ALAQUER, Jaume (1785-1823) - Missa de Rèquiem (1818)

Obra de José Camarón Boronat (1731-1803), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Jaume Alaquer -

En el dia de la commemoració del seu 192è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

José Camarón Bonanat (Segorbe, 18 de maig de 1731 - València, 14 de juliol de 1803) va ser un pintor, gravador i il·lustrador espanyol, i un dels pintors valencians més destacats de la segona meitat del segle XVIII. Procedent d'una família d'artistes, va ser pare del també pintor José Camarón i Melià, les pintures del qual es van confondre sovint amb les de Bonanat, en signar tots dos de la mateixa manera. Camarón Bonanat es va formar primer en el taller del seu pare, l'escultor Nicolás Camarón abans de va seguir els seus estudis sota la direcció del seu oncle, el pintor de miniatures Eliseus Bononat, que li va transmetre un virtuós detallisme, i després, durant breu període de temps, amb el pintor rococó Miguel Posadas. El 1749 Camarón es va traslladar a València, on hi va romandre fins que el 1752 va marxar a Madrid per completar la seva formació. Probablement va acudir al taller del pintor i miniaturista valencià Francisco Bonay i, potser, a les classes d'estudi de l'Acadèmia de San Fernando, on Corrado Giaquinto va deixar empremta en el seu estil. En la seva primera etapa es va dedicar a la pintura de paisatges, va pintar miniatures i va copiar als mestres del barroc, com Tiziano, Rubens, Van Dyck i Murillo. El 1754 va tornar a València, on va ser nomenat professor de pintura a la recentment creada Acadèmia de Santa Bàrbara. L'Acadèmia de San Fernando de Madrid el va acceptar el 1762 com a membre de mèrit, i el 1768 va figurar entre els fundadors de l'Acadèmia de Sant Carles, on va exercir la plaça de director de pintura, vacant des de la mort de Cristòfor Valero el 1790, i entre 1796 i 1801 el lloc de director general. 

Camarón Bonanat va ser un bon docent i un pintor fecund que va tractar tots els gèneres. Va realitzar nombroses pintures de caràcter religiós i profà, al·legories, retrats, paisatges i marines. Va dominar la pintura de cavallet, la miniatura i les tècniques del fresc i del pastel. Pel que fa a la pintura religiosa, ressalten els vint retaules realitzats entre 1781 i 1783 per a la Catedral de Santa Maria de València. A Madrid hi va pintar els llenços de la sèrie de Sant Francisco el Gran (1788-1789), en la qual van col·laborar molts dels seus contemporanis. Malgrat el gran nombre d'obres religioses conservades, són les escenes de gènere la part més reeixida i innovadora de la seva obra. Aquestes destaquen pel seu caràcter festiu i pels seus protagonistes estilitzats, dels quals emana un típic encant rococó a l'espanyola, creat per mitjà de pinzellades cuidades i tonalitats alegres. Moltes de les delicades escenes galants de Camarón s'acosten a les exquisides composicions d'Antonio Carnicero o de Luis Paret i Alcázar. Camarón va produir també un incomptable nombre de dibuixos per estampes, gravades algunes per ell mateix. Va lliurar, per exemple, vint il·lustracions per a Vida, excel·lències i mort del gloriosíssim Patriarca Sant Josep, de José de Valdivieso. Va inventar les trenta-una làmines per a l'edició del Quixot de 1777, i el 1797 va realitzar les il·lustracions corresponents de l'edició de luxe de Pellicer. Va morir a València el juliol de 1803.

Font: En català: José Camarón Boronat (1731-1803) - En castellano: José Camarón Boronat (1731-1803) - In english: José Camarón Boronat (1731-1803) - Altres: José Camarón Boronat (1731-1803)

---

Parlem de Música...

