dimecres, 20 de juny del 2018

REBEL, François (1701-1775) - Ballet de la paix (1738)

Antoine Watteau - The Italian Comedians (c.1720)
Obra de Jean-Antoine Watteau (1684-1721), pintor francès (1)


- Recordatori de François Rebel -
En el dia de la celebració del seu 317è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean Antoine Watteau (Valenciennes, 10 d'octubre de 1684 - Nogent-sur-Marne, 18 de juliol de 1721) va ser un pintor francès, considerat un dels principals artistes del període rococó i precursor de l'impressionisme del segle XIX. Als 14 anys va començar a estudiar a la seva ciutat natal de la mà d'un pintor local. El 1702 va viatjar a París, on va viure com a pintor gràcies a les còpies i amanerats quadres devocionals que li comprava un marxant. Més tard va estudiar amb el gravador i escenògraf Claude Gillot, que el va fer interessar-se pels tipus i les formes de la commedia dell arte italiana tant en voga aleshores. A l'entorn de l'any 1708 va començar a treballar amb l'artista decoratiu Claude Audran, conservador de les col·leccions del Palau de Luxemburg. Gràcies aquest contacte, Watteau va tenir l'oportunitat d'estudiar el cicle de quadres barrocs de Petrus Paulus Rubens sobre La vida de Maria de Medicis. El 1709 va guanyar el segon premi del concurs Prix de Rome, i va rebre després importants encàrrecs. El 1717 va ser triat membre de l'Acadèmia Reial a París. Els seus llenços van ser un reflex de la influència dels grans pintors flamencs, especialment de Rubens i de l'escola veneciana. El seu estil, però, va posar de manifest una sensibilitat en el tractament de la llum i el color, una sensualitat, una delicadesa i un lirisme fins aleshores desconeguts. L'estil de Watteau va ser imitat per altres pintors del seu temps, però cap va assolir la qualitat de la seva pintura. Amb l'arribada del neoclassicisme a l'art francès, la seva reputació va entrar en declivi, tot i que, després de la Revolució Francesa i, sobretot, durant el romanticisme, va tornar a rebre l'interès dels pintors. Watteau, de fràgil constitució i caràcter malaltís, va morir de tuberculosi el juliol de 1721 a Nogent-sur-Marne.



Parlem de Música...

François Rebel (Paris, 19 de juny de 1701 - Paris, 7 de novembre de 1775) va ser un violinista, director i compositor francès. Fill de Jean-Fery Rebel, es va formar inicialment amb el seu pare. A partir del 1714 va entrar a l'orquestra de l'Académie Royale assolint, el 1717, el càrrec de violinista de l'orquestra dels 24 Violons. El 1723 es va traslladar a Praga en companyia del compositor François Francoeur. Allà va assistir a la coronació de l'emperador Carles VI i va conèixer, entre altre, a Fux, Tartini i Quantz. Va ser a partir d'aleshores que va iniciar la seva estreta col·laboració amb Francoeur, amb qui va participar conjuntament en desenes d'obres teatrals i en recitals, entre ells els del Concert Spirituel. Poc després, van estrenar conjuntament la seva primera tragédie lyrique per nom Pirame et Thisbé. El 1733 va estrenar la seva obra Pastorale héroïque, escrita per a celebrar l'aniversari del rei francès. El 23 de juliol de 1733 es va casar amb Anne-Auguste de Valjolly, la filla de Françoise Prévost. Poc després, i degut a la mort prematura de la seva dona, es va casar amb Anne-Jeanne-Léonarde de la Martinière. Va ser en aquells anys que va assolir el càrrec de surintendant en substitució d'André Cardinal Destouches. El desembre de 1734 va ser nomenat director del Concert Spirituel i el 1743 inspecteur de l'Académie Royale juntament amb Francoeur en un càrrec que va preservar fins el 1753. També el 1739, i fins el 1748, va succeïr al seu pare a l'Òpera de París. Pels mèrits assolits, va ser condecorat per Lluís XV i va ser nomenat Chevalier de l'Ordre de Sant Miquel. Els darrers anys va treballar com Administrateur général de l'Òpera de París, ciutat on va morir el novembre de 1775.

Jean Delagrive - Neuvième plan de Paris (1740)
Jean Delagrive (1689-1757) - Neuvième plan de Paris (1740) (2)

OBRA:

Vocal:

Stage:
Music for many stage works written in collaboration with François Francoeur
Pastorale héroïque de la fête des ambassadeurs plénipotentaires – d’Espagne à l’occasion de la naissance de Monseigneur le Dauphin (ballet, 1, J.-L.-I. de La Serre), Versailles, 24 Jan 1730, F-Pa,Po (pts)
Intermezzos in Eugénie (comédie), pubd (Paris, 1753), ?collab. Francoeur
Intermezzos in Amour pour amour (comédie), pubd (Paris, 1765), collab. unknown
Addns to Lully’s Persée, 1770, collab. B. de Bury and A. Dauvergne

Other works:
L’amour et Psiché (cant.), 1v, 2 vn, 2 fl, bc; Climène (cant.), S, 2 vn, bc: both F-Pc
4 motets, all perf. Concert Spirituel, ?all lost: Domine salvum, 8 Dec 1744; De profundis, 12 April 1754; TeD, 8 Dec 1763
Recueil des symphonies composées soit pour les opéras de ces auteurs [Rebel and Francoeur], soit pour les opéras d’autres auteurs, Pc
Numerous songs and airs pubd in l8th-century anthologies



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les Surprises
AMAZON: REBEL, F. - Rebel de père en fils
CPDL: No disponible
SPOTIFY: REBEL, F. - Rebel de père en fils



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: