SCHIEFERDECKER, Johann Christian (1679-1732) - Musicalische Concerte

Obra de Josef van Bredael (1688-1739), pintor flamenc (1)

---

Parlem de Pintura...

El germà de Jan Pieter, Josef van Bredael va ser un paisatgista flamenc d'una extensa família de pintors, El 1706, a l'edat de divuit anys, es va convertir en copista de les pintures de Jan 'Velvet' Brueghel, Philippe Wouverman i altres artistes pel distribuïdor J. de Witte. El 1735 va emigrar a París i es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de la cort del duc d'Orléans. Pintor essencialment desconegut, signava les seves obres amb les inicials JB, talment com Jan Brueghel, d'aquí la confusió ocasional fruit, també, de la similitud amb les seves pintures.. Va dedicar-se, principalment, a l'estudi del paisatge. Alhora, tenia com a font d'inspiració al seu col·lega Brueghel. Centrant-nos en els detalls, executa meticulosament els seus personatges amb una decoració a l'estil d'un miniaturista. Tot i que les seves pintures s'inspiren sovint amb les de Jan Brueghel, hi afegeix un toc personal als contorns de les seves figures i als seus moviments. El retrat del cavall és molt característic, amb les seves cames esveltes, un cos poderós i un cap petit. La traçada lluminosa dóna la impressió de vida i moviment. Mostrant una aguda observació del món animal en un paisatge harmoniós, el pintor utilitza una veritable qualitat d'execució i un naturalisme delicat que el situa entre els millors imitadors de Brueghel.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Josef van Bredael (1688-1739) - Altres: Josef van Bredael (1688-1739)

---

Parlem de Música...

Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) va ser un organista i compositor barroc alemany. Fill d'organista, va rebre una bona educació fruit d'un talent natural per la música. Va formar-se a Leipzig, on va escriure les primeres òperes i va tornar a Hamburg per convertir-se en col·lega de professió de Telemann, Händel, Keiser i molts altres autors de fama més o menys reconeguda posteriorment. Tot i això, cap d'ells que va posar la mirada en Schieferdecker sinó Dietrich Buxtehude un alemany que en aquell temps ja havia forjat una consistent carrera artística. Tant és així, que Schieferdecker es va arribar a casar amb la filla del seu protector alemany. En relació a aquest fet, i tal com ens indica el bon amic Frantisek en el seu comentari, la història és la següent (a falta de confirmació històrica oficial):

"Parece ser que para sucederle como organista en Santa María en Lübeck un "requisito" era esposar a su hija. Debía ser tradición puesto que el mismo Buxtehude se había casado con la hija de su predecesor en el cargo. Este requisito parece que desanimó a Haendel (empedernido soltero), Mattheson y al mismo J.S. Bach... pero no a Schieferdecker."

Com a compositor, fou sòlid tant en l'escriptura i en la qualitat de la mateixa com en la quantitat de produccions si bé, actualment, moltes d'elles s'han perdut per sempre. La seva fama s'equiparava al seu temps amb la de Telemann i amb la del mestre Buxtehude a qui va succeir a Lúbeck ciutat on viuria i treballaria fins a la seva mort. Possiblement, seria allà on va escriure els seus Musicalische concerte el 1713. De fet, és el treball més conegut i amb què avui dia probablement el puguem arribar a conèixer. 

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732) - Altres: Johann Christian Schieferdecker (1679-1732)

---

Parlem amb veu pròpia...

Schieferdecker és un cognom sensiblement difícil de pronunciar. A diferència, per sort, d'una música que ens haurà de remetre obligadament a un autor que també recuperàvem fa pocs dies. El també alemany Johann Caspar Ferdinand Fischer amb les seves suites orquestrals franceses. Doncs bé, la música d'avui també explora aquesta forma musical i ens ratifica, encara més, un dels arguments d'aleshores quan afirmàvem que a Alemanya, tot i la confrontació política i territorial amb la veïna França, existia una autèntica devoció musical per la forma francesa o "suite". La d'avui, en forma de concerts a diferents "veus" és una petita mostra, novament, d'aquest art alemany afrancesat. Escoltant-lo, ens serà fàcilment comprensible entendre el per què agradava més enllà de la seva font d'origen la qual sempre serà un punt de partida per escriure'n el final allà on es vulgui!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Elbipolis Barockorchester Hamburg 

AMAZON: Schieferdecker: Musicalische Concerte (Hamburg 1713)

IMSLP: No disponible.

CPDL: No disponible.

SPOTIFY: Johann Christian Schieferdecker – Schieferdecker: Musicalische Concerte (Hamburg 1713)

Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!