Jaume Alaquer (Maó, 14 de setembre de 1785 - La Habana, 12 de setembre de 1823) va ser un compositor i organista balear. Es va formar a Maó en piano i orgue. A Menorca en aquell temps la música més coneguda era la procedent d'Itàlia motiu pel qual Alaquer va rebre una formació principalment relacionada amb el bel canto italià. Ben aviat es va convertir en l'organista oficial de l'Església de Santa Maria, un càrrec que anys més tard va ser ocupat per l'organista Benet Andreu. Alaquer com a compositor va escriure dues òperes, Il capello parlante i La vedova di Padiglia, molt ben rebudes pel públic local i el 1818 va escriure la major producció i possiblement la més coneguda del seu repertori, la Missa de Rèquiem, considerada una de les més importants composicions religioses de les Illes Balears. Anys més tard, tot i l'èxit aparentment assolit, va emigrar a Cuba si bé poc temps després, i fruit d'una sobtada malaltia, va morir a La Habana el setembre de 1823.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jaume Alaquer (1785-1823) - Altres: Jaume Alaquer (1785-1823)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Possiblement, i més enllà de les més de 1100 entrades publicades, aquesta és la primera visita a la petita i encantadora illa mediterrània de Menorca. Una curiosa geografia coneguda, a dia d'avui, per les aigües cristallines de les seves platges. Doncs bé allà hi va néixer Jaume Alaquer un autor a qui merescudament presentarem, en primícia, en aquest espai. Per entendre la vida d'Alaquer i per comprendre bé la seva música hem de situar-nos en el llunyà Maó de principis del segle XIX, en una ciutat convulsa, atzarosa i bullent d’aventures. Si viatgem una mica més enrere, durant la segona meitat del segle XVIII, Menorca fou francesa (1756), després britànica (1763), més tard espanyola (1782), per tornar als anglesos (1798) i definitivament espanyola a partir del Tractat d'Amiens (1802). Per tant, Alaquer va néixer espanyol, va ser durant un temps anglès, va tornar a recuperar la condició espanyola i finalment, potser fart de tantes trifulgues, va emigrar a Cuba. En qualsevol cas, Jaume Alaquer fou un home del seu temps, un clergue abrandat i ambiciós que va procurar obrir-se pas en el món social i artístic de la seva època. Tanmateix, la sort no el va beneir especialment i, decebut pel poc cas que li féu la societat menorquina, va emigrar a Cuba on va morir aviat a conseqüència d'unes febres que el seu cos no va superar. Abans d'aquest inesperat i dramàtic desenllaç, Alaquer fou probablement el primer i més important compositor menorquí de tots els temps, amb el permís de Benet Andreu. Musicalment, fou deixeble del compositor i professor Carles Ernest Cook en una Menorca que en aquell temps vivia immersa en una més que notable ignorància musical que en bona part obviava sistemàticament l'obra dels grans mestres barrocs i clàssics com Bach, Händel, Mozart i fins i tot Beethoven.

Quedava clar que, entre altres, el seu aïllament marítim havia preservat el desconeixement i Alaquer, en gran part inconscient de tota la música que s'estava perdent, va fixar la seva mirada a Itàlia, geografia que pel que sembla havia colonitzat lleument l'illa en veu d'autors com Piccini, Paer i especialment Rossini la música dels quals començava a ser habitual en els teatres menorquins. I fou un joveníssim Rossini l'autor que més curiositat va despertar en Alaquer convertint-se, immediatament, en el seu referent musical. La gran òpera italiana, amb el seu encant, i fruit del romanticisme de l'època, va configurar tot un gust i una estètica que va afectar irremeiablement la societat menorquina, l'escena i, naturalment, la composició musical. L'única partitura disponible de Jaume Alaquer així ens ho demostra i alhora ens dóna a conèixer, sobtadament i sorprenentment, la grandesa del seu art, immerescudament oblidat. La Missa de Rèquiem de 1818 és una de les obres més importants entre la seva producció avui conservada i una fita en la producció musical menorquina de les primeres dècades del segle XIX. Indubtablement, és una obra que hauria d'ocupar un lloc molt destacat en la producció religiosa d'aquells anys en el context de les geografies de parla catalana. Aquesta recuperació, incentivada per la Fundació de l’Orgue de Santa Maria i la Fundació Rubió i Tudurí, s'ha de considerar un autèntic tresor, no tant sols per la singularitat del seu creador, sinó també per la imponent obra en sí mateixa, d'una qualitat excelsa. Sens dubte, la carta de presentació d'Alaquer és immillorable i se'ns presenta com un testimoni musicalment imprescindible per entendre la Menorca del seu temps. La interpretació, brutal, no fa sinó augmentar hiperbòlicament la perplexitat a l'entorn d'aquest Rèquiem misteriós i fascinant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Raquel Pierotti (mezzosoprano); Luca Casalin (tenor); Joan Pons (baríton); Orquestra de Cambra Illa de Menorca; Coral Sant Antoni de Maó; Joan Company (director)
AMAZON: ALAQUER, J. - Missa de Requiem

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: ALAQUER, J. - Missa de Requiem

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!