seva història musical hi tenen molt a veure ja que va ser un dels principals transgressors del barroc al fer-lo evolucionar satisfactòriament a un classicisme que va abraçar i va explorar en detall, especialment, en el gènere simfònic. El seu volum de composicions, més de 400 conegudes i tantes altres per conèixer o per donar per perdudes, ens demostren la solvència, la capacitat i la destresa d'aquest mestre italià referent, per altra banda, dels Haydn i Mozart i tants altres mestres clàssics del XVIII. Sammartini és un d'aquells autors dels que explorar-ne la seva música en resulta una apassionant història ja que hi observarem importants canvis de mètode i d'estil en funció d'una o altra partitura. Alhora, és prou conegut que Sammartini va "tastar" tots els gèneres, des del religiós, teatral, simfònic, concertant o cambrístic. En aquest sentit, avui recuperarem dues edicions diferenciades, la principal i que titula l'entrada del dia serà el seu
Magnificat. Una obra religiosa solista, coral i orquestral en què el barroc, en la seva forma, se'ns presenta amb tot el seu esplendor. Comprensible tenint en compte que la música sacra es correspon al seu primer període musical. Sense ser molt extens, hi escoltarem un lirisme virtuós, abundància coral i exuberància instrumental. L'introduirem amb la preciosa
Trio sonata No.4 en Do major per a dos violins i clavicèmbal. De dos moviments,
allegro i
affettuoso, aquesta simpàtica obra ens remet obligadament als orígens de la sonata barroca, generalment escrita per a dos violins i baix continuo. Sammartini explora una de les formes musicals més característiques de la Itàlia del segle XVII i ens regala una sonata on s'exposa un tema principal que sovint es contraposa a un tema secundari. Temes que es repeteixen amb algunes variacions o canvis de modulació. Sammartini, de qui ja n'havia parlat en relació amb un
Beatus Vir extraordinari, mereix un espai propi i un capítol singular en la bella i emocionant història de la música. Avui el recordem emotivament però en seguirem parlant perquè les
glorioses aventures de Sammartini no s'acaben, ni molt menys, aquí!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola,magnífica música. Muchas gracias por compartir. Saludos desde Oaxaca,Mexico.
ResponEliminaEl arte pictorico que acompaña al blog tambien es muy hermoso. Gracias nuevamente.
ResponEliminaMuchas gracias! Curiosamente, esta semana he estado escuchando una muy buena edicion de la música barroca de la Catedral de Oaxaca!
EliminaAqui puedes verla:
http://www.cd-baroque.com/index.php/cdbaroque/accueil/disques_k617/catalogue/baroque_latino_americain/musique_a_la_cathedrale_d_oaxaca
Gracias de nuevo!
Saludos!
Thanks for introducing me to the art of Garofalo. I was stunned to know this painting dates to 1536 which is very impressive.
ResponEliminaAnd also thanks for the music. I didn't know this recording.
Leo
You're welcome!
EliminaThe renaissance art is more impressive than we really imagine!
Thank you!
Pau