divendres, 23 de maig del 2014

GRANDI, Alessandro (1586-1630) - Motetti a cinque voci

Cima da Conegliano Giovanni Battista - Maria met kind (c.1517)
Obra de Giovanni Battista Cima (c.1459-c.1518), pintor italià.





Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Cima (Conegliano, c.1459 - Conegliano, c.1518) va ser un pintor italià. Pocs detalls biogràfics es coneixen de la seva vida. No obstant es creu que les influències artístiques d'autors com Bartolomeus Montagna, són ben presents en la seva obra. Aquesta es caracteritza pels encàrrecs de poca varietat a Venècia i els seus voltants. Se'l coneix principalment pels seus nombrosos quadres de verges seguint el model de Belliniano. La seva tècnica es caracteritza per la lluminositat i el modelatge de les formes que, en les seves obres, transmeten la sensació de surar per sobre de la llum, sense afectació dramàtica o sensibilitat exagerada. La seva obra revela la influència de Vivarini i en això segueix una trajectòria afí a l'art de Mantegna. La Verge amb els sants Joan i Jeroni (Museu de Vicenza) es resol amb una equilibrada composició on la Verge està situada davant d'una pèrgola i els sants davant d'un mur. Dos focus de llum li donen una força natural a aquest retaule. Després de realitzar el gran retaule de la Catedral de Conegliano, Cima va centrar la seva atenció a les formes arquitectòniques de la composició i de les figures. Des de l'any 1500 la influència de l'estil tardà de Giovanni Bellini i la seva relació amb Leonardo i Giorgione van determinar un canvi en l'obra de Cima da Conegliano. Les seves formes es van suavitzar i la importància de la llum va adquirir una nova dimensió. Al principi va fer petits quadres mitològics influïts per Giorgione però en un nou estil senzill. La incredulitat de Sant Tomàs (c.1504, National Gallery, Londres), va passar a caracteritzar la seva obra, reprenent la visió geomètrica amb la qual desenvoluparia composicions plenes de força, dominades per unes diagonals. Els seus dos últims treballs demostren senzillesa i delicadesa, caracteritzats per una tènue i difusa lluminositat. Es creu que va morir a Conegliano.




Parlem de Música...

Alessandro Grandi (1586 - Bergamo, 1630) va ser un compositor italià. Va ser un dels compositors més importants de la primera meitat del segle XVII a Itàlia. La seva principal contribució va ser la música religiosa en un nou estil concertant i la cantata secular en solitari i en ària. També va escriure un gran nombre de madrigals concertants. La seva vida és, d'entrada, poc coneguda. Pel que sembla va néixer a Sicília si bé no existeix informació que així ho corrobori. La primera referència escrita esmenta, el 1600, el càrrec de mestre de capella a l'Accademia della Morte de Ferrara, un confraria de caritat laica. En els anys 1604-1608 va ocupar el càrrec de giovane di coro a la Basílica de San Marco de Venècia on va estudiar a Gabrieli i a Croce. El 1610 va tornar a Ferrar com a mestre de capella de l'Accademia dello Spirito Santo. En aquest càrrec va iniciar la publicació d'una sèrie de col·leccions de motets a dos i quatre veus amb acompanyament d'orgue. El 1615-1617 va ocupar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. El 31 d'agost del 1617 se'l va nomenar, amb un salari de 80 ducats, cantant a la Basílica de San Marco de Venècia. Monteverdi era, aleshores, el mestre del cor. El 1618 va assolir el càrrec de professor de cant en el seminari ducal i el 1620 va ser nomenat ajudant de Monteverdi amb un salari de 120 ducats. El seu període creatiu es va expandir a la composició de motets en solitari, amb o sense instrumentació. El 1627 va intentar sortir de Venècia tot aspirant a un càrrec vacant a l'Església de Santa Maria Maggiore de Bérgamo. Va guanyar la plaça amb un salari de 1628 lires. Per fi va poder tenir tot un cor a la seva disposició tot escrivint música de gran format per primera vegada ja que disposava de recursos humans i instrumentals per fer-ho. La seva fama va créixer i la seva música es va començar a internacionalitzar. Sens dubte, aquells últims anys van ser els més productius d'una vida malaurada per un abrupte final, el 1630, a conseqüència de la pesta.

Font: En català: No disponible En castellano: Alessandro Grandi (1586-1630) In english: Alessandro Grandi (1586-1630) Altres: Alessandro Grandi (1586-1630)



Parlem amb veu pròpia...

Alessandro Grandi hauria estat més "grandi" si Monteverdi, i el seu esplendor venecià, no haguessin eclipsat el virtuós camí que va emprendre a Bérgamo, on va deixar autèntiques obres mestres avui dia considerades de les més importants de la primera meitat del segle XVII a Itàlia. Si bé avui dia és relativament fàcil trobar-ne repertori editat, el cert és que el seu nom ha prescrit en relació a autors com el mateix Monteverdi o Gabrieli. La música de Grandi mostra les característiques formes de l'escola veneciana: combinació de prima prattica (estil antic) i seconda prattica (estil modern) amb especial atenció al text litúrgic. Doncs bé, la col·lecció de Motetti a cinque voci daten de 1614, quan encara treballava a Ferrara. El conjunt de l'obra està dedicada a Margherita Gonzaga d'Este, vídua d'Alfons II d'Este. Hem de tenir en compte que aquests motets, si bé es van compondre originalment per a dos tenors, baix, soprano i alto, s'interpretaven en convents de monges per la qual cosa les parts que corresponien al baix normalment s'interpretaven amb notes més agudes. En la present edició, interpretada per tres sopranos, una mezzo i una contralt, directament les parts del baix queden omeses. De fet, les parts solistes són per a soprano i alto, limitant la veu més greu de la mezzo a les parts corals. La interpretació, sense ser una meravella, és prou correcte com per apreciar l'art de Grandi i per a contextualitzar un temps en què molts músics van tenir, únicament, cors femenins a les seves ordres havent d'adaptar les partitures a les restriccions vocals que aquesta circumstància implicava. Alessandro ho va resoldre amb perspicàcia i intel·ligència per la qual cosa no dubto que en tornarem a parlar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Grandi, A.: Motetti a cinque voci

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Razón... porque el armónico juego de las voces femeninas consigue aligerar el espíritu... que canten las sirenas entonces!!!..

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina