Obra de Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (1660-1711), pintor polonès (1)
- Recordatori de Johann Caspar Ferdinand Fischer -
En el dia de la celebració del seu 357è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (ca.1660-ca.1711) va ser un pintor i gravador polonès destacat del barroc, pintor de la cort del rei Joan III Sobieski i un noble polonès-lituà. És considerat un dels pintors més destacats del barroc clàssic a Polònia, que va unir, a les seves obres, la teoria clàssica amb motius genuïns. Siemiginowski (nascut com Szymonowicz) era el fill d'un pintor, Jerzy Szymonowicz i Teodozja née Korunka, nascut a Lviv, actualment Ucraïna (en aquell moment a la Mancomunitat Polònia-Lituània). El 1677 se li va encomanar al rei Joan III Sobieski pels seus pares i va ser enviat pel rei a Roma. Abans d'anar-hi, probablement va passar un temps a París. El 1682, a causa de la recomanació del rei Joan III, va ser admès a l'Accademia di San Luca a Roma, on va rebre el títol de cavaller de l'Esperó d' Or i el títol de Eques auratus del papa Innocenci XI. L'onze de gener de 1682 també va obtenir el primer premi en el concurs de l'Acadèmia per dos dels seus dibuixos sobre la construcció de la Torre de Babel, i la Ira dels Déus causada per la construcció d'una torre. A Roma, va ser entrenat per Lazzaro Baldi, Luigi Garzi i Carlo Maratta. La seva pintura va rebre la influència d'artistes francesos del Barroc. Les similituds amb els plafons de Charles Le Brun en les seves obres (especialment amb la pintura del sostre a Pavillon de l'Aurore en els suburbis de París), fa que la seva visita a París fos més que probable. Les influències de Carlo Maratta i Nicolas Poussin també són visibles en les seves obres (sobretot en la seva Al·legoria de la primavera al dormitori de la reina inspirada per la obra de Maratta Flora i Canvis en el regne de la flora).
Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (1660-1711) - Altres: Jerzy Eleuter Szymonowicz Siemiginowski (1660-1711)
Johann Caspar Ferdinand Fischer (Alemanya, c.1656 - Rastatt, Alemanya, 27 de març de 1746) fou un compositor i teclista alemany del Barroc. Conegut per ser el màxim representant de lullianisme a Alemanya i per haver influït amb les seves obres al compositor Johann Sebastian Bach. Tot i ser una figura prominent en el desenvolupament musical del període barroc, de la composició i de la fuga, Se sap molt poc de la vida de Johann Caspar Ferdinand Fischer. Oblidat per la ploma de biògrafs, i rares vegades interpretat, ha aconseguit mantenir el seu nom en la història de la música com un dels més importants compositors de teclat de l'Alemanya barroca i gràcies a la influència que va tenir sobre el compositor Bach. Se'l sol recordar, més que pel valor intrínsec del seu art, per la capacitat de crear noves tendències. En la seva col·lecció Journal du Printemps (1695) establia dins del barroc instrumental alemany un model de suite orquestral que reprendrien Bach i Telemann entre d'altres. A Ariadna Musica (1702) oferia el més directe antecedent del Clavecí ben temperat, al reunir vint parelles de preludis i fugues escrits en altres tantes tonalitats. Però els mèrits de Fischer no es limiten a obrir portes per als altres, entre aquests ajudà i aconsellà a Ritter que més tard fou un gran organista i compositor. Ell mateix va ser un excel·lent compositor i un hàbil contrapuntista, com confirma la gran admiració que li professava Bach (en el segon volum del Clavecí ben temperat el subjecte de la Fuga en Mi bemoll major cita de manera explícita un tema d'Ariadna Musica). Johann Caspar Ferdinand Fischer va néixer al voltant de 1656 a Alemanya. La primera notícia concreta de la seva vida apareix al voltant de 1692, quan va ser nomenat mestre de capella (Kapellmeister) del marcgravi Ludwig de Baden a Schlakenwerth. Es pot esmentar que aquest lloc era el millor que un músic podia assolir durant el Barroc. El 1695, Fischer va publicar la seva primera obra Le Journal du Printemps consistant en airs et balets a 5 parties et les trompettes a plaisir a Augsburg. A l'any següent va publicar Les Pieces de Clavessin a Schlakenwerth i el 1702 l'Ariadne Musica neo-organoedum en aquest mateix lloc. Després de desenvolupar la seva tasca a Schlakenwerth, a Bohèmia, el 1720 es trasllada a Rastatt, on es presumeix que va romandre fins la seva mort esdevinguda el 27 de març de 1746. A més de les obres per a teclat i orquestra, Fischer va escriure així mateix algunes òperes d'estil venecià, de les quals no se'n conserva cap.
