ESCHMANN, Johann Carl (1826-1882) - Klaviermusik

Obra d'Henry Scott Tuke (1858-1929), pintor anglès (1)

- Recordatori de Johann Carl Eschmann -

En el dia de la celebració del seu 188è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Henry Scott Tuke (York, 12 de juny del 1858 - Falmouth, 13 de març de 1929) va ser un pintor i fotògraf anglès. El 1874 ell i la seva família es van mudar a Londres, on va ser educat en la Slade School of Art. Després de la seva graduació l'any 1880, va viatjar fins a Itàlia on va viure, durant un temps, a Florència on va estudiar els grans mestres italians. Després va marxar a París, on va viure des del 1881 fins el 1883. Allà va estudiar amb Paul Lorens i va conèixer al pintor nord-americà John Singer Sargent qui, com ell, també va ser un pintor homoeròtic. Durant aquesta època també va conèixer a Oscar Wilde i altres poetes i escriptors, coneguts amb el nom d'uranistes. Tuke va arribar a escriure un poema dedicat a la joventut, el qual va publicar anònimament al diari The Artist. També va col·laborar en un assaig en un altre diari anomenat The Studio. En les seves pintures es mostra l'atracció per l'erotisme amb la representació de joves nus o amb molt poca roba (normalment en grup, o en parella), en contacte amb la natura, pel que ha arribat a ser considerat un dels pioners de la cultura gai. D'altra banda, el seu permanent estudi i apropament per la natura mostra la seva adoració pel mar i la seva afició per la navegació. Després de la seva mort, la reputació de Tuke es va esvair i va ser oblidat fins la dècada del 1970, quan va ser redescobert per la primera generació d'artistes obertament homosexuals i col·leccionistes d'art. Ràpidament, es va convertir en una icona i en una mena de figura de culte en alguns cercles culturals amb edicions luxoses dels seus quadres i amb la promoció de la seva pintura en les subhastes.

Font: En català: No disponible - En castellano: Henry Scott Tuke (1858-1929) - In english: Henry Scott Tuke (1858-1929) - Altres: Henry Scott Tuke (1858-1929)

---

Parlem de Música...

Johann Carl Eschmann (Winterthur, 12 d'abril de 1826 - Zurich, 27 d'octubre de 1882) va ser un compositor i pianista suís. Va rebre les primeres lliçons de piano a Zurich amb Alexander Müller, un bon amic de Richard Wagner. Pocs anys més tard va entrar al Conservatori de Leipzig on va coincidir a les aules amb Felix Mendelssohn. Allà va estudiar-hi els anys 1845-1847. Des del 1847 es va convertir en professor de piano i composició a Zurich. El 1850 es va traslladar a Winterthur on va seguir en la docència. Va participar, ocasionalment, com a pianista solista en alguns concerts de la Allgemeine Musikgesellschaft de Zurich. A Winterthur el seu nom va decaure en favor de Theodor Kirchner. El 1859 Eschmann es va traslladar a Schaffhausen on va dirigir alguns cors locals i on va seguir en la docència amb el piano. El 1866 va tornar a Zurich on va continuar exercint de professor fins el 1882, l'any de la seva mort. Entre els seus admiradors cal destacar a Johannes Brahms qui el va recomanar al seu editor Simrock. L'estil i llenguatge musical d'Eschmann és proper al de Schumann i Mendelssohn tot i que algunes de les seves obres tenen un perfil propi o fins i tot proper al Wagner de joventut. Les seves composicions, majoritàriament per piano sol, també inclouen diverses cançons, quartets de corda, obres concertants i abundant obra de cambra per a piano i altres instruments. La seva labor musical va quedar escrita en diverses publicacions entre elles la Wegweiser durch die Klavierliteratur (Zurich, 1871) editada en nombroses ocasions anys més tard de la seva mort.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johann Carl Eschmann (1826-1882)

---

Parlem amb veu pròpia...

Actualment, crec tenir un bagatge destacat pel que fa a noms i autors que d'una o altra forma els situem sota l'etiqueta del gran llibre de la "música clàssica". Tanmateix, quan tens entre mans la Grove Dictionary of Music & Musicians un s'adona de la bestialitat (no sabria dir-ho d'altra manera) de compositors que encara queden per conèixer, explorar i recuperar. Doncs bé, com aquell qui no diu res, però a la vegada diu molt, em vaig trobar amb aquest professor de piano suís que va moure's silenciosament per la geografia del petit i central país europeu. Allà, sense gaire èxit en els escenaris, però amb notable ressò a les aules, va fer-hi vida. La seva labor docent no va privar-lo de deixar algunes mostres del seu art principalment amb el piano. He de reconèixer que la meva ignorància era absoluta en relació al seu nom i el gust de descobrir-lo mitjançant la seva música de piano ha estat emocionant. El seu Klaviermusik, en una edició monogràfica en què hi trobarem essencialment poesia pianística, és una meravella en molts sentits. D'entrada, la seva proximitat emana de la profunda sensibilitat d'unes obres que captiven immediatament. Alhora, és una d'aquelles músiques amb les que fàcilment podríem definir el concepte de romanticisme musical. A més a més, no deixarem d'intuir-hi els grans noms romàntics de la seva època com Schumann, Brahms i el mateix Wagner. A tot això, també, hem de remarcar l'estil propi d'Eschmann i la seva aparent simplicitat a l'hora de captivar-nos amb unes miniatures de piano tant poètiques com simbòliques. En definitiva, tot i la relativa "foscor" o clarobscur melancòlic que desprèn aquest disc, explorar-lo és, senzillament, una delícia pels sentits. Pocs descobriments emocionen d'entrada i de forma tant objectiva com el que corresponen a Eschmann, un compositor a qui no coneixíem però de qui, a partir d'ara i evidentment, en seguirem el rastre. Felicitats Johann Carl!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Jeremy Filsell (piano)
GUILD: Klaviermusik Von Johann Carl Eschmann

IMSLP: Johann Carl Eschmann (1826-1882)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Jeremy Filsell – Frühlingsblüthen - Klaviermusik Von Johann Carl Eschmann

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!