Obra de Johan Pasch, pintor suec del segle XVIII
Friedrich Witt (1770-1836) compositor i violoncel·lista alemany nascut a Württemberg. Viatgem a Alemanya i a la seva potent escola musical que tantes alegries ens ha donat al llarg de la història i crec que no caldrà donar-ne gaires exemples. De nou, un nom familiar per a nosaltres si més no per aquest espai. I de nou un artista d'entre segles, de transició musical del classicisme al romanticisme. Un període revolucionari, convuls a Europa (anàleg a l'actual en el fons però no en la forma) i que va donar tota una generació de personatges il·lustres artísticament parlant. De Witt fou un d'ells, un artista del qual ja n'havia parlat fa uns quants mesos en relació amb la seva simfonia número 6 "La Turca", per altra banda, de les poques obres que ens han arribat d'ell o, si més no, editades. En qualsevol cas de Witt, com ja en parlava en el seu dia, està associat a la confusió musical. De fet, durant molts anys es va atribuir la seva simfonia Jena a Beethoven fet pel qual va ser àmpliament estudiada, admirada i idolatrada. Tanmateix, un cop la jocosa confusió fou descoberta, sobtadament, fou defenestrada i enterrada en el més cruel dels oblits. Grandeses i misèries de la música i d'aquells que l'estudien... Fos com fos, de Witt va escriure molta música i acadèmicament molt correcte tal com podrem comprovar en la partitura d'avui. De fet, no deixa de ser un artista de tradició clàssica, hereu de Haydn i del seu estil simfònic londinenc i on la seva música, al no tenir una clara referència, segueix els postulats clàssics en la versió 2.0, és a dir, amb certes innovacions en la orquestració, major creativitat, més llibertat en l'estructura i no tanta formalitat harmònica i melòdica. Avui, un preciós quintet de piano amb instruments de vent Op.5. De quatre moviments metodològicament en la línia del seu contemporani Beethoven, és una mostra més de la música que roman a l'espera de ser redescoberta, interpretada i editada de tants i tants autors a l'ombra dels escollits per la glòria.
Ens l'interpreta James Mason a l'oboè, James Campbell al clarinet, Anton Kuerti al piano, James McKay al fagot i James Sommerville a la trompa francesa.
Gaudiu i compartiu!
Font: (on trobareu informació addicional així com dels discs on podeu trobar aquesta obra):
RECICLASSICAT: WITT, Friedrich (1770-1836)
IMSLP: Friedrich Witt (1770-1836)
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat com si no, opineu, és lliure i fàcil!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMuchas gracias por esta hermosa obra. Algún día prometo escribir mis comentarios en catalán.
ResponEliminaGracias a ti Wolfgang! En catalán, castellano, alemán o japonés, tus comentarios serán bienvenidos!
EliminaSaludos,
Pau