Font: En català: Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - En castellano: Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - In english: Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746) - Altres: Johann Caspar Ferdinand Fischer (1656-1746)
Parlem amb veu pròpia...
La música d'avui, germànica pel que fa a la procedència geogràfica, té, curiosament, un aire preeminentment francès. De fet, no ens hauria d'estranyar ja que en plena hegemonia reial de Lluís XIV la seva influència va ser culturalment efectiva, si més no, musicalment parlant. Le Journal du Printemps, o 8 Suites orquestrals o directament l'al·legoria musical a la primavera és un treball "afrancesat" de Fischer. Publicat el 1695, en la seva estada amb el marcgravi Ludwig Wilhelm de Baden, és una sèrie que estèticament ens recordarà les suites de Händel i Telemann. Ara bé, el recorregut temàtic transcorre pels paisatges característics de la danses franceses. Sarabanes, rigaudons, xacones, passacailles, gavotes... tot amb una aroma francesa irònicament situada a les antípodes de la històrica confrontació entre França i Alemanya. Anecdòticament citarem el fet que el propi marcgravi i protector de Fischer va ser un francòfil d'amagat i un enamorat de la cultura francesa. Tot i això, va ser condecorat pels alemanys per la seva lluita vers l'enemic francès en una de les tantíssimes campanyes militars d'aleshores. Incoherències a banda i musicalment parlant, resultarà comprensible entendre el per què, imaginem, va gaudir plàcidament d'aquest esplèndid i encantador treball d'un Fischer a qui anteriorment havíem recuperat i que avui, 357 anys després del seu naixement, celebrarem!
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
RECICLASSICAT: FISCHER, Johann Caspar Ferdinand (1656-1746)
CPDL: No disponible.
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaExcellent CD. Je connaissais la musique de Fisher pour clavecin seulement mais pas pour orchestre complet. Merci du partage.
ResponEliminaJeanT
Merci beaucoup Jean!
EliminaHola Pau!
ResponEliminaExcelente música que tuve la fortuna de descubrir no hace demasiados meses y que vino acompañada de dos colecciones que tienen cosas en común con la obra de hoy. Por una parte, los "Musicalische Concerte" de Johann Christian SCHIEFERDECKER (1679-1732) (Creo que Johann Sebastian Bach poseía copia de alguna de sus obras y lo tenía en buen concepto) y de otra parte la "Composition de Musique" del músico nacido en Bratislava pero formado en tierras germánicas Johann Sigismund KUSSER (1660-1727) (Cousser en la versión francesa de su apellido) Este último pasaba por ser un experto a la hora de componer "a la manera francesa". Me atrevo a recomendarte que cuando puedas, si es que no lo has hecho ya, escuches las obras citadas porque estoy casi seguro de que no te defraudarán.
Por último, agradecer por enésima vez tu magnífico trabajo que nunca valoraremos en su justa medida.
Salut!
Frantisek
Hola Frantisek!
EliminaSiguiendo tu recomendación, hoy mismo he escuchado los "Musicalische Concerte" de Johann Christian SCHIEFERDECKER (1679-1732) y me han sorprendido muy gratamente! Gracias por la recomendación, además he descubierto que en mi discoteca también tengo alguna que otra edición de Kusser, a ver si pronto puedo compartirla virtualmente!
Gracias de nuevo por la información ya que siempre es muy bienvenida!!
Salut!
Pau
De nada. Me alegro sinceramente de que la escucha de los "Musicalische Concerte" haya resultado satisfactoria.
EliminaGracias a ti por la generosa atención que has dedicado a mis recomendaciones.
Salut!
Frantisek
Con respecto a Kusser quiero hacer una pequeña aclaración. En realidad su formación musical corrió a cargo de Lully en París. He dicho "formado en tierras germánicas" cuando en realidad quería decir que fue allí donde principalmente ejerció su carrera musical.
ResponEliminaFrantisek
Gracias por la aclaración!!
EliminaPau
Pau, the link here is no longer accessible. Please repost if possible. Thanks!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina